Mes: març de 2013

Un incident com la picabaralla a un bar de Santa Margalida entre el cantautor raper i Valtonyc i el Secretario  de las nuevas generaciones del PPa Sineu En Marc Álvarez; provoca unes  patètiques  declaracions del  President del Govern Balear José Ramón Bauzá, i la secretaria general del mateix partit  Na Cospedal, la mateixa que del “diferido Bárcenas”. Criminalització tornada a repartir arreu sens tenir cap prova dels fets.

Sembla que el succés fou a la  porta d’un bar de Santa Margalida ( no Santa Margarita, ho dic per lo de Maó-Mahón) els dos joves tenen una bronca i es diu que acaba en una presumpte agressió. Jo no hi era; per tant, hom espera d’uns màxims responsables del PP, que tant se n’omplen la boca, la presumpció d’inocència i que no facin un judici paralel abans que la justícia dictamini el cas.

De moment i ho dic per la premsa, el cantaautor Valtonyc, va al quarter de la Guàrdia Civil d’Inca i surt d’allà en llibertat i en càrrecs per “violéncia ideológica”, desconeix aquests tipus de “delicte”.

Bauzá, amb les seves tristes declaracions , per no dir d’opera bufa, es capaç de posar-se a la boca la paraula fascismo. Després de com l’hem vist actuar, el que hem patit de legislatura, si no fos perquè la neurona: “no sabe, no contesta” , seria per fer un panxó de rialles si no fos pel càrrec que ocupa; exercint de “cavall d’atila” en contra de la nostra llengua, cultura, tradicions i identitat de poble; cal una pregunta: Senyor Bauzà aixiò no es feixisme?

No hi ha cap altre problema més important a les Illes Balears , ni a l’estat espanyol, perquè el President Joserra Bauzá  i la Secretaria General del mateix  partit, peguin aquesta revolada als principals mitjans de comunicació visuals i escrits per una simple brega de cafè, de dos joves d’ideologies diferents que han tingut els seus emperons?  Si no vaig errat, el jove del PP, digué que s’haurien d’haver deixat molt més republicans morts(jo afirm assassinats)  a les cunetes. Hi ha prou per a reaccionar, que consti que mai he justificat la violència; malgrat segons quins membres del partit de marres, l’han emprada prou suficient verbal i ideologicament.

Diu una frase “No xerris, si les teves paraules no són més importants que el teu silenci” a veure si n’hauríen d’aprendre, no?

Quina mania i obsessió malaltissa , té gran part de la cúpula del PP, de voler  criminalitzar a totes i tots els que no pensem com ells. Com aprofiten l’ocasió per enviar merda i desqualificar les altres visions ideològiques, dels que ells, i els seus “opinadores” qualifiquen de manera dispar com a : Radicals, antisistema, i ara afegeix “terroristes” per les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid, respecta a Ada Colau la representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, del que escriure posteriorment.

Memòria senyors de l’alta cúpula del PP. Una persona que exercí en els Governs Franquistes, exercint la repressió, que el tingueren assegut a la CCAA de Galicia com a President, encunyador de “La calle es mia” Sr. Manuel Fraga Iribarne ( creador d’AP i posterior PP; o sigui hereus); que té salutacions amb en Franco, salutació amb la ma extesa: feixista; que era un feixista o un terrorista?

Encara hi ha quantitat de monuments dedicats a la guerra incivil, per escarni dels que defensaren el Govern legalment constituit: La II Republica i molts que foren morts assassinats i encara no es sap en quines foses comuns es troben: fent ostentació de símbols preconstitucionals, declarats il.legals a la Constitució de 1978. Això no és una forma de violència?

L’actual repressió per part del Govern del PP cap a les persones amb ideologies diferents, clar, esquerra no oficial; no puc assegurar, si és més dura que amb el temps del dictador feixista Francisco Franco Bahamonde ( amic de conveniència de Hitler), del qual n’han aprés a bastament.

Haurien d’anar alerta com empren segons quins qualificatius “fascismo” perquè eñs hi poden   rebentar, als morros per  prepotents.

Quants morts hi ha hagut, assassinats per grups o elements d’extrema dreta, neofeixistes,  de militants d’altres ideologies i heu mantingut un silenci còmplice? Massa; vos puc escriure una llista retuda.

