Mes: maig de 2015

 

Passades les eleccions- en les quals alguns tenen  molt mal perdre les cadires, el poder i la mamadora- arriba el temps de les formacions dels Ajuntaments, Consell insulars, Parlament i Govern de les Illes Balears.

Estic prou content amb els resultats i el canvi que serà com de la nit al dia.

Aquests darrers quatre anys de foscor, on la dreta no ha deixat respirar, ha tensionat, ha destruït, ha comandat despòticament amb les seves majories absolutes, com a pedres amb orelles, sense escoltar a ningú i a pinyó fitxo amb les seves polítiques depredadores, dels que no estimen Mallorca, ni les altres  illes; s’ha acabat.

S’obri una nova finestra i ja està començant a entrar un aire fresc.

Pels  carrers de Sóller i ara mateix es nota dins l’ambient, i és veu a les persones molt més il·lusionades, esperant una alba nova i han perdut la patina de tristor, i desesperança que portaven fa estona.

Ara ve el temps dels pactes i acords de partits d’esquerra i també sobiranistes per a posar-se a fer feina per la ciutadania que ha estat relegada, menystinguda i infravalorada pels desgovernants de la dreta rància que ens ha tocat patir; i que mai han sabut perdre i posaran tots els pals a les rodes que puguin.

En el meu article passat, vaig fer una anàlisi general de les eleccions i concretament al nostre poble de Sóller.

El poble ha enviat a l’oposició a Carlos Simarro i equip. El qual encara té la barra de dir que hauria de governar la llista més votada, com si ells no haguessin pactat mai per governar. Varen aconseguir la majoria absoluta, perquè una mà d’innocents o d’il·lusos es va creure les seves promeses, i les seves mentides disfressades de mitges veritats.

Botant a un altre lloc, necessitarem  un gran reforç a l’aparell judicial ja que ara no el podran entrebancar. Més presons, no de moment. . Tal volta millor centres de recuperació d’ètica, valors i moralitat.

També un reciclatge educatiu pels que han atemptat de manera flagrant en contra l’educació i la docència.

Mirant  les notícies per les xarxes, en sent cada una, que o fas un panxó de riure, o hauries d’emprar qualcun insult qualificatiu i altisonant; i com no ha estat mai la meva tònica; m’estim més riure, molt més sa.

Que  consellera  del PP, del País Valencià ( a què fot) pugui amollar que ara començaran la crema d’esglésies i les violacions de monges. Aquesta tal Núria Losada Nativitat, s’ha cobert de glòria.

Segueix, que el PP de Castilla- La Mancha, demani la dimissió del Ministre Soria, culpant-lo d’esser el culpable d’haver perdut les eleccions, també té per sucar.

I la gran moguda per l’Ajuntament de Barcelona Trias- Ada Colau, que veurem com es resol, intrigat estic.

Ara mateix, si fos meteoròleg diria que hem passat de mar de fons a mar grossa o marejada.

Podemos que posa al PSOE, setze  condicions imprescindibles,  per pactar a Castilla- La Mancha, per enviar a pastar fang a na bon-pedal ( perdó Cospedal, vaja lapsus)

I per ciutat de Mallorca, en Cañellas el del Túnel, que li diu en Bauzá que faci les maletes i se’n vagi més aviat que de pressa. Llavors surt en Rajoy en escena i diu: “Quieto parao” fins que hagin passat les eleccions “de aquí no te mueves pajarito”.

Contesta del PP Balear a Rajoy: Nyeflís! El Congrés per setembre, perquè volem treure a Bauzá a defora, ja!. Quin galliner!

Jo tindria ganes que fotés al camp,  no sé si recordareu que vaig escriure sobre en Joserra que passaria a la història com el president de la infàmia. Tot i que ell tot solet, ha aconseguit la unificació de la societat mallorquina per la llengua i a favor de la docència. Cinquanta mil persones manifestant-se en defensa de la llengua i cent mil en contra el TIL. Feina impagable.

