Mes: agost de 2013

Llegia la crònica de l’accident de la Cristina Cifuentes Cuencas (Madrid, España, 1 de julio de 1964) al ‘País’, potser l’únic mitjà de premsa de la Capital del Reino de España que manté una mínima credibilitat.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/20/madrid/1377017853_520499.html

‘La policía municipal ha tomado declaración allí mismo al conductor del coche, de color gris, que poco después ha abandonado el lugar. La prueba de alcoholemia que se le ha realizado ha dado resultado negativo’

No trobava cap esment de la realització de la mateixa prova a l’accidentada.

En això de l’alcoholèmia José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) , feia unes desafortunadíssimes declaracions, que l’acompanyaran fins al seu darrer alè, i que potser son més negatives que les seves afirmacions sobre las ‘ armas de destrucción masiva a l’Irak’ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/02/02/espana/1075751789.html , que comportarien la mort de 13 persones http://www.teinteresa.es/mundo/Espana-militares-periodistas-muertos-Irak_0_611339096.html

Li desitjo a la Cristina Cifuentes Cuencas una complerta recuperació , alhora que a ella i al PP, els recordo allò tant sabut de la ‘ dona del Cèsar’

Quan vaig escriure en un comentari del facebook sobre l’acomiad de Jaume Matas de la seva visita a la Vall per part d’un grup de sollerics i solleriques, que de manera espontània li varen entregar , sobres, en recordatori del Cas Barcenas i els sobres en B repartits entre membres del PP; sabia que la inoportuna gesta del Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebent, quasi amb els honors de President de Govern a en Matas a l’estació remouria butllofes al Consolat de la Mar.

També vaig escriure “Reunió Simarro-Matas; reunió Jaume Matas-José María Rodríguerz ( “déu els cria i ells s’ajunten”). Jaume Matas condemnat a nou mesos de presó del  6 anys que es demanaven – però haver estat ministre època Aznar li ha valgut el Tribunal Suprem Espanyol li ha fet la gràcia  i l’altre, imputat pel tema Palma-Arena( que fou una trama de magarrufes del PP)  i si mal no record Cas Andratx- Hidalgo (quatre anys de  presó); a més vaig fer un recordatori que Gabriel Cañellas – a qui talla el cap com a President del Govern Balear, pel cas Túnel de Sóller, ja que li faria nosa per arribar sense “corruptes” a la Moncloa i Jaume Matas, orquestraren el cop quarterer per a defenestrar a Cristòfol Soler qui durà un mes com a President Balear.

Les reunions incomodes per l’ocupant del Consolat de la Mar, entre membres del  PP; que ja ho ensumava, m’ha vingut confirmat i ratificat per la notícia-article al Diario de Mallorca (edic.digital de 24/8) , que amb el títol: “El PP no quiere más comidas con Matas” de Miquel Adrover , descriu la situació d’incomoditat creada al Consolat  degut a què batlles i altres dirigents donen suport a Matas i sembla que els Barons del PP i Joserra no el voleu veure ni en “pintura”,  malgrat en Matas donà l’alternativa a J.R.Bauzá com a batlle de Marratxí,

Un cop condemnat en Matas per l’Audiència Provincial a sis anys  de presó i després rebaixada. El primer que Joserra Bauzá ordenà fou llevar el  quadre d’ell de la galeria del Consolat de la Mar. Diuen que això a en Matas li va caure com una potada on ara no vull escriure.

Matas està fent un “tour” d’estiu demanant suport a batlles i dirigents del PP que estaven a la seva època i podria esser que algun favor deguessin.

No sé si del Consolat de la Mar li haurà vingut una estirada d’orelles al Batlle de Sóller Carlos Simarro per la recepció a en Jaume Matas, com si encara fos un President de Govern; tot i que sàpiga el mal estar que hi ha més amunt havia de pensar que reber-lo a peu d’estació podria esser d’una inoportunitat prou significativa.

