ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT MARTÍ DEL FAR D’EMPORDÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana de l’església de Sant Martí del Far, un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions.

Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=El+far&page=2&pos=13

L’Església apareix documentada en els segles XIII i XIV.

L’any 1229 hi ha notícia de l’homenatge retut al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) , per part de R.de Fallines i G.Alió per raó de part del delme de Sant Martí del Far.

Temple de nau única amb absis de planta rectangular. La volta de la nau és apuntada i seguida igual que la del presbiteri. L’arc triomfal, igualment apuntat, se sosté per columnes semicilíndriques adossades.

Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col.locats amb cura. A llevant, la façana presenta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. També s’endevina un antic rellotge de sol, que posseeix el gnòmon. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La porta presenta decoració de ferro forjat de tipus romànic (el forrellat duu la data de 1692), amb ferradures (en al•lusió a Sant Martí). Al costat d’aquesta porta hi ha una petita làpida amb inscripció gòtica del segle XIV.

Al centre de la façana hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d’aquesta façana s’alça el campanar de cadireta. Està format per tres grosses i sòlides pilastres que es clouen en dues arcades de mig punt. És coronat per una corsera, sostinguda per nou mènsules.
Els murs laterals de la nau presenten elements defensius que corresponen a una etapa posterior a la de l’absis i la portalada.

Al costat de llevant hi ha un petit espai de terreny que antigament devia ser el cementiri. Actualment és un petit jardí que forma una terrassa o mirador. La sagristia es va afegir posteriorment.

Foto del interior de Jacob Casquete. 2009

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana del castell del Far d’Empordà , bastir pel comte Ponç-Hug d’Empúries el 1294, del que només se’n conserven restes del recinte. El tram millor conservat és un tram atalussat que delimita l’església de Sant Martí del Far per la part meridional, amb 38 metres de llargària. Aquest mur està construït amb pedruscall sense treballar exceptuant l’aparell de la part superior de la cantonada a on els carreus són escairats i col•locats ordenadament. Aquest gira cap al nord-est en un altre tram del qual se’n conserven 17 metres.

Dels edificis que acollien les escoles publiques, no se’n troba cap referència a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Empord%C3%A0#Far_d.27Empord.C3.A0.2C_el

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=El+far

Sortosament l’ ESTER BARTOLOMÉ , en el seu magnífic treball “Origen i evolució de l’escola del Far d’Empordà” , deixa clar que elsfarencs ja sabien llegir i escriure, molt abans de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franc contra el govern LEGÍTIM de la II República.

En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista necessitem a TOTS els catalans, sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de les escoles on anaven els vostres pares, avis o besavis, tenim el temps, i les ‘Administracions democràtiques catalanes’ en contra.

EL REI MÉS NEGRE

A la vida totes les persones aporten quelcom ,si es que estem atentes per copsar-ho. Potser quan ets un infant no te’n dones compte , a mesura però,  que vas creixent si que ho veus i el seu record perdura dins teu per sempre.

En Agustin era un home que de haver viscut a Nord Amèrica hauria sigut el típic vaquer, més va néixer a un poblet d’Andalusia i la seva ànsia de veure mon el va portar a casa meva, uns mesos potser un any .

Jo vivia en una casa de pagès, i el meu avi i pare es dedicaven a tasques agrícoles , solien contractar persones per ajudar-los, jo en recordo quatre o cinc. Un dia en Agustin en va presentar a casa amb el seu barret tipus vaquer la seva caçadora vaquera i un aire entre xulesc i també avergonyit, cercava feina. El meu avi li va dir, dons si saps munyir les vaques i anar a arrencar naps ja pots començar..

Jo una nena petita devia tenir uns quatre o cinc anys el mirava amb ulls curiosos, no l’entenia gaire perquè parlava en castellà,  i jo en aquell temps en sabia molt poc. Però el que va fer l´Agustin va ser que a sis anys parles perfectament el castellà, junt a l’ajuda que tenia al escoltar uns contes per la radio al migdia, que crec que patrocinava Cola-Cao, si ells em van ensenyar castellà, i ho agraeixo, era entranyable El Grillo Violin.