I la repressió física i brutal al carrer en contra de manifestacions pacífiques on s’han enviat infiltrats perquè les rebentassin i així justificar les càrregues policials?

Poden aixecar la veu per la brega en un bar, fent un ridícul espantòs  i callar com covards, les investigacions que s’estan fent a l’Argentina sobre els crims del Franquisme que exquitxen al sogre de l’actual Ministre de Justícia  Ruiz-Gallardon; que va tenir que veure – em refereix al sogre- en la signatura de les darreres penes de mort del franquisme.  I esper, que des d’allà, es posi sobre la taula i acabi la impunitat d’aquest crims pactada vilment a la Trancisió.

Per acabar l’article i vull redundar en el vostre oportunisme, manipulació i criminalització, fer menció a les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid na Cifuentes, on ha afirmat que Ada Colau representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca , dóna suport a grups filoetarres com Bildu i que fa no fa és ETA.

No es pot tractar un tema així com ho ha fet aquesta senyora, i ja hi ha hagut associacions de víctimes del terrorisme que li han recriminat.

Un còlic neuronal provocat per la ingesta massiva de consignes afecta a la cúpula executiva el PP? Jo diria que si.

I per acabar el ex vicepresident de les Noves Generacions  del PP, que es presentava a les llistes pel congrés, Miguel López Borton  detingut per agredir a un policia ,nit al calabós  i a disposició judicial, acusat d’atemptat en contra l’autoritat.  On és la condemna de Jose Ramón i Cospedal,  o tenim un parell de mesures per condemnar? O si són dels nostres, tot va bé?

El dia 2/4 hi haurà un plenari ordinari a l’Ajuntament de Sóller  i al punt  “Desè.- Moció del PP de rebuig explícit dels actes violents contra el Secretari General de Noves Generacions del Partit Popular de Sineu.” Com se’ls hi haurà quedat el cos respecte a la violència de l’ex vicepresident de les NNGG. Veurem que decideixen, ja que si s’ha de condemnar que es condemni  tota.  Si el  retiren de l’ordre del dia , se’ls veurà el plomall.

Josep Bonnín

Ho llegia a facebook amb el nom ‘EL CAFE ‘PENDIENTE’

La història possiblement no l’entendran les persones de ‘cor dur’, i els seguidors de‘l’Àngel Blau’, que s’alegren dels patiments aliens.

El narrador estava assentat en un petit cafè, on havia demanat un entrepà i una beguda, i ho consumia assegut en una taula, des d’allà veu com entren dues persones, i diuen :

– Cinc cafès. Dos són per a nosaltres i tres “pendents”.

Paguen els cinc cafès, es beuen els seus dos cafès i se’n van. El narrador pregunta al cambrer :

– Que és això dels “cafès pendents”?

I li responen, :

– Espera i veuràs.

Després vénen altres persones. Dues noies demanen dos cafès – paguen normalment. Després d’un temps, vénen tres advocats i demanen set cafès:

– Tres són per a nosaltres, i quatre “pendents”.

Paguen per set, es prenen els tres i se’n van. Després un jove demana també dos cafès, un ‘pendent’, se’n beu un, però paga els dos.

El narrador continua assegut, fa estona que ha deixat de menjar pendent només d’aclarir això dels ‘ cafes `pendents’ , observa com s’apropa al Café des de la Plaça, un home vestit molt humilment, que treu el cap per la porta, i d’adreça al cambrer ; Tenen algun “cafè pendent”?.

Davant la resposta afirmativa l’home passa, s’asseu, i assaboreix amb delectança el ‘seu ‘ cafè.

Algú explica que aquest BON COSTUM començava a Nàpols, on juntament amb l’opulència i la corrupció – o potser com a conseqüència d’una i altra – la pobresa campa per arreu.

La BONA gent paga anticipadament el cafè a algú que no s’ho pot permetre , avui desgraciadament per moltes persones una tassa de cafè calent és un luxe.

Està clar que podem deixar un ‘cafè pendent’, un ‘ esmorzar pendent’, i fins un ‘dinar pendent’, tant, como que si no ho fem les PERSONES DE FORMA INDIVIDUAL, des de les Institucions es CONTINUARÀ DEIXANT MORIR DE FAM als més pobres i febles

La impunitat de responsables, siguin de l’ordre professional que sigui: Polítics, Banquers, i altres tipus de professionals, amb afers no massa nets, que a través de les seves cotes de poder intenten paralitzar o posar pals a les rodes dels Tribunals de Justícia, inclusiu exercint pressions des de molts distints àmbits sobre fiscals, magistrats ( Em refereix entre elles la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació afins); és una pràctica massa emprada dins d’un estat de dret, al qual clarament debilita.