Carlos Simarro quan era portaveu del PP, va declarar que estava convençut de la innocència dels detinguts en agost de 2009(inclusiu el Regidor i Portaveu PP a Palma) que foren imputats pel cas Palma-Arena) Simarro demanà:  “prudència” i “confiança en la nostra gent”. Època Matas. Li tindran en compte al Consolat de la Mar? Molts d’ells jutjats i condemants.  La cirera del pastís En Mates.

Per acompanyar-lo a la missa del patró de Sóller Sant Bartomeu, s’ha enviat a Antonio Gómez, Vicepresident i Conseller de Presidència del Govern Balear, ex Batlle d’Escorca (2008) qui defensa la desclasificació del Guix ( i sembla que amb mentides de Mabel Cabrer sobre els equipaments al Consell Insular)

A nivell particular, tothom pot tenir els amics que consideri. Forma part de la llibertat personal.

Ara bé, com a institució i com a Batlle representant de tots els sollerics i solleriques, consider que no es no pot rebre a una persona condemnada a 9 mesos amb un acte públic. Algun tipus d’apologia?. No em preocupa massa.

A la dona del Cèsar se li va dir per part del senat “No basta esser honrada, si no que hi ha que parèixer-ho”

Simarro a la recepció de la vara de batlle manifestà: “La vara de l’eficàcia, l’eficiència i l’honradesa” paraules seves publicades a Sa Veu de (17/6/2011). Voldria per bé de tots els ciutadans i ciutadanes de Sóller que a més de recordar-les (?) les poses en pràctica (?) Doncs amb  el  que portam de legislatura, han figurat més els antònims d’eficàcia i  eficiència. D’honradesa no en vull ni parlar i després del tema de Deixalles. Menys.  Ja hi haurà temps per  xerrar.

Josep Bonnín

Avui no començaré a escriure sobre l’abecedari de la presumpta corrupció, ja que sembla que a na Cospedal li demanaren la comptabilitat A, B, C. M’ha encuriosit la “C”, no la coneixia, ni tinc idea com deu esser. Segurament escrita o en “LAPAO o en Bàlêà” podria esser.

Quan pul·lules per les xarxes, concretament per twiter, t’arriben moltes notícies curioses en 140 caràcters, que si les vols ampliar, tens l’enllaç sobre el mitjà de comunicació corresponent.

Que declarin Alvarez-Cascos i Javier Arenas, pels sobresous no és massa curiós i tampoc que els esperin per  insultar-los i demanar presó. Tampoc que el jutge Ruz requisi els mòbils a tots els presents per evitar filtracions.

Malgrat tot, n’hi ha d’altres que estoren. Com que a Veneçuela, s’hagin incrementats els assalts a dones per robar-les les cabelleres. Alguna fàbrica de perruques? Hi haurà un esbart de dones calbes?

Que les pasteres inundin Gibraltar, és fruit de cada estiu.

Que el Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebi amb honors quasi de “President del Govern Balear” a peu d’estació a Jaume Matas, condemnat a nou mesos de presó pel delicte de tràfic d’influències. O sigui un delinqüent, malgrat no hagi entrat a presó. . No és curiosa tot i que un fet fora de lògica.

Una notícia, m’ha copsat i molt. Una empresa surcoreano Lear que disposa de fàbrica a San Pedro Sula (Hondures) obligui als seus quatre mil emprats/es, a portar bolquers a la feina per evitar que hagin d’anar al bany i perdre un temps preciós ( ja diuen que “el temps és or”. És per flipar en colorins.

No vull ni imaginar la pudor que es pot arribar a respirar i la indignitat de la mesura; però el capitalisme com tal de seguir acumulant beneficis i plusvàlues dels treballadors i treballadores és capaç de tot o quasi tot.

La notícia no diu si  serà l’empresa la que pagarà els bolquers, ja que si encara se l’han de pagar dels seus sous i si, per acabar d’arrodonir, els obliguen a comprar-los a alguna empresa productora del mateix grup; el negoci és rodó. Ja que a més d’estalviar-se en neteja de banys, aigua, sabó i paper higiènic; repartiran beneficis a amics propers.

