Al bell-mig de la Segarra

Josep Ramon Llort (Cal Acordeon) 1999

Al bell-mig de la Segarra

hi ha un poble català

és la terra estimada

del poble de Guimerà

 

Enfilar-s’hi a la serra

és bell i molt bonic

amb la torre que vigila

tant de dia com de nit

 

Els carrers son tortuosos

estrets i molt petits;

els seus arcs son poderosos

i aguanten tots els tabics

 

Santa Maria la Església

és l’orgull de Guimerà

on el poble tot i puja

tots hi anem a resar

 

Tant a dreta coa a esquerra

tots quedem embadalits

que al bell-mig d’aquesta serra

hi hagi un poble tant bonic

 

Cada pedra una història

cada racó un record

cada carrer fa memòria

del qui hi viu i del qui és mor

Amb la nostra capelleta

Sant Esteve, el patró

per estar-hi més contents

hi tenim calefacció

 

Al mateix peu de la serra

s’hi passeja el riu Corb

on rega tota la terra

on l’aigua es torna d’or

 

Vorejant la serralada

la Vallsanta hem de trobar

que enriqueix tota història

del poble de Guimerà

 

No puc passar pas de llarg

sense anar a la Bovera

on a l’ombra de l’alzina

la Verge ens hi espera

 

I des del cel ens saluda

amb el mantell a la mà

i si alces tu a la vista

la veuràs al cel brillar

 

Al bell-mig de la Segarra

hi ha un poble català

és la terra estimada

del poble de Guimerà