Mes: juliol de 2017

Rebia un email de la Claudia Guzman, en el que atenen el meu prec a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html em deia ;

Te envío antecedentes sobre la escuela.

Efectivamente existió una escuela. En las búsquedas Bibliográficas, en la Vanguardia 18 de abril 1914 (aparece como escuela “Vacante de Colldelrat”. Y el 18 de abril 1922 (justo 8 años después) también en La vanguardia dice “ Se ha dictado una disposición por la que se oblijia a los ayuntamientos de Fondarella y Collderat de esta provincia a, que faciliten locales en condiciones donde instalar sus escuelas”

Hemos logrado conocer el nombre de dos de las profesoras, que estuvieron destinadas aquí (también documentadas por archivos):

Las Señoras: María Giró Pellegrí nombrada titular de la plaza de maestra 1926 y Concepción Sancho Colás 1934 como interina.

Te envío una foto antigua de los años 80… este fin de semana te envío una actual

En la parte baja hay un horno comunitario, en la 1º planta era la escuela y en la 2º planta la casa de la profesora

Un abrazo.

És una obvietat recordar que a cada llogaret, poble, vila o ciutat hi havia almenys una escola, publica, privada , o confessional – de qualsevol religió -, abans de la dictadura franquista, com diu el Josep Olivé Escarré ( Sant lloren Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , a tot arreu hi havia escola, ajuntament, església i cementeri i fins alguns edificis notables.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

A Catalunya, només per excepció els edificis que acollien escoles han estat considerats ‘ monuments’ , sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades de la del poble on viviu i/o en el que vareu néixer.

Necessitem l’ajuda de TOTS ELS CATALANS.

La Noguera, Lleida , Catalunya i els vostres fills i nets, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

Fent recerca del Mas i l’Església de Sant Josep, a Santa Cristina d’Aro, trobava a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Cristina&page=6&pos=54

A Santa Cristina d’Aro l’escola de nens estava ubicada a la planta baixa d’un edifici que en el pis tenia les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici de l’avinguda Església número 33, era una construcció preexistent que l’any 1857 amb la col•laboració de tot el poble es va convertir en Ajuntament i Escoles de Nens (actualment, després de la restauració de l’any 1980 s’ha convertit en Casa de Cultura i Biblioteca Pública).

Mentrestant, l’escola de nenes anirà pelegrinant per diversos emplaçaments del poble.Ens agradarà rebre fotografies a l’email coneixercataunya@gmail.com de tants indrets com sigui possible en que s’establís l’escola de nenes de Santa Cristina d’Aro abans de la dictadura franquista.

Hi ha un intent de solucionar aquesta situació de precarietat amb un projecte de l’any 1936 d’Escoles Unitàries “para niños, niñas y párvulos” signat per Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960), que no es va realitzar. Aquesta és una més de les grans contribucions de la dictadura franquista en l’àmbit de l’educació.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

 

Antonio Mora Vergès

PD.

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya és de lliure disposició, ens agradaria que servis per completar el mapa d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en tots els àmbits, local, comarcal, provincial, nacional ….

Ferran Puigpinós Riart em prevenia a Lluçars, antiga capital de la Baronia de la Vansa, dels desnivells que hauria de salvar en la meva visita a l’església de Sant Salvador, situada a la part alta del nucli antic de Vilanova de Meià, als peus de la serra del Montsec.

Patrimoni Gencat explica que és un edifici aïllat d’una nau amb tres cossos, al costat d’una plaça amb petits trams enjardinats.

La portada, adovellada, és oberta al mur de migdia i està emmarcada per dues arquivoltes d’arc rodó sostingudes per quatre columnes, que presenten els capitells decorats amb motius geomètric i vegetals.

Es tracta d’un edifici d’una nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.

La volta descansa sobre dos arcs torals acabats en unes senzilles mènsules que exteriorment coincideixen amb uns contraforts adossats.

L’absis, de planta semicircular, es troba en un nivell superior al de la nau. Al seu interior, sis parells de columnes adossades disposades en dos pisos sostenen els nervis que alhora suporten la volta de forma radial. La nau principal està coberta amb una volta de canó de perfil apuntat sostinguda interiorment per tres arcs torals.

L’absis és cobert per una volta de creueria molt primerenca amb sis grans nervis interiors i els corresponents contraforts exteriors. Aquest fou sobrealçat en època gòtica i s’hi obrí un finestral ogival, així com una rosassa al mur de ponent.

En aquesta mateixa façana es construí una portada gòtica, que forma un cos sobresortint. La porta és emmarcada per sis arquivoltes ogivals i decorada amb calats i traceries. Al centre de l’arc interior hi ha una talla gòtica de la Mare de Déu amb l’Infant, voltada dels Reis Mags i de tres àngels.

A la peanya d’aquesta imatge hi ha una inscripció, en lletra gòtica, amb la data de construcció d’aquest portal. Es troba als costats d’un escut i està escrita en català i llatí. La traducció més correcta sembla ser:

“Aquesta imatge la féu en Francesc Duluga l’any del Senyor 1327”. També és d’aquest moment la part baixa del campanar d’espadanya, situat al mur de migdia, acabat en època barroca.

Les dues capelles adossades a la capçalera formen una mena de creuer datat als segles XVII i XVIII. La del costat de l’epístola, de dimensions reduïdes, és coberta per una cúpula semiesfèrica amb una llanterna. A la de l’evangeli, de grans dimensions, s’hi entra per un arc gòtic decorat amb figures d’àngels, presenta una gran cúpula octogonal amb finestrals.

