Mes: maig de 2014

Rodolfo Sciammarella (Buenos Aires, República Argentina, 8 d’octubre de 1905 – 25 de juny de 1973) la composava l’any 1941, i arribava al REINO DE ESPAÑA, sota la REGENCIA de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 – Madrid, 20 de novembre de 1975), i ben aviat se’n feia ‘remakes’ que ens recorden com es vivia en aquells AÑOS TRIUNFALES :

El que tenga un jamón,

que lo coma, que lo coma.

Porque vienen los de Abastos,

y lo racionan, y lo racionan.

Amb molts sacrificis – només per part de les classes treballadores, perquè la corrupció i l’estultícia son endèmiques a les elits, que es reprodueixen entre si des de fa segles – s’aixecava el país, i esdevenia una cançó festiva ;

Tres cosas hay en la vida:

salud, dinero y amor.

El que tenga esas tres cosas

que le de gracias a Dios.

Pues, con ellas uno vive

libre de preocupación,

por eso quiero que aprendan

el refrán de esta canción.

El que tenga un amor,

que lo cuide, que lo cuide.

La salud y la platita,

que no la tire, que no la tire.

Hay que guardar, eso conviene

que aquel que guarda, siempre tiene.

Un gran amor he tenido

y tanto en él me confié.

Nunca pensé que un descuido

pudo hacérmelo perder.

Con la salud y el dinero

lo mismo me sucedió,

por eso pido que canten

el refrán de esta canción.

La ‘Democraciola’ assumia el súmmum en qüestió d’estultícia i corrupció, i se’ns emportava la ‘ salut’ i la ‘platita’ que es destinava a tapar els ‘ seus ‘ forats.

Als que en tenien això si els quedava l’amor, que s’expressava en aquella frase quasi grollera ‘ contigo, pan y cebolla’.

Vagi aquesta reflexió,  a la memòria de totes les víctimes d’aquestes politiques immorals.

Tenim la tendència d’atribuir capacitats com la força, la resistència, .. a les persones en funció del seu ‘xassís’, així associem una persona menuda i prima amb la ‘fragilitat’, i contràriament pensem dels que superen l’alçada  1,70 que son persones ‘fortes’.

En el meu cas des de la infantessa tinc assignat el rol de persona ‘forta’ , i  arribada l’hora vaig tenir la bona pensada de casar-me amb una persona que a priori qualificaríeu de ‘fràgil’; va ser sens dubte la millor pensada de la meva vida perquè sóc un ‘porcellana’, mentre la meva parella és de marbre de la millor qualitat.

Veieu les diferències :

Marbre ; roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra macroscòpic, blanca, negra o de diversos colors deguts a la presència de substàncies estranyes, que mostra sovint clapes o venes i és susceptible d’un gran poliment.

Porcellana ; terrissa molt fina que difereix de l’ordinària per la seva blancor, duresa i transparència.

En aquest moment en que indissimuladament  s’està desmuntant ‘l’estat del benestar’ ,  els ‘porcellanes’ som els primers candidats a marxar a la ‘ Casa del Pare Etern’, i si no ho hem fet tots encara, és perquè com en el meu cas, tenim al costat una ‘roca’ que ens protegeix davant els quasi constants ‘ petits problemes de salut’ que son marca de fàbrica.

I, que podem fer els porcellanes ?, doncs els que tenim facilitat d’escriure,  reclamar , reclamar, reclamar , davant els arguments ‘miserables’  de les administracions, que NOMÉS veuen la solució a la crisis econòmica, produïda per   la seva estultícia i corrupció, retallant la ‘xocolata del lloro’ , i mantenim al ensems uns privilegis immorals i escandalosos.

Les dades d’aquestes eleccions europees donen peu a moltes reflexions, la més obvia potser, es que Europa ha vist – tot i que ja ho sabia – que té la facultat de retallar drets dels ciutadans, de portar-los a situacions límit que els facin saltar per la finestra, a deixar-los sense metges i medecines, sense casa, sense accés a l’educació, sense possibilitat de parlar la llengua pròpia,… , comptant  això si , sempre amb la col·laboració activa – i àdhuc entusiasta – dels Governs titelles que formen NOMÉS  ‘politics professionals’ locals;  el que ha d’entendre – i li costa molt de fer-ho –  és que NO POT – NI ARA NI MAI- OBLIGAR a la ciutadania que s’estimi aquell ideal d’unitat, que avui és només un miratge, com  sembla que TAMPOC PODEN els ‘politics professionals’ locals, que desprès de dècades de conrear la injustícia i la desigualtat, comencen a recollir els fruits de l’odi.

Els alemanys entenen que la seva relació amb els jueus, amb els gitanos, i fins amb els republicans espanyols, pot ser EN EL MILLORS DELS CASOS, educada, alhora que no podran però,  evitar mai, mai, mai, per anys que passin que tots continuïn mirant-se’ls amb recel.

