FER PINYA

L’expressió no té traducció – com ens recordava la Trinca en aquella cançó ‘ coses de l’Idioma’- a les altres llengües, com saben bé els catalans, significa entendre que TOTS som importants alhora d’aconseguir qualsevol resultat. En el mon casteller l’anxaneta és el que corona el castell, que ell i tothom entén que s’aguanta per la pinya.

El dissabte 8.11.2017 recollia al Tomàs Irigaray Lopez a les 8,00 per endavant teníem un dia apassionant, començàvem recollint imatges de Can Blanch amb la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de clariana de Cardener – agrairem infinitament la tramesa d’imatges del interior a l’email coneixercatalunya @gmail.com -, no ens hem sortien en aquesta ocasió amb Sant Pere de la Coma –ho deixem pendent – si amb Sant Pere de Llobera – de la que agrairem infinitament imatges de l’antiga escola damunt de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; Sant Isidre de Falou ; la masia de Secanella on ens explicàvem que s’hi havia impartit docència per mestres de sequer, Santa Maria de Montraveta on ens trobàvem un extraordinari gos pataner que ens feia de guia; saltàvem a la Segarra el rellotge té la seva llei, i ens aturàvem a recollir imatges del Santuari de la Mare de déu de Camp-real, de l’escola i l’església de Sant Jaume de Palouet, abans de dinar esplèndidament a l’Hostal situat a Cal Xuriguera, casa pairal dels Alsina, artífexs del grup Alimentari Guissona; ens aturaríem encara a recollir imatges del Castell, l’església i l’escola de Massoteres, i – val a dir-ho – ‘in extremis – en el Palau Episcopal Inacabat de Guissona, a partir d’aquí maquines tapades, i cap a Guimerà, on arribàvem amb català puntualitat a les 16,30 per assistir a la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info de la que ambdós, el Tomàs i l’Antonio en formen part.

Abans d’assistir a la gala de lliurament del Premi Culturalia que entre altres s’atorgava a l’associació aquest any 2017, encara tenia temps per arribar-me fins Agramunt per comprar torrons – avui es feia un berenar familiar perquè el meu net Pere ha fet 8 anys, al que no podia assistir, i havia de fer-me perdonar aquesta absència -. L’acte de lliurement començava prop de les 20,00 amb l’arribada de la Presidenta del Parlament de Catalunya , Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta,l’ Ebre jussà, 29 de maig de 1955), i s’acabava quasi a les 0,00, el posterior sopar a peu dret, es perllongaria fins ben entrat el diumenge, nosaltres ens acomiadàvem dels amics i companys, desprès de felicitar a tothom, també a l’autor de la imatge de la dona llegint – imagino que era el llibre Guimerà i Vallsanta, que us recomano MOLT – obra del Josep Castellana Niubó ( Tàrrega, 11.09.1957) , artista, forjador, ferrer,…, de llarga tradició familiar a Tàrrega.

Deixava al Tomàs a Sabadell prop de les 2,00 de la matinada, i un amb el coll un xic rovellat en posava al llit prop de les 3,00 del diumenge 26.11.2017, content i satisfet d’haver desenvolupat el meu paper en la pinya que sosté Catalunya.

Conèixer Catalunya
 té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra – del tot insostenible – fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DELS PADRETS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Deia en ocasió d’escriure sobre la capella de la Mare de déu de la Salut de Blanes; intentarem completar la relació d’edificis religiosos del terme de Blanes, no tenia aleshores dades d’aquesta església dels Padrets, tampoc de l’actual al col:legi, ni de la Santa Anna dels Quatre Vents, de totes elles ens agradarà rebre’n imatge si dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En relació a l’església dessacralitzada dels Padrets que intueixo estava advocada a la Sagrada Família, esperen rebre’n confirmació en els seus cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reprodueixo de : http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

L’any 1896, la societat propietària del Colegio Blandense, presidida pel seu fundador, Joan Furquet, va cedir en règim d’arrendament el col·legi (inaugurat 32 anys abans) a la congregació de Pares de la Sagrada Família. Aquest institut religiós, que el va rebatejar com a Col·legi Santa Maria i es va fer càrrec de l’ensenyament, amb el seu fundador i superior, el pare Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Barcelonès, 17 de desembre del 1901), al capdavant. Aquest, en les seves visites a Blanes, es va enamorar de la nostra vila, de tal manera que va decidir instal·lar-hi el noviciat, és a dir, el seminari per a la formació dels futurs membres de la congregació. Per tal cosa, va comprar dues cases del carrer Sant Bonosi per construir-hi el que s’anomenà Col·legi Natzarè, popularment conegut però, com a Col·legi dels Pedrets o de la Penya. Aquesta penya (dita Puig Macenon, Puig d’en Lladó o el Fortillo) fou comprada més tard també pel pare Manyanet. El Noviciat – Col·legi Natzarè, inaugurat l’any 1898, va funcionar fins el juliol de 1936 en que fou requisat pel Comitè Revolucionari local, juntament amb el Col·legi Santa Maria, com a conseqüència del conflicte bèl·lic, incita amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, que va tenir el recolzament de les Jerarquies de l’Església catòlica.
Les seves dependències foren convertides en habitatges i la església va ser utilitzada com a magatzem.

Amb la victòria dels sediciosos feixistes en el conflicte que qualificarien de ‘ guerra civil ‘ , l’església fou retornada als Pares de la Sagrada Família, aquests optaren però, per no reiniciar l’activitat del centre, i finalment, el varen vendre l’any 1965.

