Archive for the ‘General’ Category

FORTALESA PER CONTINUAR

dissabte, gener 6th, 2018

Una tarda van veure  que pujava un capellà, cavaller a dalt d’una egua i acompanyat d´una parella de gent de mitjana edat, tot van ser xiuxiuejos a cau d´orella els uns als  altres,  i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ  A PURGAR EL PECAT.

Anava cavalcat amb la seva fortalesa d´arribar abans de ser fosc, a la parròquia

Somiador ,se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.

– ! Pere, si això en comptes d´exili serà el meu paradís!

– ! Matilde , no sents el cant dels ocells!

– Vol dir?, mossèn deien………

Un pagès amb un burro, els saluda amb un , Deu vos “gord” . Son aspres, si , però jo els amansiré es digué, m´entres davant seu s’entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d’un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al  mig.

En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.

– Obriu Pere , va dir m´entres amb un bastó apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .

En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l´estil es digué.

L´endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l´església i la rectoria.

-SOM POBRES-, “MOS” VA TOT DE GAIRELL.

En aquell moment prengué una decisió. Agafa l´egua marxa al bisbat i torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.

Era digne de veure treballar el paleta el capellà, els vells , tots refent el que podien, sense descans.

Va durar sis mesos la feina.

El dia de la primera missa, l´església plena de pagesos, que de mica en  mica en sentir-lo es posaren a riure. Decidit és dirigí a l´òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l’escapar del seu afusellament, per la guerra civil.

Aquesta era la “TARA” , encara però, tenia la música! Mira les seves boques obertes i continua tocant.

Montserrat Vilaró Berenguer

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENES DE LES MISSIONERES DE LA SAGRADA FAMILIA DE NATZARET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. AIGUAFREDA. OSONA. CATALUNYA

dijous, desembre 28th, 2017

L’any 2015 ens ‘posàvem les piles’ en qüestió de recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, fins aleshores n’havíem retratat de l’època de la Mancomunitat, de la Generalitat Republicana , i els d’algunes ordres religioses, seguint el criteri de ‘monuments’; alguns dissortadament ja no existeixen, altres tenen avui una funció diferent, i en masses ocasions s’ha perdut la seva memòria – val a dir, que no de forma casual, oi? – . N’hem aconseguit retratar més de 1200, i pensem que en manquen encara no menys del doble, la dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que més enllà de les declaracions, n’ s’ha revertit gaire per part de les forces democràtiques catalanes. Aquesta mena d’afirmacions, ens han comportat – esperem que no sigui el cas d’Aiguafreda – el bloqueig i el rebuig, malgrat que oficialment moria el 20N de 1975, l’ombra del sàtrapa és molt allargada, oí?.

Reprodueixo del Mapa de Patrimoni ; el Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret és un edifici d’estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. No consta però, ni el mestre d’obres i/o arquitecte, ni cap dada d’aquell fet, descartem que fos atesa la seva dedicació, obra del maligne, encara que des de sempre ha estat i està molt vinculat en els negocis immobiliaris, oi?.

La tipologia constructiva és la d’una casa-noviciat, amb la capella central advocada a la Sagrada Família , i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu.

És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d’arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l’eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d’arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d’arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d’arc pla i les de l’eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l’òcul central com per l’espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d’arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d’arc carpanell ceràmic i decoració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d’arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d’aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati.

La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l’any 1894 pel pare Josep Manyanet Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d’octubre de 1826 – Barcelona, 8 de gener de 1901).

Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina Agustí (Os de Balaguer, 1848 – Barcelona, 1916 , que van fer-se cura de l’escola de les nenes de la població. Ens agradarà rebre imatges d’aquest activitat escolar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A partir de l’any 1950 va passar a denominar-se Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l’ensenyament.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Antonio Mora Vergés

Share

FER PINYA

diumenge, novembre 26th, 2017

L’expressió no té traducció – com ens recordava la Trinca en aquella cançó ‘ coses de l’Idioma’- a les altres llengües, com saben bé els catalans, significa entendre que TOTS som importants alhora d’aconseguir qualsevol resultat. En el mon casteller l’anxaneta és el que corona el castell, que ell i tothom entén que s’aguanta per la pinya.

