TENIR MAL PERDRE

De vegades les frases de l’Ermessenda de Valrà tenen un contingut clarament escatològic “canviar pets amb merda” ,   per explicitar  que massa sovint ens surten malament les previsions, i acabem fent un negoci poc productiu, o canviant coses sense guanyar amb el canvi, com li succeïa a l’inefable Alberto Núñez Feijóo ​ (Orense, 10 de septiembre de 1961), acceptant el suport de VOX [ Fuerza Vieja ], a les autonòmiques i municipals, i demanen ara  que allò que ell feia arreu, no li  ho facin. Sap – és gallec – que s’ho juga  tot, com tots els que el precedien en el camí al Gòlgota, dels que tothom n’ha perdut la memòria, llevat del darrer que es reivindicava com més feixista que els mateixos Mussolini, o Franco,  ens referim al Pablo Casado Blanco (Palencia, 1 de febrero de 1981) al que la Justícia li deixava passar Barco, com “animal marítim”.

PP & VOX, tenen “ mal perdre”, oi? .

 

REIVINDICANT L’AMOR

Estimar com vulguis i sentis, forma part de la lliure elecció de l’ésser humà.

Qui vulgui pervertir l’amor, creant un discurs falsari; o és un dèspota, o un dictador; o les dues coses a la vegada.

Cap amor, mai, ha d’ésser clandestí.

Mai ha de tindre por a mostrar-se clarament.

No s’ha de consentir cap tipus de rebuig ni condicionament.

És una llibertat intrínseca de la persona.

Qui intenta blanquejar o justificar qualssevol repressió és un fanàtic i mala persona.

Qui és capaç de justificar qualsevol violència o repressió en el fet d’estimar,  és un frustrat i perillós per la vertadera convivència.

Estima com vulguis,  però estima.

 

Josep Bonnín i Segura.  Vilafranca de Bonany . 28 de juny de 2023

REFLEXIONS DES DE LA MEZQUITA DE ABDELHAMID BEN BADIS. ORÀN. 150 anys després de la I República, seguim sense resoldre el model territorial

La I República espanyola l’any 1.873  , ja volia ser federal.  Els republicans independents de  Murcia, van declarar-se independents  i al  ser derrotats marxen exiliats a  Oràn

Des de Oràn s’escriu aquesta crònica, seguint  el mateix itinerari que cada any fan els algerians amb les seves famílies sobre tot de França, que  passen per Catalunya en direcció  a ALICANTE, senyalitzada  en color groc en les nostres carreteres i embarquen  en un Ferry que en una nit els porta a Oràn.

Son famílies   amb nens petits i adolescents  amb   3-4  grans maletes ,  que pesen cadascuna uns 50 kg., portades per homes i dones en cues  per embarcar que es demoren 2-3 hores de peu o a terra i on porten tota mena de productes  que esperen vendre en el seu poble  i es una  manera de pagar-se part del viatge.

Es vol   buscar  en Orán  els indicis dels republicans federalistes  que al proclamar  la independència de Murcia en 1.873 van ser perseguits militarment fugint  primer a Cartagena i  després derrotats van haver d’embarcar-se des de Alacant fins a Orán per salvar la seva vida.

Pot sorprendre el independentisme de Murcia en aquest debat , però en 1873  un català com president del Govern , Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d’abril de 1824 – Madrid, 29 de novembre de 1901), va  presentat a les Corts un projecte federal per Espanya, format per Galicia, Astúries ,Vascongadas, Navarra , Aragón , Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Valencia , Murcia,  Andalusia Alta, Andalusia Baja , Extremadura, Baleares y Canàries. També las dos colònies Cuba i Puerto Rico.

En aquelles dates, els republicans intransigents –així s’anomenaven ells mateixos– de Murcia,  el 12-07-1.973 van  proclamar la independència dins de l’estat federal, sense esperar l’aprovació de les Corts., que per aquesta raó va posposar la votació del projecte de República federal. Li va tocar a Francesc Pi i Margall, intentar reconduir aquesta declaració d’independència amb intents de reconduir la situació i poder fer-se la votació del projecte federal.

