Quan érem menuts  els que ara patim per la nostra pensió de jubilació, responíem a la pregunta del Catecisme  :

On està Déu?

Déu està al cel, a la terra i a tot arreu.

Pensava en això mentre retratava la façana i l’absis de la que fou església del Mas Bagà, al cor mateix de la població de Llinars, a la comarca del Vallès Oriental, en terres de la dita nació catalana.

A la pregunta de l’advocació a que va  ser dedicada quan es va sacralitzar [considerar com a sagrat]  l’edifici, em responien en llengua castellana que no en tenien coneixement, insistint curiosament  – sempre en la llengua de l’Imperi -  en el caràcter de natural del lloc.

Feia la mateixa pregunta per e.mail a l’Ajuntament, i fins a dia d’avui rebia la callada per resposta. El mateix – i em dol deixar-ne constància –  em succeïa amb l’església catòlica.  Entenc – tot i que no comparteixo – que els particulars, cas de l’antic santuari de Nostra Senyora de Bellulla a Canovelles, no facilitin accés i/o informació; no certament  quan això ho fa una Administració Pública, i/o la confessió religiosa a la que va pertànyer l’edifici abans de ser  dessacralitzar [deixar de considerar com a sagrat ].

Aquests conceptes topen amb allò que ens ensenyaven de menuts; hem d’entendre doncs que les autoritats Civils i/o religioses han foragitat Déu de Llinars del Vallès ?.

Amb la meva fe senzilla penso que això no és possible, el que s’ha foragitat a Llinars del Vallès, i per arreu, és el gust per conservar les tradicions i els records del passat.

Això és el  que  hem guanyat amb l’adveniment de la modernitat, els progrés, la sostenibilitat,…

 

Aquesta entrada fou escrita el dissabte 17 març 2012 a les 12:28 i desada a Articles d'opinió. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.