El dissabte 8.11.2017 recollia al Tomàs Irigaray Lopez a les 8,00 per endavant teníem un dia apassionant, començàvem recollint imatges de Can Blanch amb la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de clariana de Cardener – agrairem infinitament la tramesa d’imatges del interior a l’email coneixercatalunya @gmail.com -, no ens hem sortien en aquesta ocasió amb Sant Pere de la Coma –ho deixem pendent – si amb Sant Pere de Llobera – de la que agrairem infinitament imatges de l’antiga escola damunt de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; Sant Isidre de Falou ; la masia de Secanella on ens explicàvem que s’hi havia impartit docència per mestres de sequer, Santa Maria de Montraveta on ens trobàvem un extraordinari gos pataner que ens feia de guia; saltàvem a la Segarra el rellotge té la seva llei, i ens aturàvem a recollir imatges del Santuari de la Mare de déu de Camp-real, de l’escola i l’església de Sant Jaume de Palouet, abans de dinar esplèndidament a l’Hostal situat a Cal Xuriguera, casa pairal dels Alsina, artífexs del grup Alimentari Guissona; ens aturaríem encara a recollir imatges del Castell, l’església i l’escola de Massoteres, i – val a dir-ho – ‘in extremis – en el Palau Episcopal Inacabat de Guissona, a partir d’aquí maquines tapades, i cap a Guimerà, on arribàvem amb català puntualitat a les 16,30 per assistir a la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info de la que ambdós, el Tomàs i l’Antonio en formen part.

Abans d’assistir a la gala de lliurament del Premi Culturalia que entre altres s’atorgava a l’associació aquest any 2017, encara tenia temps per arribar-me fins Agramunt per comprar torrons – avui es feia un berenar familiar perquè el meu net Pere ha fet 8 anys, al que no podia assistir, i havia de fer-me perdonar aquesta absència -. L’acte de lliurement començava prop de les 20,00 amb l’arribada de la Presidenta del Parlament de Catalunya , Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta,l’ Ebre jussà, 29 de maig de 1955), i s’acabava quasi a les 0,00, el posterior sopar a peu dret, es perllongaria fins ben entrat el diumenge, nosaltres ens acomiadàvem dels amics i companys, desprès de felicitar a tothom, també a l’autor de la imatge de la dona llegint – imagino que era el llibre Guimerà i Vallsanta, que us recomano MOLT – obra del Josep Castellana Niubó ( Tàrrega, 11.09.1957) , artista, forjador, ferrer,…, de llarga tradició familiar a Tàrrega.

Deixava al Tomàs a Sabadell prop de les 2,00 de la matinada, i un amb el coll un xic rovellat en posava al llit prop de les 3,00 del diumenge 26.11.2017, content i satisfet d’haver desenvolupat el meu paper en la pinya que sosté Catalunya.

Conèixer Catalunya
 té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra – del tot insostenible – fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

Share

TORNEM AL SILENCI?.

divendres, novembre 17th, 2017

Rebia un missatge en el que em deien ;

Bon dia. Si et plau evita articles amb continguts polítics.

És molt maco el que publiques de Maçanet però sobra tot el tema  polític. Gràcies

Havia publicat recentment; http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4887

I constatava com des de la premsa’ Constitucionalista’ es defensa l’espoli de la ‘ cosa pública’  com una manifestació de ‘hidalguia’ , recordeu les famoses CUENTAS DEL GRAN CAPITÁN?.  Està clar que es prepara a l’opinió pública per a rebre amb ‘normalitat’ les sentències lleus que rebran – presumptament –  els acusats de corrupció.

