Archive for the ‘General’ Category

BREU CRÒNICA D’UNA VISITA A ROJALS, SOSTRE DE LA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ, EN LA QUE RETRATAVEM L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA, ABANS I DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA. TARRAGONA. CATALUNYA

dissabte, octubre 21st, 2017

Fèiem el divendres 20.10.2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camp Jussà, Tarragona, 01.01.1951) més de 140 quilometres per arribar-nos fins a Rojals, poble agregat l’any 1940 a Montblanc, cercàvem com és bon costum l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i esperàvem visitar l’Església parroquial de Sant Salvador o la Transfiguració del Senyor, en la que fa anys que no hi culte regular.

Coincidia amb els germans Anton i Josep Maria Serra Òdena, que conreen nous ecològiques en aquestes alçades, i que molt amablement em duien fins a l’escola on havien estudiat, i em facilitaven l’accés a l’església i al petit fossar annex.

Edifici on hi havia l’escola pública. Antonio Mora Vergés. 20.10.2017

M’explicava l’Anton amb qui coincidíem en edat ( Rojals, Montblanc, la Conca de Barberà, 5.05,1951) , que a la seva època anaven a l’escola 10 o més nens i nenes, veïnes de Rojals i/o dels masos propers. Avui la població ‘fixa’ supera de poc aquesta xifra.

No trobava dades de la superfície que tenia el terme de Rojals, que amb l’agregació – per la data intuïm que ‘manu militari’ – l’any 1940 a Montblanc, farà que la capital comarcal esdevingui alhora el terme més gran i el més elevat de la Conca de Barberà.
S’esmenta que tenia 2443 hectàrees, que equivalen a 24,43 quilometres quadrats al excel·lent treball ‘ Rojals, un poble, un terme, una gent’, de Josep Insa Montava ( Poble Nou, Barcelona, 1938 + Valls, el Camps sobirà de Tarragona, 2014 ) :

https://books.google.es/books?id=oXBYftB7tFgC&pg=PA69&lpg=PA69&dq=sant+salvador+de+rojals&source=bl&ots=q1TVx8iOJe&sig=36NwS0e6YdCESI8_6EW8rkPbd9E&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjpgJKej4HXAhWIQBQKHec5BlQQ6AEIcjAN#v=onepage&q=sant%20salvador%20de%20rojals&f=false

Vegeu altra bibliografia relativa a Rojals :

http://www.dipta.cat/RBIV/autors/contijoch-josep-m
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40067
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40168
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/39938

Quan al topònim el diccionari català valència balear en diu ; etimològicament derivat de roig, per esser terreny d’aquest color, o deroja, per haver-hi abundància d’aquesta planta.

De l’església en parlen entre molts :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7345
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5149
http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-salvador-de-rojals-montblanc-conca-de-barbera/
http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/10/sant-salvador-de-rojals.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/96_SSalvadorRojals/SSalvadorRojals.htm

Patrimoni Gencat ens diu ; església originàriament – segle XII – d’una sola nau amb absis semicircular a la capçalera.
L’any 1789 – amb els diners d’Amèrica- es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada. La portada primitiva no s’ha conservat

L’Anton Serra Òdena i el Josep Olivé Escarré davant l’església de Sant Salvador de Rojals. 20.10.2017

El campanar, de planta quadrada i alçat hexagonal, està situat a la façana occidental. Els carreus són irregulars i es col·loquen de manera irregular. A l’interior presenta uns arcs faixons de guix que no es corresponen amb l’estructura.

M’explicava l’Anton que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, l’edifici va patir danys d’importància, que han estat objecte de reparació/restauració, i que des de fa poc més de 5 anys no té culte regular.

Compartíem la preocupació per l’actual situació política.

Passaven pocs minuts de 13,00 quan ens acomiadàvem – després d’adquirir una bossa de nous -, La Socarrimada, ha tancat les portes, i s’acostava l’hora de dinar. Ho faríem a Montblanc, i no em sobtava el comentari que es feia des d’una taula propera en relació a les ’investigacions’ que es duen a terme per la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra, “ no sé porque emiten estas imágenes, está claro que la sentencia ja esta dictada”.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i divulgació, son per als catalans un imperatiu ètic.

