Al carrer de les Piques nº 27 hi va haver una Barberia i una Basteria de la que va ser titular Ramon Busquets i Farré, casat amb la Concepció Sendra i Rabadà, filla de Passanant. Anys després el negoci va passar al fill gran, en Mariano Busquets i Sendra , el Mariano del Caragol, casat amb la Salvadora Queralt i Gobern, filla de Verdú. Pare i fill van treballar plegats durant anys, fins que al 1957 el pare va morir.
La Barberia i la Basteria estaven una al costat de l’altra. S’accedia per diferents portes degut al desnivell del carrer. La Basteria ocupava el petit local de mes avall i a la porta de dalt hi havia la Barberia.
A la Basteria o Guarnicioneria es confeccionava i reparava els guarniments dels animals de càrrega que els pagesos utilitzaven per les feines del camp: basts, brides, collars, tirants, albardes,
…. Els guarniments es feien de manera artesanal cosint les peces de cuir a ma, foradant amb el punxo i passant el fil amb dues agulles punt a punt i després s’adornaven amb claus de llautó clavats i rematxats amb el martell.
El meu pare a la barberia treballant
A l’esquerra el meu padrí Ramon Busquets Farré. A l’entrada de la porta el meu besavi Mariano Busquets Solà amb el meu pare Mariano.
Interior de la barberia. Tallant el cabell al nen (a la dreta) el meu padrí Ramon i el de mes a l’esquerra i dret es el meu pare Mariano.
A la Barberia es tallava el cabell i s’afaitava amb una fulla esmolada muntada, o a navalla. Es remullava la barba amb una brotxa amb aigua i sabó.
També s’esdevenia un lloc de trobada dels homes on es parlava i discutia sobre les coses quotidianes i del poble, entre d’altres; sobre tot divendres i dissabtes després del dur treball de tota la setmana. Així els homes tenien una estona d’esbarjo, alhora que s’arreglaven per la festa del diumenge.
El Mariano també feia de matalasser, anava a les cases del poble a refer els matalassos de llana.
Picava la llana amb dos bastons de vímet per estovar-la i airejar-la, després tornava a cosir la funda ja neta, amb la llana a dins, deixant el matalàs en condicions d’us. Era curiós escoltar el soroll rítmic del brandar dels bastons. Amb la seva vespa anava també a refer matalassos als pobles propers: Ciutadilla, Vallfogona, Passanant ….
El Mariano va treballar en aquets oficis fins l’any 1963. Amb la industrialització: maquinària agrícola, maquines d’afaitar i matalassos industrials, aquestes feines van anar de baixa, i la família va haver de marxar a la ciutat a buscar altres mitjans de vida.
El Mariano amb el seu fill Ramon
Isabel Busquets i Queralt