Preixana
Preixana està situat a 321 m d’altitud. Fou una antiga vila emmurallada i davalla pel vessant del migdia pel tossal del Sitjar. Limita amb Bellpuig, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb i Belianes. El poble queda unit a Bellpuig per una carretera de 3 km que és la principal via d’accés a Preixana; i amb Tàrrega per una carretera de 10 km. Altres carreteres locals també l’uneixen amb Sant Martí de Riucorb i Vilagrassa. Preixana té una superfície de 21,14 km2.
L’existència de pobladors al tossal del Sitjar, en l’etapa ibèrica, es confirma amb les sitges d’aigua i de gra i les restes de ceràmica trobades. Sitges que també es troben en el tossal de la Vila.
Una altra mostra d’èpoques més primitives és l’Estela trobada a la sortida del poble, en direcció al camí antic de Montalbà. Una llosa de l’època del Bronze, una làpida de gairebé 1 metre d’alçada, que té gravada la figura d’un guerrer amb corretja i espasa. És considerada un monument funerari de la cultura de “El Argar” (2000-1500 a C).
Les primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del castell en documents trobats de Ramon Berenguer II.
El 1189 Vallbona de les Monges rep la primera possessió de Preixana. El 1227 Guillem de Cervera, dit el Monjo, senyor de Verdú i de Juneda, li cedeix la jurisdicció sobre el castell, terme i vila de Preixana per pagar el deute que tenia amb el monestir, que l’havia ajudat econòmicament en una expedició a Terra Santa el 1203.
L’Abadessa obté la total autoritat sobre Preixana el 1380, abonant 22.000 sous a Pere III. El poble no fou lliure fins a la desamortització, al s.XIX.
Per obtenir seguretat, en una època d’agitació social i política, Preixana formà part de la vegueria de Cervera l’any 1445.
Preixana, històricament sempre s’ha relacionat amb el treball de la pedra i des de temps immemorials s’ha treballat a les pedreres de Preixana. Només cal veure les construccions que hi ha aquí mateix. La pedra de l’església parroquial de Santa Maria és la mateixa de les pedreres que s’han explotat fins ara. Igual que la multitud d’esteles funeràries que s’han trobat al cementiri vell, sarcòfags, cobertes dels cups, menjadores, rodets, piques, balcons, curres, graons de totes les cases antigues, llindes i dovelles, creus de terme i altars d’esglésies. Quan es preparava l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, molta pedra procedia de les pedreres de Preixana que es carregava a l’estació de trens de Tàrrega.
En els darrers anys de la postguerra es feren columnes, llindes artístiques, relleus escultòrics que es troben en algunes fàbriques de Sabadell i altres pobles.
No podem oblidar les cabanes de volta que són una construcció del segle XX i formen part de l’arquitectura popular. Les utilitzava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era el camp. Estaven construïdes amb pedra, sense materials d’unió. Tenien una sola nau que servia d’habitatge i de protecció pels animals; també hi havia una menjadora.