La publicació a facebook d’aquest article em comportava rebre aquest missatge ‘Hoy. Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29’. Això de la ‘suspensió’ , facebook  ho qualifica com ‘restringir’ , el diccionario de la llengua castellana ens diu reducir, limitar ,acotar, coartar’  és sens dubte una de les seves ‘eines democràtiques’, oi?.

Share

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

diumenge, juny 18th, 2017

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que ‘manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE – que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

Share

EN ELS PRIMERS 10 ANYS D’EXISTÈNCIA

dilluns, juny 12th, 2017

Quan començàvem fa més de 10 anys  les publicacions al bloc fèiem una ‘declaració d’intencions’ :

CONÈIXER CATALUNYA

AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, … QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

Amb els pas dels anys hem esdevingut  per als catalans que no viuen, o NO PODEN viure a Catalunya,  els de la diàspora, el mitjà que feia possible estar ‘connectats’  amb Catalunya,  fent realitat una de les estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims del Montserrat
Amb terra i mar, oïu a qui us implora !
Torneu a Déu els cors que l’han deixat !

Certament és i ha estat una tasca col·lectiva en la que entre MOLTES MÉS PERSONES han col·laborat :  Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz, Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors, Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d), Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes, Valentí Pons Toujouse, Joan Vives Castells, Joan Dalmau Juscafresa, Joan Serra Saún,   Rosa Ventura Cutrina, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), .., a tots públicament gràcies !!!

Admetem, som demòcrates,  que el coneixercatalunya  no és una moneda de 2€ que agrada a tothom, insistim però, en el nostre dret inalienable a existir.

No hem tingut ‘grans temptacions ’,  ningú ens ha ofert l’oro i el moro pel bloc – encara- ; algú ens ha manifestat que això que fem no ‘ té  cap interès’ – està clar que si, almenys per a nosaltres,oi?-; hem trobat molta col·laboració en les persones  que viuen a la Catalunya interior, que definim carinyosament com el ‘forat negre’, i tenim intenció de garantit  l’existència del coneixercatalunya quan el bon Déu ens cridi a la seva presència, i ens faci explicar assentats a la vora del foc, les nostres experiències  per les terres catalanes.

Publicàvem  suara http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ens-mantindrem-fidels-per-sempre-mes-al.html

On dèiem; al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política – , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció – . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.

Berguedà actual. Diari digital.

Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital – , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/

https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

…..

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,…, amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat

naciodigital@naciodigital.cat

…..

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Alhora que un insistim en que Catalunya us ho agrairà, us fem avinent que en la qüestió del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, potser sense ser-ne conscients, estan ACTIVAMENT EN CONTRA.

 Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

dimecres, maig 31st, 2017

Havia demanat informació al consistori de Tàrrega, al que pertany la Figuerosa des de 1969, de la data en que s’aixecava aquest edifici i del seu autor, el pas del temps em confirmava el desinterès del Consistori targarí per aquest tema :

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-publica-de-la.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

El lloc de la Figuerosa fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Reprodueixo de la Vanguardia ; Edición del jueves, 15 marzo 1917, página 5

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/10/02/pagina-5/33319650/pdf.html?search=la%20%20Figuerosa.%20Lerida

Por rectorado han sido nombrados Ios siguientes maestros interinos: don Amado Torradelins, para Ars (Lérida ) don Antonio Huguet, para Masllorens ( Tarragona) ); don Francisco Pau, para san Salvador de Toló (Lérida); don José María tíoncumpte, para Bayasca(Lérida); don Juan Mar^n, Tiara Feró (Lérida ) ); don Ricardo Ballesuer, para Ortoneda ; don Juan Hugut-, para Reus; doña Carmen Escalona Pérez, pasa Samalús (‘Barcelona): do- ña María Guilanyá, para Montmajor ; doña Ca.rmen Villar, para Vilalba Saserra(Barcelona); doña Aurora Mollin-do. para La Guardia (Bnrc-elona); doña Elena Bel, para Sobremunt (Barcelona); doña Teresa Martín, para Gombreny, Gerona y doña Joee’a Guimerá, para Gandesa.

