ESCOLES DE LA PROVINCIA DE LLEIDA DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

S’acostuma a dir que per a mostra n’hi ha prou amb un botó.

PER LA CONTINUITAT FISICA DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES VELLES D’IVARS D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

EDIFICI DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE MONTORNÈS DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

EDIFICI DE LES ESCOLES DE TORREFETA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

ANTIGA ESCOLA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

ESCOLA EL ROSER – EL POAL. EL PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans; l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ….

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

RUA, DESFRESSOS I DE LA MOGUDA POLITICA

Ara que ja ha passat carnestoltes, carnaval, i rues; on per cert la comparsa de la rua de Sóller, “Ja ho val” del Col·lectiu Albaïna,  fou la més reivindicativa, agradi o no agradi,mostrant al públic el miracles de la Junta de Govern (PP) durant aquests anys de mandat. A dir quela tònica fou el respecte, tot i que la veu crítica, com les de Ciutat deMallorca, fou palesa.

Sols faré una reflexió aclaridora  i condemnatòria sobre la rua de Palma i uns descabalats.

Consider la rua com un espectacle,alhora lúdic, crític i reivindicatiu, i la veritat és que la comparsa del Grup d’Acció Baleâ ( no sé si ho escric bé, no sé Lapao-baleâ) es va passar com a set pobles.

La befa a un docent vestit de verd i amb la simbologia de la Plataforma Crida que reivindicaren contra el TIL i a favor d’una educació publica, gratuïta, dequalitat i en català.

Que el grup gonellista- al qual el Govern Balear ( no sé si canviarà a baleâ)gonellista també, que li dóna suport ideològic i dinerari ( cessió d’un local de balda per les seves activitats)- hagués fet una crítica a la postura dels docents, de la Plataforma Crida,amb un to lleuger i desenfadat, com sóc amant de la llibertat d’expressió (ells no ho sé) ni ho hagués criticat. Ara bé, fer befa d’un docent,atonyinar-lo i que vingués una “padrina” cridant,”pega-li més fort” ho vaig trobar a més de misèrrim el missatge que estava donant en públic cap a com tractar la docència.

* http://www.arabalears.cat/balears/Video-representacio-Grup-Balea-Rua_0_1304869646.html

Per a mi una apologia gratuïta a laviolència, que pot portar comportaments violents a les escoles ( ja basta els que hi ha, com per incitar-los més) , desqualificant la imatge del docent i la seva autoritat, em va semblà patètic i de vergonya ( no sé si en tenen massa).

Desconeix si hagués estat un docent qui hagués fet befa del seu grup, com haurien reaccionats; ja que tenen un demble ben pronunciat en presentar denuncies que no els porten enlloc, i en embullar la troca davant la justícia.

No sóc la persona adequada  per a dir si el missatge d’una apologia violenta en contra d’una persona docent, és susceptible o no d’esser denunciada davant la justícia i si hi ha prou fonaments.

Justificar una violència cap a un altre  per motius ideològics, té una clara connotació de feixisme i és denigrant. Els dels Grup d’Acció Baleâ, d’infants, els seus “coneixements” els hi arribaren per part d’un  o d’una docent. Quina feinada  perduda per arribar fins aquí.

Ells que tant parlen d’adoctrinament“pancatalanista quan veuen a persones al carrer en defensa de la llengua (sempre aspecte positiu i constructiu)  elmissatge que donaran marca una clara intenció ( en negatiu) de crear discòrdiai disharmonia.

Vaig fer algun comentari pel facebook, inclusiu una carta curta dirigida a un fiscal, a veure si hi havia motius per una investigació d’ofici.

No anava dirigida a cap fiscal en concret, per tant no esper resposta.

M’agradariasaber si algun partit d’esquerra, que molts militants i cúpula han estat a lesmanifestacions en contra del TIL, i que es presentaran a les propereseleccions, no estudiarà una possible denuncia ( alguns tenen serveis jurídics)  o haurà de sortir de l’Assemblea de Docents, si arriba al cas. Com no sóc misser, no puc assegurar si hi ha hagut algun presumpte indici de delicte o falta.

