IN MEMORIAM; DE L’ESCOLA CATÒLICA PELS OBRERS , AL CENTRE CULTURAL ELS CATÒLICS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Fem recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista des de l’any 2015, el nostre objectiu és per descomptat recuperar la ‘memòria històrica’, i reivindicar una obvietat, abans del naixement del sàtrapa, almenys a Catalunya, moltes persones sabien llegir i escriure.

L’entitat Els Catòlics va néixer el 1878 amb el nom d’Escuela Católica de Obreros de Olot.

Deixant de banda qualsevol connotació política, es pot dir que el que més tard esdevindria el centre cultural Els Catòlics va néixer amb un propòsit social destinat a la classe obrera. D’antuvi, doncs, neix com una societat cultural, amb activitats com ara classes nocturnes gratuïtes, però al llarg de la seva història s’ha seguit sempre una política de portes obertes a qualsevol iniciativa, així com a l’acolliment de qualsevol grup cultural, artístic o esportiu que no tingui local on aixoplugar-se.

Des d’Els Catòlics s’ha fomentat la formació i la difusió de diferents camps de la cultura.

Menció especial mereix el teatre, que va néixer amb la mateixa fundació de l’entitat. S’hi han representat tot tipus d’obres, amb els Pastorets d’Olot com una de les més representatives. Actualment a la sala de teatre Pere Serrat, s’hi representen obres de companyies d’aficionats i també hi assagen els alumnes de l’escola de teatre Groc Llimona, dirigida per Anna Roca. Els Pastorets d’Olot, aquesta obra teatral tan olotina que es representa a Els Catòlics des de l’any 1880, ha constituït en la historia de l’entitat un esdeveniment molt singular i importantíssim. Ha estat, sens dubte, l’obra teatral més celebrada de totes les que s’han dut a terme a la nostra ciutat. Cada any, pels volts de Nadal, Els Pastorets es representen al teatre d’Els Catòlics, això sí, actualitzant-los als temps actuals.

En l’àmbit lingüístic l’any 1906 s’hi impartia un curs de llengua francesa i a principis del segle XX la Secció d’Estudis del Centre Catòlic va ser corresponsal de l’obra Diccionari Català, Valencià, Balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

Pel que fa a la fotografia, a partir de 1928 l’entitat va acollir una agrupació fotogràfica que es va mantenir en actiu fins a finals de segle, quan minvà l’activitat amb el naixement de la fotografia digital.

La difusió de la sardana també ha estat present en les activitats de l’entitat, amb l’aparició de les primeres colles sardanistes als anys quaranta, com Salta i Balla, Joventut Olotina o Garrotxa, entre d’altres.

Pel que fa als esports, la secció esportiva del Centre Catòlic va néixer el 1944 i ha acollit un munt de disciplines, com ara tennis de taula, futbolí, escacs, futbol, futbol sala, ciclisme, bàsquet o motociclisme, la majoria dels quals, en anar creixent, s’han constituït com a clubs esportius. D’altra banda, la penya cavallista, que va començar a celebrar la festa de Sant Antoni a Olot, en els seus inicis també s’acollí a Els Catòlics.

Els Catòlics també ha tingut un paper important en la celebració d’esdeveniments tradicionals a Olot. En temps de postguerra i a petició de l’alcalde d’Olot Pere Bretcha, Els Catòlics va acceptar la responsabilitat d’organitzar la Cavalcada de Reis. Els Reis han arribat a Olot de totes maneres, a cavall, en cotxe o en carrossa, i per diferents indrets de la ciutat, del Parc Nou a Sant Francesc, passant per la plaça Clarà. Els patges també van prendre protagonisme i, uns dies abans de la cavalcada, recollien les cartes dels nens en una tenda, inicialment situada a la plaça dels Gegants i posteriorment al Firalet i a les escales de Sant Esteve, fins que es va produir l’autèntic esclat dels campaments nadalencs, a la plaça Clarà, on encara es fan. Des d’Els Catòlics hem d’agrair a les prop de 400 persones que col•laboren de manera desinteressada perquè la Cavalcada sigui un èxit.

