No havia tingut ocasió de visitar Sant Pau de Terrassola –escrit en algun lloc Terrasola – , us en reprodueixo imatges i dades de : http://www.indretsambmisteri.es/
Llegia que vers l’any 1910 Terrassola va deixar d’existir.
El bisbat de Solsona va decidir eliminar aquella parròquia.
La meitat de les cases de pagès van passar a Castellar de la Ribera i l’altra a Montpol i alguna, com l’Alsina de Terrassola, a la Llena.
Avui Terrassola és un paratge que hauria fet les delícies dels poetes romàntics del segle XIX, com Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer del 1836 – Madrid, 22 de desembre del 1870), enamorats com estaven de llocs allunyats, enrunats, lúgubres i amb algun fantasma sortint a les nits.
L’església de Sant Pau, la rectoria i la gran casa de pagès d’aspecte senyorial, coneguda pel Castellet, són un grapat de runes enmig de la boscúria. A voltes encara s’hi aixopluga el ramat a les estances inferiors de gruixudes parets. Des d’aquí en temps antics es podia controlar el pas de la ribera Salada, que s’escola a baix a tret de pedra. Aquesta seria la missió del Castellet, una construcció que primer seria lacetana i després feudal.
Encara s’hi pot veure la presó, una estança molt xica amb un forat a dalt del sostre per on es passava el menjar al pobre reclús. En aquesta casa encara hi visqué un temps Joan Solé Orrit, que va morir a Solsona fa només uns dos anys, amb els seus pares. Ell ens hauria pogut informar abastament sobre les darreres vicissituds del malaguanyat Castellet que tant recordava.
Ah!, el topònim Terrassola, és una formà llatina diminutiva, i té el significat de ‘ terrassa petita’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya manté – encara- és feina de TOTHOM.