Malgrat es va associar a Cartagena, era pròpiament en Murcia on es produir la declaració  però  davant de les actuacions  del Govern Central, els promotors van traslladar-se a Cartagena al ser la ciutat de  Murcia  que millor es podia defensar per l’existència de artilleria en posicions elevades des de el  Castell de Galeras  i que la marineria de l’Armada espanyola en el seu port es va declarar  a favor d’aquesta declaració d’independència.

En els 4 mesos que van poder resistir la pressió militar del govern centralista   fins el 12-01-1874, els republicans independentistes  van  crear una moneda pròpia, el duro cantonal i van  promulgar lleis en aquells moments molt progressistes com la de divorci i l’abolició de la pena de mort.

Finalment els republicans intransigents,   van embarcar en Alacant  cap Orán, a bord de tres  vaixells de l’Armada,  per evitar la segura mort i es van exiliar.  El govern francès , que dominava Argèlia ,  va retornar els vaixells   i els exiliats van estar empresonats i quan es va produir el fi de la República  29-12-1974 i la restauració  monàrquica van poder retornar.

Fent suposicions podríem pensar que hagués passat si els republicans intransigents de Murcia ,  no haguessin avortat la decisió de les Corts : hauríem tingut la consolidació de la I República  i una estructura independent  federal.

Darrera d’aquests indicis de republicans federalistes de Murcia, sí  que vam trobar referencies en Orán , en la biblioteca del Institut Cervantes , dels exiliats de la II República, que  de nou  també des de Alacant es van  haver  embarcar el     29-03-1939 , en un vaixell angles,  anomenat el STANBROOK que va sobrecarregar-se amb unes 3.000 persones  que volien exiliar-se per salvar la vida amenaçada per la victòria del franquisme i que no van poder embarcar més, els quals van ser detinguts al port.

Ens podem qüestionar com 150 anys després de 1873, en España no s’ha resolt encara  la organització territorial malgrat vam tenir la última guerra civil en Europa (1.936-1.939 ) molt relacionada  i que en cap altre país  existeix aquest conflicte ( ells tenen Landers (Alemanya) ; Regions(Itàlia) . Departaments (Franca) ,Governs federals ( Bèlgica), altres.

El no acceptar un projecte federal per encaixar els territoris fa que la independència unilateral de Catalunya, es mantingui com un factor desestabilitzador ja que el temps ha demostrat : 1)   no es acceptada per tots els catalans; 2) en la Europa actual no es acceptada com es va acreditar per no reconèixer el referèndum unilateral de l’ù d’octubre de 2.017 i  3) les monarquies parlamentaries  existents en Europa, no son qüestionades .

Tornem a 2.023 , sembla que hi han 300.000 electors, en les eleccions passades del 28-M  que  han expressat amb l’abstenció a ERC,  el seu  desacord de que no hi hagi un projecte decididament rupturista i vulguin un ho tornarem a fer del procés, quan els que ho plantejaven, Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d’abril de 1975) ha marxat a Suïssa.

Els projectes electorals han de ser clars i aquest republicanisme intransigent—si queda fora de les urnes–  ha d’acceptar la realitat i la pretensió d’encabir-los pot  suposar invalidar  un futur  sense acords i encara més difícil ho serà si el 23 de juliol per petites diferencies guanya  el PP +Vox, que ens porti a la confrontació que va fer créixer l’independentisme a Catalunya amb Rajoy.

Altres republicans intransigents de Murcia,   en 1873 ja  van impedir que es consolides un projecte de república federal que estava  preparat per votar-se en les Corts.

RESUM: En 150 anys 1873-2023, hem estat incapaços de resoldre el model territorial a España i de nou es focalitza el debat electoral en aquest tema. Es aplicable la frase d’aquests dies , amb una correcció : “QUE ENS BOMBIN A TOTS “.

Fet i corregit en les reflexions en la pau de la Mezquita  de Abdelhamid Ben Badis. Oràn.

@josecoderch

SALUDEM I DIFONGUEM LES NOVETATS A GUIMERÀ. EL “ NOU “ SANT JORDI

Les persones que tenim la autoqualificació d’afegides, que no som de Guimerà i venim al poble a passar dies (vacances, festes, ponts) per disposar de casa al poble, sempre observem  les novetats que es produeixen en cada visita. El sistema de difusió d’aquesta web, els actes que organitza o apadrina ;  la recent aparició d’una Associació amb iniciatives engrescadores ( espai de working comunitari, presentació de vins, altres), son novetats destacables.