Ara a l’oposició.  Sóc una mica dolent, però tinc  ganes que vegi la recuperació dels canals catalans que suprimí per interessos polítics; que es vegi com es desenvolupa educació i docència i li pegui algun mal de panxa. Vull que vegi el nou impuls de la nostra llengua: Català de Mallorca..

Acab. Voldria demanar molt de seny al PSOE solleric a l’hora del pacte a l’ajuntament.  Tots ens hi jugam molt, i confio que estaran a l’alçada. De moment no escric res pus.

Josep Bonnín Segura

 

Passejant per la nostra vila, me n’he adonat que gran part dels fanals ( igual de bruts que fa estona) han estat “ornamentats” de cartells corresponent a la propaganda política per les eleccions de 24 de maig. Per cert veurem el temps que tarden en llevar-los passat l’esdeveniment.

Els de la gavina, han penjat, la fotografia de Carlos Simarro i la d’en Joserra I l’engominat. Per part dels de la rosa en Pep Lluís Colom i Francina Armengol.

El batlle de Sóller, deu esser en funcions, fa les obres faraòniques a escarada; Teixidors on la rodona ja està pintada, prolongació de Sant Jaume i canvi de nom i també, ara es preocupa de la infantessa i arregla els parcs infantils. De moment el de l’Horta i Estiradors. Respecte a Estiradors, vaig veure  que desmuntaven tot el trespol  i se n’han dut els gronxadors i els jocs. Dubt que estigui homologat.

Simarro pot dir pels setmanaris que el que fa no té cap connotació electoral ( aix pajarito) ara bé sembla que no se’l cregui ningú.

Simarro batlle, al que no li ha crescut el nas com a en Pinotxo quan deia mentides, malgrat tots els mèrits que ha fet durant el mandat  ha intentat emblanquinar en diverses ocasions a tot el Poble de Sóller en temes prou importants.

Com és sabut i la cultura popular, no em refereix a la del PP que brilla per la seva absència, no s’equivoca ,  diu que: “abans s’agafa a un mentider que a un coix”

Quatre pinzellades de com ens ha intentat vendre la moto durant els anys de mandat.

Quan fou descoberta la càmara-espia- xapuza d’estiradors, tant als setmanaris, inclusiu en una entrevista de Canal 4  durant tres minuts, va afirmar que no en sabia res; per al cap de poquet temps reconèixer que l’havia fet posar ell. Premi a la transparència.

Llavors, li carregà el mort al seu regidor de Governació Gabriel Darder.

La segona, fou respecte a l’afer de l’escultura l’enterrament (La pietat) de Josep Llimona, on en un plenari afirmà que s’estava restaurant, quan realment s’estava faent una còpia. Vetllava pel patrimoni de tots?

Dins els diferents plenaris que he anat, per part de la regidora de Progressistes per Sóller Catalina Esteva   li ha dit diverses vegades mentider i ni s’ha immutat.

Desprès de tantes preses de pèl, com té la santa barra de creure que ara ens creurem els seus miracles i promeses?

La tercera, i no vull esser massa pesat, en que no ha mentit del tot, ha dit la veritat a mitges. Respecte al tema IBI, ha venut que havien baixat la quota. Uep per fi una veritat. El que no ha dit és que la rebaixa de quota amb l’increment dels valors cadastrals, un 30% durant el mandat ,  el mos podem ficar al nas, ja que el rebut ha continuat pujant cada any. Els altres anys obrien el pagament voluntari el mes de maig, i enguany l’han endarrerit per passades les eleccions, sem sembla que juny o juliol. Oportunisme?

I per acabar la promesa que el 2015 baixaria el rebut de fems i ca barret; un bè negre amb potes roses.

