ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

Llegia a la fitxa de patrimoni; l’ermita de Sant Sebastià, es construeix entre els anys 1570 i 1578, possiblement en substitució d’una antiga capelleta o creu de camí.

L’advocació a Sant Sebastià es deu a la gran popularitat que havia adquirit com advocat contra la pesta.

L’altar d’obra fou revestit l’any 1732 d’un frontal de rajola i daurat l’any 1807 per Salvador Brau.

L’any 1579 l’escultor Joan Forner, de Mataró, fa un retaule d’estil plateresc amb fusta d’alba. A la fornícula central hi col•loca la figura de Sant Sebastià i a les laterals les de Sant Roc i sant Joan Baptista.

La descripció tècnica ens diu ; església situada en la separació dels termes de Cabrils i Vilassar, en la part alta de la carena del Turó de la caritat. És d’una sola nau amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est i coronada amb un campanar de cadireta. La porta d’accés és de llinda recta però en forma semicircular a la part superior i decorada com si es tractés d’una petxina. Els brancals i el llindar també són de pedra. Entre el campanar i la pedra hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres amb l’ampit la llinda i els brancals de pedra treballada. Davant hi ha un pati emmarcat amb una delimitació d’obra. Disposa de contraforts laterals exteriors que aguanten els murs. Els paraments són de pedra vista a excepció de la façana que es troba arremolinada.

De les pèrdues que patia aquesta església en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II República, trobava :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0-0

Sant Sebastià ah estat tradicionalment protector contra la pesta, més tard els paraires “persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge” el reivindicaren com a patró.

Té una forta ‘ tirada’ en els col•lectius homosexuals, hom pensa que potser per la clàssica representació pictòrica, que se’n ha fet.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE BERTÍ . SANT QUIRZE DE SAFAFA. EL MOIANÈS

La primera notícia documental que fa referència a l’església és de l’any 1031. al llarg del segle XIII apareix esmentada entre les parròquies del bisbat de Vic. En aquest moment disposava de tres altars. S’ha apuntat la idea de què l’església podia tenir absidioles i aquestes es van enderrocar el segle XV o XVI, en fer-se la sagristia i la capella de la Verge del Roser.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta quadrangular i presbiteri quadrat. Està cobert amb volta d’arc apuntat, les pedres estan col•locades de cantell. A la façana de migdia hi ha el portal de mig punt fet de dovelles. Té campanar d’espadanya amb dos buits d’arc de mig punt, situat a la banda de ponent. Té dues capelles afegides, una d’elles coberta amb volta de creueria. A la banda de migdia hi ha el cementiri i adossada a l’església hi ha la sagristia i un comunidor de planta quadrada.

El dia de la nostra visita 18.12.2015 ho trobàvem tot tancat amb pany i forrellat, la solitud , a la  que semblava adreçar-se el rellotge, adquiria una consistència quasi física.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

DE REFLEXIONAR, LA VISCERALITAT I LA JORNADA DE REFLEXIÓ

Només una setmaneta i ens trobarem en plena jornada de reflexió d’unes eleccions que al meu mode de veure seran prou complicades a l’hora d’exercir el vot.

Jo reflexion cada dia, però ja m’està bé que cada eleccions hi hagi un dia per aquesta tasca, que podria jurar i perjurar que hi ha segons quins elements, personatges i personetes que no ho fan, reflexionar em refereix,  ni en aquesta data senyalada.

Segons el diccionari Català-Valencia-Balear, reflexionar és pensar atentament, amb insistència i la reflexió és pensament, consideració atenta, i ve a esser pensar amb judici i seny… quantes vegades he trobat a faltar això i molt en diversos polítics i governants o des governants.

Per sort o per desgràcia n’hi ha governants, polítics i altres personetes i personatges que no els hi arriben

Mai la visceralitat és sinònim de reflexió, a la que segons quins elements ens tenen acostumats, ans bé són conceptes oposats per si mateixos. Si el fet de reflexionar parteix del cervell, ment diria jo, la visceralitat ja ho explica la mateixa paraula, surt de les vísceres. O sigui una explosió emocional d’incontinència sense cap ni peus, de la  qual n’he patides algunes vegades darrerament en la meva vida, de les que escriuré quan arribi el moment.

Normalment maneres de comportament visceral, venen de persones amb un baix coeficient d’intel·ligència, que rebenten sense posar esment amb el que van a fer, inclusiu amb el que encomanen que es faci. Moltes vegades, quan els resultats de la visceralitat passa al cervell o ment, després s’empenedeixen, tot i que el mal està fet.