Avui tot just arribar, trobo un altre novetat, vaig al Restaurant Sant Jordi i m’han canviat l’accés des de el carrer,  i veig una nova organització i ampliació de activitats.

La nova organització de integrar en una sala el servei de bar i el menjador , dona una idea més acollidora al estil “pub anglès” que son llocs no només de bar, si no també de menjar. Passes de fer el vermut al menjador, tot en la mateixa sala.

La incorporació en la mateixa sala comú dels productes de pastisseria  Mely , pels postres  i  també si t’ho vols emportar, es una millor  visual presentació que abans eren en diferent sala i poc visibles. Des de la taula ja pots preparar l’elecció dels postres Mely , de contingut internacional i local ( tiramisú, massini) , entre altres.

La sala antiga de bar, acull ara una proposta de “pub” musical, fosquet,  que pot ajudar a que els joves tinguin un espai propi i de KM0, amb oferta de musica en viu i disc jockey ,  sota la direcció del jove Jordi , amb interessos musicals propis en piano i guitarra,  fill del Bernat i la Mely,

Cal distingir en aquestes novetats, la participació de persones de fora de Guimerà, ara molt arrelades. La Mely , casada als 20 anys al poble , amb un català parlat correcte i una capacitat creativa que procedeix en part del seu país d’origen , Romania , es un clar exemple.

El mateix podem dir de Oussama, un dels cambrers, arrelat a Catalunya, parlant sis idiomes ( francès, angles, marroquí, català, rifen, arab,castellà) , jove i de  diferent i trencadora estètica respecte als  joves  locals, dona també una internalització positiva de  la integració. Guimerà es porosa a les cultures i països, per oposició als oposats a la immigració.

 

@jose Coderch (afegit a Guimerà)

COACHING pels menjars i reunions de festes (familiars, en les empreses , amistats).

Aquest any 2022, vivim  una situació diferent de la que vam patir amb  la pandèmia del COVID-19 –que alguns situen com inexistent i producte de les conspiracions internacionals de la mà de les farmacèutiques–, la realitat es que hem  tornat a que es  celebrin com abans.  La inflació no pot contra això.

Al costat de la anterior  realitat— ens agradi o no—les referencies al Coach en  quasi totes les relacionades amb la seva aplicació  en temes professionals, en temes de millora emocional, està suposant que s’ampliïn i difonguin els seus beneficis ja demostrats.

La formació de les persones que  ho promouen, poden ser psicòlogues o  de formacions similars , s’han incorporat a temaris i programes específics de l’àmbit universitari, encara que també ho ofereixen altres professionals amb o sense titulació acadèmica.

Com a mínim podem catalogar 15 diferents tipus d’aplicació ( esports , empreses, altres ..)  i 7 principis bàsics del Coach  ( saber escoltar, valoritzar els silencies , altres) , que permeten un cert amateurisme com el de la  redacció d’ aquesta Tribuna, que no pretén ser acadèmica.

Hi ha  lector@s – segur que algú ho llegirà  ??—que poden pensar que per la seva experiència no els hi cal llegir-la, però potser poden trobar  alguna cosa útil. No es solament experiència (74 anys actius) , si no que he recollit reflexions  a més de les personals,  anècdotes de altres persones i articles, sense que el lector pugui distingir la seva procedència, però  amb una garantia : son veritats. No hi ha res de ficció.

Comencem ja els punts de coach que proposem reflexionar , molts adreçats a les reunions de les properes festes que senyalem específicament.

1)Si pot incidir en la seva organització, situí que el pressupost sigui el més alt possible adaptat al perfil dels convocats. Un nivell mínim es recomanable . En aquest 2022 (inflació) mínim de 22 € es quasi una garantia de fracàs , ja que el lloc i el menjar poden ser decebedors i no ajudaran a un ambient festiu.

2) En la convocatòria oral o escrita que es faci, introduir discretament algunes premisses :  “no sigueu plastes i no parlem de política” , aquesta es essencial. La gent parlarà del que vulgui però intentem que això es respecti, ja que aquest tema es de quasi segur conflicte. Recomani  portar algun petit motiu de disfressa  o festiu

3) A nivell personal, no vulgui donar sorpreses excessives al escollir com   vestir-se/desvestir-se. Això rebaixarà el risc de ser situat com objectiu dels pescador@s, preparats per “tirar la canya”. Podem acreditar que son més freqüents els tiradors de canya entre homes, però els temps canvien i ara hi ha també pescadores.