En el rectorado constan Pi’m para eu provisión en maestra interina, sin que haya instancias solicitándolas, 1-as siguientes plaza*»:Figuerosa (Lérida); Vilanova de Prades (Tarragona, Tendruny Lérida), tremp (Lérida), Bráfim (.Tarragona), Villalba (Tarragona) y las suplencias de Gerri (Lérida) y Senant (Tarragona )

El doctor Carulla conferenció ayer con don José Vi!ap!ana, quien está dispuesto á cedar unce terrenos para la, construcción de escuelas en Sentforas (Vich) y al que prometió el rector ir á ú’timoe de la próxima semana á la citada población con objeto de escoger los terrenos y proyectos que más convengan

Sentfores;
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html

Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!”
I tot el poble respondrà: “Amén.”

Al llarg dels anys hem pogut ‘recuperar’ alguns dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista https://issuu.com/1coneixercatalunya , esperem – som de bona pasta ‘ – trobar la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la ciutadania, en aquesta qüestió de recuperar la memòria històrica, només l’acció positiva té sentit, la inacció és una clara forma d’obstrucció.

Catalunya us ho agrairà.

Share

ELS TOLRÀ, MARQUESOS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. UN MIRATGE D’ÈXIT, O COM ES FA EL TRÀNSIT DE LA GLÒRIA A L’OBLIT.

diumenge, maig 14th, 2017

Comença aquesta breu història, amb el naixement del Josep Tolrà Avellà , al poble de Cabrils a la Comarca del Maresme, l’11 d’abril de 1817.

Llegia que va aprendre les primeres lletres a Cabrils – ens agradarà rebre imatges i/o noticies d’aquella primera escola – , continuava posteriorment els estudis a les Escoles Pies de Mataró, s’explica que feia el camí entre el seu poble i la ciutat a peu, i que s’enduia el dinar en una carmanyola, com havíem fet moltes persones en els anys posteriors al conflicte bèl•lic que legitimava la dictadura franquista, i com han de tornar a fer dissortadament avui molts treballadors , per la corrupció política i econòmica, i la pèssima administració dels uns i dels altres.

Llicenciat en medecina i cirurgia l’any 1846 arriba a Castellar del Vallès.

L’any 1856 va llogar una part del salt d’aigua de la fàbrica Busquets per tal d’instal•lar una màquina de tallar fusta que vendria al cap d’un any a un ebenista de Sabadell.

Va llogar maquines de filar amb capacitat de 1200 fusos; desprès un teler Smith, més endavant 12 Dobson,.. l’any 1861 tenia 99 telers i 4700 fusos.

L’any 1863 va llogar la fàbrica Barba a Francesc Juliana, per instal•lar-hi 4000 fusos i 92 telers mecànics.

L’Any 1867 va comprar la fàbrica Busquets, en la que farà obres per engrandir-la i l’any 1873 instal•la 5000 fusos i 300 telers.

Paral•lelament a la seva activitat industrial , adquireix finques a Cabrils i a Castellar, per conrear-les.

Col•labora econòmicament per fer possible la portada d’aigües de Canyelles.

El 16 de març de 1878 mor la seva muller Antonia Prims i Castells.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 27.01.1882 se li atorga el títol de cavaller.

El 16.03.1882 contrau matrimoni amb la seva neboda Emilia Carles Tolrà.

