Estem vivint la gran parafernàlia del Mundial de futbol de Sudàfrica. Hi ha moltes preguntes a fer-se, ja que de cop i volta ha aparegut un gran excés de nacionalisme, i patriotisme espanyol, quan qui realment juga no és Espanya, sinó una selecció espanyola de futbol. Uns jugadors de diferents comunitats autònomes, que conformen l’esmentada selecció, que cobren uns sous multimilionaris, per a “defensar un color” diuen alguns a alguna de les seves declaracions. Em deman si els mateixos que ho manifesten, hi haguessin de córrer darrera la pilota amb un sou mínim interprofessional o de mileurista, si tant els importaria “la roja” com així la denominen pel carrer, i s’ho prendrien de manera tan seriosa. Em sembla que a ells no els han rebaixat el sou per sortir de la “crisi” com han fet amb altres col·lectius de treballadors, bastant més mal pagats.
Que cada cop que guanyen un partit siguin rebuts com a “herois”, a mi que s’empri aquest terme per a definir a una persona que juga al futbol, malgrat ho faci molt bé, em provoca dues coses: Gràcia per un costat, ja que el sentit de l’humor mai s’ha de perdre; i una mica de vergonya aliena, que s’empri aquesta paraula, per definir-los.
Voleu dir, que això del mundial cèlebre, no ha estat una gran cortina de fum, no tan sols a nivell de l’estat espanyol, sinó mundial, vuvuzeles escandaloses incloses, per a facilitar que una gran part de la població mundial, estàs aferrada a “la caja tonta” com fa un cert temps es va conceptuar l’aparell de televisió, enlloc d’ocupar-se, per exemple a l’estat espanyol- altres també han rebut el reajust per sortir de la crisi que els nostres “amics” del món financer han provocada (llegiu gran capital- o neoliberalisme salvatge)- de la concebuda pujada d’IVA, de les rebaixes de sous, del congelament d’altres, del tema de les pensions, que volen que cotitzem fins als 67 anys, i de la pèrdua diària de poder adquisitiu, no tan sols dels funcionaris amb la retallada, sinó de tots i cada un dels ciutadans de l’estat espanyol?
He escrit fins a la sacietat, que Neró va encunyar la frase: “Panem et circum” (Pa i circ) , per tenir al poble romà quiet i que no se li esvalotés massa i així poder anar fent el que li passes pel dallonses sense massa preocupacions; i com podeu veure, li han sortit bastant bons imitadors, els quals tal volta, amb els mitjans que tenen ho han perfeccionat (Neró no tenia televisió i acab de fer un rodolí sense voler).
S’ha desfermat una eufòria que per a mi no és ni normal, ni natural. No fa gaire, vaig arribar fins a un bar a comprar un parell de cerveses, ja que se’ns havia oblidat de comprar-ne i s’havia fet tard. Vaig coincidir, mentre televisaven el partit Espanya-Portugal. El rebombori increïble. Hi havia una persona quasi pujada a la barra del bar i amb uns símptomes evidents d’histerisme: la cara congestionada, vermella i quasi deformada, que es dirigia a l’aparell de televisió (ben igual que si tingues oïdes, bon ensurt si li hagués contestat), donat ordres peremptòries als jugadors de la selecció espanyola. Vaig pensar que de continuar així tindria una pujada de tensió sanguina, que estic convençut que ja la tenia, i que podria acabar amb una angina de pit. No em digueu que la imatge que descric, no és patètica. Doncs com aquestes no és la primera que he vist, quan he enganxat algunes telenotícies on mostraven les celebracions després de les diverses victòries de la selecció “Roja i gualda”.
El futbol s’ha convertit en una gran màquina de fabricar i moure doblers a balquena. De muntar personatges “herois” o tal volta “gegants amb peu de fang”, mentre la massa manté tot el muntatge, es desfoga de diverses frustracions i uns quants “listillos” es munten en el dòlar.
A vegades m’he demanat, si tota l’energia malbaratada que s’emprà en el món quan hi ha un mundial de futbol, fos emprada per arreglar altres situacions i temes, que per a mi tenen una preferència absoluta, ja sabeu quins són els que em llegiu, possiblement, quasi segur que viuríem en un paradís. I si el muntant de milions d’euros que s’arriba a moure fossin recol·lectats per altres menesters, seria una passa immensa per a eradicar la pobresa en el món. Això seria vertadera solidaritat¡
Per acabar, unes xifres significatives de Sudàfrica. Existeixen fortunes immenses en els principals centres de negoci d’Àfrica. Una quarta part de la població està a l’atur i viu en menys de 1’25 dòlars al dia, més o manco un euro. El vint per cent dels adults està infectat de Sida. Es calcula que hi ha un milió dos-cents mil orfes. I em voleu dir a qui els hi hauran arribat la major part dels doblers d’aquest mundial? . Crec que per respondre no manca haver estudiat a la Sorbona.
I per acabar, quan surti publicat l’article, hi haurà el campió del mundial , celebracions quasi “orgiàstiques”, que em pens evitar a esser possible, sinó és que m’enganxa alguna mirant algun noticiari, i mentre pensaré que la manipulació ha arribat a cotes altíssimes de perfecció.
.
Josep Bonnín