4) Escollir on seure, si es possible, si pot triar però,  no es situï rodejats dels habituals, fent un bloc. Intenti triar una certa proximitat amb altres persones de no habitual relació, per obrir les seves possibilitats  de comunicació amb altres perfils que no siguin els habituals. No obstant respecti les naturals jerarquies: els Caps amb els Caps, els regidors/es  amb altres, els d’oficines amb els d’oficines.

5) En aquestes festes, poden aparèixer en la superfície actituds d’admiració i/o desig  inter sexe/ gènere , amagades. En funció del seu estat civil real i de la persona emissora, actuï amb moderació i discreció, ja que evitarà ser el comentari del dia següent. Pot considerar prudent, si es del seu interès, oferir una sortida ordenada de la festa i discretament trobar-se, però tothom es dedica a controlar qui se’n va amb qui.

6) Passem als temes de conversa : eviti implicar-se en els cercles de xafarderies i critica als altres , no aporti informacions encara  que les tingui.

El mateix respecte a la política i també comentar les noticies que corren per les xarxes socials, els telenotícies. Tant les xarxes , com els telenotícies tenen molt de contingut partidista i en el nostre país, quasi estem un 50% a favor i 50 % en contra de qualsevol fet o lleis. Es molt probable que entre el grup  que intervingui es doni la mateixa situació. No val la pena debatre i menys un dia de festa i potser amb  uns graus més d’alcohol,  del qual un nivell mínim es recomanat per ambientar-se.

Aquest es un dels punts més difícils, les persones s’empenyen en enraonar, criticar, polemitzar, pensant que es l’exercici de la seva llibertat. Si d’acord però millor no en la reunió de festes.

7)Les festes amb només aigua, el  poden mantenir en un estat de criticisme que no sigui el millor. La eufòria –lluny de desmesures i que després promouen la coneguda “ressaca” amb negativitat garantida i com mínim problemes estomacals—la han de portar a un to positiu, obert i festiu.

Algunes perles veritats acreditades i que potser en  trobareu de semblants:

1)Chus (nom imaginat) , en la festa que no te un preu tancat i després es reparteix la compte entre tots, se empenya en triar gambes, altre marisc.

2) La companya Isa( nom imaginat) , normalment casada, descobreix el seu afecte/desig “ m’agrades”  amb el  company amb qui mai ha mostrat cap interès. Ho resolen a la sortida.

3)La companya de Recursos Humans, normalment distanciats de la resta, accepta la canya  d’un dels membres del Comitè d’empresa normalment oposats.

4) Una de les Caps , s’interessa vivament per una companya de la línia de muntatge  i  no amaguen el seu mutu acord.

@josecoderch     ( es demanen “PERLES” però reals  dels lectors.)

LA MONA ÉS MONA, ENCARA QUE PORTI DISTINTIUS D’OR.

Poc es podia imaginar l’ Elías Ahúja y Andría (Cádiz, 1863 – Nueva York, 1951)  que el Col·legi Major que s’aixecava   entre 1967 i 1969, per l’estudi  d’arquitectura de Genaro Alas Rodríguez (Madrid, 29 de abril de 1926-Cáceres, 10 de febrer de 2021) i Pedro Casariego Hernández-Vaquero (Oviedo en 1927-Madrid el 8 de setembre de 2002) esdevindria un “niu”  de retrògrads que malmetrien la seva memòria .

http://eliasahuja.moonmarketing.es/historia-elias-ahuja/

La mona és mona, encara que porti distintius d’or, dita citada per Llucià en un dels seus apòlegs, segons explica Erasme de Rotterdam  en els seus Adagis. De fet, la frase llatina tradueix el proverbi que Llucià cita en el seu diàleg ‘ Contra un inculte col·leccionista de llibres  , amb la finalitat de fer-li evident que, per molts llibres que acumuli, seguirà sent un ignorant.

L’afirmació és del tot certa, tant pel que fa a les mones. Com pel que fa a les persones que per ideologia, es consideren millors que la resta.