Si el Grup d’Acció Baleâ, és l’únicmissatge que pot fer arribar en relació a “educació” dels fills i filles dels membres del grup, anam ben arreglats. Al manco mostraren en públic el seu vertader tarannà.

Acabaré l’article, fent una petita repassada a les darreres notícies polítiques per la nostra contrada i la ja presentació en públic de la coalició “Junts per Sóller”.

Les reaccions de la part “governant”actual,  que han tret la  artilleria pesant al manco als setmanaris,sembla que hi ha nirvis. S’haurà d’estar vigilant, ja que la notícia es relativament tendre i alguns encara no l’han païda.

Radio Macuto, diu que comença a haver-hi mancances d’antidiarrèics i til·la. No em faceu massa cas, la font d’on surt podria esser no massa fiable. Tot i que na Cospedal faci declaracions  del que passa a Sóller, que segurament ni la sap situar en el mapa,  seria bona pista.

Salut i bons aliments!

 

Josep Bonnín

 

MEMÒRIA DEL GRUP ESCOLAR FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ. ARBUCIES . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Jordi Pujadas Ribalta, en relació a la meva petició d’informació de les ‘ escoles velles’ d’Arbucies, em contestava; encantat de participar en el projecte: el Grup escolar Francesc Macià, fou inaugurat el mes de setembre de 1937.

Els arquitectes foren Joan MasferrerIsidre Bosc *

Us deixo una pregunta ; es tracta de l’ Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 ) del que dintre de la campanya de foment a la construcció d’escoles en projectà a Girona, Lladó, Cassà de la Selva i Palafrugell ?.

Traslladava les dades al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , i em constestava ;

Gràcies Antonio per la informació.

El Joan Masferrer es deu referir a Joan Masferrer Pladelasala (cognoms ben catalans) que es va titular l’any 1932 a Barcelona i va ser arquitecte municipal posteriorment de Torelló

Llegia a l’hemeroteca de la Vanguardia, edició 15.10.1969 ( pagina, 35 )

Joan Masferrer Pladelasala arquitecte morí ahir, a l’edat de 64, anys, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica. (A. C. S.) —Els seus apenats:. esposa, Virginia Llucià i Albanell; pares politics, germans, germans polítics, nebots, cosins i família tota, al participar tan sentida pèrdua els preguen la caritat de recordar-lo en les seves oracions i agrairan l’assistència a l’ofici exequial i l’enterrament, que tindran lloc avui dimecres, a les quatre de la tarda, a l’església parroquial do Sant Domènec. — Se li dirà la missa de Sant Llorenç el proper divendres, a les nou a l’esmentada església. — Casa mortuòria: Rambla Devallades, núm. 1. — Vic, 14 d’octubre de 1969.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/08/26/pagina-35/33593221/pdf.html?search=%20Joan%20masferrer%20Pladelasala

Concretava doncs les dades de naixement i traspàs de Joan Masferrer Pladelasala ( 1904-1969).

L’edifici fou enderrocat l’any 1972, patia les conseqüències d’un manteniment deficient, i en el mateix espai, s’aixecaven unes escoles noves.

El Jordi Pujadas Ribalta és l’autor d’un documentat treball sobre les escoles d’Arbucies
http://www.xtec.cat/~jpujada2/historia/resumcapitols.htm

Demanaren informació a l’Ajuntament d’Arbucies , en relació a aquell edifici i als seus autors.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ….

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RUTA DE LA VERGONYA A SÓLLER I LES VERITATS SUREN

Creu de Muleta dedicada al militar colpista “Jinetes de Alcalá” Teniente de Caballería Francisco Javier Lizasoain Muguiro, i homenatge als carrabiners vilment executats pels feixistes.