Al mateix temps es vol transmetre que la presó del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), son  fets ‘quotidians’, com també  ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).  Recordo  el silenci de la premsa quan a Barcelona dia si, i dia també, s’afusellaven persones – ben entrada la dècada dels 50 del segle XX – pel delicte de ‘ser catalanes y/o de haber vivido en esta región que se opuso al Glorioso Alzamiento Nacional’/  . Recordar qui era sediciós i qui no, enfront del regim LEGÍTIM  de la II República, sembla hores una utopia, oi?.

Des de l’àmbit de la dignitat personal – quan aquesta situació passi hem de continuar vivint junts –  és del tot impossible ‘evitar els continguts polítics’, en les actuals condicions les eleccions del 21-D  seran qualsevol cosa menys legals, democràtiques i justes.

Antonio Mora Vergés

Share

BREU CRÒNICA D’UNA VISITA A ROJALS, SOSTRE DE LA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ, EN LA QUE RETRATAVEM L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA, ABANS I DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA. TARRAGONA. CATALUNYA

dissabte, octubre 21st, 2017

Fèiem el divendres 20.10.2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camp Jussà, Tarragona, 01.01.1951) més de 140 quilometres per arribar-nos fins a Rojals, poble agregat l’any 1940 a Montblanc, cercàvem com és bon costum l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i esperàvem visitar l’Església parroquial de Sant Salvador o la Transfiguració del Senyor, en la que fa anys que no hi culte regular.

Coincidia amb els germans Anton i Josep Maria Serra Òdena, que conreen nous ecològiques en aquestes alçades, i que molt amablement em duien fins a l’escola on havien estudiat, i em facilitaven l’accés a l’església i al petit fossar annex.

Edifici on hi havia l’escola pública. Antonio Mora Vergés. 20.10.2017

M’explicava l’Anton amb qui coincidíem en edat ( Rojals, Montblanc, la Conca de Barberà, 5.05,1951) , que a la seva època anaven a l’escola 10 o més nens i nenes, veïnes de Rojals i/o dels masos propers. Avui la població ‘fixa’ supera de poc aquesta xifra.

No trobava dades de la superfície que tenia el terme de Rojals, que amb l’agregació – per la data intuïm que ‘manu militari’ – l’any 1940 a Montblanc, farà que la capital comarcal esdevingui alhora el terme més gran i el més elevat de la Conca de Barberà.
S’esmenta que tenia 2443 hectàrees, que equivalen a 24,43 quilometres quadrats al excel·lent treball ‘ Rojals, un poble, un terme, una gent’, de Josep Insa Montava ( Poble Nou, Barcelona, 1938 + Valls, el Camps sobirà de Tarragona, 2014 ) :

https://books.google.es/books?id=oXBYftB7tFgC&pg=PA69&lpg=PA69&dq=sant+salvador+de+rojals&source=bl&ots=q1TVx8iOJe&sig=36NwS0e6YdCESI8_6EW8rkPbd9E&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjpgJKej4HXAhWIQBQKHec5BlQQ6AEIcjAN#v=onepage&q=sant%20salvador%20de%20rojals&f=false

Vegeu altra bibliografia relativa a Rojals :

http://www.dipta.cat/RBIV/autors/contijoch-josep-m
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40067
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40168
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/39938

Quan al topònim el diccionari català valència balear en diu ; etimològicament derivat de roig, per esser terreny d’aquest color, o deroja, per haver-hi abundància d’aquesta planta.

De l’església en parlen entre molts :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7345
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5149
http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-salvador-de-rojals-montblanc-conca-de-barbera/
http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/10/sant-salvador-de-rojals.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/96_SSalvadorRojals/SSalvadorRojals.htm

Patrimoni Gencat ens diu ; església originàriament – segle XII – d’una sola nau amb absis semicircular a la capçalera.
L’any 1789 – amb els diners d’Amèrica- es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada. La portada primitiva no s’ha conservat

L’Anton Serra Òdena i el Josep Olivé Escarré davant l’església de Sant Salvador de Rojals. 20.10.2017

El campanar, de planta quadrada i alçat hexagonal, està situat a la façana occidental. Els carreus són irregulars i es col·loquen de manera irregular. A l’interior presenta uns arcs faixons de guix que no es corresponen amb l’estructura.