Agustin era afectuós amb mi, no tenia parents propers ni fills ni ningú segons deia ell,  i jugava moltes vegades amb mi. Encara recordo la seva fesomia arrugada bondadosa i riallera.

Els diumenges solia anar a la taverna i bevia mes del compte, llavors ell es quedava a la pallissa , i el dilluns una mica avergonyit venia a esmorzar, ell era així..

El que recordo més d´ell era el cinturo que portava guarnit amb monedes de plata. Hem va explicar que les va fer enganxar al cinturó, i rient deia. ESTO ES LO UNICO VALIOSO QUE TENGO.

Devia venir un Setembre perquè aviat va ser Nadal i Reis, ell els va passar amb nosaltres com un mes. El dia de reis vaig despertar il•lusionada , quants paquets tenia, quantes joguines i al costat de tot un tricicle vermell preciós. Els pares es varen mirar sorpresos. En Agustin va dir. ESTE AÑO HAY UN CUARTO REY, EL REY MAS NEGRO TODAVIA. Llavors varen comprendre que havia sigut ell que l’havia comprat, ell era així,una gran persona.

A la sala de la masia vaig estrenar el tricicle que amunt i avall anava tot el dia. M’encantava i el Agustin reia satisfet, ensenyant algun forat a la seva dentadura.

Quan ja formava part de la nostre família, un dia va dir que volia marxar, volia anar mes al Nord. El pare i l’avi estaven amoïnats i li deien perquè ?. Més ell responia. SIEMPRE HE SIDO ASI, me voy a Asturias, ME HA ENTRADO ESTE DESEO. I va marxar, jo l’abraçava ben fort i li deia no marxes, més ell deia. YA VOLVERE PEQUEÑA, més no va tornar mai més,  ni varen tenir noticies seves, això que havia promès escriure.

Encara ara recordo el seu aire cow-boy el cinturo de duros de plata i que em va ensenyar una altre llengua. En el meu cor viurà per sempre.

Montserrat Vilaró Berenguer

EL PRIMER DESENGANY

Amb la meva neta hem anat a visitar una amiga a una Residencia de Vells, ara en diuen de la 3ª Edat. He sentit la veu de una cuidadora parlant amb un dels residents: Senyor Jordi, m’ha cridat? deia la noieta adreçant-se a un vell assegut a un butaca que prenia el sol. M’he agafat mes fort al braç de la neta, ella m’ha preguntat “babá”, com ella m’anomena, que el coneixes ?, Amb el cap he assentit i he dit, quina desferra!. Tant elegant i ben plantat que era! I el meu pensament ha volat més de seixanta anys enrere, el dia que el vaig mirar pedalar amb la seva bicicleta nova i jo amb les mans agafades al manillar de la meva , els ulls amarats de llàgrimes el cor com un terrós de gel.

Ell era arrogant i jo humil, devíem tenir uns setze o disset anys. Jo el mirava com si fos un prodigi , crec que l’estimava sense saber-ho, era massa innocent! Aquell any per Sant Martirià va venir una cosina meva. Al carrer de la Canal la vaig presentar als amics. Acabades les festes vaig tornar a col•legi i la meva cosina a Vic.

Al pati en Jordi em va citar per la tarda a la pesquera dels seus pares a la riba del Estany . El meu cor estava content mentre pedalava, amb la bicicleta . Ell m’esperava a la porta i va dir : Margarida entra, que no ens vegin. Jo així ho vaig fer, el cor anava a cent i estava tota enrajolada, pensava ara et dirà que t’estima, més va dir: Margarida si em donessis la adreça de la teva cosina, crec que l’estimo, parla-li be de mi si et plau !

