L’esser humà a lo llarg de la seva història s’ha anat conformant en diverses opcions, triades o no ja que depèn del moment història en el qual s’està vivint.
Religió, filosofia, política etc, han mostrat un ventall d’opcions, a vegades imposades i altres vegades amb una certa capacitat d’elecció molt més elevada.
No faré un recorregut històric, si no que em situaré en el avui, en el moment que estem vivint i que teòricament, i empri aquesta paraula ja que el nostre model democràtic, en alguns moments té bastants carències i mancances en quant a la llibertat d’elecció i sobretot en les opcions més minoritàries, a les quals no sempre se’ls hi té el mateix respecte que altres majoritàries més considerades com a “normals”, un terme que a pics em fa més por que una tronada.
Opcions ideològiques, filosòfiques, polítiques, sanitàries, sensuals, alimentàries, es barregen i poden quedar encasellades dins del termes o etiquetes “normals o anormals” segons alguns criteris majoritaris o dogmes establerts per diverses institucions que conformen un model a seguir.
Quasi sempre les avantguardes d’aquests nous moviments o noves maneres de concebre aquestes opcions, no solen esser acceptats fins al cap d’un llarg temps, inclusiu poden arribar a esser perseguits per les institucions que han marcat els criteris majoritaris o dogmes. Serveixi com exemple la teoria heliocèntrica provada per l’astrònom Galileu, quan la teoria de l’església Catòlica era la contraria, la geocèntrica.
Escric això arrel d’un petit debat que he vist i que es va iniciar en una de les xarxes socials, facebook, en relacions a les opcions alimentaries.
No les anomenaré totes, però Carnívora, omnívora, vegetariana: vegetana, ovo-lacteo vegetariana, macrobiòtica que són matisos de la que empri tan sols els vegetals com a font alimentària.
A lo llarg de la nostra història més propera i ara em situo a Mallorca, nosaltres, la majoria, ha fet una dieta mediterrània, on es menjava, parl de fa cinquanta, seixanta anys i inclusiu més temps enrere, abans del conformement del turisme , ja que no hi havia tantes opcions de productes de fora, ni tampoc la manera de conservar-los molt temps.
Fruita, verdures i llegums eren a totes les cases; el peix segons la temporada; i la carn, principalment la del porc engreixat a moltes cases mallorquines per fer les matances, on s’aprofitava tot, , i també pollastres, xots i conills. Actualment la proteïna necessària per l’ésser humà no té, perquè provenir dels animals, ja que hi ha moltes altres opcions. També recordà com s’estan engreixant els animals amb la ramaderia convencional i el tema dels antibiòtics. Cal recorda el que va passar amb les “Vaques folles” arrel dels tipus de pinsos que se’ls s’hi varen donar.
El turisme porta unes altres opcions i unes altres visions que a més d’un li semblaven estranyes i a vegades inclusiu inadequades.
Pos un exemple, els primers en oposar-se a les curses de braus – arrel de l’estimació pels animals de companyia- no foren ni ciutadans ni ciutadanes de l’estat espanyol, si no ciutadans i ciutadanes estrangeres que no entenien i condemnaven aquesta mena de crueltat gratuïta que consideraven l’anomenada “Fiesta Nacional”
Amb el temps, el debat respecte a les curses de braus ha portat que en comunitats autònomes de l’estat espanyol, s’hagin prohibit. Alguna cosa semblant passà amb la opció vegetariana que ens portaren.
Fa 50 o 60 anys, trobar un restaurant vegetaria era impossible a Mallorca i record que els qui a vegades hi anàvem farà uns 20, 25 anys, érem mirants com a essers rars; en canvi ara és una opció totalment respectada, no majoritària, que existeix i hi ha un bon ventall de restaurants per triar.
L’opció de no menjar carn ni peix, no tan sols és alimentària, si no que té uns components ecològics i de sostenibilitat. El consum de gra d’una vaca , podria servir per alimentar a molt més essers humans que el consum d’aquesta carn. L’opció de llets vegetals, quan nosaltres no assimilem la llet animal, ja a partir del 7 anys deixem de produir l’enzim lactasa, que és la que ajuda assimila la lactosa; i tan sols l’assimilarem triada: Kefir, Iogur, etc. I és un “bulo” que la millor calç es troba a la llet animal. A dir que també la nostra manera alimentària ha vingut donada per interessos comercials. I no en parlaré aquí del “no menjar” ja que moltes vegades es troba plegat de productes químics, que es diu “menjar ràpid” ni de la quantitat d’aliments processats que es venen al supermercat que tenen de tot menys nutrients.
A casa procurem que el màxims aliments siguin de producció ecologia, inclusiu la carn. I que el peix no sigui de cap piscifactoria engreixat amb pinsos que desconeixem la seva composició, si no peix de la mar.
Dels tòpics alimentaris i de certes falsedats sobre els mateixos, la nutricionista Iolanda Isasi, que escriu al mateix setmanari Sóller n’ha escrit i de forma més que eficient.
La meva dona i jo fórem ovo- vegetarians ( llet fa molts anys que no en prenien) però si que menjaven peix, durant prop de 5 anys , i després varem deixar l’opció per unes circumstàncies que no venen el cas.
En aquest article no faig cap tipus d’apologia, simplement ho exposo, com una opció igual de “normal” que la omnívora, de la qual qui l’han triada, no han d’estar permanentment explicant perquè ho han fet, com si passa molt sovint a persones que han triat la vegetariana.
Considerats a vegades com a “bitxos rars”. I afegiré, que el nostre aparell digestiu està dissenyat per esser vegetarià, de lo contrari no disposaríem d’un budell de 9 metres de llargària, per poder assimilar els nutrients verdures, llegums etc.
Josep Bonnín