Altres fonts diuen que la venda s va produir a la dècada dels anys 50 del segle XX.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Padrets

La Marta Caldero Ponsdomenech, responen a la meva pregunta em deixa un comentari al facebook ; No, no s’hi fa culte. Fa pocs anys era una mena de petit centre cultural i s’hi celebraven casaments civils. Ara fa temps que no s’hi fa res

La Montserrat Orench Bernat afegeix una imatge ;: detall del fresc del sostre obre de l’artista Ricard Ferrer Juli( Blanes, La selva, Girona, 1946 ), format entre altres en els tallers de :
Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech (Figueres, l’Alt Empordà, 11 de maig de 1904 – 23 de gener de 1989).Se li va atorgar el títol de marquès de Púbol, sense dret de successió.
Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1928 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984)
Bartomeu Massot i Guillamet (Figueres, Alt Empordà, 1923 — Barcelona, 1974 )

Està pendent saber quina era l’advocació que tenia l’església , esperem tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imaginem que com l’actual – de la que ens agradarà rebre’n imatges estava dedicada a la Sagrada Família.

Conèixer Catalunya
 té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

TORNEM AL SILENCI?.

Rebia un missatge en el que em deien ;

Bon dia. Si et plau evita articles amb continguts polítics.

És molt maco el que publiques de Maçanet però sobra tot el tema  polític. Gràcies

Havia publicat recentment; https://www.guimera.blog/tribuna/?p=4887

I constatava com des de la premsa’ Constitucionalista’ es defensa l’espoli de la ‘ cosa pública’  com una manifestació de ‘hidalguia’ , recordeu les famoses CUENTAS DEL GRAN CAPITÁN?.  Està clar que es prepara a l’opinió pública per a rebre amb ‘normalitat’ les sentències lleus que rebran – presumptament –  els acusats de corrupció.

Al mateix temps es vol transmetre que la presó del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), son  fets ‘quotidians’, com també  ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).  Recordo  el silenci de la premsa quan a Barcelona dia si, i dia també, s’afusellaven persones – ben entrada la dècada dels 50 del segle XX – pel delicte de ‘ser catalanes y/o de haber vivido en esta región que se opuso al Glorioso Alzamiento Nacional’/  . Recordar qui era sediciós i qui no, enfront del regim LEGÍTIM  de la II República, sembla hores una utopia, oi?.

Des de l’àmbit de la dignitat personal – quan aquesta situació passi hem de continuar vivint junts –  és del tot impossible ‘evitar els continguts polítics’, en les actuals condicions les eleccions del 21-D  seran qualsevol cosa menys legals, democràtiques i justes.

Antonio Mora Vergés

CATALUNYA

Ahir 9.11.2017 , trobava a faltar 150.000 demòcrates madrilenys que posessin 1€ per la llibertat condicional de la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

O 15.000 demòcrates madrilenys que posessin 10€  per la llibertat condicional de la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

O 1.500 demòcrates madrilenys que posessin 100€ per la llibertat condicional de la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

0 150 demòcrates madrilenys que posessin 1.000€ per la llibertat condicional de la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

O,.., trobava a faltar, un cop més, demòcrates a la capital del REINO .

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985) ens deixava un tresor que no ens podran prendre mai, les seves reflexions poètiques :

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

 

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

 

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

 

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

 

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

 

I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

 

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos

al nostre vell país tan desarbrat.

 

Quan tramuntava el sol, de l’incendi del vespre

s’alçaven focs que lentament obrien

les amples portes de la desolació de la nit.

 

Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre

el sec alè del vent damunt els camps.

 

L’eixut estroncà dolls, arrasava collites,

endinsa en el record fressa de pluja

per vinyes i rials, camí de mar.

 

Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida,

car fou escrit que l’amor venceria la mort.

 

Ara un home i una dona joves resolien casar-se,

i nosaltres acollim somrients el coratge

dels qui confien que hi haurà demà.

ESGLÉSIA DE SANT SIMÓ. FONTSCALDES. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial del poble de Fontscaldes, al terme de Valls, a la comarca del camp sobirà de Tarragona.

Del temple advocat a Sant Simó Apòstol, ens diu patrimoni Gencat ; edifici d’una nau amb contraforts, entre els quals hi ha diverses capelles laterals. La capçalera és lleugerament poligonal. El campanar, de maó, s’eleva als peus de l’església, a la part esquerra, i és de base quadrada amb dos cossos vuitavats acabats en coberta piramidal. La façana té una porta d’arc ogival, envoltada per grans carreus i coronada per una cornisa que ressegueix l’arc, i damunt la qual hi ha una creu. En la part superior hi ha un rosetó, remarcat per una motllura decorativa d’arc apuntat. La coberta de l’edifici és a dues vessants, i el material emprat és la pedra. L’obra correspon a un gòtic tardà amb elements barrocs.

Demanarem imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2017/09/goigs-sant-simo-apostol-fontscaldes.html

A Fontscaldes als anys 30 del segle XX es descobrí un important forn de ceràmica ibèrica que fou excavat per l’Institut d’Estudis Catalans (ara és pràcticament abandonat) i que contenia una de les millors col·leccions de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (segles III-II aC) amb la decoració característica de la Catalunya meridional (sobretot motius vegetals estilitzats); una bona part es troba ara al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Retratava l’edifici que acollia l’escola abans i durant la dictadura franquista de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Dinàvem al restaurant Cervelló , que us recomano molt . on advertia ja la preocupació i l’interès de molts dels comensals, en el desenvolupament de les declaracions a l’Audiència Nacional del Vice-President i els consellers.

Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia; com les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques. 

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

“si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

Antonio Mora Vergés