Fotografia de Ma Teresa Planells Comas.

Vaig sortir de la pesquera amb el cor a bocins, ell va tancar la porta es va mirar el paper a on havia apuntat l’adreça, va pedalar fins a fer-se molt petit a la llunyania , anava content. Jo pedalava cap a casa amb les llàgrimes caient per les galtes, que no em van deixar veure el forat a on es va ficar la roda del meu transport, vaig caure estesa, pelant-me els genolls. Així no vaig tenir de donar explicacions a la mare pel meu desconsol.

He somrigut a la meva neta i no he mirat gens enrere, ni al vell, no calia!

Montserrat Vilaró Berenguer.

LA TORRE SARRÁ, DITA ARA CASA FRANCÉS. ARENYS D’EMPORDÀ. GARRIGÀS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografía de la magnifica torre feta construir per José Sarrà Català , l’any 1877, de la que no en va arribar a gaudir, ja que moria aquell mateix any.

Àurea de Sarrà.La penombra: entre Madrid i Arenys d’Empordà. 4.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu que la casa Francés és un edifici bastit en el segle XIX,segons consta a la clau de l’arc de la porta d’accés que té la inscripció “ALBERTO FRANCÉS 1877”. En honor del fill de la parella propietària José Francés y Sánchez-Heredero (Madrid, 22 de juliol de 1831 + Arenys d’Empordà, Garrigàs, 4 de octubre de 1964) i, Àurea de Sarrà (Barcelona, 1889 – Arenys d’Empordà, 1974)

L’edifici es troba situat en un lloc proper al castell d’Arenys d’Empordà. És de grans dimensions, aïllat i envoltat per un gran jardí. Té planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars i la coberta és a quatre vessants, amb una torratxa superior centrada, que té obertures d’arc de mig punt i coberta de pavelló. A la planta baixa hi ha dues galeries cobertes amb una terrassa superior a l’alçària del primer pis .

La façana principal presenta una estructura simètrica, amb una porta de pedra d’arc escarser. Hi ha una obertura més a cada un dels pisos superiors.

El conjunt es troba arrebossat i pintat.

José Francés y Sánchez-Heredero (Madrid, 22 de juliol de 18831 + Arenys d’Empordà, Garrigàs, 4 de octubre de 1964) es va casar amb Àurea de Sarrà (Barcelona, 1889 – Arenys d’Empordà, 1974) «Gran tràgica de la dansa» , que fou enterrada a Arenys, vora la seva finca; a la tomba, l’epitafi diu “Domus Aurea”: “la casa d’Àurea”.
Àurea de Sarrà, el misteri d’una ànima que dansava

En la retirada de les tropes republicanes, la brigada Líster [Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d’abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994)] , va fer grans destrosses a la casa.

L’edifici presenta un evident estat d’abandó.

TRESORS DE SORDS. EL PONT MEDIEVAL, EL COMUNIDOR I L’ESGLESIA DE SANT ESTEVE. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el pont medieval de Sords, al terme de Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que els seus tres arcs són construïts amb carreus de mida regular. Els dos arcs laterals, més petits, són parcialment cegats. Alguns fragments d’aquest pont foren reconstruïts amb formigó, que resulta ben visible.

El pont medieval queda avui en un costat de la nova via, que mena fins a l’església de Sant Esteve, que conserva un curiós comunidor, que exerceix alhora com accés i tancament del recinte del fossar parroquial i el temple.

Quan al topònim, al diccionari Català Valencia Balear trobava : A la sorda o A les sordes: sense fer remor, sense dir res, procurant passar inadvertit. Des del pont aquesta és la sensació que us trametrà el Terri, topònim que com Ter, hom defensa que és d’origen preromà, i que vindria a ser una forma diminutiva deriu, rieró, rierol, rierany, flum,….
http://www.raco.cat/index.php/treballsscgeografia/article/viewFile/221176/301981

Per aquest any 2017, els catalans haurien d’assumir el compromís de ‘posar en valor’ algun element del patrimoni històric i/o artístic, s’inclouen aquí masies, ponts, castells, escoles, edificis medievals, modernistes, ermites, capelles, esglésies,…, i allò que a vosaltres us sembli d’interès.

