Ca la Bepa,
queviures

L’any 1884 un jove matrimoni, la Bepa Berga i el Ventura Armengol varen comprar una casa al Carrer Capella nº 6 i van obrir una botiga de verdures. Ell era fill de cal Boleda.

Anaven a proveir amb carro al mercat de Reus, en un viatge que en aquella època eren dos dies d’anada i dos dies de tornada.

Aquest matrimoni, va tenir tres fills, el Joan, l’hereu es van casar amb una altra Bepa (Josefa Pollina) i van continuar el negoci. 

El seu fill, el Josep Armengol, i la seva muller, la Maria Rauet (de cal Bové),  també van continuar el negoci,  i van comprar un camió per fer transport de palla. Aquest va ser l’únic camió que hi havia al poble abans de la Guerra Civil Espanyola el 1936. Aquest camió fou incautat pels nacionals i mai més se’n va saber res. Aquest fet va representar una gran pèrdua pel negoci familiar.

El Josep i la Maria, durant la postguerra van treballar molt per mantenir el negoci. Era l’època de les cartilles de racionament, on amb cada cupó entregaven pasta de sopa, llenties, etc.

Anaven a proveïr a Tàrrega amb el carro i la mula, el trajecte durava 3 hores d’anada i 3 hores de tornada. Sortien cap les 5 del matí i arribaven cap al migdia amb la fruita i verdura fresca, i amb els clients ja esperant pel seus encàrrecs. Tenien també bacallà i arengades, aliments bàsics d’aquells temps (es venia un casco d’arengades al dia). El carrer de la Capella sempre estava ple de caixes de fusta amb verdures, fruita, i plàtans penjats del balcó. Més tard van començar a criar porcs per fer el “mandongo” i vendre les botifarres i llonganisses a la botiga. La Maria anava per les cases del poble amb la màquina de trinxar i embotir botifarres ja que les famílies que feien la matança a casa no en tenien de pròpies.

 

Bonaventura Armengol Bergadà (Ventura)

Van deixar la botiga per a la propera generació, al seu fill Domingo i a l’Antònia Dalmau (de cal Xollador), que la van reformar i modernitzar incorporant neveres, congelador i balança electrònica. En la última etapa, després de que cal Aiguadé tanquessin el negoci, va esdevenir l’últim Estanc del poble.

Després de 4 generacions i amb 106 anys d’història, l’any 1996 es va tancar per motius de salut.