A l’interior del temple és conserva la talla policromada gòtica de la Mare de Déu del Puig de Meià i una imatge romànica de la Mare de Dèu.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada. 2010

Detall de l’altar, fotografia de Xavier Oms Arias

Sant Salvador depenia de Santa Maria de Meià, petit monestir fundat per Guillem de Meià a la primera meitat del segle XI.

No hi ha dades ‘oficials’ a la xarxa dels censos de la Baronia de la Vansa, i dels de Santa Maria de Meià, fent ‘malabars estadistiques’, es a dir comparant la població que tenia Vilanova de Meià al cens de 1857, 2076 ànimes, i les d’un cens quasi actual 229, tenim :

DADES CENSALS 1857 2016

VILANOVA DE MEIÀ 2076 229

SANTA MARIA DE MEIÀ 1142 126

LA BARONIA DE LA VANSA 1215 134

AVUI 4433 414

S’ha perdut el 90,66% de la població. Un èxit més del REINO DE ESPAÑA

L’edifici actual és una construcció romànica, probablement del segle XIII, modificada a les darreries d’època medieval i ampliada en època moderna.

Feia una relació d’esglésies que NO VISITAVA en la meva estada a la ‘Vall clotada’ :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/esglesies-que-no-visitava-en-la-meva.html

Properament apareixeran al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

SANT SALVADOR DE VILANOVA DE MEIÀ
SANTA MARIA DE MEIÀ
SANT PERE DE LLUÇARS
SANT PERE DE BOADA
MARE DE DÉU DEL REMEI DE GÀRZOLA
SANT ISIDRE DE TÒRREC I L’ESTUDI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA
L’ESTUDI DE SANTA MARIA DE MEIÀ

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

Preguntava a Santa Maria de Meià on estava l’escola o l’estudi abans de la dictadura franquista, i m’adreçaven al carrer del Font,1.

Advertia una curiosa obertura que em feia pensar que l’edifici podia haver tingut altres usos en el passat, com em confirmava la meva consulta a patrimoni Gencat, que ens explica; edifici situat a la cantonada, de planta baixa, dues plantes i golfes. Abans havia estat una església amb la porta central rectangular motllurada. Té dues finestres quadrades als laterals i una d’espitllera amb arc de mig punt a la façana del carreró que avui queda entre dues plantes. Els dos balconets i les noves finestres han estat retallades al mur de carreus que està escairat a la façana principal i filades rústiques a la façana lateral, que podria ser encara anterior.

A la làpida fundacional que es troba encastada a la cantonada de la façana principal de l’antiga església de Sant Benet hi figura la data 1641.

L’edifici havia acollit l’Ajuntament fins a l’any 1926 en que s’agregava al municipi de Vilanova de Meià, juntament amb Peralba abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat.

No fa cap esment a que en aquest edifici es desenvolupes l’activitat docent en el període anterior a la dictadura franquista. Retratava una placa en memòria del Sebastià Piera Llobera, que alhora que acredita l’ús de l’edifici com escola, deixa clar que els soldats feixistes no portaven material escolar a les seves motxilles.

La síndrome d’Estocolm és un flagel a Catalunya. A tall d’exemple- mal exemple – l’autoria del pantà de Camarasa, construït als anys 1920 per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda com ‘la Canadenca’ que seria espoliada pel franquisme, s’adjudica popularment al sàtrapa.

Ens manquem MOLTS DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CATALUNYA.

Des de les ‘Administracions Democràtiques Catalanes’ s’ha fet POCA COSA per recuperar la memòria històrica, des de les ‘altres’ es continua fent TOT I MÉS per destruir-la, la recuperació NOMÉS serà possible des de la ciutadania.

Esperem rebre imatges i/o dades de l’escola del lloc on vas néixer o els teus ascendents a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

M’explicaven que abans de la dictadura franquista a Santa Margarida i els Monjos, ja es coneixia l’escriptura, la gramàtica, la geografia, la història, les matemàtiques, .., que molts dels veïns sabien llegir i escriure, i que és una mentida que a les motxilles, els soldats feixistes portessin, llapisos, llibretes i altres estris per la quitxalla.

Quan als locals on s’impartia la docència em deien que a l’Ajuntament antic, i algú afegia que també al Mas Catarro, on ara hi ha per cert l’escola d’adults. No en trobava – cal insistir en que ENCARA som al REINO DE ESPAÑA- cap informació escrita que avalés aquestes informacions. Si atenem al fet que a la Ràpita ja tenien com recollíem a :

Antic Ajuntament, bastit, segons la data de la balconera, a l’any 1882. Fou substituït a l’any 1945.

Mas Catarro, a la base de la torre dels fons, hi ha la Capella de Sant Carles, de la que ens agradarà tenir notica de la seva concreta advocació . La cultura ‘ religiosa’, pateix com la pràctica, una davallada sense precedents.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de-la.html

Dono per bones les dades que em donaven a reserva de trobar millors fonts.

En el llarguíssim període de la dictadura franquista es va fer una excel•lent feina en la destrucció de la memòria històrica de Catalunya, els ‘politics demòcrates catalans’ NO HAN FET EL QUE CAL I/O CALIA per reparar fins on sigui possible aquells estralls.

Us encoratjo a fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on viviu, on veu néixer, i/o on ho va fer la vostra familia.

Catalunya us ho agrirà.

“Maleït el qui espoli al poble català!” I tot el poble respondrà:“Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

No consola gens constatar que aquesta tònica perversa es donava també en altres indrets del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés