EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ESCOLA RENAIXENÇA DELS HOSTALETS DE PIEROLA. L’ANOIA.

Llegia que l’edifici de l’escola va ser projectat l’any 1910 per Miquel Madorell i Rius (l’Hospitalet de Llobregat, 1869 – Barcelona, 1936) en un solar cedit a l’Ajuntament per Joan Godó Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 – 3 de juny de 1935) , el projecte executat finalment però, va ser un altre que malgrat recull les línies bàsiques del de 1910, va ser redactat per Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 1885-1973) arquitecte del Ministeri d’instrucció pública.

En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol Bosc.

La primera pedra es va col•locar el juliol de 1913, i l’edifici s’inaugurà el 1919.

Ha funcionat com a escola fins l’any 2005 i actualment allotja un esplai, l’Aula de Música, l’Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus.

Aquest edifici forma part d’un conjunt format per les cases números 1, 3 i 5 del mateix carrer.

Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir entre moltes altres, escoles públiques a Badalona, Argentona, Esparreguera, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, etc.

Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems “El Águila” de Barcelona.

El carrer Mestre Ladós, on s’ubica l’Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX.

La descripció ens diu ; edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d’accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s’allotjaven els mestres. Els portals d’entrada i quasi tota l’alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s’acaba amb un frontó on s’hi inscriu l’escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s’hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S’ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l’exterior de l’edifici.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ELECCIONS PASSADES, PACTES I BAJANADES MENTALS

Cap de llista de MÉS,  En Jaume Servera, el proper batlle de Sóller si no hi ha res de nou. celebrant els resultats electorals. Un vespre d’esperança!


 


Passades les eleccions- en les quals alguns tenen  molt mal perdre les cadires, el poder i la mamadora- arriba el temps de les formacions dels Ajuntaments, Consell insulars, Parlament i Govern de les Illes Balears.

Estic prou content amb els resultats i el canvi que serà com de la nit al dia.

Aquests darrers quatre anys de foscor, on la dreta no ha deixat respirar, ha tensionat, ha destruït, ha comandat despòticament amb les seves majories absolutes, com a pedres amb orelles, sense escoltar a ningú i a pinyó fitxo amb les seves polítiques depredadores, dels que no estimen Mallorca, ni les altres  illes; s’ha acabat.

S’obri una nova finestra i ja està començant a entrar un aire fresc.

Pels  carrers de Sóller i ara mateix es nota dins l’ambient, i és veu a les persones molt més il·lusionades, esperant una alba nova i han perdut la patina de tristor, i desesperança que portaven fa estona.

Ara ve el temps dels pactes i acords de partits d’esquerra i també sobiranistes per a posar-se a fer feina per la ciutadania que ha estat relegada, menystinguda i infravalorada pels desgovernants de la dreta rància que ens ha tocat patir; i que mai han sabut perdre i posaran tots els pals a les rodes que puguin.

En el meu article passat, vaig fer una anàlisi general de les eleccions i concretament al nostre poble de Sóller.

El poble ha enviat a l’oposició a Carlos Simarro i equip. El qual encara té la barra de dir que hauria de governar la llista més votada, com si ells no haguessin pactat mai per governar. Varen aconseguir la majoria absoluta, perquè una mà d’innocents o d’il·lusos es va creure les seves promeses, i les seves mentides disfressades de mitges veritats.

Botant a un altre lloc, necessitarem  un gran reforç a l’aparell judicial ja que ara no el podran entrebancar. Més presons, no de moment. . Tal volta millor centres de recuperació d’ètica, valors i moralitat.

També un reciclatge educatiu pels que han atemptat de manera flagrant en contra l’educació i la docència.

Mirant  les notícies per les xarxes, en sent cada una, que o fas un panxó de riure, o hauries d’emprar qualcun insult qualificatiu i altisonant; i com no ha estat mai la meva tònica; m’estim més riure, molt més sa.

Que  consellera  del PP, del País Valencià ( a què fot) pugui amollar que ara començaran la crema d’esglésies i les violacions de monges. Aquesta tal Núria Losada Nativitat, s’ha cobert de glòria.

Segueix, que el PP de Castilla- La Mancha, demani la dimissió del Ministre Soria, culpant-lo d’esser el culpable d’haver perdut les eleccions, també té per sucar.

I la gran moguda per l’Ajuntament de Barcelona Trias- Ada Colau, que veurem com es resol, intrigat estic.

Ara mateix, si fos meteoròleg diria que hem passat de mar de fons a mar grossa o marejada.

Podemos que posa al PSOE, setze  condicions imprescindibles,  per pactar a Castilla- La Mancha, per enviar a pastar fang a na bon-pedal ( perdó Cospedal, vaja lapsus)

I per ciutat de Mallorca, en Cañellas el del Túnel, que li diu en Bauzá que faci les maletes i se’n vagi més aviat que de pressa. Llavors surt en Rajoy en escena i diu: “Quieto parao” fins que hagin passat les eleccions “de aquí no te mueves pajarito”.

Contesta del PP Balear a Rajoy: Nyeflís! El Congrés per setembre, perquè volem treure a Bauzá a defora, ja!. Quin galliner!

Jo tindria ganes que fotés al camp,  no sé si recordareu que vaig escriure sobre en Joserra que passaria a la història com el president de la infàmia. Tot i que ell tot solet, ha aconseguit la unificació de la societat mallorquina per la llengua i a favor de la docència. Cinquanta mil persones manifestant-se en defensa de la llengua i cent mil en contra el TIL. Feina impagable.

Ara a l’oposició.  Sóc una mica dolent, però tinc  ganes que vegi la recuperació dels canals catalans que suprimí per interessos polítics; que es vegi com es desenvolupa educació i docència i li pegui algun mal de panxa. Vull que vegi el nou impuls de la nostra llengua: Català de Mallorca..

Acab. Voldria demanar molt de seny al PSOE solleric a l’hora del pacte a l’ajuntament.  Tots ens hi jugam molt, i confio que estaran a l’alçada. De moment no escric res pus.

Josep Bonnín Segura

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE L’ARANYÓ. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA

Al cens de 1857 vivien al terme 1699 ànimes del Senyor, en les següents poblacions :

Aranyó, l’

Canós, el

Concabella

Hostafrancs

Mont-roig

Montcortès de Segarra

Muller

Pallargues, les

Pelagalls

Ratera

Sisteró

Al tancament de l’any 2013, el nombre era de 545 habitants, i la tendència malgrat la misèria econòmica que s’assoleix gràcies a l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, sembla que confirma la despoblació.

De la que fou església parroquial de l’Aranyò , situada a les afores del nucli de l’Aranyó, en la que rebia el sagrament del baptisme Manuel de Pedrolo i Molina (l’Aranyó, 1 d’abril de 1918 – Barcelona, 26 de juny de 1990) , ens diu la descripció tècnica, que és un edifici de nau central i una sola nau lateral al costat dret de la construcció, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat, amb absis recte. La façana presenta la porta d’accés graonada, amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, per sobre de la qual es pot observar una petita obertura rectangular, culminant amb un campanar d’espadanya de dos ulls. També cal destacar la presència de contraforts al llarg de l’edifici, posteriors a la construcció original.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

JORNADA DE REFLEXIÓ

Jornada de reflexió

a on convé meditar

per a no anar a votar

qui no tenen remissió.

 

ni els experts amb corrupció

que tan sols han comandat

i el poble han estafat

ofegant-lo amb impostos

perquè aquests són els costos

quan governa algú tarat!.

Cal votar amb intel·ligència

no ens deixem entabanar

o si no haurem de pagar

cara aquesta negligència!

 

Josep Bonnín Segura

 

L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE L’HORTA D’AVINYÓ. BAGES.CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Havia llegit que s’havia transformat en el ‘ local social’ com havia vist en altres poblacions.

Tenia el goig de coincidir amb una persona d’edat que havia estat alumna en aquella escola, i que justament s’hi adreçava per passar-hi una estona.

M’ensenyaven la magnifica exposició de fotografies que explica gràficament la vida d’aquest nucli en aquelles èpoques.

Quan els demanava informació en relació a l’escola pública d’Avinyò no sabien donar-me’n referències, com tampoc de les de Sant Feliu Sasserra, població de la que és originaria una de les nostres informants.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

POLITICS PENJATS, CARTELLS PROPAGANDÍSTICS I JORNADA DE REFLEXIÓ

 

Passejant per la nostra vila, me n’he adonat que gran part dels fanals ( igual de bruts que fa estona) han estat “ornamentats” de cartells corresponent a la propaganda política per les eleccions de 24 de maig. Per cert veurem el temps que tarden en llevar-los passat l’esdeveniment.

Els de la gavina, han penjat, la fotografia de Carlos Simarro i la d’en Joserra I l’engominat. Per part dels de la rosa en Pep Lluís Colom i Francina Armengol.

El batlle de Sóller, deu esser en funcions, fa les obres faraòniques a escarada; Teixidors on la rodona ja està pintada, prolongació de Sant Jaume i canvi de nom i també, ara es preocupa de la infantessa i arregla els parcs infantils. De moment el de l’Horta i Estiradors. Respecte a Estiradors, vaig veure  que desmuntaven tot el trespol  i se n’han dut els gronxadors i els jocs. Dubt que estigui homologat.

Simarro pot dir pels setmanaris que el que fa no té cap connotació electoral ( aix pajarito) ara bé sembla que no se’l cregui ningú.

Simarro batlle, al que no li ha crescut el nas com a en Pinotxo quan deia mentides, malgrat tots els mèrits que ha fet durant el mandat  ha intentat emblanquinar en diverses ocasions a tot el Poble de Sóller en temes prou importants.

Com és sabut i la cultura popular, no em refereix a la del PP que brilla per la seva absència, no s’equivoca ,  diu que: “abans s’agafa a un mentider que a un coix”

Quatre pinzellades de com ens ha intentat vendre la moto durant els anys de mandat.

Quan fou descoberta la càmara-espia- xapuza d’estiradors, tant als setmanaris, inclusiu en una entrevista de Canal 4  durant tres minuts, va afirmar que no en sabia res; per al cap de poquet temps reconèixer que l’havia fet posar ell. Premi a la transparència.

Llavors, li carregà el mort al seu regidor de Governació Gabriel Darder.

La segona, fou respecte a l’afer de l’escultura l’enterrament (La pietat) de Josep Llimona, on en un plenari afirmà que s’estava restaurant, quan realment s’estava faent una còpia. Vetllava pel patrimoni de tots?

Dins els diferents plenaris que he anat, per part de la regidora de Progressistes per Sóller Catalina Esteva   li ha dit diverses vegades mentider i ni s’ha immutat.

Desprès de tantes preses de pèl, com té la santa barra de creure que ara ens creurem els seus miracles i promeses?

La tercera, i no vull esser massa pesat, en que no ha mentit del tot, ha dit la veritat a mitges. Respecte al tema IBI, ha venut que havien baixat la quota. Uep per fi una veritat. El que no ha dit és que la rebaixa de quota amb l’increment dels valors cadastrals, un 30% durant el mandat ,  el mos podem ficar al nas, ja que el rebut ha continuat pujant cada any. Els altres anys obrien el pagament voluntari el mes de maig, i enguany l’han endarrerit per passades les eleccions, sem sembla que juny o juliol. Oportunisme?

I per acabar la promesa que el 2015 baixaria el rebut de fems i ca barret; un bè negre amb potes roses.

Ja vaig escriure que seria el batlle que hauria arruïnat a molts sollerics i solleriques, que haurien de malvendre patrimoni immobiliari guanyat amb la suor de generacions, per poder pagar els impostos. No dic en absolut que no s’hagin de pagar; ara bé; les prioritats de la Junta de Govern del PP, estan a anys llum de les nostres.

Realment qui està fent campanya al carrer i apropant-se al poble és MES. Pocs cartells i pancartes i explicacions en directe del que pensen fer si governen.

Quan surti publicat l’article al setmanari, estarem en jornada  de reflexió. Cal reflexionar i cal  treure defora als que han governat d’una manera despòtica, aplicant  majoria absoluta i el dret de cuixa; menyspreant  a l’oposició i amb un cinisme d’època.

La darrera.

Corre pel WhatsApp una llista dels batlles i polítics del PP que anaven a les orgies a la casa de barrets de Platja de Palma .Quan surti la llista definitiva i contrastada; ens posarem les mans al cap, o no.

Possiblement vagi a plaça a seguir el recompte electoral.

Esperem un vertader canvi en el Govern Municipal cap a l’esquerra. Ho esper com aigua de  maig , i mai tan ben dit.

Josep Bonnín Segura

 

AJUNTAMENT I ESCOLES DE MARGALEF. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament i les escoles de Margalef , del que ens diu la descripció ; edifici centenari que presenta planta baixa i dos pisos d’alçada, i que va ser construït per allotjar l’ajuntament del poble, l’escola i la casa dels mestres.

De la façana principal, cal destacar, quatre balcons i al centre trobem un rètol pintat que indica que es tracta de la Casa Consistorial i de les Escoles Nacionals, així com la data de 1915.

La pintura va signada per Miquel Porqueres, ens agradarà tenir constància del cognom matern a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, als margalefans i urbi et orbe a tothom que en tingui informació.

L’Antonio Miró Perelló, m’ajudava a recordar una estrofa que diu així :

La Figuera n’és molt alta,

Cabacés molt amagat,

La Bisbal en una roca,

i Margalef en un forat.

Us recomano visitar el Priorat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA SAGNIA DEL MERCAT FINANCER I EL NEOLIBERALISME PP-RAJOY

PP- El trio de la desvergonya. En tenen més com aquests personatges

A l’entrevista que Jordi Evole a “Salvados” va fer el passat 18 d’abril a Varoufakis, ell va afirmar que l’important  era salvar als bancs i ho va argumentar prou bé, però no salvar als banquers; que sembla el que realment ha fet l’estat espanyol de mà del Govern Rajoy.

Per afegitó del deute de seixanta i un mil quatre-cents noranta i cinc milions d’euros, des de maig del 2009 no s’ha recuperat ni un 4.3%. El gran negoci del segle que hem pagat tots els ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol; quan llegeixes el benefici de la banca rescatada, durant el primer trimestre d’aquest any i són de vergonya.

No content amb això i em refereix a banquers molt prop del Govern PP; amb evasions fiscals, comptes a Suïssa, i un gran etc d’especulacions de tot tipus; han estat xuclant la sang a les classes populars.

Han augmentat els desnonaments i s’estan quedant els habitatges a preus irrisoris i com ara ja no estan valorats de la mateixa manera que quan es feren les hipoteques; molts ciutadans i ciutadanes l’habitatge no els basta per cancel·lar el deute i es quedaran amb un deute de per vida amb el banc. I famílies senceres al carrer sense possibilitat ni de tan sols subsistir. Tota aquesta sagnia s’ha permès amb la connivència dels distints governants que són excel·lents executius del mercat financer.

Quan Brussel·les i anant a un altre lloc, proposa una multa de dinou milions d’euros a l’Estat Espanyol ( que ara diuen la pagarà la Generalitat Valenciana) per haver manipulat el dèficit, podeu estar ben segurs que l’acabarem pagant nosaltres amb els nostres impostos i mentre han fet aquesta endemesa, han estat cobrant uns bons sous mentre presumptament delinquien.

El lògic seria que  els presumptes delinqüents la pagassin amb els seus doblers i patrimoni; tot i que ja s’encarreguen de tenir una legislació-coixí, que és la que fan ells; perquè no els faci massa mal i no sortir-ne escaldats, gaudint d’una impunitat obscena. Fraus, estafes, especulacions, i veure que moltes vegades se’n surten per la porta del darrera de la justícia, i inclusiu, amb doblers públics, poden allargar el procés fins que el delicte prescrigui.

Per les nostres contrades el cas més sonat i flagrant, fou el de Gabriel Cañellas i el Túnel de Sóller i a hores d’ara encara no s’han tornat ni un cèntim dels doblers que va dictaminar la justícia.

Per part de l’Estat Espanyol, l’incompliment de les normatives comunitàries, s’ha convertit una espècie d’hàbit, sobretot les que fan nosa als més al·legats. Fan orelles de cònsol i si són sancionats, se’n foten ja que saben que no posaran ni un cèntim dels seus doblers.

Les condicions de pressió que ha aplicat Brussel·les , sobre el ciutadà i ciutadana de l’estat espanyol  han estat brutal en relació a les retallades, l’escampament de misèria amb un 25% de persones al llindar de la pobresa;  més de cinc milions d’aturats; llocs de treballs precaris amb unes condicions d’esclavatge del segle XXI que ni permet cobrir les necessitats bàsiques: Menjar, habitatge (amb el que condiu aigua i electricitat)  sanitat i educació.

Mentre els governants, bons executius l’han aplicades sense manies, afavorint als seus amics que han acumulats més riquesa; i ells cobrant inclusiu dos o tres sous. Això si no han ficat la mà dins la caixa, perquè encara no els hi bastava.

Amb la quantitat de presumptes lladres que durant anys han saquejat la caixa pública; inclusiu creant xarxes organitzades ( Gürtel, Nóos i altres… tot presumptament) Augmentant el deute, que no és de l’estat sinó nostre, i no per les nostres vertaderes prioritats; han intentat justificar el seu desgovern i les retallades.

Aquesta ha estat la gestió PP de quatre anys

No sé si les meves reflexions serviran per quan arribi la cita electoral del 24 de maig, per acabar de decidir lliurament el vot.

Els miracles d’ambdós partits que hem patit en alguns moments a nivell estatal, és coneix de prop, i han pactat més de lo necessari.

Per part meva, els partits majoritaris representants del bipartidisme que hem patit, ni aigua. Queda ben clar que no sóc de dretes ni socialdemòcrata.  He viscut massa promeses incomplertes un cop assolit el poder.

Llavors de les cinc formacions polítiques que es presenten a Sóller;  ja he decidit quin serà el meu vot i ho tinc més que clar.

Josep Bonnín Segura

LA INÈRCIA PERNICIOSA, FLAGEL DE CATALUNYA

Sabia – com deia un bon amic fa molts anys – de ‘part certa’ que la tasca de recuperar la memòria de les escoles anteriors a la dictadura franquista  no seria senzilla, comptava però, trobar entre els 7.000.000 milions de catalans, almenys un 1/100.000 que com jo mateix tinguessin el desig de saber i ‘ fer saber’  aquesta petita part de la nostra història col·lectiva.  He trobat persones molts valuoses, però dissortadament en un nombre molt inferior a la meva gens agosarada previsió.

Ho atribueixo a una ‘malaltia social’ que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

Des d’alguns ajuntaments m’han fet saber via email – els demanava informació mitjançant un certificat digital – que no TENEN CAP DADA de l’edifici que els aixopluga, i/o de l’escola a que faig referència. Està clar que en una majoria de casos  la resposta s’ha fet abans de repassar les actes dels plens municipals d’aquella època, en els que de ben segur es trobarà constància de quan es van inaugurar, quina autoritat hi va presidir ,….