Dissabte dia 7 de febrer, fou organitzada per Memòria Històrica de Mallorca, i Col·lectiu Albaïna, la “Ruta de la Vergonya i homenatge als defensors de la legalitat republicana”

La denúncia pública dels monuments franquistes que vulneren la Llei de Memòria Històrica i que moltes institucions, inclusiu l’Ajuntament de Sóller se l’han passada per l’entrefolre.

Des del “Monumento a los caidos” passant per Es Llatzeret, que es convertí en presó dels republicans, fins arribar a la Creu de Muleta, dedicada al militar colpista i membre dels Jinetes de Alcalà , Teniente de Caballería,  Francisco Javier Lizasoain Muguiro; amb la veritat manipulada que acaba amb l’afusellament de dos carrabiners que procedint a defensar la legalitat de la república i després d’haver estat disparats quatre vegades pel militar; al intentar-lo desarmar i oposar resistència fou mort per uns dels carrabiners. El judici que portaria al dos al paredó fou plegat d’inconnexions i proves falses.

A la Creu de Muleta, em vaig trobar a una amiga de fa més de quaranta anys, Oliva Delgado, neta de Jose Muñoz, executat pels franquistes. Sembla que el món dóna moltes voltes i he tornat tenir contacte amb aquesta amiga, a qui li vaig dedicar un poema “Semilla”- escrit en castellà, ja que “gràcies” a l’escola franquista era analfabet amb la nostra llengua- quan estava  embarassada de la seva filla Amaranta.

He volgut fer una referència a aquest acte, ja que fou molt emotiu, a la Creu de Muleta, escoltar la intervenció, tant de n’Olivacom de l’altre net del carrabiner executat.

Des del 1936 i passant pels quaranta anys de dictadura franquista, hi ha moltes ferides obertes i no cicatritzades.

La Constitució Espanyola de 1978 i la Llei d’amnistia ( esborrany i compte nou) va deixar un marc per la impunitat dels crims perpetrats pels feixistes que “governaren” amb mà de ferro durant aquells foscos temps, amb una repressió sistemàtica i ben orquestrada. A dir que governants durant la democràcia han posat prou pals a les rodes perquè la veritat continuï tapada.

Esper que la Justícia Argentina arribi més enfora amb la causa dels repressaliats i assassinats durant el Franquisme, per retornar la dignitat a les víctimes, i als familiars i amics de les mateixes. Queda encara molt de camí per fer.

Quedi palesa la meva condemna ferma, amb els “governants” i poder judicial, que no permeti dilucidar d’una vegada tota la veritat.

Les diverses maneres d’injustícia de cada vegada són més flagrants i no vull deixar de denunciar, botant a una altra situació, el que passa a La Casa Llarga, on quan escric això, el meu amic Jaume Santandreu, al qui don tot el meu suport, s’haurà argollat en defensa d’aquest espai, dels que els volen treure defora la família propietària. S’ha declarat ja “Territori Okupat” i mentre els nostres “des governants” pul·lulant pel Vaticà a veure si santifiquen al Beat Ramon Llull, el que escrivia en “català de Mallorca”  i ho escric, perquè en Joserra i corifeu, porten la ignorància per bandera,

Mentre Jaume Santandreu està lluitant, perquè no es prengui un espai als exclosos d’aquesta Mallorca a vegades molt injusta; me n’he assabentat que unes monges de la Institució de Religioses de Sant Josep de Girona, apareixen a la llista Falciani perquè tenien, pobretes meves, 2’7 milions d’euros en un compte a Suïssa: Insultant i de pocavergonyes.

Darrerament s’estan destapant moltes absurditats, sembla que les veritats estan surant i no hi ha qui les pugui continuar amagant i surt a llum pública tota la porqueria amagada: Casos de corrupció a balquena, frau amb les més diverses maneres ( incomplir un programa electoral n’és un d’ells), estafes, i robatori a balquena  de doblers públics.

Per les nostres contrades, també hi ha veritats que són de vergonya, gastar-se prop de dos-cents mil euros en arreglar dos carrers i que la partida de serveis socials anual sigui de set-mil cinc-cents, clama al cel.