Ja vaig escriure que seria el batlle que hauria arruïnat a molts sollerics i solleriques, que haurien de malvendre patrimoni immobiliari guanyat amb la suor de generacions, per poder pagar els impostos. No dic en absolut que no s’hagin de pagar; ara bé; les prioritats de la Junta de Govern del PP, estan a anys llum de les nostres.

Realment qui està fent campanya al carrer i apropant-se al poble és MES. Pocs cartells i pancartes i explicacions en directe del que pensen fer si governen.

Quan surti publicat l’article al setmanari, estarem en jornada  de reflexió. Cal reflexionar i cal  treure defora als que han governat d’una manera despòtica, aplicant  majoria absoluta i el dret de cuixa; menyspreant  a l’oposició i amb un cinisme d’època.

La darrera.

Corre pel WhatsApp una llista dels batlles i polítics del PP que anaven a les orgies a la casa de barrets de Platja de Palma .Quan surti la llista definitiva i contrastada; ens posarem les mans al cap, o no.

Possiblement vagi a plaça a seguir el recompte electoral.

Esperem un vertader canvi en el Govern Municipal cap a l’esquerra. Ho esper com aigua de  maig , i mai tan ben dit.

Josep Bonnín Segura

 

PP- El trio de la desvergonya. En tenen més com aquests personatges

A l’entrevista que Jordi Evole a “Salvados” va fer el passat 18 d’abril a Varoufakis, ell va afirmar que l’important  era salvar als bancs i ho va argumentar prou bé, però no salvar als banquers; que sembla el que realment ha fet l’estat espanyol de mà del Govern Rajoy.

Per afegitó del deute de seixanta i un mil quatre-cents noranta i cinc milions d’euros, des de maig del 2009 no s’ha recuperat ni un 4.3%. El gran negoci del segle que hem pagat tots els ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol; quan llegeixes el benefici de la banca rescatada, durant el primer trimestre d’aquest any i són de vergonya.

No content amb això i em refereix a banquers molt prop del Govern PP; amb evasions fiscals, comptes a Suïssa, i un gran etc d’especulacions de tot tipus; han estat xuclant la sang a les classes populars.

Han augmentat els desnonaments i s’estan quedant els habitatges a preus irrisoris i com ara ja no estan valorats de la mateixa manera que quan es feren les hipoteques; molts ciutadans i ciutadanes l’habitatge no els basta per cancel·lar el deute i es quedaran amb un deute de per vida amb el banc. I famílies senceres al carrer sense possibilitat ni de tan sols subsistir. Tota aquesta sagnia s’ha permès amb la connivència dels distints governants que són excel·lents executius del mercat financer.

Quan Brussel·les i anant a un altre lloc, proposa una multa de dinou milions d’euros a l’Estat Espanyol ( que ara diuen la pagarà la Generalitat Valenciana) per haver manipulat el dèficit, podeu estar ben segurs que l’acabarem pagant nosaltres amb els nostres impostos i mentre han fet aquesta endemesa, han estat cobrant uns bons sous mentre presumptament delinquien.

El lògic seria que  els presumptes delinqüents la pagassin amb els seus doblers i patrimoni; tot i que ja s’encarreguen de tenir una legislació-coixí, que és la que fan ells; perquè no els faci massa mal i no sortir-ne escaldats, gaudint d’una impunitat obscena. Fraus, estafes, especulacions, i veure que moltes vegades se’n surten per la porta del darrera de la justícia, i inclusiu, amb doblers públics, poden allargar el procés fins que el delicte prescrigui.

Per les nostres contrades el cas més sonat i flagrant, fou el de Gabriel Cañellas i el Túnel de Sóller i a hores d’ara encara no s’han tornat ni un cèntim dels doblers que va dictaminar la justícia.

Per part de l’Estat Espanyol, l’incompliment de les normatives comunitàries, s’ha convertit una espècie d’hàbit, sobretot les que fan nosa als més al·legats. Fan orelles de cònsol i si són sancionats, se’n foten ja que saben que no posaran ni un cèntim dels seus doblers.