Davant les propostes electorals que tenim, vist que ens trobam que sempre ens han tractat com una colònia d’ultramar, hagi qui ha estat en el Govern de l’estat; ens convindria un vot a formacions polítiques de caire sobiranista. Al manco, presumim, que defensaran els nostres interessos davant la cort madrilenya i vetllaran per ells. Per a mi que tenim molt poques opcions a les Illes Balears, i més a Mallorca, per no dir una sola.

Desconfio molt en  segons quines opcions de dreta regionalista, quan alguns dels seus integrants estaren a la dreta això vol dir PP i ja sabem quina política empraren cap a les nostres illes: la bona i convenient pels seus amiguets i capelletes ( algunes plenes de gom a gom de corrupció, malgrat se’ns sortissin per la porta de prescripció del delicte). Que bo tenir bons missers pagats amb doblers públics que perllonguin el cas fins arribar a aquests resultats. La gent corrent no ho pot fer.

Respecte al PSOE, no puc dir que pugui estar gaire content amb la seva manera de Governar cap a les Illes seguint les consignes de Madrid, com habitualment fan tots els partits d’àmbit estatal.

Crec amb els governants que treballen pel bé comú i no pel seu partit o grup d’amics.

En clau municipal que és la més propera al ciutadà i ciutadana, sempre he considerat que la persona triada com a batlle; ho ha d’esser de tots. Tant com els que l’han votat com els que no l’han votat. Que ha d’esser capaç de crear el màxim de concòrdia entre els veïnats i no enfrontament, malgrat sigui per uns interessos inconfessables. Tampoc que emprin el càrrec de poder per afavorir a uns o desprestigiar i menysvalorar a uns altres, que pel que sigui, no combreguin amb la seva manera de pensar o del partit que pertanyen, actuant com un carronyaire sense escrúpols. No és gaire bo per la democràcia i la convivència en els pobles.

Dia 19 D reflexionarem. Cal fer-ho sinó volem tenir governant a segons quina gent que ja hem vist com se les manegen. Tot i que, em sembla que existeix prou inconsciència política, i que la màxima reflexió, es fa llegint periòdics d’esports massius.

Quatre anys d’aguantar a Marianito “el corto” que no ha tingut la gosadia d’aparèixer als debats dels canals audiovisuals i ha enviat a Soraya Sáens de Santamaria, de mal nom “la menina”. Ha estat molt fort per la intel·ligència i també pel fetge. Si sou afeccionats a l’hemeroteca, podreu veure quins miracles ha fet aquest “bon” home i el seu partit en el poder. També veure la llista immensa de casos de corrupció com tema Barcenas, Gürtel… que ens ha costat a tots un ronyó. Els milions d’euros  que ens han fotut dels nostres impostos.

De l’oposició m’estim més no parlar.

Pel nostre bé, més en cal reflexionar. Vos ho assegur.

Josep Bonnín Segura

 

RENTADOR PÚBLIC. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré al safareig públic de Castelló d’Empúries situat al paratge conegut com el Pla de Sant Francesc, fora del nucli emmurallat de Castelló, seguint el cabal del Rec del Molí, després de passar per la Farinera (actual Ecomuseu), fou construït l’any 1863, incorpora però, elements de l’antic convent de Sant Francesc, edificat l’any 1264 prop d’aquesta zona, i que perdurà fins l’any 1835.

L’any 1843, el convent de Sant Francesc ja estava totalment enrunat.

Amb la desamortització de Mendizábal, iniciada l’any 1836, la família Delhom de Castelló va comprar el solar, amb l’hort i les ruïnes del convent, obtinguen així tots els drets i les accions sobre la part de les parets del convent i de l’església.

Tot indica que les columnes toscanes documentades al rentador devien formar part del claustre de l’antic convent dels franciscans (segles XVI-XVII).

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta més o menys triangular, el conjunt té forma d’atri porticat amb un gran safareig central. La galeria que circula al voltant del rentador pròpiament dit, està coberta per teulada a una sola vessant, de teula àrab, sustentada per un embigat de cairats i llates de fusta. Aquesta coberta es recolza damunt d’una sèrie de columnes toscanes de base cilíndrica, amb fust llis i capitell dòric, que s’assenten damunt del rentador. Els murs que delimiten el recinte i donen accés a l’interior del porxo, estan bastits mitjançant una successió d’arcs de mig punt sustentats per pilars de planta quadrada i bastits amb maó vist. Per sobre del nivell del porxo, estan rematats per un mur sèrie de pilars rectangulars, a mode de merlets. Al bell mig del safareig destaca el brollador, a mode de font.