També en algun cas em fan   referència d’una publicació local , en la que ‘possiblement’ trobaré alguna informació; reproducció quasi literal de la conducta descrita a la cançó infantil “Au clair de la lune”  que cantàvem a  les classes de francès de la meva infantessa :

Va chez la voisine,

Je crois qu’elle y est,

Car dans sa cuisine

On bat le briquet


La darrera acció del ‘camarada Wert’ – no he tingut resposta en la meva recerca dels antecedents d’aquest cognom per part del  Centre Simon Wiesenthal –  s’aprofita justament d’aquesta ‘malaltia social’.

Fa molts, molts anys que repeteixo mentalment els versos de  l’ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.


Per concloure inevitablement amb  l’INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

.

Ara digueu: “La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l’alba

ens ha trigat, com és llarg d’esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem

les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d’aquest poble”.


Demano als possibles lectors d’aquest text, que s’espolsin ‘l’inèrcia perniciosa’, també que el facin córrer, entre els seus amics de forma que s’acabin fent realitat  aquelles paraules :

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

Antonio Mora Vergés

LA INEXPLICABLE INCÚRIA DEL CENTRE SANTA TERESA DE PROTECCIÓ DE MENORS DE SANT LLORENÇ SAVALL

Llegia a :
http://www.parlament.cat/activitat/bopc/01b112.pdf Pàgines 4335/4336

Dels centres traspassats de I’Estat a la Generalitat de Catalunya procedents de 1’Obra de Protecció de Menors, cinc eren regentats per comunitats religioses en virtut de sengles convenis de prestació de serveis subscrits per I’esmentat organisme estatal.

El Departament de Justícia ha rescindit un d’aquests convenis, el que hi havia amb la comunitat religiosa que regentava el Centre del Sant Àngel de Lleida

Els altres centres als quals ens referim són els següents :

– Centre Ntra. Sra. de l’Esperança, al carrer Wad-Ras de Barcelona, regentat per Religiosos Terciaris Caputxins.

– Centre M. Assumpta, de Badalona, regentat per Dominiques de la Presentació.

– Centre Santa Anna, de Palau de Plegamans, regentat per Religioses Salesianes.

– Centre Santa Teresa, de Sant Llorenç Savall, regentat per Carmelites Missioneres Teresianes.

En la visita que feia a Sant Llorenç Savall el dia 02.05.2015, em portaven fins al Centre Santa Teresa, en quina capella les famílies benestants tenien el costum de celebrar el casament de les seves filles.

Abans d’arribar ja advertia senyals de la destrucció que em trobaria al fer el darrer tomb per la pista asfaltada que des de la carretera mena fins aquest Centre.

La visita esdevenia un tristíssim regal en el 89 aniversari del naixement del Josep Olivé Escarré, que havia vist com s’aixecava aquest Centre.

Cercava informació al mapa de patrimoni cultural de Sant Llorenç, sense resultat :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

Trobava imatges i dades a :
http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-908/1469133/

Les preguntes en aquest cas son evidents :

Qui és el responsable d’aquestes instal•lacions ?.

L’Ajuntament de Sant Llorenç Savall té coneixement d’aquest desastre ?.

Quines accions es pensen endegar ?

En quin termini ?

Sou pregats de fer-ne un seguiment, i tenir-nos informats a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ),rebia un email en el que m’adjuntaven una imatge :

Sant Llorenç Savall
Església de Santa Teresa de Jesús
Germanes Carmelites Missioneres Teresianes
Institució de Santa Teresa de Jesús
Antigament, Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona
Foto 18-X-1988

Atès el resultat destructiu, cal felicitar als responsables ‘politics’, i a tots i cadascun dels brètols autors de la malifeta.

Fets així palesen que NO SOM UNA NACIÓ, sinó una ABERRACIÓ.