L’expressió no té traducció – com ens recordava la Trinca en aquella cançó ‘ coses de l’Idioma’- a les altres llengües, com saben bé els catalans, significa entendre que TOTS som importants alhora d’aconseguir qualsevol resultat. En el mon casteller l’anxaneta és el que corona el castell, que ell i tothom entén que s’aguanta per la pinya.
El dissabte 8.11.2017 recollia al Tomàs Irigaray Lopez a les 8,00 per endavant teníem un dia apassionant, començàvem recollint imatges de Can Blanch amb la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de clariana de Cardener – agrairem infinitament la tramesa d’imatges del interior a l’email coneixercatalunya @gmail.com -, no ens hem sortien en aquesta ocasió amb Sant Pere de la Coma –ho deixem pendent – si amb Sant Pere de Llobera – de la que agrairem infinitament imatges de l’antiga escola damunt de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; Sant Isidre de Falou ; la masia de Secanella on ens explicàvem que s’hi havia impartit docència per mestres de sequer, Santa Maria de Montraveta on ens trobàvem un extraordinari gos pataner que ens feia de guia; saltàvem a la Segarra el rellotge té la seva llei, i ens aturàvem a recollir imatges del Santuari de la Mare de déu de Camp-real, de l’escola i l’església de Sant Jaume de Palouet, abans de dinar esplèndidament a l’Hostal situat a Cal Xuriguera, casa pairal dels Alsina, artífexs del grup Alimentari Guissona; ens aturaríem encara a recollir imatges del Castell, l’església i l’escola de Massoteres, i – val a dir-ho – ‘in extremis – en el Palau Episcopal Inacabat de Guissona, a partir d’aquí maquines tapades, i cap a Guimerà, on arribàvem amb català puntualitat a les 16,30 per assistir a la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info de la que ambdós, el Tomàs i l’Antonio en formen part.
Abans d’assistir a la gala de lliurament del Premi Culturalia que entre altres s’atorgava a l’associació aquest any 2017, encara tenia temps per arribar-me fins Agramunt per comprar torrons – avui es feia un berenar familiar perquè el meu net Pere ha fet 8 anys, al que no podia assistir, i havia de fer-me perdonar aquesta absència -. L’acte de lliurement començava prop de les 20,00 amb l’arribada de la Presidenta del Parlament de Catalunya , Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta,l’ Ebre jussà, 29 de maig de 1955), i s’acabava quasi a les 0,00, el posterior sopar a peu dret, es perllongaria fins ben entrat el diumenge, nosaltres ens acomiadàvem dels amics i companys, desprès de felicitar a tothom, també a l’autor de la imatge de la dona llegint – imagino que era el llibre Guimerà i Vallsanta, que us recomano MOLT – obra del Josep Castellana Niubó ( Tàrrega, 11.09.1957) , artista, forjador, ferrer,…, de llarga tradició familiar a Tàrrega.
Deixava al Tomàs a Sabadell prop de les 2,00 de la matinada, i un amb el coll un xic rovellat en posava al llit prop de les 3,00 del diumenge 26.11.2017, content i satisfet d’haver desenvolupat el meu paper en la pinya que sosté Catalunya.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra – del tot insostenible – fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