Les condicions de pressió que ha aplicat Brussel·les , sobre el ciutadà i ciutadana de l’estat espanyol  han estat brutal en relació a les retallades, l’escampament de misèria amb un 25% de persones al llindar de la pobresa;  més de cinc milions d’aturats; llocs de treballs precaris amb unes condicions d’esclavatge del segle XXI que ni permet cobrir les necessitats bàsiques: Menjar, habitatge (amb el que condiu aigua i electricitat)  sanitat i educació.

Mentre els governants, bons executius l’han aplicades sense manies, afavorint als seus amics que han acumulats més riquesa; i ells cobrant inclusiu dos o tres sous. Això si no han ficat la mà dins la caixa, perquè encara no els hi bastava.

Amb la quantitat de presumptes lladres que durant anys han saquejat la caixa pública; inclusiu creant xarxes organitzades ( Gürtel, Nóos i altres… tot presumptament) Augmentant el deute, que no és de l’estat sinó nostre, i no per les nostres vertaderes prioritats; han intentat justificar el seu desgovern i les retallades.

Aquesta ha estat la gestió PP de quatre anys

No sé si les meves reflexions serviran per quan arribi la cita electoral del 24 de maig, per acabar de decidir lliurament el vot.

Els miracles d’ambdós partits que hem patit en alguns moments a nivell estatal, és coneix de prop, i han pactat més de lo necessari.

Per part meva, els partits majoritaris representants del bipartidisme que hem patit, ni aigua. Queda ben clar que no sóc de dretes ni socialdemòcrata.  He viscut massa promeses incomplertes un cop assolit el poder.

Llavors de les cinc formacions polítiques que es presenten a Sóller;  ja he decidit quin serà el meu vot i ho tinc més que clar.

Josep Bonnín Segura

Sabia – com deia un bon amic fa molts anys – de ‘part certa’ que la tasca de recuperar la memòria de les escoles anteriors a la dictadura franquista  no seria senzilla, comptava però, trobar entre els 7.000.000 milions de catalans, almenys un 1/100.000 que com jo mateix tinguessin el desig de saber i ‘ fer saber’  aquesta petita part de la nostra història col·lectiva.  He trobat persones molts valuoses, però dissortadament en un nombre molt inferior a la meva gens agosarada previsió.

Ho atribueixo a una ‘malaltia social’ que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

Des d’alguns ajuntaments m’han fet saber via email – els demanava informació mitjançant un certificat digital – que no TENEN CAP DADA de l’edifici que els aixopluga, i/o de l’escola a que faig referència. Està clar que en una majoria de casos  la resposta s’ha fet abans de repassar les actes dels plens municipals d’aquella època, en els que de ben segur es trobarà constància de quan es van inaugurar, quina autoritat hi va presidir ,….

També en algun cas em fan   referència d’una publicació local , en la que ‘possiblement’ trobaré alguna informació; reproducció quasi literal de la conducta descrita a la cançó infantil “Au clair de la lune”  que cantàvem a  les classes de francès de la meva infantessa :

Va chez la voisine,

Je crois qu’elle y est,

Car dans sa cuisine

On bat le briquet

La darrera acció del ‘camarada Wert’ – no he tingut resposta en la meva recerca dels antecedents d’aquest cognom per part del  Centre Simon Wiesenthal –  s’aprofita justament d’aquesta ‘malaltia social’.

Fa molts, molts anys que repeteixo mentalment els versos de  l’ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Per concloure inevitablement amb  l’INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

.

Ara digueu: “La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l’alba

ens ha trigat, com és llarg d’esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem

les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d’aquest poble”.

Demano als possibles lectors d’aquest text, que s’espolsin ‘l’inèrcia perniciosa’, també que el facin córrer, entre els seus amics de forma que s’acabin fent realitat  aquelles paraules :

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

Antonio Mora Vergés