El 21.07.1882 lliurà l’ànima al Senyor. L’enterrament va ser la més gran manifestació de dol, de que es té memòria a Castellar del Vallès.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/07/22/pagina-5/34692793/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Tolr%C3%A1%20Avell%C3%A1

En la madrugada de ayer falleció en San Esteban de Castellar el conocido industrial don José Tolrá y Avellá, quien se había distinguido notablemente en la fabricación de tejidos de algodón blanco, á cuyo ramo hizo dar más de un paso hacia el progreso. La muerte del señor Tolrá ha sido muy sentida en esta capital, donde disfrutaba merecida simpatía.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Emilia Carles Tolrà, es dedicarà fins al seu darrer dia el 4.03.1915 a fer realitat els projectes que Josep Tolrà i Avellà, volia fer en benefici dels seus veïns.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-emilia-carles-tolra.html

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. EMILIA CARLES TOLRÀ, PRIMERA MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Fins al inici de la mal dita Guerra Civil – tothom té clar que començava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – , l’Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, continuarà alhora que amb la direcció de la fàbrica, amb l’aplicació de politiques justes vers els treballadors.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/09/12/pagina-24/33172434/pdf.html?search=EMILIO%20CARLES-TOLR%C3%80

L’any 1920 lliurava l’ànima al senyor la seva esposa Rosa Coll Carles.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Exiliat a Nàpols, se li denegarà el retorn a Espanya per motius mai aclarits, l’any 1940 moria en aquella ciutat italiana, on les seves despulles mortals haurien de passar nou anys, a l’espera de l’autorització del sàtrapa.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

No en trobava cap referència a l’hemeroteca de la Vanguardia, és fama que els comtes de Godó, no eren precisament ‘amics’ dels marquesos de Sant Esteve de Castellar del Vallès.

Els Tolrà, en el període 1885 – 1936 – brevíssim en termes històrics i fins humans – aconseguien alhora que l’èxit econòmic i social, transformar radicalment la vida del poble de Sant Esteve de Castellar, que passarà a dir-se Castellar del Vallès , per Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d’agost de 1936, i el Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisió i se’n detallaven els municipis.

L’empresa Vídua Tolrà S.A, continuarà activa a Castellar del Vallès fins a l’any l’any 1995 en que tancava definitivament les seves portes, la ‘ marca’ continua existint.

Share

IN MEMORIAM DELS VOLUNTARIS DE LA CREU ROJA.

dijous, abril 20th, 2017

Els PRINCIPIS de la Creu i la Mitja Lluna Roja, Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat,Independència, Caràcter Voluntari, Unitat i Universalitat, seduïen a moltes persones, dones i homes, que dedicaven una part del seu temps lliure, a fer menys feixuga l’existència de la ciutadania , sota un Regim dictatorial.

Ens sobtava – relativament – que assolida la ‘ democraciola’ , Leocadio Marín Rodríguez (Baeza, Jaén, 10 de novembre de 1942), socialista y presidente de la Cruz Roja española (1986-1990) signés un article al diari El Pais http://elpais.com/diario/1989/02/21/espana/604018807_850215.html

La reforma democràtica de la Cruz Roja Española

Les hemeroteques son plenes de queixes de persones, dones i homes, que se sentien ofesos, perquè un ‘professional’ de la política els/ens vulgues donar lliçons de democràcia.

TOTES les persones que vaig tenir el goig de tractar en els meus anys de voluntari a la ‘casa’, eren, son i seran sempre ‘NOVIOS DE LA VIDA’

Els anys posen tothom al seu lloc, els Partits Politics – de tots els colors – s’han vist – i es veuen – esquitxats per casos de corrupció.

Trobo a faltar un article de l’inefable Leocadio Marín Rodríguez, o d’alguna de les ‘plomes il•lustres’ dels politics ‘professionals’ que insisteixi en la imperiosa necessitat de :

La reforma democràtica del REINO DE ESPAÑA

Antonio Mora Vergés

Share

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU I L’ESCOLA PÚBLICA. VILAGRASETA, MONTOLIU DE SEGARRA. LLEIDA.

divendres, abril 14th, 2017

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església parroquial de Vilagraseta, al terme de Montoliu de Segarra, al cor del ‘forat negre’. Patrimoni Gencat explica que l’edifici és una construcció del segle XVIII, feta amb ‘els diners d’Amèrica ‘ el seu inici però, és molt més anterior, doncs apareix com a parròquia dins de les esmenes del bisbat de Vic, a partir dels segles XI i XII amb el nom del poble de “Villa Grassa”, aquest últim conegut fins el segle XIII, quan passar a ser Vilagrasseta.

