IN MEMORIAM DE LA TORRE EMILIA. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Venia del barri del Xup, i feia camí fins a Salvador de Vallformosa i/o de Servitge, al terme de Rajadel; runam majestuós del que en voldríem saber més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; quan es va fer la rehabilitació i/o reforma, qui en va ser el promotor, qui l’autor,…, dades ‘habituals’ en els catàlegs de patrimoni dels anomenats ‘països civilitzats’ del que dissortadament – encara – no en forma part Catalunya.

M’aturava en una cruïlla per retratar un magnífic edifici del que no en sabia trobar l’accés, i conseqüentment tampoc el nom. Confiava en que al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , com en anteriors ocasions me’n sabria donar raó.

En la seva resposta deia; Villa Emilia, pertany a Manresa, és de l’arquitecte Ignasi Oms Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) del 1896, per encàrrec de Josep Lluvià Vidal (+ 22-04-1913)

De l’edifici se’n ha parlat abastament :

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2011/11/la-torre-lluvia.html

http://www.lavanguardia.com/local/bages/20140313/54403544204/manresa-torre-lluvia.html

http://www.elpou.cat/noticia/1487/pluja/idees/sobre/torre/lluvia

http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/771160/rehabilitacion-de-la-torre-lluvia-espana

http://www.manresaturisme.cat/esp/article/6325-torre-lluvia

http://www.regio7.cat/manresa/2016/09/08/torre-lluvia-restaurada-sola/377939.html

Pere Santamaria Garcia de http://www.santamariaarquitectes.cat/es s’encarregava de la rehabilitació :

http://www.santamariaarquitectes.cat/es/rehabilitacio-torre-lluvia-manresa

http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/771160/rehabilitacion-de-la-torre-lluvia-espana

Espero tenir ocasió de visitar aquest ‘joia’ modernista amb element historicistes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, per als catalans ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

IN MEMORIAM DELS VOLUNTARIS DE LA CREU ROJA.

Els PRINCIPIS de la Creu i la Mitja Lluna Roja, Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat,Independència, Caràcter Voluntari, Unitat i Universalitat, seduïen a moltes persones, dones i homes, que dedicaven una part del seu temps lliure, a fer menys feixuga l’existència de la ciutadania , sota un Regim dictatorial.

Ens sobtava – relativament – que assolida la ‘ democraciola’ , Leocadio Marín Rodríguez (Baeza, Jaén, 10 de novembre de 1942), socialista y presidente de la Cruz Roja española (1986-1990) signés un article al diari El Pais http://elpais.com/diario/1989/02/21/espana/604018807_850215.html

La reforma democràtica de la Cruz Roja Española

Les hemeroteques son plenes de queixes de persones, dones i homes, que se sentien ofesos, perquè un ‘professional’ de la política els/ens vulgues donar lliçons de democràcia.

TOTES les persones que vaig tenir el goig de tractar en els meus anys de voluntari a la ‘casa’, eren, son i seran sempre ‘NOVIOS DE LA VIDA’

Els anys posen tothom al seu lloc, els Partits Politics – de tots els colors – s’han vist – i es veuen – esquitxats per casos de corrupció.

Trobo a faltar un article de l’inefable Leocadio Marín Rodríguez, o d’alguna de les ‘plomes il•lustres’ dels politics ‘professionals’ que insisteixi en la imperiosa necessitat de :

La reforma democràtica del REINO DE ESPAÑA

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A CAN BRUSTENGA. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

En el període 1936-1939 alguns edificis privats van ser confiscats, i entre altres usos van servir com escoles, aquest seria el cas de Can Brustenga a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, o el de la Torre Albagés a Sant Llorenç de Savall, al Vallès occidental.