“La justícia no és igual per tots”,  és una de les sensacions  que omple el carrer, malgrat Joan Carles I, afirmés el contrari.

Massa sovint hem vist tàctiques de la defensa, en casos flagrants de corrupció, (els doblers fan  miracles); perllongar i dilatar processos judicials, en vistes a aconseguir pel seu client, la prescripció del delicte. Sabem qui pot o quins poden accedir a fer-ho. Com és sabut, no les classes populars, que no tenen ni temps, ni doblers per accedir algunes pràctiques, que poden esser legals, però  lluny d’esser  morals o  legítimes.

Un dels casos més sonats, per les nostres contrades fou la declaració de “no culpable” ( molt allunyat “d’innocent)  per prescripció del delicte a Gabriel Cañellas ex President del Govern Balear, que el cas li costa la dimissió, en relació al tema Túnel de Sóller. Sobre l’afer, en vaig escriure, no fa massa estona, un article amb el títol: “El foradell del Túnel de Sóller, o el més beneït sap fer rellotges”

A dir que en aquest cas no hi va haver víctimes mortals, algunes d’econòmiques com tots els ciutadans de Mallorca, que tenim un espai de la nostra illa, per la que hem de pagar per poder passar. I en relació als ciutadans i ciutadanes de Sóller, que hem de pagar per entrar i sortir de casa nostra.

Hi ha hagut altres casos amb víctimes mortals, on la merda s’ha arribat a amagar baix l’estora i s’han perdut amb el temps, no se sap ben bé a on, i no s’han extret totes les clarícies necessàries i imprescindibles.

A la memòria en ve el Cas de l’oli de Colza  i l’accident al Metro al  País Valencià, que ara n’ha fet sis anys i  que malgrat les comissions d’investigació, que em fan més por que una tronada si han de servir a molts interessos. Esper que no acabi com la penosa comissió de l’11 M, i tregui molt més clarícies.

No és estrany que per part dels diversos governs i el pendular  dels partits majoritaris ( PP-PSOE – PSOE-PP, tanto monta…) una de les institucions més orfes i mal bastides sigui l’administració de justícia, ben a l’inrevés que l’Agència Tributaria, endevinar el  perquè, no és complicat.

La recaptació d’impostos, els resulta molt més rendible que l’administració de justícia.

Clamen a la Justícia quan s’han de destapar corrupteles dels altres i no exactament quan són les seves en palestra.

La presumpció d’innocència , s’emprà a la seva conveniència, i l’acatament de les sentències, malgrat faran lo possible per recórrer-les amb doblers públics fins al límit, malgrat parlin del seu acatament, amb la boca petita, sense estar-hi d’acord si els perjudica.

I de dimissions en relació a altres països europeus, poques i malament.

Fa no res, un ministre britànic ha dimitit i se li demanen vuit mesos de presó per haver mentit en quant a una infracció de transit que li restava punts i va dir que enlloc d’ell , manava el cotxe la seva  dona.

Si a l’estat espanyol s’emprés la mateixa mesura, en relació a les mentides, alguns/es durien acumulats prop de vuit-cents anys de presó; ja que menteixen i a la descarada, des de què s’aixequen fins que es colguen.

Retornen a casos de presumpta impunitat  del que parlava com el cas  de la Síndrome Tòxica, conegut popularment com  l’oli de colza, fa més de trenta anys, amb 700 morts i 25.000 afectats crònics, fa més de trenta anys, on resulta que la versió oficial té bastants llacunes i  que l’agent tòxic no provenia de l’oli manipulat, si no d’agent organofosforat, per entendrem-nos plaguicides emprats per agricultura convencional, que presumptament esquitxava als laboratoris Bayer i encara no s’ha tret l’entrellat.

Alguns  lobbies internacionals, i segons quina altra gent “guapa” té cera del corpus; malgrat dins l’administració de justícia hi hagi persones que no els hi tremoli la mà, per sort.

Josep Bonnín