Durant el segle XIII, el rector d’aquesta església va pledejar sense èxit amb el monestir de Santes Creus pels drets sobre els delmes de Gramuntell. Tradicionalment sempre ha estat sufragània seva l’església de Santa Maria de Gramuntell.

Aquesta església parroquial de Sant Andreu va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957, moment que s’incorpora al bisbat de Solsona.

Conserva alguns murs del temple primitiu encara que fou refeta dins l’estètica neoclàssica al segle XVIII.

L’edifici és de planta rectangular, d’una nau coberta amb volta de canó amb llunetes, capelles bastides al mur d’una façana lateral, torre campanar, capçada plana, i disposa de ràfec de teula al llarg de les façanes laterals. La coberta de l’edifici és a doble vessant, a diferència de la torre campanar que és a quatre vessants. A la façana principal s’obre la porta d’accés, d’estructura adintellada, amb pilastres adossades a banda i banda i corona un frontó motllurat. Cal destaca el relleu en forma de segell que apareix centrat al mig de la llinda d’aquesta porta d’accés amb la data “1866” . Damunt aquesta estructura d’accés, i seguint l’eix vertical, es disposa una fornícula buida, un òcul i una finestra cruciforme. A un angle d’aquesta façana principal, es situa una torre campanar, de planta quadrada i amb quatre ulls d’arc rebaixat. A l’interior de l’església hi ha una motllura situada a l’arrencada de la volta de canó, on surten els arcs formers que es recolzen en pilastres. L’obra presenta un parament paredat de pedra del país.

Prop hi ha l’edifici de l’antiga escola – no documentada – com és dissortadament norma en aquesta ‘colònia’ del REINO DE ESPAÑA.

No es documenta tampoc, l’ermita de Sant Julià en estat de quasi ruïna.

És urgent inventariar els edificis – religiosos o no – que han estat i son espoliats a la Segarra.

No trobava cap dada de l’escola pública de Montoliu de Segarra anterior a la dictadura franquista, i lluny del que diuen les cròniques a la Segarra ja sabien llegir i escriure, molt abans del naixement d’aquell general gallec que s’enduia la vida de més d’un milió de persones, i que deturava el progrés natural de forma irreversible.

De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Share

EL PLÀTAN DE LA LLIBERTAT DE LA FONT DE BIURE. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

divendres, març 31st, 2017

Llegia a l’enciclopèdia Catalana; als vessants septentrionals de la serra de Montclar hi ha el poble de Biure de Gaià , al costat meridional de la riera de Biure. Es formà a redós del castell de Biure, situat damunt un tossalet a la banda de llevant. Bastit al segle XI, ha sofert molts afegits i reformes i actualment té aspecte de palau castell modern, amb torres emmerletades i finestrals neogòtics. N’havien estat castlans els Biure. De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan i de la qual hi ha documentat a la fi del segle XII un altar dedicat a sant Gil, no queda cap resta. L’actual, construïda al segle XVIII, és d’estil barroc i duu la data de 1782 a la dovella central de la portalada, juntament amb la creu de Malta. La parròquia conserva una interessant creu processional d’argent, d’estil gòtic. Molt a prop del temple es troba una artística creu de terme, probablement de la fi del segle XV.

