Durant gran part de l’època del cafè de Ca l’Anxica no hi havia cap altre bar que aquest. S’hi accedia per la porta de la plaça, però també es podia entrar pel carrer de baix, el carrer Jussà, pujant tota la filera de graus de pedra per prendre un bon cafè i tenir una bona conversa.
També s’hi van fer menjars, funcionant com una mica de fonda tenint bona fama de cuinera la mestressa Na Coloma Alba. Vet aquí que hem sentit explicar que cap allà als anys 40 els músics que tocaven a Cal Ganadé per la Festa Major es quedaven a dormir a la pallisseta de ca l’Anxica damunt de l’estable.
L’entrada al cafè era més aviat estreta i a l’hivern de seguida trobaves la mica d’estufa. Més endavant s’eixamplava i hi havia una bona sala amb dues obertures al fons que donaven claror i ventilació al local. Aquesta planta ha sofert reformes però l’estructura de l’edifici continua essent la mateixa, la porta d’entrada per la plaça i pel carrer Jussà i la finestra i balcó que donen al carrer de baix.
A l’establiment hi havia taules rodones i cadires que estaven distribuïdes a les cantonades on es podia jugar a cartes i al dominó.
Hom ens ha contat que a principis de segle solament hi entraven els homes, les dones no hi podien entrar, no tenien dret a res.
.Els grans En Manel Farré Piqué i Na Coloma Alba. Els joves En Josepet i la seva esposa Na Rosa Pollina Bonet amb la seva filla Ramona.
Se servia cafès acompanyats d’una botella d’aigua i també s’hi podia prendre alguna copeta d’aiguardent.
Al foc, sempre hi havia una olla amb l’aigua bullent per preparar un bon cafè.
A la plaça feien el ball de Festa Major fent un envelat de borrasses aguantades amb pals.
A mig ball es feia la mitja hora i els homes anaven a fer la copeta d’aiguardent mentre les dones els aguantaven els tapaboques.
El cafè, últimament, el portaven En Manel Farré Piqué i Na Coloma Alba juntament amb els seus fills Josepet i Joanet. Va estar en funcionament fins cap allà els anys 50.