Com és possible que això no ho entenguin aquelles elits del REINO DE ESPAÑA que amb la corrupció i l’estultícia que els caracteritza ens han situat novament en la situació que es patia al començament del segle XX ?

Aquests darrers mesos, he pogut contemplar que existeix un clima de crispació, com no havia vist mai en la meva vida. Agressions, insults, desqualificacions, un esbart de barbaritats escrites que estan alterant una convivència social , tot a dir que era falsa i ara mateix està surant la vertadera realitat.

Els governs del PP, no parl dels altres, perquè em semblen que no han arribat a la crispació que ells; no governen: Manen, comanden, manipulen i moltes vegades agredeixen i habitualment ho fan a les classes populars.

Experts en crear crispació com mai, i el resultat ha estat una resposta social també com mai s’havia vist.

Molts col·lectius s’han organitzats, agrupacions com la PAH, l’Assemblea de Docents, i molts altres, la llista seria inacabable; han sortit al carrer i s’han enfrontat amb una manera de desgovern tendint al despotisme.

No dialoguen, imposen els seus criteris des de l’àmbit de la concepció neoliberal; no són demòcrates, si no que es fan una pseudodemocràcia a la seva mesura per mantenir les cotes de poder i inclusiu poden arribar a pactar amb el dimoni per mantenir-les. Els acords amb l’altre partit majoritari, un bloc monolític, una social democràcia descafeïnada :  PSOE, a vegades han estat de jutjat de guàrdia.

El seu discurs és perillós. A vegades s’apropa a un neofeixisme que reprimeix, censura, i criminalitza qualsevol oposició ciutadana a les seves maneres de fer. Volen obediència cega.

Ells no negocien, són messiànics i es creuen posseïdors de la veritat absoluta.

En algunes ocasions, inclusiu incompleixen la legalitat i les lleis que ells mateixos han creat.

Actuen de manera despòtica, caciquil i es conjunta el masclisme, el patriarcat amb l’extrem més castrant i  l’atac a la llibertat d’expressió.

Volen controlar-ho tot i inclusiu dins el seu partit es dispara la tensió, com hem pogut veure amb el presumpte assassinat ( encara no hi ha sentència i jo si que sóc respectuós amb la legislació sempre i quan estigui a prop de la legitimitat, que per desgràcia moltes vegades  no hi està)  d’Isabel Carrasco, per part d’una ex-militant del PP i amb la seva filla com a còmplice.

Les barbaritats que he vist escrites per part d’alts representants polítics del partit de marres, són aberrant. I el màxim que els hi pot passar, és que quan  s’adonen compte que han ficat la pota fins l’extrem, és que demanin disculpes, com amb les afirmacions masclistes d’Arias Cañete, que va a les eleccions europees com a cap de llista del PP.

S’estan ancorant cap a una extrema dreta franquista. Que no és massa estrany ja que fent memòria, la creació d’Alianza Popular, que desprès es convertiria amb PP, muntada per Manuel Fraga, amb l’intent d’unificar totes les vessants de la dreta; hi va incloure des de Franquistes fins a certs elements d’extrema dreta. O sigui, diguem el que sembres i et diré el que recolliràs.

A les nostres contrades, l’atac a la llengua, els atacs a l’educació a la nostra dignitat i arrels de poble, feren arribar a una vaga indefinida de docents; i just ara mateix la situació no es troba gens calma. Tant que s’ha arribat a una decisió com la vaga de fam que està fent el professor de l’IES-Llucmajor, Jaume Sastre per demanar una educació digna, de qualitat i en català i negociació i diàleg. Per part del Govern Bauzá, orelles sordes i desqualificació.

Creuen que haver obtingut  una majoria absoluta, els dóna el dret de cuixa i de pernada i poden imposar el que els hi vengui en ganes sense cap tipus de diàleg ni participació de les altres forces polítiques, que també són vots dels ciutadans i ciutadanes.

El carrer hi ha violència! Però qui són els que l’han creada? Qui ha anat encenent la caldera i posant llenya al foc? A qui li interessa que no existeixi convivència social en absolut? Fàcil donar respostes. Els mateixos que després criminalitzen  als que ens enfrontem a  ells, emprant els mitjans de comunicació i periodistes adeptes al seu règim.

Veure com apareixen pudors neofeixistes en plena “democràcia” és preocupant. El que passa a Europa, lleva la son,  aquest increment dels partits d’extrema dreta, en uns països amb democràcies ben consolidades: com Holanda i Regne Unit.  I no és la primera vegada dins la nostra història.

Ara la bèstia negra són els immigrants, en un altre moment foren els jueus.

No ens faran callar!

