DIVERSES MANERES DE MATAR I MORIR

En la ‘nostra’ societat a les víctimes d’assassinats  se’ls dóna una importància distinta segons el país on ocorri des dels  mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals; com va passar el dia dels atemptats de Bòston que van tenir una difusió plena tot el dia; i els assassinats, assassinades a Síria,  que simplement  passen d’una manera inadvertida. Els blancs americans, tenen molt més importància que els àrabs sirians.

Iraq ha tancat el més d’abril amb set-centes dotze  persones assassinades. Les notícies tan sols revelen nombres, converteixen els éssers humans en un nombre i el releguen a l’oblit.

He començat a escriure, tenint la ment en una notícia de Nació Digital.cat, que m’ha esfereït, també per l’absurditat. Un infant de cinc anys ha matat d’uns trets de rifle a la seva germana de dos anys en el comptat de Cuberland (Kentucki-EUA). La notícia concreta que el nin “estava acostumat a fer anar l’arma, però els pares ignoraven que estigués carregada” més absurd encara. Per acabar-ho d’arrodonir m’he passejat per la fabrica d’aquests fabricants d’armes especials per a infants, on venen rifles i pistoles per a menors, amb dissenys fets com si es tractés d’una joguina ( una joguina que mata)  i a més ridículament masclista, ja que els rifles per a nines porten la culata de color rosa.

La part pels menors es diu “El meu primer rifle”, apart de vendre tot tipus d’armament per adults, i el 2008 l’empresa va fabricar seixanta mil armes entre rifles i pistoles. Entenc que durant el 2008 prop de seixanta mils nins i nines reberen aquest regal? . Com es poden estranyar, ja que els “eduquen” amb la utilització d’armes des d’infants i que no em vinguin en la II esmena, que hi hagi massacres a escoles, carrers centres públics i empreses en els estats d’EUA?.

Fetes aquestes reflexions, i anant a una altra manera de matar i de morir, vull fer esment a una altra notícia. Les retallades. El govern de Rajoy retalla mil cent milions d’euros a les ajudes de dependència. Merkel dixit, Rajoy obeeix. Per un altre costat, es gastaran més d’onze mil milions d’euros amb avions de combat.

Qualsevol persona que estigui baix la llei de dependència, i per la manca de serveis, tractament, i altres necessitats mori, qui és realment el culpable d’aquesta mort? Qui té les mans xopes de sang?

És poden orquestrar genocidis brutals fets a través de les armes; el darrer que no he pogut oblidar fou del de Kosovo-Sbrenika; tot i que hi ha genocidis silenciosos, que fan que algunes persones , o no aguantin la pressió i se suïcidin; o que morin, perquè els tractaments que havien de tenir no els hi arriben per les retallades a sanitat; o inclusiu  que no puguin accedir als medicaments, perquè no tenen doblers per poder-ho fer.

O com ha passat, que  morin simplement pel fet de no tenir la targeta sanitària com ha estat el cas del jove senegalès Alpha  Palm per tuberculosi , i no fou degudament  atès. S’ha denunciat al Govern de les Illes Balears i  just ara tot són excuses.

Existeixen polítiques assassines i còmplices que fan arribar  a situacions extremes a moltes persones. Sis milions d’aturats sense esperança de trobar feina, n’és una.

Que l’estat espanyol hi hagi tres milions quatre-centes vivendes buides i famílies malvivint al carrer n’és una altra aberració.

Als responsables que haurien de vetllar, perquè no hi hagin persones sense doblers ni prestacions socials , i  no fan la tasca que haurien de fer, se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya.

Si totes i tots, que podem donar la mà, i posar el nostre gra d’arena, per a modificar situacions injustes,  no ho fem per comoditat – no ens passa a nosaltres- ho portarem sobre la nostra consciència. Ja està bé i cal dir les coses pel seu nom.

 

Josep Bonnín Segura

 

Feu un comentari