LA REVOLUCIÓ DELS INDIGNATS
Dissabte 31 de maig, a la plaça de la Constitució de Sóller ? que hiha la intenció de batejar-la de bell nou, com s?ha fet amb la plaçad?Espanya de ciutat de Mallorca, actualment anomenada plaçad?Islàndia, per a celebrar el moviment i totes les consecucions ques?ha assolit en aquell país- es va celebrar la primera assembleadels indignats de Sóller.Unes dues-centes persones, en el moment de màxima assistència, ens reunirem per a expressar lliurament el nostre, no tan solsdescontent, terme massa suau, si no indignació amb la situacióactual, tant econòmica, social com política.Una persona de l?acampada de la plaça de ciutat de Mallorca,Carolina, fou qui exposà els principis del moviment ?15 M per unaDemocràcia real ja? i posteriorment es va fer un debat on tots elsque volguérem interveníem amb les nostres crítiques i propostes.Durant l?acte se?ns van entregar unes fotocòpies on hi havia escritala motivació del moviment i el que es pretenia fer, escrita perEnric Duran a Barcelona el dia anterior, del qual, transcric itradueix la primera part.?Qualque idees per a passar de la indignació a la consolidaciód?aquesta revolta social??Fruit de la indignació en front d?un sistema capitalista que estàesgotat, corrupte, esbocinat.Un poder executiu que està controlat per la banca i dels granspoders econòmics.Un poder legislatiu format per unes elits polítiques que no ensrepresenten.Un poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos políticsi personals.Uns drets socials desballestats totalment, els drets civilsvulnerats repetidament pels propis dirigents polítics.Una crisi ecològica i energètica, de cada vegada més greu idevastadora?Això és el que ha provocat la creació del 15 M, afirmant que aquestaindignació popular s?ha cuinat a foc lent aquests darrers tres anys.La frase ?No ens representen? aporta en el document, que el movimentno vol esser tan sols de denúncia, si no de modificació i per aixòs?abroga per una gran fermesa organitzativa, tot a base d?accionsben pensades, ben meditades i ben votades.Es concreta les places com a un punt de connexió de la mobilització,com a referent simbòlic fins que la capacitat organitzativa delmoviment estigui consolidada i això és contemplat com a unaestratègia fonamental.Les accions han d?esser concretes, defensant uns drets, i jo afegeixque molts d?ells constitucionals, en relació a les hipoteques idesnonaments, del dret a un habitatge digne, fins a parlar d?unapossible desobediència civil i fiscal.El moviment no té cap conformació política, tipus partit,associació, etc si no assembleària, cada persona un vot i es fatransparent i a mà alçada. No existeix protagonisme absolut, molthabitualment dins les formacions polítiques. A mode d?exemple coms?ha gestionat dins el PSOE, que Rucalbaba s?ha convertit en hereude Rodriguez Zapatero, i li han pegat una petita cosa al cul a CarmeChacon, que bastava veure-li la cara de pomes agres, quan feu lesdeclaracions, dient que era lo millor pel partit. També ha passatdins altres partits i com el llegat de Fraga Iribarne, dins d?AP,i posteriorment PP, fins que trobà el delfí adequat Jose MariaAznar.La primera assemblea va acordar: la concentració a la plaça eldissabte i quan surti publicat això ja s?haurà feta i posteriorassemblea de diumenge, on hauran estat debatudes les propostesrecollides el dissabte. També s?haurà portat una camiseta amb ellema del moviment ?Indignats de Sóller?, per donar a conèixer elmoviment.Consider que la participació directa ciutadana en la democràcia noés tan sols anar a votar cada quatre anys. Tenim el dret i el deurede demanar als polítics i gestors, el compliment de les prioritatsciutadanes i si així no es fa emprar tots els sistemes possibles, ipacífics, per pegar-los una bona estirada d?orelles, inclusiu si estracta d?accions reivindicatives en el carrer.El cansament i la indignació sembla que és mundial, ja que aquestmoviment i d?altres d?escaire semblant s?estan desenvolupant a moltspaïsos.Acab, l?article, amb la consecució del poble Islandès, que voldriaque crees un precedent. Un banc Islandès ha tornat a devers setantamil ciutadans i ciutadanes el vint per cent dels interessos de lesseves hipoteques pagats durant un dos o tres anys. Tot fruit de laseva mobilització. Exemple de la força que pot tenir la ciutadania,quan s?organitza i reclama els seus drets.
Josep Bonnín