Una de les fotografies acredita fefaentment que brètols i vàndals se’n troben també per aquestes terres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAMPANYA I ELECCIONS PRE-NADALENQUES I NERVIS A MADRID

Ens trobam amb una trista  una campanya electoral – pre-nadalenca-  per la presidència del govern de la nació ( quantes n’hi ha dins “Eggpanya”no ho volen saber: Quin ensurt!)

Promet per tots els sants, que no miraré cap programa de televisió on els candidats a president, es dediquin a fer espectacles esperpèntics, ni tampoc miraré programes on  Pedro Sánchez (PSOE); Albert Rivera (ciutadanos), que ens promet el TIL i el Baleà o en Pablo Iglesias (Podemos); i em vulguin vendre el “bueno, bonito y barato) . El discurs espanyolista els vessa pels quatre costats.

Els que en venen el peix

D’en Rajoy, millor en plasma que faent  el ridícul cada cop que obre la boca.

La meva opinió és que en Rajoy no ha governat, que li han marcat el fill de ruta d’aquests nefands quatre anys. Del seu partit Na Soraya Saenz de Santamaria ( Que li farà el llit, sinó a un temps) i adlàters  i a nivell europeu Frau Merkel. És massa curt el pobre per governar amb idees pròpies; disposa neurones-plasma.

De tant en tant, mir les enquestes, el gran ball demoscòpic per la xarxa i estic convençut que no són per donar informació, sinó per conformar una opinió amb uns interessos concrets.

D’un dia a l’altre les previsions de vots poden canviar, segons qui faci el sondeig. Tant arribar a afirmar que el PP li traurà vuit punts al PSOE; com qui els pot pronosticar una debàcle brutal ( que sense esser analista polític, crec que seria lo lògic que passas si els votants fossin capaços d’analitzar les consecucions del partit del govern durant els darrers foscos 4 anys, llei de mordassa inclosa.

Com sempre ara tothom ven el peix a la llotja i llavors quan hagin ocupat les cadires, aquell peix que es venia com a “gerret que bota”, no és que estigui mort, és que a més està podrit i fa una pudor que ni un s’hi pot acostar.

En Rajoy, ven un peix estrany, promet fer lo contrari del que  ha fet els darrers 4 anys. I encara hi haurà il·lusos que se’l creuran,

Els quatre candidats a la presidència ( els quatre genets de l’apocalipsi?), per mi deixen molt que desitjar. És trist però han desaparegut el que jo consider un vertader estadista. Caben més , a paradetes de vendre “cadires” que  com a governants veritables. Sense el suport mediàtic, comptats serien els miracles venuts.

Pedro Sanchez  sembla un gran mag que vol fer miracles i ja n’hem vist els suficients el temps Zapatero. Albert Rivera (ciutadanos, marca blanca del PP) Molt agut amb un discurs que fa tremolar. Governant, faria feredat. Una extrema dreta edulcorada que es vol mostrar com a centre. En Pablo Iglesias, que sorgeix del 15 M, amb molt bones intencions, però no veig els arguments de com les durà a terme.

Per les nostres contrades, crec que l’única proposta de futur i de representació dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears a la cort de Madrid,   és MÉS. Garantint sanitat pública, educació i serveis socials. Em dóna confiança aquesta opció.

Per a mi, una de les “virtuts” més bàsiques i importants en política, a part de la moralitat i l’ètica ( components notats a mancar darrerament); és la coherència.

Escric aquesta paraula que tant estim, coherència, ja que moltes promeses de campanya que ens fan els prometedors presidencials, saben que ni de conya podran complir. Si es té el cul venut o llogat  no tiraran  pedres als que els donen de menjar. La promesa de baixar impostos – quan han governada han fet lo contrari sobretot  les classes populars-  es deuen creure que som imbècils.  Per mantenir tots els “xupopteros” professionals de la política,  i la santa corrupció,  mai n’hi haurà suficient.

Botant a un altre lloc i referent a la coherència en el procés català i la  CUP per no investir a Artur Mas: també hi vull afegir un punt d’estratègia.  Quan l’enemic creu veure que els aliats s’estan barallant, es frega les mans. Però realment s’estan barallant? O fan temps per donar-los un bon ensurt passat el 20 D? Una guerra es pot guanyar quan es descobreixen les debilitats de l’enemic.

Madrid, ho sap i està  molt nerviosa. Sense la conformació  del Govern de la Generalitat no pot actuar, sols enviant un missatge de por, què no s’aguanta.   Pobrets, pateixen i molt i s’ensumen el daltabaix passades les eleccions.

Josep Bonnín Segura