IN MEMORIAM. ESCOLA DE SEGURA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SAVALLÀ DEL COMTAT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Felicitava – com toca fer-ho el dia 26-06-2016 – al Joan Montagut Salat, i sortia el tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, em comentava que l’any 2013 havia retratat l’escola de Segura, que depenia des de l’any 1763 del Capítol de Tortosa que la senyorejà fins al segle XIX, avui Segura està inclosa al terme de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona.

L’edifici fou promogut per Isidre Gassol i Civit ( Segura, [Savallà del Comtat] , 9 de novembre de 1831 – Barcelona, 17 de febrer de 1917), i donada al poble l’agost de 1914, com es recull una placa : “ESTA CASA ESCUELA FUÉ EDIFICADA POR EL EXCMO Sr ISIDRO GASSOL Y CIVIT HIJO DE ESTE PUEBLO Y DONADA AL MISMO EN AGOSTO DE MCMXIV”, el text s’escrivia en llengua castellana, per deixar com a mentider al rei Juan Carlos I de España , que deia el 23 de abril de 2001, “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano” http://www-ma4.upc.edu/~comellas/catalanofobia.pdf

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’0bres i/o arquitecte, autors del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Que a Segura, Conca de Barberà, Tarragona, aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 935 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

La noticia del dia és l’èxit dels partidaris de que la Gran Bretanya surti de la Comunitat Econòmica Europea , nosaltres preveiem que ara caldrà trobar estadistes amb capacitat de generar entusiasme vers l’idea d’Europa, i lamentablement no veiem ningú a les files del PP i/o del PSOE que tingui aquest perfil. Tampoc dissortadament en els partits de la NOVA POLITICA.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VILAMOLAT. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Josep Castells em feia arribar un email a coneixercatalunya@gmail.com, en el que em diu ; us trameto fotos de l’escola publica de Vilamolat de Mur (Pallars jussà), oberta l’any 1861 i que de fet va tancar el franquisme l’any 1960. Està situada a casa Josep, tenint en compte que aquesta casa hi va aportar l’espai per a poder-se crear.
Curiositats: a la bandera republicana quan va entrar Franco s’hi va retallar la franja mirada per reciclar-la i esperar el dia de poder-la recuperar.

 

 

A Vilamolat, lloc cèntric de l’època hi acudien en els seus inicis, a escola, els alumnes dels petits pobles de Puigmaçana, Collmorter, el Meüll, Fornicó, Auberola …

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 925 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules “totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,…

AJUNTAMENT I ESCOLES DE ROCAFORT DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Informació de la pàgina de l’ajuntament de Rocafort de Queralt:

Edifici de dos cossos format per una planta baixa i primer pis amb una porxada avançada.

Originàriament era d’un sol cos (l’actual cantó dret o nord), que, en una data indeterminada, fou ampliat amb la construcció d’un annex idèntic a l’edifici originari.

Els baixos estaven destinats a escoles, amb una aula per als nens i una segona per a les nenes, mentre que a la part superior hi havia les dependències municipals i dos pisos per als mestres.

Estructuralment recorda les construccions religioses barroques dels municipis de la Conca. El primer pla de l’edifici el forma una porxada amb arcs de mig punt sobre columnes amb capitells florals. Sobre aquesta hi ha una àmplia terrassa. En segon pla trobem una façana asimètrica decorada amb esgrafiats amb elements florals.

Sota els porxos hi trobem una petita font.

Informació de la Diputació de Tarragona :

Els indians de Rocafort de Queralt van fer fortuna a Cuba amb el comerç del safrà a principi del segle XX i des d’allà, i alguns a la tornada, van sufragar diverses infraestructures com l’edifici de la Casa de la Vila, la portada d’aigües o el campanar. El 1923 es va edificar el primer dels dos cossos simètrics i l’altre, posteriorment. A la planta baixa hi havia les escoles, d’aquí els esgrafiats de la porxada, en parelles d’amorets que sostenen un llibre, un globus terraqui, una ploma i un paper, un compàs, una plomada de saurí i un caduceu de Mercuri, símbol del comerç. Ambdós cossos, situats entre mitgeres i encarats al nord, tenen un capcer neobarroc coronat per tres boles de pedra cadascun. La façana del cos dret, el més antic, està esgrafiada amb l’escut de la vila i filigranes ornamentals, i junts formen una balconada que configura un porxo de sis arcs i set columnes a la planta baixa. Al davant s’obre una esplanada que acaba amb una escalinata de formigó.