Sembla que amb l’arribada d’eleccions, els euros van a dojo, i  el que no es feu durant el mandat, ara sembla que es fa a esquerada. Una mica de mala olor si que fa.

Per les nostres contrades, les espases continuen en alt, fins arribar a la falta de respecte i com més es va apropant el més de maig, sembla que el combat encara serà més dur, entre els des governants” i membres de l’oposició.

I per avui tanc la paradeta., i quan surti publicat, ja haurà passat la rua.

Josep Bonnín

ELS SAFAREJOS DE LA CASA BOFARULL. ELS PALLARESOS. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Em preguntava la funció que tenien aquestes peculiars estructures que es podem veure des del carrer :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/que-en-sabeu-daquestes-estructures-els.html

Llegia que eren els safarejos situats el costat dret del carreró que condueix a la casa pairal.

Actualment han perdut el seu caràcter originari i s’utilitzen com a hort de la casa. Estan protegits per un mur a mode de muralla, la qual està arrebossada, encara que la base de la muralla és de cantons rodats, en aquesta muralla, dissortadament no es conserva un petit banc de pedra per a descans dels caminants.

El més característic és la coberta, que té una funció únicament decorativa i que està formada per cinc cúpules construïdes a base de la unió de dos arcs parabòlics i totes elles de dimensions irregulars.

Al costat, hi ha un magatzem que degué servir per a refugi de les cavallerisses i actualment és la granja de la casa. La porta que dóna accés en aquest magatzem té un arc de mig punt i a la dovella central apareix un detall de forja, fet aprofitant antics instruments de llaurar. Al costat d’aquest magatzem i fent cantonada amb l’era de la casa trobem finestres quadrades bipartides i una finestra amb forma d’hexàgon. Per tota la façana del magatzem hi ha restes de forja o bé llums.

Us en recordeu d’allò de ‘ no te’n aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova’ ? , a mi em succeeix TOTS ELS DIES, i en més d’una ocasió.

Ah!,  son obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com.

L’ESPOLI MUNDIAL QUE ENS PERJUDICA A TOTS

Haver d’esser capaç d’engolir-se aquesta notícia de què la gran banca ha guanyat durant el 2014 DEU MIL VUIT-CENTS MILIONS D’EUROS , el que representa un 36% més que el 2013 i que quasi a continuació a Ciutat Meridiana de Barcelona es produeixi un desnonament exprés en el que no hi havia  ni serveis socials, d’una família amb un infant de quatre anys i que després d’anar d’Herodes a Pilats, han aconseguit que els obrissin la porta al manco per recuperar roba i aliments; se’m fa molt costa amunt. I els sentiments que em genera, el primer és una ràbia terrible, ja que el que li ha passat a aquesta família és el pa de cada dia durant fa molts anys.

Els treballadors i treballadores vivim insultats, menystinguts, malmenats fins a l’oprobi per les grans multinacionals, el mercat financer de la gran banca, amb la connivència dels governants venuts al gran capital a canvi de sucosos sous i la seva quota de poder, que perdran quan arribin al cementiri. Ningú queda per llavor, tot i que el mal que hauran fet seria per llevar la són a qualsevol si tinguessin consciència.

Que amb els doblers emprats pel rescat dels bans, podria haver-hi un món sense fam durant sis-cents anys, i que la mort per carència d’aliments i medicaments que a altres llocs els sobren; inclusiu que diàriament es tiren tones d’aliments en bon estat, i que grans supermercats, perquè no els recullin els fumiguen  amb productes tòxics, és una realitat que s’hauria de denunciar per l’aberració que representa.

El sistema econòmic capitalista ( ara més aberrant que mai, més agressiu)  és creador de les barbàries que estem vivint en el món, és assassí ja que no té ni ètica ni moral per assolir els seus fins i escampador de misèria per on passa. El Rei Midas de la destrucció humana. Tot el que toca ho converteix amb misèria pels altres i beneficis per ells.