Un altre dels esdeveniments mítics que han estat organitzats per Els Catòlics, des de ja abans de la Guerra Civil, és el concurs de carrosses Coso Iris, per Festes del Tura. Després d’un temps de pausa, l’esdeveniment es va reprendre a càrrec de la mateixa entitat a partir de l’any 1952 i fins al 1996. Actualment aquesta desfilada de carrosses l’organitza el CIT amb el nom de Batalla de les Flors.

En el camp de l’art, el 1995 Els Catòlics va iniciar el Concurs Internacional de Gravat Premi El Caliu amb l’objectiu de promoure la pràctica del gravat i estimular-ne el col•leccionisme .

Finalment, Els Catòlics també fa la funció d’hotel d’entitats, i en aquesta faceta ha donat suport, entre d’altres, a Olot.doc, Penya Blanc i Blava, Rialles, Associació de Pares d’Alumnes IES Montsacopa, AOAPIX o Club Caravaning La Garrotxa. http://www.olotcultura.cat/els-catolics/

L’Ajuntament d’Olot fa costat a les entitats culturals:
http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticies/etiqueta/Els+Cat%C3%B2lics

La Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fèiem l’itinerari Modernista d’Olot, i dinàvem als Catòlics; i ens hauria agradat veure i retratar les instal•lacions.

Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres de planta rectangular i teulat a dues aigües. Disposa de baixos i tres pisos superiors, els primers amb gran porta central i dos locals comercials als costats; els segons amb les obertures distribuïdes simètricament i les baranes de fosa. Els murs varen ser estucats imitant la pedra i s’emprà el rajol. El pis superior té intercalades petites finestres amb plafons pintats representant motius florals, on predominen els colors ocres i blaus. Entre els balcons del segon pis hi ha dos grans arcs apuntats fets de rajols. La decoració de la façana fa pensar en els primer Modernisme.

Llegia que Joaquim Danés i Torras, (Olot, 1888-1960), defensava la tesis que l ‘any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver , casada amb Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes , senyors de Les Presses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla, Cabanes i Montrós, va fer aixecar damunt el dit mas de la Masó o Sa Masó, l’actual casal dels Vallgornera – Els Catòlics s’aixecaven en terres que històricament eren també d’aquell. Mas – . El seu fill, Antoni de Vallgornera, contragué matrimoni el 1754 amb Antònia de Lentorn, els quals al seu torn, tingueren com a hereu Ramon de Vallgornera i de Lentorn, esdevingut l’any 1796 primer marquès de Vallgornera, pr decisió del rei Carles IV d’Espanya ( Portici , 11 de novembre de 1748- Nàpols 19 de gener de 1819).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Xavier i a la Monserrat davant la façana de Santa Magdalena, al que fou patí d’armes del castell de Santa Coloma de Queralt, la vila que havia estat capital de la Baixa Segarra , pertany avui a la comarca de la Conca de Barberà; patrimoni Gencat ens la descriu així ; façana de pedres carrejades, amb cloquer de doble espadanya. A la part baixada una gran arcada de mig punt amb reixa i una porta d’entrada central de ferro forjat. També hi ha un escut de pedra de la família Requesens que foren els qui la traslladaren pedra a pedra al lloc actual (pati del Castell).

A la pàgina de l’Ajuntament :
http://patrimoni.serviconca.org/Antic-Hospital-de-Santa-Magdalena-Santa-Coloma-de-Queralt-805

llegia que l’any 1327 es va fundar l’hospital i benefici o confraria de la Santa Creu.

L’any 1331 un tal Castellolí fundà el benefici de Santa Magdalena coneguda des d’aquell moment com a església i hospital de Santa Magdalena. La vídua de Pere V de Queralt i de Castellnou, Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga i el carlà de la vila, Guillem de Santa Coloma, van autoritzar a la vila per adquirir censals per tal que es fes. Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador, explica que la confraria sostindria l’hospital amb les quotes dels confrares i amb els donatius o llegats que li fessin per aquest motiu. El beneficiat tindria cura d’assistir els malalts.