Ja estem que aquest article serà com un mosaic. Però en ple agost, a vegades no puc demanar-li massa esforços a la neurona, que no ha tingut vacances en tot l’any.

Retornant a Gibraltar, a part de les pasteres, a mi em sembla que al conflicte i al nom de l’operació política, se l’hauria de batejar com a “Cortina de fum Cas Bárcenas”

Cameron, primer ministre del Regne Unit, ha arribat a manifestar que l’ombra d’en Franco planeja sobre el conflicte.

Jo crec que quan necessita el PP explotar alguna cosa més gran per incentivar l’espanyolitat  com fou el cas de l’Illot de Peregil (julivert) ; temps del salvador de la pàtria n’Aznar; ja no sé si per garantir la seguretat de la única habitant i les cabres; com el Cas Barcenas se’ls hi està fugint de les mans se n’han d’inventar una més grossa.

Sembla que en Rajoy-  si el de l’illa de la Palma, estant a Mallorca- se’l va agafar infraganti amb un micròfon obert i va amollar – ho escric amb castellà, que també en sé- : “Hay que montar unas Malvinas”

Regne Unit ja ha enviat una part de l’armada britànica a fer una passejada prop el Penyó.

Amb tot el carriportal, han aconseguit que en Bárcenas, sobresous amb A o B, comptabilitats A, B, C D… Ja no siguin portades dels periòdics i en Rajoy, pobret nostre, se’n pugui d’anar de vacances prou merescudes “ per les ficades de gamba” i l’esforç que elles li han representat.

No sé fins quan podran mantenir el tema Gibraltar. La gent està de vacances i segurament a molts, prop de platja, cervessetes i paella, els hi deu importar un “pet a la vela” i no aconseguiran massa atreure l’atenció.

Per les nostres contrades, que després d’aprovar els pressupostos 2013 per la majoria absoluta i el dret de cuixa que exerceix el PP a l’ajuntament de Sóller tot i després d’escoltar a l’oposició com escoltar ploure, el  Batlle va desitjar bon estiu a tots els assistents.

“I, tanmateix, remor persisteix”, acab amb un vers del nostre estimat poeta Miquel Martí i Pol.

Vos desitj també, molt bon estiu.

Josep Bonnín

Tots tenim el nostre, uns els del treball, la honestedat, la justícia, la neteja ,…

altres , la corrupció, la deshonestedat, la injustícia , la grolleria, la supèrbia , la brutícia, el caos ,…

Sembla que els del PP volen ‘posar ordre’ dins de casa seva, i es senten veus que prediquen ‘ canvis’ – esperem a veure com es concretaran, oi ?- , en aquestes coses el pedigrí condiciona d’una forma decisiva.

Us sembla que algú que ha viscut envoltat de l’aura infalible que atorga la disciplina militar pot entendre, practicar, viure i defensar la democràcia ?.

Us sembla que algú crescut en un ambient feixista, d’exaltació continua de la figura del Caudillo, pot entendre, practicar, viure i defensar la democràcia ?.

Us sembla que el fill d’un Procurador en Cortes durant el segon feixisme , pot entendre, practicar, viure i defensar la democràcia ?.

Us sembla que algú que troba lògic l’espoli dels cabals públics, pot entendre, practicar, viure i defensar la democràcia ?.

Als ‘GRANS’ Partits els falta pedigrí democràtic.

Avui sento la necessitat imperiosa d’obrir una finestra a l’exterior. Al balcó, s’hi està bé. Passa un airet fi que et revifa de la calor nocturna de Barcelona i et torna a la vida.

He posat l’ordinador, el meu estimat amic, sobre una tauleta petita, entre dos testos de menta. Avui és festa, 15 d’agost, hi ha poca circulació, només se sent, de tant en tant, passar algun cotxe i l’autobús que gira fent fressa, potser per avisar que passa. En aquest tros de carrer tan poc transitat també hi passen coses.