Vull parlar ara del TTIP, del Tractat de l’Associació Transatlàntica del Comerç i la Inversió, que s’està negociant entre EUA i EU; el qual a més de carregar-se les economies locals serà destructiu eficient dels drets socials. És una aposta per donar més poder i control a les multinacionals, inclusiu a la imposició dels transgènics. Una altra passa en la dictadura dels mercats per seguir acumulant riquesa, assolir poder i repartir misèria.

Al manco alguns països, sobretot ciutats i associacions s’estan oposant al tractat i bastant s’estan declarant zones d’exclusió del mateix, o sigui que no el pensen complir ni aplicar. Sembla que aquesta vegada no ha estat tan senzill d’imposar com el Tractat de Lliure Comerç que encara patim. Grècia no el signarà. Una gran lliçó.

Comença a haver-hi un cert enfrontament ciutadà en contra de les resolucions dels que estan “comandant” i no volen que es qüestionin ni s’alci la veu en contra.

El resultat de les eleccions gregues n’és un clar exemple. El Partit Syriza, tot i que jo crec que les consecucions on estan arribant és una victòria clara d’una gran part del Poble grec ( on s’inicia la democràcia)  i s’han oposat a les polítiques de la Troika, fins al punt que el seu ministre d’Economia Sr. Varoufaquis, ha estat capaç d’afirmar que no la reconeix com a interlocutor.

El que ha passat a Grècia, inclusiu el plantejament de la negociació del deute ( no generat pels ciutadans grecs ni per cap ciutadà europeu, i que al final pagam nosaltres) pot fer que hi hagi un contagi a altres països europeus com a França, Itàlia, Portugal, Espanya, etc, que si els governants per les seves conveniències han acatat directament els mandats de la Troika dirigida per frau Merkel. Estan acollonits.,

El que fa tremolar a la Troika és que siguin els diversos països on el poble obligui als seus “representants democràticament triats” a recuperar la sobirania. Al replantejament de la política econòmica ( la política europea de la Troika, ha portat a la ruïna a la classe treballadora i els altres s’han folrat: negoci del segle).

De cada vegada s’està pitjant  més per la formació d’un govern global i el qui controli l’economia alimentaria sobretot, i recursos energètics, serà el qui vertaderament comandarà en el món. Arribarà un punt que això serà més devastador que els exercits.

De moment res més per avui, la setmana que ve més.

Josep Bonnín

VISITA A FIGUEROLA D’ORCAU. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Antoni Uriz Rodríguez visitava el Pallars jussà, i em feia arribar unes magnifiques fotografies de Figuerola d’Orcau, que coincidien en la quasi totalitat amb les que feien en ocasió de la nostra excursió per aquestes terres, amb l’excepció d’una bellíssima imatge, que dona fe de la seva evolució com a fotògraf.

En la resta – sense l’alta qualitat tècnica del seu treball – identificàvem idèntics objectius :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/esglesia-de-la-marededeu-del-prat.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/09/figuerola-dorcau-la-font-de-laigua-de.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA CATALINA FIGUERAS. TONA. OSONA

L’ Antonio Figueras Cerdá ( Palma de Mallorca, 30.01.1866+ 13.07.1933, al balneari de la Puda, Esparreguera ), va finançar la construcció de les escoles públiques, que rebien el nom de Catalina Figueras , per recordar així a la seva filla morta per tifus a Barcelona, l’any 1923.

L’edifici es va començar a construir l’any 1928, sota la supervisió de l’arquitecte Manuel Gausa i Raspall, amb un disseny de línia noucentista. La sèrie d’esgrafiats que es mostren a la façana i que representen diverses activitats infantils, els va dissenyar el gravador i pintor Manuel Puig i Genís ( Vic, 1869 + Barcelona, 1957) .

La remodelació de l’edifici com a equipament cultural, Biblioteca i Sala d’Exposicions, va anar a càrrec dels arquitectes Josep Martorell Codina, (Barcelona, 1925), Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona , 20 des de 1925 ) , i David Mackay (25 de desembre de 1933 , Eastbourne, Sussex + 12 novembre 2014, Barcelona)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com