Ambdós poblacions disposaven d’edificis escolars construïts feia pocs anys :

SANTA EULÀLIA DE RONÇANA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-publiques-de-santa.html

SANT LLORENÇ DE SAVALL

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html

De Can Brustenga n’havia publicat en més d’una ocasió :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/can-brustenga-de-santa-eulalia-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/02/la-capella-de-la-immaculada-concepcio.html

El Mapa de Patrimoni de Santa Eulàlia de Ronçana no fa esment a l’ús com escola que va ‘patir’ Can Brustenga.

El Joaquim Brustenga Etxauri, ho recull però, en el seu excel•lent treball DEL DANUBI AL TENES, en el que explica de forma planera la història dels Brustenga a Santa Eulàlia de Ronçana.

Està fora de dubte que no hi havia cap ‘ necessitat social’ darrere la decisió de confiscar Can Brustenga. Dit això, la casa va servir – de forma temporal – com edifici escolar, i aquesta circumstància , almenys per a mi, la fa mereixedora de figurar en el nostre inventari.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, incloses també les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles, … , tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca – duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat – em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 1100 escoles que tenim publicades, la del poble on vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

IN MEMORIAM DE SANT SALVADOR DE ROCABERTI. LA DONZELL D’URGELL. AGRAMUNT. LLEIDA

Ens arribàvem, per un camí de terra , el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a Rocabertí de Sant Salvador, que fins a l’any 1970 estava al terme de la Donzell d’Urgell, i des d’aquella data – darreries de la dictadura franquista – s’integrava ‘ manu militari ‘ al terme d’Agramunt que té una superfície de 79,7 km², una mica més de la meitat de la comarca del Barcelona que amb 144,7 km², inclou les ciutats de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs

S’hi refereix únicament l’Enciclopèdia Catalana :

Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.

És un petit llogaret (443 m d’altitud) format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades. Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell.

La seva església, advocada a Sant Salvador depenia de la parròquia de Sant Tirs d’Oliola.

 

El dia és clar malgrat que des del Pirineu ens arriba un vent fred que arrossegarà fins a la terra baixa un clam de Déu; maleïts els qui poden- ho evitar , han propiciat i/o permès l’extrema desolació i ruïna de gran part del patrimoni i històric i cultural de Catalunya !!!!!

Ens agradarà tenir noticia d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU I L’ESCOLA PÚBLICA. VILAGRASETA, MONTOLIU DE SEGARRA. LLEIDA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església parroquial de Vilagraseta, al terme de Montoliu de Segarra, al cor del ‘forat negre’. Patrimoni Gencat explica que l’edifici és una construcció del segle XVIII, feta amb ‘els diners d’Amèrica ‘ el seu inici però, és molt més anterior, doncs apareix com a parròquia dins de les esmenes del bisbat de Vic, a partir dels segles XI i XII amb el nom del poble de “Villa Grassa”, aquest últim conegut fins el segle XIII, quan passar a ser Vilagrasseta.

Durant el segle XIII, el rector d’aquesta església va pledejar sense èxit amb el monestir de Santes Creus pels drets sobre els delmes de Gramuntell. Tradicionalment sempre ha estat sufragània seva l’església de Santa Maria de Gramuntell.

Aquesta església parroquial de Sant Andreu va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957, moment que s’incorpora al bisbat de Solsona.

Conserva alguns murs del temple primitiu encara que fou refeta dins l’estètica neoclàssica al segle XVIII.

L’edifici és de planta rectangular, d’una nau coberta amb volta de canó amb llunetes, capelles bastides al mur d’una façana lateral, torre campanar, capçada plana, i disposa de ràfec de teula al llarg de les façanes laterals. La coberta de l’edifici és a doble vessant, a diferència de la torre campanar que és a quatre vessants. A la façana principal s’obre la porta d’accés, d’estructura adintellada, amb pilastres adossades a banda i banda i corona un frontó motllurat. Cal destaca el relleu en forma de segell que apareix centrat al mig de la llinda d’aquesta porta d’accés amb la data “1866” . Damunt aquesta estructura d’accés, i seguint l’eix vertical, es disposa una fornícula buida, un òcul i una finestra cruciforme. A un angle d’aquesta façana principal, es situa una torre campanar, de planta quadrada i amb quatre ulls d’arc rebaixat. A l’interior de l’església hi ha una motllura situada a l’arrencada de la volta de canó, on surten els arcs formers que es recolzen en pilastres. L’obra presenta un parament paredat de pedra del país.