Catalunya us ho agrairà

CARBÓ, DE MOMENT.

El dia dels Innocents, Festa Nacional ‘ no oficial’ de Catalunya, la ciutadania deixava la seva Carta al Savis d’Orient, les seves eren les peticions més assenyades que us pugeu imaginar ;

Necessitem salut, pau, llibertat , fraternitat autèntica, justícia, que els drets a la feina, l’educació, la sanitat, la vivenda, l’assistència als més desvalguts,…, que recull la Constitució de 1978, siguin EXIGIBLES per la ciutadania, i d’obligat compliment per part DEL ESTADO ESPAÑOL.

Els savis d’Orient ens haurien d’explicar que hem de fer per acabar amb la corrupció, i amb els corruptes

Els savis d’Orient ens haurien d’explicar que hem de fer per evitar TANTES MORTS, en tots els conflictes del món.

Els savis d’Orient ens haurien d’explicar que hem de fer per acollir a casa nostra a TOTHOM que ha tingut de marxar de la SEVA.

Els savis d’Orient ens haurien d’explicar que hem de fer per retornar la vida a la Catalunya ‘interior’, per reequilibrar el país, perquè el somni de la Catalunya rica i plena, no sigui un malson.

Els savis d’Orient ens haurien d’explicar perquè hem permès que una norma aprovada per un parlament sota sospita, esdevingui un DOGMA DE FE.

Savis d’Orient , Catalunya s’ha portat bé, fins i tot massa bé, esperem amb ànsia, que ens facin arribar els seus consells, i que expliquin a la resta del món la nostra ‘particular’ situació.

Avui, quan llegia la premsa ‘lliure’, advertia que TOT CONTINUA IGUAL.

Potser els Savis d’Orient necessiten més temps per eliminar la ‘inèrcia perniciosa’ amb que emmetzinaven les generacions que ens han precedit, i quina prova fefaent podrien serEspartac Peran i Masafrets (Mataró, 15 de març de 1972) & LOLA FLORES – Dolores Flores Ruiz ((Xerès, 21 de gener de 1923 – Alcobendas, Madrid, 16 de maig de 1995) , o la Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 1952) & Antonio Molina de Hoces (Màlaga, 9 de març de 1928 – Madrid, 18 de març de 1992)

Desprès de més de 300 anys no vindrà d’uns mesos, oi?.

ELS FANALETS DE LA LLIBERTAT I ELS SAVIS D’ORIENT.

 

Llegia a : http://nadal.educadorsfamiliars.com/?page_id=325

La tradició de dur un fanalet per esperar els Reis de l’Orient el dia de la cavalcada és una adaptació popular de l’estrella que va guiar-los a Betlem. La llum dels fanalets ajudarà als tres Reis a trobar el camí i els infants que els esperen.

Els fanalets podeu fer-los vosaltres a casa, o participar d’algun dels tallers de fanalets que es fan aquests dies, o simplement comprar-lo; és bonic quan a la cavalcada s’il·luminen i ens acosten de nou el Nadal com un temps de llum.

Us deixem una cançó de Reis que parla dels fanalets:

 

Amb la llum del fanalet

aniré a esperar als tres Reis

perquè portin moltes coses

pau i joia a tots els nens .

Quina fosca nit, a quin fred que fa

tot està adormit, ja els sento arribar.

 

Trobava una iniciativa de l’ANY 2012 en la que es convida a fer-se un fanalet independentista.

http://bergaxindependencia.blogspot.com.es/2012/12/fanalet-independentista.html

Aquest any 2017,  les forces politiques que NO tenen Catalunya , com a centre de la seva acció, han endegat una campanya contra una acció semblant proposada en aquesta ocasió des de Vic. Se’ls han afegit com a corifeus, els catalans que ‘ no exerceixen’, els que  son manifestament contraris a Catalunya , i  els ‘tebis’  que volen quedar bé amb tothom.