El lloc apareix documentalment amb el nom de Benviure i al segle XI integrava el territori del castell de Montclar. A mitjan segle XII s’hi establí l’orde de l’Hospital, que hi fundà una de les seves primeres cases a la comarca. El 1151 és documentada l’existència de l’església de Sant Joan, de l’esmentat orde, situada dins els termes del castell de Biure i que fou objecte de diverses donacions per part dels Aguiló, senyors del lloc. Ben aviat aquesta casa hospitalera passà a formar part de la comanda de Cervera. Els hospitalers ampliaren el patrimoni inicial amb diverses donacions efectuades al llarg de la segona meitat del segle XII i principi del segle XIII. El 1241 Guillem d’Aguiló els penyorà, per 800 morabatins, el lloc i terme i el 1266 els vengué definitivament a l’orde, per bé que fins el 1277 els hospitalers no aconseguiren de recuperar el feu per compra a Galceran de Puigverd i a la seva dona Elisenda; per la seva banda, el 1380 el prior de Catalunya, fra Guillem de Guimerà, comprà a la corona la total jurisdicció del lloc i terme de Biure. Al segle XIV, l’esmentat orde establí a l’església de Sant Joan un capellà amb el títol de prior.

Cap dada del plàtan de la llibertat situat al costat de la Font.

Consultava a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/conca-barbera/

Constava que no se’n fa esment, com tampoc d’altres arbres singulars dels que anirem parlant en successius lliuraments.

El segon feixisme feia un gran tasca destructiva de plàtans – arbres que ells associen a la llibertat pel seu origen – . Qui no recorda les carreteres vorejades d’aquests arbres, que s’eliminaven amb l’excusa del ‘perill pel trànsit’, malgrat que MAI, MAI, MAI, cap arbre havia atropellat un vehicle?.

A Llànçà, a l’Empordà sobirà, en els dies posteriors al final del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO de la II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939), un escamot de soldats , mal dits ‘nacionales’, que s’ocupava de la supressió dels símbols liberals l’anava a tallar, el plàtan que presideix la Plaça de l’església, fet que aconseguia evitar el rector, fent valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar-lo.

La Conca de Barberà ha patit – i pateix – una fortíssima caiguda demogràfica, i en situacions de quasi supervivència, s’entén que les ‘qüestions culturals, patrimonials i/o artístiques’ no siguin les del màxim interès.

Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

P/D

En  la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sembla  que hem tocat algun ‘ull de poll’ .

Facebook, dia si, i dia també, bloqueja les publicacions.

Nosaltres – si ens deixen – continuarem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Share

NOVETATS AL BALL DE LES GITANES DE CASTELLAR DEL VALLÈS

dimarts, març 28th, 2017

A l’enciclopèdia Catalana, com entrada núm. 5 del mot gitano-a, hi trobem “dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball, a Manlleu i altres indrets, el dijous gras, al matí, com a continuació de les festes de carnaval”.

Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem “ El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l’espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d’espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes “

El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l’any 1925, text citat per ALCOVE-MOLL, en el seu diccionari, en el que connecta el Ball de Gitanes, amb altres manifestacions anteriors, remuntant-se fins a l’època romana.

La tesi d’Amades i d’altres tractadistes ( no masses malauradament ), reforça l’afirmació de que el Ball de Gitanes, que encara perdura avui, i amb molta força al Vallès Occidental, sobretot a poblacions com , Castellar del Vallès, Montcada, Santa Perpetua de Mogoda, Parets,.. es hereu d’anteriors manifestacions del “ Ball de Plaça “, que podríem remuntar més enllà dels romans, com fa J. Amades, i alhora es una innovació en aquesta tradició dels balls populars, que mereix un breu anàlisi.

Certament podem com J.Amades, i com l’entrada de l’enciclopèdia Catalana, datar en les darreries del Segle XVIII, la renovació del Ball de Gitanes, la denominació de “ Ball de les Gitanes “, es possiblement deguda, a que els balladors , sobretot les dones, duien uns vestits estampats molt cridaners, ( elaborats a partir dels retalls, del caps de peça, i de “ les banderes”, en l’argot tèxtil els trossos de teixit que servien per fer les mostres, que ensenyarien desprès els viatjants ), i també perquè aquestes primeres colles, van introduir l’ús de castanyoles, tant per homes, com per dones, ( encara avui, fan estremir els anomenats “balls muts”, en que només s’acompanyen els balladors, amb les castanyoles, i la cobla resta callada ) , també es van introduir noves danses, la jota, la catxutxa , la contradansa, la polca, i avui encara, els mestres actuals, incorporen al Ball de Gitanes, noves formes de ball ; les Gitanes doncs, son avui encara, alhora que una de les manifestacions més antigues del folklore català, una de les més vives i dinàmiques, i això malgrat que els esforços que es fan per divulgar-la “ la Roda de Ballades”, que acaba sempre a la Plaça de l’Abadia de Montserrat, (plaça Major de Catalunya, amb permís de Barcelona) , tenen en general un escàs seguiment dels mitjans de comunicació, i conseqüentment del públic.