Prop hi ha l’edifici de l’antiga escola – no documentada – com és dissortadament norma en aquesta ‘colònia’ del REINO DE ESPAÑA.

No es documenta tampoc, l’ermita de Sant Julià en estat de quasi ruïna.

És urgent inventariar els edificis – religiosos o no – que han estat i son espoliats a la Segarra.

No trobava cap dada de l’escola pública de Montoliu de Segarra anterior a la dictadura franquista, i lluny del que diuen les cròniques a la Segarra ja sabien llegir i escriure, molt abans del naixement d’aquell general gallec que s’enduia la vida de més d’un milió de persones, i que deturava el progrés natural de forma irreversible.

De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LLORAC. LA VALL DEL CORB. CONCA DE BARBERÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); la Generalitat de Catalunya en el curt període de la II República Española, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, van desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns d’aquells edificis tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions Catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules “totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco

Continuava fent recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura de la Vall del Corb :

RAURIC.

IN MEMORIAM. LES ESCOLES DE LA VALL DEL CORB. RAURIC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

GUIMERÀ.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DE L’URGELL. GUIMERÀ.


http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/lestudi-vell-de-guimera-la-vall-del.html

MONTORNES DE SEGARRA
http://relatsencatala.cat/relat/edifici-de-les-escoles-municipals-de-montornes-de-segarra/1046420

CIUTADILLA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-ciutadilla-vall-del-corb.html

NALEC

ESCOLA PÚBLICA DE NALEC. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL RIU CORB. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

EL VILET

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL VILET. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

ROCAFORT DE VALLBONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/08/in-memorian-de-les-escoles-publiques-de_13.html

SANT MARTÍ DE MALDÀ

ESCOLA PÚBLICA DE SANT MARTÍ DE MALDÀ. L’URGELL JUSSÀ

VALLFOGONA DE RIUCORB
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html

PASSANANT
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/ajuntament-i-escoles-de-passanant-la.html

BELLTALL

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE BELLTALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

SAVALLÀ DEL COMTAT
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

SEGURA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-escola-de-segura-anterior.html

Ens manquen encara força poblacions, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven a Llorac, a la Vall del Corb, dins la comarca administrativa de la Conca de Barberà, on havia estat l’escola pública.

De Rauric , actualment pedania de Llorac, havia trobat imatges dels alumnes.

A l’Albió em deien on havia estat l’edifici, avui enderrocat.

A la Cirera no trobava ningú per a preguntar-ho, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixexercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 1100 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE MONTCLAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA

Quan començàvem a documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, teníem clar que el tema no suscitaria passions; als partidaris – que son molts encara – d’aquella dictadura, ja els està bé que el sàtrapa i el seu regim s’enduguin el mèrit de tot el que es va fer abans de la seva època de foscor, contràriament moltes persones que es tenen per democràtiques, no troben necessari reivindicar l’acció política de la Mancomunitat de Catalunya, i més tard la de la Generalitat de Catalunya durant el breu miratge de llibertat que va suposar la II República, enderrocada per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

Deixem constància – cal fer-ho i és de justícia – que quan visitem els pobles i ciutats de Catalunya en la nostra recerca, trobem persones que ens manifesten el seu desacord amb la inacció dels seus representants politics pel que fa a recuperar la memòria històrica.

També hem deixat constància d’aquells batlles i/o regidors que han contestat els nostres missatges, facilitant-nos imatges i dades. Malgrat son dissortadament pocs, ens confirmen que no TOTHOM està en la política per fer diners.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del Castell de Montclar, del que ens diu patrimoni Gencat ; edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements defensius, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central. El portal és format per grans dovelles. A la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial, i la data de 1635.

l’any 1970 l’edifici ha estat restaurat amb cura.

