Mes: juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ORTA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

La recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ens portava per tota Catalunya; dissortadament les nostres reiterades demandes de col•laboració a la ciutadania havien tingut una resposta molt feble, i les adreçades a les Administracions Públiques Catalanes, llevat d’algunes honroses excepcions – no tothom està en política per a ‘fer diners’ – s’estavellaven contra la indiferència i/o en alguns casos la manifesta incomoditat.

Feia un llarg recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de :
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

Preguntava on era la Caserna de la Guàrdia Civil?. Als joves que viuen a la conurbació barcelonina, això els sonaria estrany, Guàrdia Civil?, doncs si; el rei Carles IV (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 – Roma, 19 de gener de 1819) l’any 1797 impulsa la creació d’una escola en aquesta població, advertiu que a la imatge en pedra apareix ORTA i no HORTA . De Carles IV el millor que es pot dir, és que no semblava un Borbó.

Patrimoni Gencat explica que l’any 1985 es va rehabilitar íntegrament la façana principal, quan l’edifici va passar a ser caserna de la Guàrdia Civil. La transformació d’escoles en casernes és un lloc comú en la ‘Història de España’, i deixa MOLT CLARES les prioritats dels nostres ‘pares de la pàtria’.

Quan a la descripció llegia ; edifici de planta gairebé rectangular amb dues façanes, la principal al carrer Medi Natural (abans Mestre Guàrdia) i la posterior al carrer Doctor Esteban Messeguer.

La façana posterior només té planta baixa i pis degut al desnivell del carrer respecte de la façana principal.

La façana principal consta de planta baixa i dos pisos. És tota arrebossada i pintada de color blanc, tot ocultant el paredat i l’aparell de carreus de pedra originari que envoltava totes les obertures. Actualment només resten a la vista els carreus de l’arc rebaixat que fa d’accés a la planta baixa, els mitgers i els que fan de separació entre la planta baixa i el primer pis. Les obertures dels dos pisos són força regulars, mentre que les de la planta són desiguals.

Sobre la porta d’accés, just a l’eix central de la façana, hi ha el finestral d’un balcó tapiat , aprofitat en el seu moment, per a encabir-hi un plafó de rajoles amb l’escut de la Guàrdia Civil.

A Bot m’explicaven que l’escola havia estat al primer pis de l’edifici de l’Ajuntament, a Arnes fins m’ensenyaven on havia estat la porta – avui tapiada – per on accedien a l’escola els infants, a Prat de Comte, no trobava cap esser humà per preguntar-li; ens encantarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’arribava fins Arenys de Lledó, població de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol, on m’explicaven – en llengua catalana – on era l’escola de nens. Com podeu imaginar l’edifici no està considerat ‘ monument ‘. Res agermana més als pobles que compartir uns governants estults.

Dinàvem esplèndidament al restaurant Miralles d’Orta.

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra  Alta a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d’Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que ‘manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE – que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

EN ELS PRIMERS 10 ANYS D’EXISTÈNCIA

Quan començàvem fa més de 10 anys  les publicacions al bloc fèiem una ‘declaració d’intencions’ :

CONÈIXER CATALUNYA

AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, … QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

Amb els pas dels anys hem esdevingut  per als catalans que no viuen, o NO PODEN viure a Catalunya,  els de la diàspora, el mitjà que feia possible estar ‘connectats’  amb Catalunya,  fent realitat una de les estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims del Montserrat
Amb terra i mar, oïu a qui us implora !
Torneu a Déu els cors que l’han deixat !

Certament és i ha estat una tasca col·lectiva en la que entre MOLTES MÉS PERSONES han col·laborat :  Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz, Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors, Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d), Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes, Valentí Pons Toujouse, Joan Vives Castells, Joan Dalmau Juscafresa, Joan Serra Saún,   Rosa Ventura Cutrina, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), .., a tots públicament gràcies !!!

Admetem, som demòcrates,  que el coneixercatalunya  no és una moneda de 2€ que agrada a tothom, insistim però, en el nostre dret inalienable a existir.

No hem tingut ‘grans temptacions ’,  ningú ens ha ofert l’oro i el moro pel bloc – encara- ; algú ens ha manifestat que això que fem no ‘ té  cap interès’ – està clar que si, almenys per a nosaltres,oi?-; hem trobat molta col·laboració en les persones  que viuen a la Catalunya interior, que definim carinyosament com el ‘forat negre’, i tenim intenció de garantit  l’existència del coneixercatalunya quan el bon Déu ens cridi a la seva presència, i ens faci explicar assentats a la vora del foc, les nostres experiències  per les terres catalanes.

Publicàvem  suara http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ens-mantindrem-fidels-per-sempre-mes-al.html

On dèiem; al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política – , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció – . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.

Berguedà actual. Diari digital.

…

Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital – , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

https://www.guimera.blog/tribuna/

https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/

https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

…..

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,…, amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat

naciodigital@naciodigital.cat

…..

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Alhora que un insistim en que Catalunya us ho agrairà, us fem avinent que en la qüestió del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, potser sense ser-ne conscients, estan ACTIVAMENT EN CONTRA.

 Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARTESA DE SEGRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Venia de Montsonís, Rubió de Baix i el santuari del Salgar, i em topava amb l’edifici de les ‘escoles velles’ d’Artesa de Segre de les que Ramon Giribet i Boneta, Secretari-Tresorer de l’Associació Cultural La Palanca de Artesa de Segre (Noguera), em feia arribar un email en el que m’explica que l’edifici antic , conegut com a Escoles Velles, que data de l’any 1921 , fou obra de la Mancomunitat. Va estar en funcionament fins al curs 1975-1976 en què s’havia construït un centre pilot EGB-FP i que ha esdevingut un complex educatiu de 3-18 anys (Escola Els Planells, amb edifici nou de 2009, i Institut Els Planells, que ocupa tot l’edifici de 1976, reformat també el 2009).

Actualment les Escoles Velles acullen la llar d’infants municipal i el casal de la gent gran, a més d’alguna entitat, com per exemple l’Orfeó Artesenc.

Curiosament, tenim els carrers Escoles i Monges respectivament, denominació que prové de la ubicació dels dos centres en els respectius carrers.

Trobava a l’Hemeroteca de la Vanguardia :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/09/22/pagina-3/33296352/pdf.html?search=Escuelas%20de%20Artesa%20de%20Segre

Ayer visitaron al rector de la Universidad, marqués de Garulla, entre otros, el Sr. Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970) , arquitecto provincial de Lérida, que le hablo del estado en que se hallan las obras de la nueva escuela de Artesa de Segre, que ya se están terminando.

Nova seu per la Llar de Jubilats d’Artesa de Segre

Tinc alguna pregunta :

Quin non tenien les escoles abans de la dictadura franquista ?

L’edifici va ser obra de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970)?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Artesa de Segre – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

Teniu informació de l’autor de l’edifici de l’antic escorxador?.

Per als catalans i per a Catalunya la divulgació del patrimoni històric i/o artístic, alhora que un imperatiu ètic , és un clar ‘element diferencial’ de gran importància en el nostre devenir.

Si us agrada feu-ho córrer, al Sr. Facebook no li agrada que fem divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya – sense pagar -, sembla que ha llegit que som una cultura de peatge i vol la seva part.