Em ve al cap la imatge d’una dona ja gran estirada en un banc. Són les 12 del migdia, el sol cau descaradament sobre els transeünts que passen pel seu costat sense fer-ne cas. Al costat de la dona hi ha un carro de la compra ple que vetlla el seu repòs. Malgrat aquest detall, ningú s’atura. La dona és del barri, ningú la coneix? Des del balcó estant observo un gos que s’hi acosta seguit d’un home gran. Ell la sacseja amb cura. Fa parar una noia que obra la seva bossa i en treu un mòbil, parlen, se la miren, i el gos intenta llepar-la amb discreció; ella, amb la mà intenta apartar-lo. Ara ve una ambulància amb la sirena a tot volum. Paren, parlen i treuen una llitera per endur-se-la. El gos fa un salt i entra a l’ambulància sense que ningú li digui res: ell té clar el que ha de fer. L’ambulància, tal com ha arribat, fent-se sentir, se’n va. L’home recull el carro i també se’n va. Uns veïns comenten alguna cosa sobre la dona…

Després d’arreglar-me baixò a comprar una mica, i m’assabento que la dona és l’Enriqueta. Una dona que viu sola amb el gos. El gos és molt conegut i estimat, es diu Petard, i que gràcies a ell que ha anat a buscar el veí, el senyor gran, l’Enriqueta encara és viva.

Em pregunto si és normal viure sol i menysprear uns animals que sembla que tenen més sentit comú que molts humans. Ara a l’agost es veuen molts gossos abandonats a la carretera que corren seguint el rastre dels seus amos, del cotxe… Alguns moren en l’intent, d’altres els atropellen i algú els recull, però la majoria moren i ningú pensa en l’angoixa d’aquell animal abandonat pels seus amos a la carretera. Aquests amos, tan proclius a desfer-se d’un gos quan els fa nosa per poder anar-se’n de vacances tranquil•lament, me’ls imagino bebent-se una cervesa i rient, sense que els afecti el destí del MILLOR AMIC DE L’HOME!! Aquests HOMES, són amics dels HOMES?

MARIA TERESA GALAN

Li dedicava un article a la ‘gran esperança negra’ l’any 2009 – ara se que immerescut – . Insistia en que ELL tenia una ocasió excepcional per propiciar canvis, perquè ELL, Barack Hussein Obama, venia al món de la política sense PECAT ORIGINAL.

Els politics ‘professionals’ acostumen a pertànyer a nissagues de ‘politics professionals’ , i s’aparellen bàsicament entre famílies com la seva, això comporta que amb el pas dels anys, els elements ‘negatius’ , estultícia, prepotència, corrupció, nepotisme, … esdevinguin trets característics de la seva personalitat, semblava doncs que el ‘negret d’Amèrica ‘ tenia a priori unes condicions físiques i morals que el convertien en l’esperança de la humanitat.

No dedicaré ni una línia als politics del REINO DE ESPAÑA, ni tampoc a la Christine Madeleine Odette Lagarde, o a l’Olli Ilmari Rehn, ambdós sospitosos de corrupció, i si més no, ideològicament propers a la ‘raça superior’.

El ‘negret d’Amèrica’ n’ha fet i/o deixat fer de molt grosses arreu del món, el genocidi contra els germans musulmans, perpetrat per l’exèrcit egipci, armat i finançat pels EUA, és sens dubte la gota que fa vessar el got de la paciència, i demana a crits que l’Obama – si encara té un bri de vergonya – retorni el seu Nobel de la Pau.

Dissortadament a les bones persones d’aquest món, ara que constatem que el President dels EUZ és només ‘un negre que menteix com un blanc’, el panorama a curt termini se’ns torna més fosc, tenebrós, NEGRE !

Dijous i embafat de notícies estranyes i d’altres de preocupant, durant el que duem de setmana, em pos a escriure i ben pensat podria proposar uns quants dies internacionals, ja que n’hi ha tants. El primer “El dia internacional de la beneitura”; el segon “De la prepotència i del despotisme desllustrat”, i finalment “El dia de la màfia a l’estat espanyol”.