Ens agradarà tenir noticia d’aquells ‘indians’ noms,cognoms, dates de naixement i traspàs,… i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la conca de Barberà, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE BELLTALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Bonet Miró Isidre, em deixava un comentari en relació a l’escola de Belltall, a la comarca de la conca de Barberà, Tarragona, abans de la dictadura franquista ; no hi havia escola pròpiament dita. Es va fer estudi (així ho anomenaven fins i tots després de la guerra) en diverses cases amb suficient espai disponible. Què jo sàpiga: Cal Carlà, Cal Badio i Ca l’Arcís i alguna altra.

La foto és de 1926 a la porta de l’Església de Sant Pere , amb els nens més grans que anaven a estudi, i el seu mestre. El meu pare que era dels petits del grup de la foto havia nascut el 1919.

Nenes amb la seva mestra Doña Cecília (1920, aprox.)

Es pot veure més informació a www.Belltall.info

Bonet Miró Isidre em deixava un comentari al facebook ;  la foto amb “Doña Cecília” es va fer a Cal Carlà. El piano era propietat dels descendents dels Batlle (últims carlans de Belltall).

Penjava una imatge de l’edifici de l’escola de després de la guerra, que acull avui algun serveis públics.

El sostre demogràfic de Passanant s’assolia al cens de 1930 amb 1014 veïns, cal valorar el fet luctuós del 28.05.1928 : https://catalunyaennegre.wordpress.com/tag/la-pobla-de-ferran/ a darreries de l’any 2014 constaven 154 habitants. La pèrdua d’un 84,81 % de la població supera fins el percentatge dels danys patits per Hiroshima i Nagasaki desprès del bombardeig atòmic, cal felicitat als feixistes, cleptofeixistes i fins a la ‘Democraciola’ que patim d’ençà de 1978 per aquest ‘èxit’.

L’Arxiu Comarca de la Conca de Barberà, em comunicava que custodia els fons dels ajuntaments de la comarca, excepte: Forès,l’Espluga de Francolí, Passanant, Santa Coloma de Queralt & la Pobla de Carivenys , Sarral, Vilanova de Prades.

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la Conca de Barberà, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’ajuntament de Tàrrega publica una síntesi dels nuclis agregats al seu terme en la que s’obvia qualsevol referència al edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, de la Figuerosa, el Talladell i Santa Maria de Montmagastrell.
http://www.tarrega.cat/municipis-agregats/santa-maria-de-montmagastrell

Quan anem a qualsevol població de Catalunya preguntem a persones d’una certa edat, on eren les escoles abans de la Guerra ?. Ho fem perquè de plantejar la pregunta de la forma correcta, on eres les escoles abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà ?, possiblement provocaríem algun malentès, oi?. Han estat tant anys de parlar de ‘Cruzada’, de ‘Rojos’ ,….

A Santa Maria de Montmagastrell ens indicaven un edifici cantoner a l’altre costat de l’església parroquial.

Ens agradarà tenir noticia a l’mail coneixercatalunya@gmail.com de quan es va fer, i qui en va ser l’autor, aquesta mateixa informació la demanàvem de l’escola de la Figuerosa, i el silenci ha estat la resposta fins al dia d’avui.

Ah!, aquesta és l’entrada 900, d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, estem molt lluny de la total recuperació de la memòria històrica, si som optimistes – que ho som – en el millor dels casos això representa un 30% del total. Començàvem quasi de zero perquè la Generalitat de Catalunya, no disposa d’informació anterior a l’any 1978, i per descomptat el ‘MINISTERIO’ no està per aquesta feina.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la comarca de l’Urgell

La comarca i Catalunya us en deurà