Madrid pot presumir de poques coses, oi?

https://www.abc.es/espana/madrid/fiscalia-investiga-delito-odio-insultos-machistas-colegio-20221006215722-nt.html

 

 

QUE NO US ENGANYIN – MÉS-.

Tenia ocasió de fer petar la xerrada amb una persona que havia estat regidor d’hisenda, i que havia aconseguit reduir el servei del deute des del 25% fins als 15%, i conseqüentment havia possibilitat un període de NO increment dels impostos i tributs municipals.

Li demanava que m’expliques la formula meravellosa que permetrà – segons alguns Partits –  baixar els impostos i mantenir alhora l’escanyolit ESTADO DEL BIENESTAR del que gaudim, unes comunitats més que les altres al REINO DE ESPAÑA

Aquí intento traslladar el seu raonament :

Si tenim, grosso modo, una distribució de la despesa pública  de la forma següent:

DESPESES DE PERSONAL                                         50

PAGAMENT DELS INTERESSOS DEL DEUTE     25

PAGAMENT DE SERVEIS                                          20

EDUCACIÓ, SANITAT, DESPESA SOCIAL              5

Malgrat que lògicament la inflació fa augmentar els ingressos fiscals, i que el creixement desorbitat dels de la llum i el gas tenen un efecte MOLT positiu per les finances públiques,  quan  es faci efectiva una reducció dels ingressos fiscals per part dels Partits feixistes o neofeixistes, caldrà inexorablement augmentar el deute públic per a anivellar els comptes, de on us sembla que sortiran els diners?.  NO està clar de les despeses de personal, que s’hauran d’augmentar per evitar “ tensions socials explosives “, NO del pagament dels interessos del deute, que s’hauran de dotar de més recursos per atendre’ls, NO del pagament de serveis – que en bona part “ amaguen “ despeses que s’haurien d’incloure a la partida de despeses de personal -, i que amb l’augment dels preus, també s’haurà de reforçar,

Està clar, no hi ha cap alternativa “ creïble” que la mossegada s’endura TOTAL o PARCIALMENT la minsa previsió de despesa en EDUCACIÓ, SANITAT, DESPESA SOCIAL,….

Dit queda.

CONSPIRANOIA

Havíem publicat al Diari de Castellar del Vallès.

 INCIDENCIAS  ELECTRICAS EN LA ZONA ANETO, JAIME I, BALMES,  ALI-BEY , MONTSENY . DIAS 1 Y 2 DE SEPTIEMBRE

CAP PROBLEMA ELS DIES 3,4,5,6 I EL QUE PORTEM DEL DIA 7

De repente se cae el diferencial, y  cuando se rearma se vuelve a caer hasta 7 o 8 veces.

Luego pasan horas/dias/semanas/meses  sin averías.

Tenemos constancia de al menos  CINCO DOMICILIOS, en las calles ANETO y JAIME I, BALMES, ALI-BEY, i MONTSENY

Si le sucede a alguien más, rogamos dejéis  un comentario.

Al parecer la suministradora no facilita la energía en las condiciones pactadas en la póliza.

El DISSABTE 3, DIUMENGE 4,  I DILLUNS 5, DIMARTS 6, i DIMECRES 7  ALMENYS FINS AL MOMENT , CAP PROBLEMA

ENDESA ES VA COMPROMETRE A  ENVIAR UN TÈCNIC

ESPEREM NOTICIES DE LA CASA ON VAGI.

NO TENIM DADES – ENCARA-  7.9.2022

Hauríem de confegir una relació d’afectats, i posar el tema en mans de la Fiscalia.

Els fets poden implicar danys importants als equips domèstics.

Ens expliquen – com hipòtesis – que el problema potser que no rebem la corrent a 220, i en el retorn, els diferencials “ moderns” molt més sensibles  salten perquè interpreten que hi ha una fuga.

Un possible remei és buscar diferencials més antics que tenen una menor  “ sensibilitat” , l’altra fora canviar el distribuïdor, cosa del tot impossible ens temem

Algú comenta que tot plegat és una campanya de preparació davant de les previsibles restriccions que s’aplicaran aquesta tardor/hivern

Sigui el que sigui, ens agradaria poder confirmar-ho.

 

IDEES DE BOMBER

Ens calen, en aquest dissortat reialme, on la corrupció, la idiòcia i l’estultícia “ donen punts “, moltes “ idees de bomber”.

