… només dues paraules
però volen dir tantes coses!
com canvia la vida a partir d’ara,
que diferent et sents tot d’un cop.
Sense ni adonar-te’n
et ve al cap un llunyà record.
Et veus com quan tu vas ser mare,
estrenyen la filla contra el teu cor.
Ara la veus dins del llit,
amb el seu nadó als braços.
Quants anys han passat des llavors…
ja és mare, ha infantat aquest petit.
T’embarga l’emoció
és un moment irreal
et costa coordinar,
poc a poc et fas cabal.
Agafes el petitó,
el mires, el beses, l’abraces
aquell nen és el teu net
ets l’àvia de l’infantó.
Veus a l’avi que s’acosta
que te’l pren amb tota cura.
El vol tenir als seus braços,
vol abraçar la criatura.
El goig que sentim és tan gran
que no sabem expressar-lo.
Ha nascut el nostre net,
com arribem a estimar-lo.
Sempre el protegirem,
ell sentirà el nostre amor
i amb el caliu que li donarem
farà dels avis el seu port.
Gemma Matas
Poema dedicat
als que som o hem sigut avis
per primera vegada