setembre de 2007 – La Tribuna

Corria el mes de juny de 2.007, en ocasió de trobar-me en situació de baixa laboral per una pneumònia, els amics Antoni Ibañez Olivares, i el Feliu Añaños i Masllovet, feien les habituals sortides del dissabte al mati, dins l’àmbit més proper; els rodals de Sabadell, on recollien les imatges de les darreres masies, que han anat donant nom als successius barris de la ciutat. La seva curiositat va fer que en una de les antigues cases pairals, avui reciclades com a locals d’us social, algú els preguntes si tenien alguna cosa a veure amb la publicació d’algunes contraportades del Diari de Sabadell, que feien referència a masies, ermites i/o llocs propers, i explicaven a l’hora la seva història, o si més no, algun fet anecdòtic d’interès. La resposta afirmativa, va generar una nova pregunta: de quina Productora sou i/o treballeu ?

El grup de persones que acostumem a sortir a fer caminades pels aquests verals propers, tot i que no sempre coincidim en el nombre, som : els esmentats Antoni Ibañez Olivares, filòleg , i expert en qüestions d’art i artistes, ; el Feliu Añaños i Masllovet, que desenvolupa aquí tasques de fotògraf, i és alhora responsable de la galeria fotogràfica de la pàgina www.moianes.net,en la que s’exposen de forma gratuïta imatges de : la comarca natural del Moianès, de l’Alt Vallès i de les Valls del Montcau; el Santiago Moya Romero, músic, i professor de guitarra d’aquesta disciplina de la veïna ciutat de Cerdanyola del Vallès; el Tomás Irigaray i López , fotògraf experimentat i responsable tècnic – per dir-ho de forma entenedora – de l’àrea d’imatge; el Joan Moliner i Manau, sherpa i especialista en l’àmbit de l’alt Vallès i les Valls de Montcau, al que devem el descobriment de tants i tants llocs encisadors d’aquestes terres; i recollint per explicar-vos noticia d’aquestes sortides, l’Antonio Mora Vergés . Tots amb excepció del Joan Moliner i Manau, estem encara actius en l’àmbit laboral.

Tenim molts col·laboradors : quan als mitjans de premsa ; el Diari de Sabadell, els setmanaris; la Forja de Castellar del Vallès , el Montbui de Caldes de Montbui, la Nova Tàrrega de Tàrrega,…; les publicacions de caràcter mensual La Tosca de Moià, el Balcó de Vacarisses,… ; quan a Internet, tenim una amplia presència : A google : http://coneixercatalunya.blogspot.com/ i també a les pàgines següents : http://www.joescric.com/, www.relatsencatala.com , http://www.moianes.net/ , http://www.bibliotecasvirtuales.com/ i www.guimera.info,; demano disculpes a qualsevol altre mitjà que així oblidat.

No hi ha amics lectors cap Productora; hi ha la suma de moltes voluntats personals i professionals, que en la mesura que tinguin continuïtat en el temps, ens permetran publicitar els molts i molts espais d’interès, que malgrat trobar-se tant propers, son força desconeguts per una majoria de ciutadans. Si alguna de les potes – per demés febles – d’aquest entramat cedeix, podem i ho fem formalment, adquirir el compromís – a títol personal – de prosseguir en aquella tasca tant i tant catalana; continuar fidels per sempre més al servei d’aquest poble !

He volgut fer servir la majúscula perquè enlloc com en aquest apartat l’obligada síntesi em farà patir; no poques masies s’han fet mereixedores d’un article en el que únicament es fes esment d’aquella casa, i ara, això si per voluntat pròpia i seguint l’encàrrec del responsable de la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/, el Feliu Añaños i Masllovet, autor per cert d’un magnífic article sobre les masies, haig de fer una mena de relat transversal per les terres de l’Alt Valles, Valls del Montcau i Moianes. Els escriptors afeccionats no cobrem per la nostra feina, però un encàrrec sempre és important , oi ?

Començarem pel sud, La Serra, la casa que senyoreja el paratge de Vallhonesta i que juntament amb l’ermita de Sant Pere , va exercir durant molts i molts anys, el control d’aquesta vall, ; les Vinyes, el Ginebral, la Casa i Hostal de Vallhonesta, al voltant d’aquesta casa s’ha teixit una llegenda, que la presència del darrer hostaler Joan Moliner i Manau, referma ; El Flaquer , símbol de la resistència a l’exercit francès, i dissortadament símbol també de l’oblit i la ignomínia , que des de l’administració s’han fet servir com eines per anorrear el nostre poble; el Farell de les Valls del Montcau, una casa forta, possiblement de les més boniques que encara estan dempeus, Casassaies, el record viu del període recent , 1949 en que per aquestes terres corria la sang d‘aquells que no volien reconèixer l’autoritat del cabdill feixista ; Puigdoure, Matarrodona, noms mítics d’aquestes terres interiors que han patit com en cap altre lloc, el flagell de l’abandó i la desídia, maleïts de nou tots aquells que podent-ho impedir van permetre l’actual estat de destrucció d’aquest patrimoni col·lectiu ! ; Casajoana , que senyoreja ls terres altes de Rellinars ; el Llúcia, la Sala que amb l’església i el cementiri , exercia domini en les terres baixes de Calders a la zona centre; la Mussarra , excepcional mirador damunt Talamanca ; El Bosc, amb la seva ermita romànica; el Rossinyol , guaita permanent de les terres de Granera ; el Rubió ,a l’espera sempre del proper atac dels Cadells, per fer-se forts a la seva torre magnifica ; la Sala de LLogari, dita també en temps el Castellet, va exercir domini en les terres que pertanyen aleshores a Calders , i que foren desprès de la Guerra Civil, assignades a un nou ens local que rebé el nom de Monistrol de Calders ; El Marquet de les Roques, la casa modernista que com els àrabs la Meca, tothom ha de visitar en algun moment de la seva vida; l’Armengol, la casa emblemàtica de l’alt Vallès, salvada del incendi per al feina dels seus estadants i la protecció de Sant Feliu des de l’esglesiola que dalt turó acarona la finca ; El Coll, l’Ossul, el Salamó , Les pujades, al terme de Granera; la Coma, que senyoreja encara les terres d’aquella zona, a l’empara de l’ermita de la Mare de Déu del Consol; la Datzira, on el record tràgic del seu passat adopta una forma quasi física; Marfà , en algun moment plaça Major del disseminat agrícola d’aquest nom que desapareixeria a meitat del segle XIX ; L’Espina, que dona nom al poble que s’estén paral·lelament a l’antic camí ral, Collsuspina ; la Rovira dels Cerdans; el Fabregar; Barnils, amb la seva ermita del Roser, tancant al nord-est; a la zona centre , nord i nord-oest, El Prat; El Verdaguer; Rocafort; Rocabruna; L’Heura; Sant Jaume de Vilanova ; Bojons; la Rodoreda ; Vilarassau ; El Ciuro, on conserven encara la senyal de l’incendi fortuït que va patir el sostre en ocasió de trobar-se la casa ocupada per l’exercit francès; la Torre de l’Orriols ; el Flequer ; …. se’ns queden molts i molts noms, però certament en matèria de masies aquest era el resultat previsible.

Com sempre, sou convidats, millor esperonats a col·laborar amb nosaltres, per recollir imatges de totes les masies d’aquestes contrades. Feu la tramesa indicant, lloc, data i nom de l’autor a fananos@moianes.net, nosaltres i de segur vosaltres mateixos anys ha venir us ho agrairem.

La Productora.

MASIES