Forés

El castell de Forès era termenat. Fou donat a Mir Foguet i Bernat pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer el Vell i Almodis, segurament l’any 1058. El terme del castell de Forès, que s’estenia des de Conesa a Solivella, comprenia també els actuals termes de Sarral i Rocafort de Queralt. A partir de l’any 1178 va començar-se a dividir i solament a l’edat mitjana i moderna va conservar el domini sobre el Fonoll i Savella.

Fou vila reial i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l’any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius (1835).

De les tres creus de terme que tenia la vila, avui encara en resten dues, la situada a la cruïlla dels camins a la Conesa i a Rocafort de Queralt i l’altra al peu de la Bassa; ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit.

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per dos nuclis de població, l’antic i el raval del Pla de la Bassa. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que el raval està situat al peu d’un turonet, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa, on s’han construït les cases més modernes. La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

La vall poble a poble