M’explicava l’Anton que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, l’edifici va patir danys d’importància, que han estat objecte de reparació/restauració, i que des de fa poc més de 5 anys no té culte regular.

Compartíem la preocupació per l’actual situació política.

Passaven pocs minuts de 13,00 quan ens acomiadàvem – després d’adquirir una bossa de nous -, La Socarrimada, ha tancat les portes, i s’acostava l’hora de dinar. Ho faríem a Montblanc, i no em sobtava el comentari que es feia des d’una taula propera en relació a les ’investigacions’ que es duen a terme per la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra, “ no sé porque emiten estas imágenes, está claro que la sentencia ja esta dictada”.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i divulgació, son per als catalans un imperatiu ètic.

La publicació a facebook d’aquest article em comportava rebre aquest missatge ‘Hoy. Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29’. Això de la ‘suspensió’ , facebook  ho qualifica com ‘restringir’ , el diccionario de la llengua castellana ens diu reducir, limitar ,acotar, coartar’  és sens dubte una de les seves ‘eines democràtiques’, oi?.

Share

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

diumenge, juny 18th, 2017

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que ‘manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE – que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

Share

EN ELS PRIMERS 10 ANYS D’EXISTÈNCIA

dilluns, juny 12th, 2017

Quan començàvem fa més de 10 anys  les publicacions al bloc fèiem una ‘declaració d’intencions’ :

CONÈIXER CATALUNYA

AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, … QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

Amb els pas dels anys hem esdevingut  per als catalans que no viuen, o NO PODEN viure a Catalunya,  els de la diàspora, el mitjà que feia possible estar ‘connectats’  amb Catalunya,  fent realitat una de les estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims del Montserrat
Amb terra i mar, oïu a qui us implora !
Torneu a Déu els cors que l’han deixat !

Certament és i ha estat una tasca col·lectiva en la que entre MOLTES MÉS PERSONES han col·laborat :  Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz, Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors, Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d), Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes, Valentí Pons Toujouse, Joan Vives Castells, Joan Dalmau Juscafresa, Joan Serra Saún,   Rosa Ventura Cutrina, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), .., a tots públicament gràcies !!!

Admetem, som demòcrates,  que el coneixercatalunya  no és una moneda de 2€ que agrada a tothom, insistim però, en el nostre dret inalienable a existir.

No hem tingut ‘grans temptacions ’,  ningú ens ha ofert l’oro i el moro pel bloc – encara- ; algú ens ha manifestat que això que fem no ‘ té  cap interès’ – està clar que si, almenys per a nosaltres,oi?-; hem trobat molta col·laboració en les persones  que viuen a la Catalunya interior, que definim carinyosament com el ‘forat negre’, i tenim intenció de garantit  l’existència del coneixercatalunya quan el bon Déu ens cridi a la seva presència, i ens faci explicar assentats a la vora del foc, les nostres experiències  per les terres catalanes.

Publicàvem  suara http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ens-mantindrem-fidels-per-sempre-mes-al.html

On dèiem; al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política – , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció – . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.

Berguedà actual. Diari digital.

Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital – , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/

https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

…..

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,…, amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat

naciodigital@naciodigital.cat

…..

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Alhora que un insistim en que Catalunya us ho agrairà, us fem avinent que en la qüestió del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, potser sense ser-ne conscients, estan ACTIVAMENT EN CONTRA.

 Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

dimecres, maig 31st, 2017

Havia demanat informació al consistori de Tàrrega, al que pertany la Figuerosa des de 1969, de la data en que s’aixecava aquest edifici i del seu autor, el pas del temps em confirmava el desinterès del Consistori targarí per aquest tema :

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-publica-de-la.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

El lloc de la Figuerosa fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Reprodueixo de la Vanguardia ; Edición del jueves, 15 marzo 1917, página 5

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/10/02/pagina-5/33319650/pdf.html?search=la%20%20Figuerosa.%20Lerida