La jurisdicció de Montclar, que pertanyia al segle XIV a la família Ponts i al segle XVI als Guimerà, va passar per enllaç matrimonial (1686) als Despujol , marquesos de Palmerola.

L’any 1919, fou reconeguda la baronia de Montclar a favor de Josep M. Despujol i Ricart ( 1890 + 1979) , I baró de Montclar, VII marquès de Palmerola, VII comte de Fonollar, marquès de Callús.

M’explicaven que el castell era un dels llocs on s’havia impartit docència.

També en aquesta casa.

I en aquest indret que avui és miranda.

Regiones Devastadas
aixecava un grup escolar, ens agradarà tenir noticia de la data en que es feia, i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

 

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

L’educació a Catalunya és des de sempre una prioritat, recordeu que el primer significat del mot ‘ escolà’ , és ‘el que va a l’escola’; les rectories acollien als infants quan el ESTADO i/o el REINO DE ESPAÑA, no tenia l’educació entre les seves prioritats, més tard amb la secularització, foren habitacles particulars els que servien d’aixopluc a les escoles, i només a partir de la Mancomunitat de Catalunya, i més endavant amb la Generalitat durant la II Republicà, es començaran a aixecar edificis ad hoc per acollir als estudiants. Dels primers, dels segons i dels tercers en volem deixar testimoni. Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim – des del respecte – que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CLARET. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya

Llegia que el sostre demogràfic d’Oliola, a la comarca de la Noguera, s’assolia al cens de 1857 amb 999 ànimes.
La Mare de Déu del Carme era l’església parroquial de Claret, llogaret del municipi d’Oliola, aturonat a la partió d’aigües entre el Llobregós i el Sió.

Per la inscripció que trobem a la façana de l’Església sabem que fou manada construir l’any 1903 per “D. Faust de Dalmases i de Massot, Baró de Bollidor ( Cervera, la Segarra, 1862 + València 1938 )”, dedicant-la a la memòria dels seus pares. http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/200473/270235

http://locarranquer.blogspot.com/2015/03/el-fons-del-llinatge-massot-dalmases.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d’una nau, de planta rectangular. Tota l’obra és de pedra. La façana, de pedra de carreu, té una porta accés amb arc apuntat, al costat dret hi ha una placa amb inscripció, damunt de la porta una altra també amb inscripció. Hi ha una finestra geminada d’arc apuntat i damunt d’aquesta hi ha una altra en forma d’estrella. Es remata la façana una cornisa decorada, damunt de la qual hi ha una creu i dos pinacles. A la paret del costat esquerre de la façana hi ha dos finestres, una amb arc apuntat i l’altre amb forma circular i cornisa decorada correguda a la paret dreta.

 

Cap dada de l’autor d’aquest edifici neogòtic, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dins l’església espoliada, advertíem restes de les rajoles hidràuliques, això en feia pensar en la capella de Montserrat de l’Areny de Santa Eulàlia de Ronçana, a la comarca del Vallès Oriental, i en l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d’agost de 1880 – 13 de juliol de 1935, que va dissenyar les rajoles.

 

Advertia en un dels grans edificis annexos que avui es troben abandonats, una data MCMWWIII.

 

Claret, Oliola, la Noguera,…, estan prop de Déu, dissortadament, alhora però, estan lluny de Lleida, Barcelona, Madrid,…

El silenci em permetia escoltar el clam de Déu; maleïts els qui poden- ho evitar , han propiciat i/o permès l’extrema desolació i ruïna de gran part del patrimoni i històric i cultural de Catalunya !!!!!

Amen !

P/D

Ens calen dades de Santa Magdalena de Meravella.

De Capella de la Verge del Pilar de la Canosa.

De l’ermita del Sagrat Cor d’Oliola.

…..
Recordeu sempre que Catalunya NOMÉS ens té a nosaltres.

 

Antonio Mora Vergés