El Ball de les Gitanes, avui només per a tothom que se l’estima “ BALL DE GITANES”, es una evolució d’anteriors formes del Ball Popular, que desenvolupen amb renovada alegria, la munió de nous treballadors/es, que procedents de l’agricultura ( sovint en situacions quasi feudals ) nodriran les necessitats de personal de la manufactura , i de l’industria ,bàsicament tèxtil, això explicarà també, la seva localització principalment a la zona del Vallès.

Aquí també tenim l’explicació de l’aire “ revolucionari “, que les Gitanes incorporen a la tradició dels Balls Populars, avui podreu trobar balladors i balladores, de totes les extraccions socials, i de tots els sectors econòmics, hi ha treballadors manuals, treballadors de “ coll blanc “, universitaris, i professions lliberals; avui el BALL DE GITANES , es de tothom, justament perquè un dia farà de ben segur més de 200 anys, aquells primers treballadors/es assalariats del nostre país, van decidir que s’havia de donar un aire nou, a l’antiga manera de dansar.

Les Ballades de Gitanes, s’han de potenciar, a Castellar del Vallès, l’any 2017 introduïen un canvi més, la vida és un risc,oi?.

Tinc clar però, que únicament amb el recolzament de TOTS o de MOLTS, es podrà garantir la continuïtat en el temps d’aquesta veritable joia viva de la cultura catalana.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PRIVADES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE PALAFRUGELL.

dilluns, febrer 20th, 2017

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’escola de cal senyor Àngel al barri del Pi Verd

De l’Acadèmia Planas ens diu la pàgina web de l’ajuntament http://archive.is/bvtAb

Acadèmia Planas . Dates del fons 1936-1970

A : https://www.routeyou.com/ca-es/location/view/48022362/academia-planas

L’Acadèmia Planas va ser una escola privada al carrer de Begur núm. 47, dirigida pel mestre Joan Planas Salabert (Palafrugell, 1901 – 1978). Joan Planas havia donat classes l’Acadèmia Palafrugellense (cal senyor Sagrera) i a l’escola pública, als locals de can Torres i de l’antiga escola dels Maristes. Als anys quaranta va obrir la seva acadèmia on s’impartia ensenyament elemental, comptabilitat, delineació i topografia. Amb ell varen treballar Maria Marquès, la seva esposa, i Pepita, la filla del matrimoni. L’acadèmia va funcionar fins als anys seixanta, quan el mestre Planas es va jubilar.

Més enllà de que l’acadèmia tingues activitat abans de la dictadura franquista, ens agradaria rebre una fotografia de l’edifici del carrer Begur núm. 47

En relació a l’escola Massoni. L’Enric Massoni, em deixava un comentari al facebook,; les escoles mencionades no son anteriors a la Dictadura, son escoles de després de la guerra.

Al menys segur la Acadèmia Massoni, del meu avi Manel i dels meus oncles Joan i Antonio.

El meu avi va quedar sense feina (qüestions polítiques) i va decidir muntar l’acadèmia, on va formar molts de joves de la nostra Vila.

Li demanava imatges de l’edifici que acollia l’escola.

Ens calen a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges del edificis, i tots els detalls de la seva història que puguem ‘recuperar’, nom, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs dels mestres, època en que s’obrien, i quan es van tancar.

Els testimonis que podrien aportar dades dissortadament tenen una edat avançada o no estan ja entre nosaltres.

Share