Sembla que en el seu origen, aquesta expressió tenia un sentit molt més positiu, sense una engruna de menyspreu envers un col•lectiu tan abnegat com el dels apaga-focs professionals o voluntaris.

Si per cas, el que posa en relleu aquesta fórmula col•loquial és la capacitat innata dels bombers per improvisar tot sovint i sobre la marxa solucions enginyoses per a resoldre incendis molt complicats, o per salvar vides humanes en perill imminent, mitjançant equilibris i maniobres inversemblants, al marge dels manuals o protocols a l’ús.

Com va degenerar aquesta expressió tan noble fins a ser utilitzada despectivament per a descriure les parides mentals dels poca soltes, no se sap; és evident però, que no fou gaire afortunada la derivada. Quan a un bomber se li va ocórrer controlar el perímetre desbocat d’un incendi forestal mitjançant tallafocs de terra cremada, per exemple, va costar que de bones a primeres no el prenguessin per boig. I en podríem enumerar una bona pila d’aquestes “idees de bomber” tan útils, pràctiques i efectives. Per aquesta raó, i si res més no per respecte als bombers, no n’hauríem d’abusar d’aquesta expressió en pla desqualificació

Fa anys que des dels governs del REINO s’han menystingut es recursos forestals, i s’ha afavorit  alhora la pèrdua de valor dels bens en el mon rural, i l’encariment  “brutal” dels del món urbà, com a conseqüència de la concentració de la població.

Això no succeeix òbviament en altres països:

Plantas de biomasa más grandes del mundo

https://www.energias-renovables.com/bioenergia/finlandia-relevara-a-reino-unido-como-mayor-20210224

https://www.forestalmaderero.com/articulos/item/electricidad-en-casa-a-partir-de-la-madera.html

Cal recuperar els oficis relacionats amb l’explotació forestal, llenyataires,  resiners , carboners, pastors,  .., i dignificar les condicions de  vida – salut, educació, lleure,..- dels que visquin i treballin en el món rural.

Cal incentivar el consum d’energies “renovables” tornat quan sigui possible per exemple als forns de llenya.

Cal recuperar – millorant-ne el resultat – el gasogen

Un exemple el tenim  encara a la fàbrica tèxtil de cal Pasqual, al carrer Sant Carles d’Igualada, on el gasogen  funcionà fins a l’any 1955 i s’ha conservat, depenent del Museu Comarcal de l’Anoia que permet fer-hi visites de grup. És l’únic gasogen d’aquestes característiques conservat a Catalunya i probablement a Europa. El gasogen cedia corrent elèctric per il·luminar l’interior de la veïna l’escola dels Germans Maristes durant les hores en què es produïen talls d’electricitat a conseqüència de les restriccions.

Cal,  i això amb urgència,  cercar alternatives als “ Partits  Clàssics”, convé triar persones que alhora que intel·ligents, siguin treballadors i honestos.

Ah!, i per descomptat incentivar l’aplicació pràctica de les “idees de bomber” que puguin millorar la vida dels ciutadans, i la del planeta terra.

ELS “ TÈCNICS” SOVINT NO HO VEUEN CLAR

Llegia a: https://www.ccma.cat/catradio/catalunya-migdia/catalunya-tindra-estius-amb-maximes-de-48-graus-a-finals-de-segle/noticia/3179464/

Catalunya tindrà estius amb màximes de 48 graus a finals de segle

Està clar que la fugida constant de l’Àfrica té algun relació amb el canvi climàtic, oi?.

Que la corrupció i  l’estultícia dels polítics també tenen que veure està clar,  aquí però, d’això “corrupció i  l’estultícia dels polítics, i àdhuc d’altres col·lectius “ també en tenim , oi?.

Si es repeteixen alguns estius més com aquest,  a banda dels africans, començaran a pujar cap al nord, els andalusos, els murcians,  els valencians, els catalans,…, i de ben segur que el tracte que trobaran serà – en el millor dels casos – el que varen trobar els republicans que fugien de la dictadura.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/sant-salvador-de-la-vedella-el-bergueda.html

No cal posar terminis tant llargs “a finals de segle”, si això continua abans de l’any 2030,ens menjarem els uns als altres, i per descomptat adéu al Meteocat i  a qualsevol altra institució “ científica”.