La història, culebrot o no sé com anomenar-la, del pedòfil indultat a Marroc després de la visita del rei Joan Carles I i més tard, quan ha esclatat la bombolla, detingut a Múrcia i posat a disposició de l’Audiència Nacional; amb les connotacions d’esser un espia de la CNI i per afegitó que el rei de Marroc, no en sabia absolutament res de la “dedicació” del personatge; entraria en el primer dia. Si no fos tan seriós seria per llogar cadiretes.

El conclave dels batlles del PP per a posar ordre als que no acaten el TIL ( decret de tractament integral de llengües): Quins eufemismes, per no dir: ens volem carregar el català com a llengua vehicular i estructural del Poble Mallorquí; ja que el galliner va prou esvalotat i a 13 municipis governats per batlles del PP, li han fet una mica de “peïneta” a en Bauzá, el podríem posar dins del segon dia. Hi ha que veure com el JR Bauzá ( no el de “Falcon Crest”) i els seus coreligionaris, són especialistes en crear problemes i escalfar l’olla a pressió que es troba a punt de rebentar. Cosa que segurament farà al començament del curs escolar.

I respecte al tercer dia, em remet a una piulada que deia “Que la màfia espanyola és més perfecta que la italiana, no necessita matar”.

Hi podríem afegir que  Gerent de l’FMI (Fons Monetari Internacional” demana altra vegada una premuda a la reforma laboral espanyola, i que es baixi un 10% els sous dels treballadors (segurament segons quins). Això em du a pensar que es podria pensar amb el “Dia Internacional Lagarde o braços executors del sistema capitalista neoliberal” que el primer que feu quan va ocupar el càrrec, fou apujar-se un 11% el sou.

Altra notícia i mereixedora d’un dia, l’amollada de tortugues amb en Bauzá i En Company ( que sembla que és per tot menys dins del seu despatx) i que en lloc d’estar fent feina com a ca….. per arreglar i pal·liar el tema de l’incendi de la Serra de Tramuntana, per a mi, presumptament que assolí aquella magnitud degut a les retallades en personal de prevenció d’incendis de l’IBANAT; i per la seva desídia i ineptitud; es mereixerien un dia especial.

També hi podria haver-hi el “El dia internacional de la manca de respecte”. El Batlle de Sóller Carlos Simarro, tindria possibilitats de premi, desprès que arribés 35 minuts tard al darrer plenari ordinari; ben escambuixat, ja que la llanxa que el porta de veure el creuer de súper luxe amarrat  al port. En  arribar a la plaça Constitució , no va tenir temps de pentinar-se. Mentre l’oposició i tot el públic assistent esperant a l’estrella convidada.

He de reconèixer que un punt d’ironia i de sarcasme, no tot el món el sap entendre ni practicar, cal per poder fer la vida menys feixuga quan s’ha d’anar aguantant a tanta gent d’escabellada i per desgràcia, molts i moltes són de l’excelsa classe política que desgoverna un país que es troba en situacions semblant de fa quaranta, cinquanta anys. Una tornada enrere que escarrufa. Ho dic, perquè s’ha fet palesa que hi torna haver persones que passen fam dins l’estat espanyol. Que escoles han d’obrir durant l’estiu, perquè hi hagi nins que puguin menjar. Que a Almeria s’ha d’alimentar 900 infants per evitar la desnutrició.  Que les atencions de menjadors socials i repartiment d’aliments s’han disparat. I mentre molts doblers necessaris se’n van a mans que ni els haurien de tocar i per absurds intolerables.

Tenim el sistema que tenim i ell actua i fa com realment és. Repartidor de pobresa, ignorància, misèria, entre les classes populars i anar fent persones més riques dins les classes explotadores. La lluita de classes de cada vegada és fa més palesa.

Qualcú s’està menjant els aliments dels altres.

La gent pot prescindir de moltes coses, però quan no entra el menjar a casa, s’està activant una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar.

Josep Bonnín