Josep Bonnín

La barbàrie nazi a Ucraïna i la Comunitat Internacional dóna suport a qui pertoca EUA

Per situar-nos dins la crisi d’Ucraïna, hem de contemplar la importància geoestratègica de Crimea, que fa que Rússia provoqui  la seva annexió, ja que és un pas important pel gas cap a Àustria, Alemanya, França, Itàlia, Hongria, Polònia, Romania, Grècia, Turquia i Macedònia, que beneficia a l’empresa Gazprom. Rússia té, amb el port de Sebastopol, la sortida en el Mar Negre i influencia i presència dins orient i s’hi troba una part important de la flota russa.

Estats Units no li interessa que Rússia i les seves repúbliques “satèl·lits”, agafin una embranzida econòmica que els afecti, apart d’altres interessos que aniré explicant. Serveis d’intel·ligència com la CIA, estan intervenint donant suport al Govern de Kiev, així com als grups neofeixistes, que no volen la influència russa i els està armant, perquè combatin als ciutadans ucraïnesos pro-rusos.

Rússia, defensa les seves posicions imperialistes, mentre el conflicte, es manté silenciat pels mitjans de comunicació occidentals, que volen mostrar  a Rússia, com el principal agressor.

La manipulació dels mitjans de comunicació adepta al règim, és ignominiosa.

Per part d’USA, el gran negoci de l’empresa armamentística, queda palesa. L’empresa – una de les majors productores d’armes- Lokheed Martin, ja ho ha deixat prou clar amb les declaracions de la seva presidenta Marylin Heusan al periòdic alemany Welt Sonntag. Li interessa impulsar la venda dels míssils MEAD i els caces de nova generació F-35 a l’OTAN.

El director del centre d’estudis geopolítics rus Leonid Ivashov, ha declarat el que és una realitat diàfana: “El que succeeix a Ucraïna és una operació prevista i té un caràcter financer i geopolític”

Si la crisi s’arriba a convertir amb una guerra civil, hi haurà un gran pastis per l’empresa armamentística nord-americana, els beneficis que li arribaran al Govern Obama, i li ajudaran a cobrir una part del seu pressupost per defensa, que té la partida de quatre-cents noranta sis mil milions de dòlars.

Els danys “col·laterals” , són els morts i assassinats  provocats pels  braços executors del gran capital financer, en aquest cas Obama i Putin; als que els drets humans se’ls passen per l’entrefolre, a canvi de la cota de poder polític i geoestratègic a la zona, així com el control dels recursos, en aquest cas el gas i la seva distribució.

Quan aquesta monja, sor Lucia Caram,  a la que sembla que En Rouco Varela i en Gallardón la volen expulsar, perquè xerra molt clar, diu;“Ens governen uns psicòpates que diuen ser catòlics i van a missa” jo afegiria que a nivell mundial, també estem comandats per psicòpates, que juguen amb les vides humanes i són els portaveus del gran capital i del neoliberalisme. S’estan convertint en presumptes assassins que tant el és  consentir un genocidi a qualsevol lloc, con tal de fer quadrar la seva economia i posar la seva mà imperialista on ho necessiten.

Per a mi són presumptes assassins que tal volta un dia, i m’encantaria, tot i que la llista seria molt extensa, passin pel Tribunal de l’Haya, acusats per crims de lesa humanitat”. A l’estat espanyol, n’hi ha també a balquena: Entre d’ells record els que afirmaren que hi havia prou armes de destrucció massiva (mentida categòrica) per justificar la guerra d’Iraq i la mala flaire que hi va haver i encara hi ha darrera dels responsables de l’atemptat de l’11 M. No em  perdré per aquí, ja que la temàtica és una altra.

El que va passar a La Casa dels Sindicats Locals  d’Odesa, on més de quaranta persones foren cremades vives i el que sortien eren morts a garrotades, per grups nazis. Aberrant

S’està parlant d’un cop d’estat  a Kiev, una de les maneres d’exportar democràcia.  Ben igual com  a Iraq. Hipocresia flagrant. El  Poble es mata o l’assassinen al carrer.

EUA tremola. Els referèndums al sud-est, han donat resultats aclaparadors a favor de la independència i voluntat d’annexió a la Federació Russa. A Donestsk 89.07 % i a Luganesk entre un 94 i 98% a favor.

Ni el Govern de Kiev, ni Europa, ni EUA, no reconeixen els referèndums. Vos sona en relació al dret de decidir de Catalunya?

Al darrera de la crisi, s’hi troba el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, presumpta màfia organitzada. Presumptes delinqüents de guant blanc.

Acab, Noam Chomsky diu : “El pànic d’EUA sobre Crimea és perdre el control global” i un enllaç, http://www.librered.net/?p=33338. Val la pena llegir-lo.

Josep Bonnín Segura