Eren – costa d’admetre – un parell de sapastres,

El tracte era bo, senzill i clar,

Cuidar el jardí i no menjar cap poma.

Les condicions del tot immillorables :

Contracte indefinit, la casa franca,

I la tranquil·litat eterna.

Ho devien entendre a l’inrevés,

No fer ni l’ou, i afartar-se de pomes,

I  ‘ l’amo’ és va emprenyar, qui no ho faria ?.

El càstig va ser desproporcionat

Desnonament, néixer, créixer i  morir amb  dolor,

I treballar per res,  com ases d’una nòria.

I fer el mateix una vegada i altra,

El lliure albir ens porta a reincidir,

I començar  de nou a fer rodar la roda.

Fins quan senyor , la teva ira justa

S’apaigavarà de la nostra carn feble,

I acabaràs amb aquest joc macabre ?.

 

Antonio Mora Vergés

I Festival Internacional Godepoesia

 

Aquesta entrada fou escrita el dissabte 2 juny 2012 a les 1:41 i desada a Poesia. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.