Por rectorado han sido nombrados Ios siguientes maestros interinos: don Amado Torradelins, para Ars (Lérida ) don Antonio Huguet, para Masllorens ( Tarragona) ); don Francisco Pau, para san Salvador de Toló (Lérida); don José María tíoncumpte, para Bayasca(Lérida); don Juan Mar^n, Tiara Feró (Lérida ) ); don Ricardo Ballesuer, para Ortoneda ; don Juan Hugut-, para Reus; doña Carmen Escalona Pérez, pasa Samalús (‘Barcelona): do- ña María Guilanyá, para Montmajor ; doña Ca.rmen Villar, para Vilalba Saserra(Barcelona); doña Aurora Mollin-do. para La Guardia (Bnrc-elona); doña Elena Bel, para Sobremunt (Barcelona); doña Teresa Martín, para Gombreny, Gerona y doña Joee’a Guimerá, para Gandesa.

En el rectorado constan Pi’m para eu provisión en maestra interina, sin que haya instancias solicitándolas, 1-as siguientes plaza*»:Figuerosa (Lérida); Vilanova de Prades (Tarragona, Tendruny Lérida), tremp (Lérida), Bráfim (.Tarragona), Villalba (Tarragona) y las suplencias de Gerri (Lérida) y Senant (Tarragona )

El doctor Carulla conferenció ayer con don José Vi!ap!ana, quien está dispuesto á cedar unce terrenos para la, construcción de escuelas en Sentforas (Vich) y al que prometió el rector ir á ú’timoe de la próxima semana á la citada población con objeto de escoger los terrenos y proyectos que más convengan

Sentfores;
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html

Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!”
I tot el poble respondrà: “Amén.”

Al llarg dels anys hem pogut ‘recuperar’ alguns dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista https://issuu.com/1coneixercatalunya , esperem – som de bona pasta ‘ – trobar la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la ciutadania, en aquesta qüestió de recuperar la memòria històrica, només l’acció positiva té sentit, la inacció és una clara forma d’obstrucció.

Catalunya us ho agrairà.

Share

ELS TOLRÀ, MARQUESOS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. UN MIRATGE D’ÈXIT, O COM ES FA EL TRÀNSIT DE LA GLÒRIA A L’OBLIT.

diumenge, maig 14th, 2017

Comença aquesta breu història, amb el naixement del Josep Tolrà Avellà , al poble de Cabrils a la Comarca del Maresme, l’11 d’abril de 1817.

Llegia que va aprendre les primeres lletres a Cabrils – ens agradarà rebre imatges i/o noticies d’aquella primera escola – , continuava posteriorment els estudis a les Escoles Pies de Mataró, s’explica que feia el camí entre el seu poble i la ciutat a peu, i que s’enduia el dinar en una carmanyola, com havíem fet moltes persones en els anys posteriors al conflicte bèl•lic que legitimava la dictadura franquista, i com han de tornar a fer dissortadament avui molts treballadors , per la corrupció política i econòmica, i la pèssima administració dels uns i dels altres.

Llicenciat en medecina i cirurgia l’any 1846 arriba a Castellar del Vallès.

L’any 1856 va llogar una part del salt d’aigua de la fàbrica Busquets per tal d’instal•lar una màquina de tallar fusta que vendria al cap d’un any a un ebenista de Sabadell.

Va llogar maquines de filar amb capacitat de 1200 fusos; desprès un teler Smith, més endavant 12 Dobson,.. l’any 1861 tenia 99 telers i 4700 fusos.

L’any 1863 va llogar la fàbrica Barba a Francesc Juliana, per instal•lar-hi 4000 fusos i 92 telers mecànics.

L’Any 1867 va comprar la fàbrica Busquets, en la que farà obres per engrandir-la i l’any 1873 instal•la 5000 fusos i 300 telers.

Paral•lelament a la seva activitat industrial , adquireix finques a Cabrils i a Castellar, per conrear-les.

Col•labora econòmicament per fer possible la portada d’aigües de Canyelles.

El 16 de març de 1878 mor la seva muller Antonia Prims i Castells.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 27.01.1882 se li atorga el títol de cavaller.

