Començava el dia amb les rutines clàssiques, mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia , i un esmorzar “petit déjeuner” seguint el regim de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.
Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia “ regim” i des de fa força temps, sortosament però, en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista, ” desconegut” esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges
Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en ” desconegut” . Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
“Desconegut” retratava Xalet de Sant Gervasi a Barcelona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7966/rec/4500
La digitalització dels Fons donava ocasió d’alterar les fonts gràfiques, eliminar qualsevol referencia a l’autor, al objecte retratat,.., la dictadura excel·lia en eficàcia en aquesta tasca miserable i genocida.
Demanava ajuda al Valentí Pons Toujouse, i em deia; és la casa Claudi de Rialp Navinés (Barcelona, 1862 – 1949), al que se li atorgava el títol de Baró de Rialp , pel reial decret del 23 de juliol de 1925, el titular actual, IV Baró és José María de Rialp y de Sentmenat. L’arquitecte fou Joan Rubió Bellver (Reus (Tarragona) – 24.04.1871 + Barcelona – 31.01.1952 )
https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joan-rubio-bellver
Esperem a l’email castellardiari@gmail.com dades de l’autor “desconegut “, la ” invisibilitat ” era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.
Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?
Un clar exemple d’aquest dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
