Verdú
El poble de Verdú es troba al sud-est de la comarca de l’Urgell; hi porta una carretera que arrenca de la comarcal 240 (Montblanc-Artesa de Segre) i arriba fins a Montornés. El poble és envoltat per una xarxa d’antics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L’origen d’aquests camins ve de facilitar l’accés de persones, carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú. Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers, oliveres, cereals i vinyes. El paisatge del seu terme sedueix per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és dels mes grans de la contrada, te una extensió de 35 quilòmetres quadrats, la seva major part conreable a excepció d’algunes zones costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi. El municipi comprèn la vila de Verdú com a únic nucli de població. Limita amb Guimerà (SE), Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Malda (S), Preixana (O), Vilagrassa (NO) i Tàrrega al (N).
Verdú és una de les poblacions més antigues de Catalunya. Al seu entorn s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals.
La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I,comte de Barcelona, l’any 1055-1056. El primer document de Verdú, diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú.
Se sap que l’any 1130 Berenguer Arnau d’Anglesola ja figura com a senyor de Verdú, i que segurament l’havia rebut per herència del seu pare. Berenguer Arnau d’Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera. Berenguera d’Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. Neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols hi havia el castell i una petita església.
A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església dedicada a sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria, sota la influència del romànic de L'”Escola Lleidatana”.
Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda, ha passat a la història com un personatge inquiet. Per tal de poder fer front a les despees d’una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l’any 1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences. No podent retornar el manllevat es féu l’escriptura de venda a favor del Monestir l’any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca moderadora entre la Vila i l’Abat.
Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda, concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós,l’any 1378. Fira d’animals de peu rodó que se celebrava per St. Marc i s’allargava durant deu dies. A partir d’aquí i fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila es desenvolupà integrada al monestir.