El 16.03.1882 contrau matrimoni amb la seva neboda Emilia Carles Tolrà.

El 21.07.1882 lliurà l’ànima al Senyor. L’enterrament va ser la més gran manifestació de dol, de que es té memòria a Castellar del Vallès.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/07/22/pagina-5/34692793/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Tolr%C3%A1%20Avell%C3%A1

En la madrugada de ayer falleció en San Esteban de Castellar el conocido industrial don José Tolrá y Avellá, quien se había distinguido notablemente en la fabricación de tejidos de algodón blanco, á cuyo ramo hizo dar más de un paso hacia el progreso. La muerte del señor Tolrá ha sido muy sentida en esta capital, donde disfrutaba merecida simpatía.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Emilia Carles Tolrà, es dedicarà fins al seu darrer dia el 4.03.1915 a fer realitat els projectes que Josep Tolrà i Avellà, volia fer en benefici dels seus veïns.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-emilia-carles-tolra.html

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. EMILIA CARLES TOLRÀ, PRIMERA MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Fins al inici de la mal dita Guerra Civil – tothom té clar que començava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – , l’Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, continuarà alhora que amb la direcció de la fàbrica, amb l’aplicació de politiques justes vers els treballadors.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/09/12/pagina-24/33172434/pdf.html?search=EMILIO%20CARLES-TOLR%C3%80

L’any 1920 lliurava l’ànima al senyor la seva esposa Rosa Coll Carles.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Exiliat a Nàpols, se li denegarà el retorn a Espanya per motius mai aclarits, l’any 1940 moria en aquella ciutat italiana, on les seves despulles mortals haurien de passar nou anys, a l’espera de l’autorització del sàtrapa.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

No en trobava cap referència a l’hemeroteca de la Vanguardia, és fama que els comtes de Godó, no eren precisament ‘amics’ dels marquesos de Sant Esteve de Castellar del Vallès.

Els Tolrà, en el període 1885 – 1936 – brevíssim en termes històrics i fins humans – aconseguien alhora que l’èxit econòmic i social, transformar radicalment la vida del poble de Sant Esteve de Castellar, que passarà a dir-se Castellar del Vallès , per Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d’agost de 1936, i el Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisió i se’n detallaven els municipis.

L’empresa Vídua Tolrà S.A, continuarà activa a Castellar del Vallès fins a l’any l’any 1995 en que tancava definitivament les seves portes, la ‘ marca’ continua existint.

Share

IN MEMORIAM DELS VOLUNTARIS DE LA CREU ROJA.

dijous, abril 20th, 2017

Els PRINCIPIS de la Creu i la Mitja Lluna Roja, Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat,Independència, Caràcter Voluntari, Unitat i Universalitat, seduïen a moltes persones, dones i homes, que dedicaven una part del seu temps lliure, a fer menys feixuga l’existència de la ciutadania , sota un Regim dictatorial.

Ens sobtava – relativament – que assolida la ‘ democraciola’ , Leocadio Marín Rodríguez (Baeza, Jaén, 10 de novembre de 1942), socialista y presidente de la Cruz Roja española (1986-1990) signés un article al diari El Pais http://elpais.com/diario/1989/02/21/espana/604018807_850215.html

La reforma democràtica de la Cruz Roja Española

Les hemeroteques son plenes de queixes de persones, dones i homes, que se sentien ofesos, perquè un ‘professional’ de la política els/ens vulgues donar lliçons de democràcia.

TOTES les persones que vaig tenir el goig de tractar en els meus anys de voluntari a la ‘casa’, eren, son i seran sempre ‘NOVIOS DE LA VIDA’

Els anys posen tothom al seu lloc, els Partits Politics – de tots els colors – s’han vist – i es veuen – esquitxats per casos de corrupció.

Trobo a faltar un article de l’inefable Leocadio Marín Rodríguez, o d’alguna de les ‘plomes il•lustres’ dels politics ‘professionals’ que insisteixi en la imperiosa necessitat de :

La reforma democràtica del REINO DE ESPAÑA

Antonio Mora Vergés

Share