Des de fa estona, he escrit que ningú té dret sobre la vida d’una altra persona, ni l’estat, per això estic totalment en contra de la pena de mort.
Qualsevol mort assassinat m’emmalalteix; ja que aquests morts també són meus, pel simple fet que jo sóc un altre ésser humà d’aquesta rara espècie que em costa tant d’entendre a vegades; i em sent responsable per la part que em pertoca.
Estic en contra de la violència i més quan s’exerceix en persones amb inferioritat de condicions: persones velles, infants, incapacitades…
Cap altre ésser viu crea tant de dolor, perquè si, mata perquè si, tortura perquè si a membres, no tan sols de la seva espècia sinó a les altres. Aquesta trista consecució és pròpia i innata d’alguns éssers humans.
Aquesta introducció, ve arrel de l’assassinat dels dos fills per part del seu pare en Breton.
Possiblement ha viscut i conviscut amb aquests infants, quasi segur ha jugat amb ells i podria esser que hagués passat estones meravelloses. Segurament els infants se l’estimaven. Puc pensar que els va cuidar, ocupar-se del seu benestar, salut, etc.
Què s’ha de capgirar dins del cervell o del cor d’una persona per a poder arribar a l’aberració d’assassinar-los? No tinc resposta i crec que complerta la resposta no es troba ni dins els manuals de psicologia ni de psiquiatria.
Ell va esser part activa (biològica) en la creació de les dues criatures que va assassinar.
Podria esser un “motiu”, crear dolor per a sempre a la mare dels infants de la que es trobava separat?
És factible i possible tal dosi d’odi? És possible esser capaç de fer una planificació del crim i cremar els cadàvers per esborrar empremtes i proves? Ara mateix que ho escric, m’esborrona.
És possible, continuar fent vida normal fins que ha estat jutjat i condemnat a quaranta anys, sense en cap moment del judici és reflectits cap emoció?
Hi ha tantes preguntes sense resposta.
Aquesta violència per a mi no és entenible..
Sóc no violent i crec que la violència mai porta a cap tipus de solució la provoqui qui la provoqui, La violència mai és premissa per a cap argument, El seu objectiu és crear dolor i por. Qui emprà la violència és, perquè com no té cap altre argument racional, ha perdut la raó.
No vull dir que en calent no es pugui tenir una reacció violenta; ja que no som ni manco perfectes ni capaços de controlar en tot moment totes les emocions, tot i que una flor no fa estiu. Em refereix a la violència meditada, reflexionada, planificada i exercida.
Hi ha mil maneres de practicar la violència i a vegades de les maneres més subtils.
Qui és capaç de crear unes lleis que permetin a unes entitats bancàries a treure a famílies al carrer, practicant un abús de poder que els permet la “legalitat” no la legitimitat; realment és violent.
Qui emprà la violència policíaca i el seu poder per a reprimir i sancionar a persones pacífiques que surten al carrer a reclamar els seus drets; que els mateixos que els manen, els hi estan robant; és un violent amb components de sadisme.
Qui roba els doblers als ciutadans, aprofitant-se del seu càrrec polític, és un lladre violent que amb nocturnitat i traïdoria, empra el lloc de confiança al que li han portat les urnes, aconseguida la victòria electoral, ves a saber com, presumptament finançada amb doblers negres, és un altre violent i un mafiós i un especialista en constituir agrupacions de delinqüents i crim organitzat.
Qui és comercial en la venda d’armes a països que imposen la seva tirania sobre altres pobles, té les mans xopes de sang i és còmplice del que facin.
Exercir un poder il·legítim, és una manera d’exercir la violència, com obstaculitzar la veritat.
Difondre rumors malintencionats escampant calúmnies o amenaçar per aconseguir fins i objectius i no tenir problemes, és violent i fastigós.
La violència de lobis financers, multinacionals, en connivència amb els polítics comprats i posats a l’ordre és una violència diària.
Existeixen genocidis silenciosos. Es poden fer enverinant a la població amb el menjar; creant situacions de vida insalubre a molts nivells, des de la manera de fer feina, com les ciutats on viure o expropiar recursos deixant poblacions pobres i misèrrimes de països rics en matèries primeres..
Reflexionem-hi i no hi participem.
Josep Bonnín