1912. Fotografia del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929). Biblioteca de Catalunya

L’any 1922 l’Ajuntament va subhastar l’edifici, el qual fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà), de marcat caire anticlerical. En veure-ho, Josepa de Requesens Miquel ( 1852 + 1927 ), propietària del castell, va sol•licitar a l’Ajuntament que li permetés traslladar-hi la façana gòtica que havia de ser enderrocada.
L’any 1923 la façana fou cedida a la propietària del castell i les pedres van ser numerades i bastides novament en el seu emplaçament actual, al pati del castell.

Imatge de la pàgina http://www.acbs.cat/castell/llista.html

La inauguració va ser el 19 de març de 1925.

L’hospital estava localitzat primitivament al costat de l’església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.

Dinaríem – esplèndidament, com sempre – a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, Guimerà, l’Urgell,  la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

CASA D’ESPIRITUALITAT MARC CASTAÑER SEDA. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

Veníem de l’Ajuda de Balenyà, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), el Josep no havia estat mai a la Casa d’Espiritualitat de la Congregació de Religioses Filipenses, a la carretera de Ribes de Freser s/n, i el portava fins allà. Coincidia amb les germanes, Pilar, Carmen i Basi, que em permetien retratar també la Capella de la Casa, faré arribar les imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), del que sóc col•laborador. Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la Capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) m’enviava un email, Capella de la Immaculada Concepció de Maria.

Retratava també la façana de la Quinta Rosario que es va construir l’any 1912 per encàrrec de Francesc d’Assis Oller i Pedrol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939), 3er marquès d’Oller, que succeïa al seu pare Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), en la baronia d’Oller que el papa Lleó X concedí l’any 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907). Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario.

El mes d’agost de 1913 s’hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada.
El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró.

Després del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un noviciat, m’explicava la germana Pilar que la casa feia alhora la funció d’escola perquè hi havia monges i postulants que tenien els estudis de magisteri.
http://www.rfilipenses.com/historia.aspx?mn=subfamilias1

Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer Seda.

Marc Castanyer i Seda (Mataró, 13 de juliol de 1815 – Barcelona, 28 d’abril de 1878) va ésser un sacerdot, cofundador juntament amb la seva germana, Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d’agost de 1824 – Barcelona, 25 de maig de 1881) de la congregació de les Filipenses Missioneres de l’Ensenyament. Ambdós germans han estat proclamats servents de Déu per la diòcesi de Barcelona i el seu procés de beatificació és obert.

L’obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat.

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que és un edifici aïllat, d’estil neoclàssic, de planta quadrangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l’entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li donen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta “QUINTA – ROSARIO”. En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció “AÑO 1912”. Davant d’aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries.

L’acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l’entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la “casa de les nines ” de l’any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d’accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d’un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes.

No trobava dades de qui va ser l’autor del edifici del Col•legi Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri (Filipenses), spu ptregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.bcnsostenible.cat/es/web/punt/escola-nostra-senyora-de-lurdes

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-filipenses-de-lEscola-Lurdes/video/4765173/

https://www.catalunyareligio.cat/es/node/151588

L’església catòlica feia un treball excepcional en l’àmbit de l’educació en una època en que l’Administració Pública s’inhibia d’aquesta obligació, cal reivindicar-ho, entenen alhora que sense la participació de l’església catòlica, l’educació al REINO DE ESPAÑA estaria encara a les beceroles. No cal insistir en el fet que si cal ‘retallar’ des del ESTADO DE DERECHO, sempre, sempre, sempre, es comença per la sanitat, l’educació, els drets socials,…, per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ els Pares de la Pàtria (PP), bona gent, bona gent, no ho son gaire, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com