Bateigs

Els costums

 

Els nounats es batejaven ràpidament, tirant llarg en el termini de pocs dies, i antigament dintre les vint-i-quatre hores posteriors al naixement. Influïen en aquesta rapidesa, per una banda, el risc que corrien els nadons en una època en què la mortalitat infantil era molt accentuada; i per una altra, l’esperit religiós de la nostra gent que volien que els seus Fills ben aviat fossin cristians, que deixessin de ser «morets» (diminutiu de moro), com afectuosament anomenaven els infants encara no batejats.

Els padrins de fonts s’escollien entre els familiars més propers, un de la banda del pare i l’altre de la banda de la mare del nou nat. D’ordinari, els primers fills del matrimoni els apadrinaven els avis, si eren vius. En aquesta qüestió es filava bastant prim i si una persona considerava que li «tocava» ser padrí o padrina i no li’n feien, tenia motius per enfadar-se d’acord amb els costums de l’época.

Hi havia un padrí i una padrina i cada un d’ells posava un nom al batejat. Si era un nen portaria com a primer nom el del padrí i si era nena el de la padrina, i amb aquest primer nom seria conegut tota la vida. El segon nom que havia posat l’altre padrí o padrina i el tercer que posava el sacerdot que administrava el sagrament, eren noms que només constarien als papers.

Era habitual que el primer fill fos apadrinat per l’avi patern i per l’àvia materna; però a la pràctica es feien moltes combinacions d’acord amb les circumstàncies de cada família. Es podia donar el cas que la mare del nadó tingués només pare i aleshores eren padrins l’àvia paterna i l’avi matern. La norma bàsica era que n’hi hagués un de cada banda entre els parents disponibles més propers. Cal dir també que en termes generals, el sexe del batejat no condicionava en absolut el nomenament de padrins.

Escollir el nom era privilegi dels padrins, però eren rars els casos que prèviament no es posaven d’acord pares i padrins per tal que tothom estigués content.

Per anar a l’església a ésser batejat abillaven el nadó amb un vestit exprés, llarg, de blondes, més o menys luxós, segons la posició econòmica de la família. Aquest «vestit de batejar» es conservava curosament i amb freqüència es feia servir per tots els germans que anaven naixent i fins i tot es deixava a d’altres, famílies parentes o amigues que el necessitaren pels seus nadons.

En administrar el sagrament del Baptisme tan ràpidament la mare encara no estava en condicions de sortir de casa i era la llevadora que l’havia assistida en el part qui portava l’infant a l’església.

Realitzada la cerimònia baptismal les campanes del temple s’aixecaven al vol en senyal d’alegria i la comitiva retornava a la casa pairal. Allí els padrins repartien confits als convidats i a la gent que esperava al carrer, sobretot a la mainada del poble que s’havia concentrat davant de la casa i no parava d’exigir la paga acostumada amb la coneguda cridòria del «tireu confits! ». La generositat dels padrins es posava de manifest en la quantitat i qualitat dels confits que llençaven a sarpats a la concurrència, des de la porta o des d’un balcó o finestra de la casa.

Unes setmanes més tard la partera, ja ben refeta, anava a l’església amb el seu fill als braços per tal de realitzar la cerimònia religiosa de purificació que vulgarment s’anomenava « sortir a missa ». Aquella era la primera sortida de casa que feia la mare després del part.

Era extraordinària i molt generalitzada la devoció de les futures mares a sant Ramon Nonat, al qual s’encomanaven confiadament, implorant la seva protecció per a l’acte sempre difícil i aleshores molt arriscat, de donar a llum un infantó.

Semblantment es feia amb la Mare de Déu de la Llet, del Talladell, i en menor escala a d’altres advocacions de la comarca.

La gent de la rodalia de la Bovera acostumava a portar els nounats a l’esmentat santuari i els presentava a la Verge en el primer aplec que s’hi celebrava després del naixement

S’esmenta con a costum curiós, que a Verdú, quan naixia l’hereu de la família, tiraven un càntir al carrer des del balcó o la finestra.