FRANCESC D’ASSÍS VIDAL I BARRAQUER. IN MEMORIAM

La figura humana  del que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), esdevé gegantina davant les actituds i – aptituds – de la mal dita Conferència Episcopal Española  [  cal fer esment que avui, com en els darrers dies de Vidal i Barraquer en terres catalanes, hi ha una fortíssima divisió en el clergat, i que tornen a ser majoria els de LA IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, als que des de la Santa Seu se’ls ha desautoritzat ‘urbi et orbe’ per la seva alienació política ].

En el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) defensà la separació de l’Església, i  de l’estat, i aconsegueix mantenir la llengua catalana com a vehicle d’expressió, de predicació i de catequesi.

En l’adveniment de la Segona República Espanyola acatà el nou règim «com a producte de la voluntat popular, lliure i pacífica».

Amb el mateix argument  manifestava el seu reconeixement a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1934.

Oposat als revoltats a la II República Espanyola,    no acceptà la bel·ligerància de la jerarquia de l’Església a favor del bàndol facciós, malgrat això i per salvar la seva vida, des de la Generalitat de Catalunya  el van fer partir cap a l’estranger embarcant-lo en un vaixell italià que hi havia atracat al port de Barcelona.

Des de l’exili es  negà a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco,  això  li comportaran la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.

http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7

Visqué una part de l’exili a la cartoixa de Farneta, prop de Lucca, Toscana,  la Santa Seu  com a conseqüència de l’ocupació nazi d’Itàlia el féu  marxar a Suïssa a la cartoixa de Valsainte on va morir l’any 1943.

Els monjos cartoixans  no el van enterrar, sinó que el van deixar a la caixa, preveient que de seguida el portarien a Tarragona. Franco ho va  impedir – i malgrat les aparents bones relacions entre els franquisme i l’església –   no fou fins l’any 1978, en que  d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar

Hi ha dades que confirmen la preocupació del nazisme per evitar un enfrontament tant amb el Vaticà, com amb l’opinió catòlica  mundial, per la figura del  Cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quina mort desitjava al ensems que el General Franco, la cúpula del Nacionalcatolicisme.

 

Share

5 Responses to “FRANCESC D’ASSÍS VIDAL I BARRAQUER. IN MEMORIAM”

  1. […] amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)-   en […]

  2. […] A partir del segle XV fou sufragània de l’església parroquial de Sant Vicenç de Calders, i ho va ser fins a l’any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa, segons ens expliquen fins a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel General Francisco Franco Bahamonde , contra el Govern de la II República Española, amb l’aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, … […]

  3. […] la complicitat activa en les morts d’una banda i altra, es va posar, malgrat els advertiments del Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal …), la corda al coll , i ara veiem i vivim, les conseqüències d’aquella acció […]

  4. […] ‘ factòtums’ de l’ església catòlica del REINO DE ESPAÑA, amb l’única excepció del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica…, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general […]

  5. […] ocupar un destacat paper protagonista, el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal…, que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta […]

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.