L’argument és molt suat, no s’ha de ‘fer política’  amb els Savis d’Orient.  De fet això d’anomenar-los Reis, ja ho és – des de fa molt, una qüestió política – a la Bíblia catalana interconfessional   SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, se’ls  qualifica com a Savis d’Orient.   Ningú dubta de la ‘politització’ de les confessions cristianes,oi?.

Ningú se’n recorda de la OJE  i els Reis Mags?.

http://elcadenazo.com/?p=8627

Ningú se’n recorda del binomi exercit /  Reis Mags?

http://www.lne.es/oviedo/2017/01/04/reyes-magos-llegaran-carrozas-ejercito/2036678.html

http://www.lne.es/oviedo/2017/01/04/reyes-magos-llegaran-carrozas-ejercito/2036678.html

Vistos alguns titulars de la premsa del ‘Movimiento’ sembla que no oi?.

http://www.elmundo.es/cataluna/2017/01/04/586c0feee2704ead588b45c9.html

Tal dia com avui de l’any 1937, fa 80 anys, a la tàpia del cementiri de Porreres (Mallorca) un escamot de militars i paramilitars sublevats contra la República, afusellava Aurora Picornell, Caterina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer , conegudes com les roges d’es Molinar-; i Belarmina González. Totes tenien en comú que havien estat detingudes i empresonades els dies immediatament posteriors a l’aixecament militar del 36  -que a Mallorca havia quallat plenament i que havia convertit l’illa en un immens bassal de sang.

http://www.elnacional.cat/ca/efemerides/efemeride-afusellades-cinc-roses-mallorca_129737_102.html

Aquell acte innoble – que mai ha estat sancionat des de la Justícia, ni denunciat des dels Partits Politics que ara s’escandalitzen pels fanalets, ni esmentat per la premsa del ‘Movimiento’ – es va considerar, propi i adequat per aquesta data.

Feu, des de la vostra llibertat irrenunciable, el que tingueu per costum en aquest dia, anar amb fanalet o sense – és una tradició poc arrelada a la Catalunya Nova – , i amb els dibuixos i/o símbols que us semblin millor.

1-fan

Que els Savis d’Orient siguin portadors de la llibertat per als demòcrates, i de tones de carbó als fariseus, que lloen actes i accions abominables, i que diuen sentir-se escandalitzats per  un fanalet.

Antonio Mora Vergés

L’HORA D’AGRAIR

Avui faig 66 anys
A tos els que m’han ajudat
Als que m’han posat paranys
Als que m’estimen o m’han estimat

Als que ens han fes costat
Als que ens han fet – i ens fan – boicot
Als que ens han acollit amb amistat
Als que els ha faltat poc pot per fotrens un pebrot

Als que han treballat junt amb nosaltres
Als que ens voldrien fer desaparèixer
A tots, als uns i alls altres
Els agraïm l’interès en el CONÈIXER

El temps dels humans es compta per dies
El de les publicacions per entrades al perfil
La fita que assolim és una de les MOLTES ALEGRIES
Al CONÈIXER passem de QUATRE MIL

Gràcies als que encara segueixen
Gràcies als que han caigut en aquest llarg camí
Gràcies als que lluiten i pateixen
Gràcies als que han compartit el pa i el vi.

Gràcies als que avui ens feliciten
Gràcies als que encara no hem tractat
Gràcies als desconeguts que ens visiten
Gràcies als que ja ens han oblidat

La vida és una camí
Cal avançar sense mai aturar-nos
La màxima virtut és agrair
I el màxim goig humà, ÉS ESTIMAR-NOS

GRÀCIES A TOTHOM