Tal volta és un avís molt evident, ha naufragat un vaixell de súper luxe, que és diu “Costa Concòrdia”. Sabotatge o negligència? No està clar. És una advertència, que malgrat les tecnologies mes avançades, si no som capaços de mirar per la finestra per saber de primera visió quines aigües naveguem ni com a prop de la costa ens trobem, una simple illa, no massa gran, la de Giorgio, enmig de la mar, ens pot fer naufragar.
La gran supèrbia feu naufragar el “Titànic”. Obra magnífica que no es podia enfonsar.
L’home ha intentat dominar la natura i no n’és conscient ni se n’adona, de les llisons que se li està donant envers la seva fragililitat en front les forces naturals, sobretot amb els seus vessants més violents.
A meam si d’una vegada ens adonem de que no podem fer el que ens vengui en gana i que si ho fem estam abocats a destruir el nostre medi de vida. I que podem arribar a un moment de destrucció sense retorn i que si com a espècie desapareguéssim, la vida, malgrat nosaltres no hi fóssim, continuaria el seu procés i es recrearia en si mateixa.
Cents de civilitzacions, molt poderoses, al manco s’ho creien, varen desaparèixer. I nosaltres si no som capaços d’aturar el que ens estem carregant ( l’ordre natural i el nostre espai per existir) amb un temps, i relativament curt, ens pot passar el mateix. La bioecologia així ho contempla. Jugam a esser deus, i la humilitat que és una virtut prou sàvia, sembla que es nota més per la seva mancança que per la seva presència.
No podem tancar els ulls davant la nostra manera d’encarar la nostra “evolució”. No es pot cementar un món amb justícia i concòrdia, sobre uns pilar d’injustícies, d’un progrés inhumà que deixa a persones de la nostra espècie sense el més bàsic per a viure, ni creant guerres ni jocs de poder perquè els més “poderosos”, al manco s’ho creuen disposin de les riqueses de la humanitat que haurien d’estar adequadament repartides.
No podem crear un món harmònic des de la crueltat i la mentida. I , avui, més que mai, no podem dir: “És que jo no ho sabia”. Excusa totalment buida de contingut.
El món, el nostre model social, el fem entre tots. I al que passa a qualsevol germà nostre ens afecta directament a cada un de nosaltres, ens agradi o no en agradi, estiguem convençuts o no.
La irresponsabilitat, particular i general, no ens pot portar a cap bona consecució, ans tot el contrari. I no podem deixar en mans de tercers els que ens toca fer a nosaltres, fent una deixadesa de les nostres vertaderes funcions.
No ens podem queixar que existeix una explotació laboral infantil, ho pos com a exemple, quan comprem els productes a empreses que sabem que l’exerceixen, com darrerament m’ha arribat, una altra nova notícia sobre la fabricació d’IPODS i pijames per part d’infants que treballen prop de disset hores al dia, a canvi de setanta centaus de dòlar, com està passant a Xina i també amb altres productes a altres llocs del món. Si compram els productes fets d’aquesta manera, ens convertim amb còmplices del seu estat misèrrim i injusts.
Fa anys, que encara que sigui testimonial, ja que segur no els afecta en absolut, no ha entrat cap producte Nestle a casa, des que ens assabentaren que financen guerres ètniques per a mantenir el preu del cacau. Som nosaltres que si prenem consciència, tenim el poder de canviar les situacions injustes. I torn repetir, no val l’excusa, del jo no ho sabia , quan avui en dia, la informació està a l’abast de tothom que vulgui cercar-la i trobar-la. I a més esser capaços de fer un procés d’anàlisi de la informació tal i com ens està arribant, ja que molts canals d’informació es troben totalment manipulats per a manipular el que ens està arribant, em refereix als Canals Televisius.
Faré una referència a Manuel Fraga , la seva mort no l’ha exonerat de les responsabilitats quan fou Ministre amb el Govern d’en Franco. És una pena que hi hagi gent com ell que mori al llit, abans de passar pel banquet dels acusats per crims de guerra i de lesa humanitat. Té molts morts sobre la seva espatlla. No crec que pugui descansar en pau.
Josep Bonnín
