Archive for the ‘General’ Category

DE QUAN ‘LO MODERN’ ERA LA CUINA ECONOMICA DE LLENYA I/O CARBÓ.

dilluns, abril 16th, 2018

No anirem fins al ‘descobriment’ del foc, fora massa llarg, oi?.

Començarem amb les anomenades ‘cuines econòmiques ‘ que funcionaven amb llenya i/o carbó, i que feien necessària l’existència de llocs de venda d’aquests consumibles. Recordeu on hi havia un carboner a Castellar del Vallès?.  Teniu fotografies del local ?.

Una mica d’història – a petites dosis – fins els cervells més ‘sensibles’  la poden digerir bé, oi?.

En inventar-se l’estufa se’n va aprofitar sovint l’extrem superior, molt calent, per cuinar. Quan l’estufa es va fabricar de fosa, a partir de la mateixa idea es va fabricar la que es coneix com a cuina econòmica, més gran que l’estufa i amb més accessoris i usos. El qualificatiu d’econòmica li ve del fet que, com la salamandra, aprofitava el combustible molt millor que la cuina tradicional de la llar de foc.

L’estufa té dos compartiments per a la combustió, un de superior per al combustible (braser) i un altre d’inferior on cau la cendra (cendrer). A la part superior té un pla de treball amb la boca d’alimentació de combustible rodona, amb una sèrie d’anells de fosa concèntrics, que serveixen de tapadora. Traient un o més dels anells, segons la grandària de l’atuell de cuina, també es pot obtenir foc viu per a certes preparacions que ho requereixen (especialment els fregits amb oli). La boca d’accés al cendrer i per a l’entrada de l’aire de combustió és a la part frontal i al costat la boca del forn.

El conjunt es completa amb una fumera que evacua el fum cap a l’exterior. A més de la regulació de l’entrada d’aire a la boca del cendrer, de vegades hi ha una altra regulació a la sortida del fum mitjançant una planxa metàl·lica, perpendicular a l’eix del conducte, que llisca per unes guies i tanca la secció de la fumera, en part o gairebé tota, a voluntat.

A partir de 1820 s’anà imposant l’anomenada ‘ cuina econòmica , completament de ferro i amb refinaments com ara cremadors i forn, tot i que seguia funcionant amb llenya o carbó.

En alguns tipus de cuina, dins de l’espai per al combustible (braser) hi ha un escalfador d’aigua que s’emmagatzema en un dipòsit exterior i que permet disposar d’aigua calenta per a usos sanitaris; aquesta aigua circula per tir tèrmic. En altres casos l’intercanviador es fa servir per alimentar una xarxa de radiadors i escalfar l’habitatge, però aquest últim sistema no és gaire satisfactori perquè en dies freds redueix notablement el rendiment de la cuina.

El nom d’ estufa domèstica que s’utilitza en alguns països americans per designar la cuina prové precisament d’aquest tipus d’estufa/cuina. Actualment se segueixen fabricant, a preus força elevats, ja que hi ha gent que li agrada cuinar per aquests mètodes antics.

Malgrat que no s’acostuma a posar aquesta llegenda ‘Feci quod potui, faciant meliora potentes ‘en els nostres dies; almenys en les meves publicacions amic lector, m’agradaria que implícitament la tinguessis sempre per inclosa.

Feci quod potui, faciant meliora potentes

Literalment ‘ he fet el que he pogut, que ho faci millor qui pugui’

Per descomptat agrairem infinitament – tots els castellarencs – saber més coses de Castellar del Vallès, e la seva història, de les seves gents,…

Coneixem la dita ‘ ningú és profeta a casa seva’, penseu  però, que  a Castellar del Vallès, únicament al voltant d’un 15% de la població és nascuda aquí, de pares que al ensems també ho son, la resta de més lluny de més aprop, TOTS SOM EMIGRANTS.

Animeu-vos !!!!

Antonio Mora Vergés

Share

DE QUAN ES ‘RECICLAVA’ EL PA DUR.

dimarts, abril 10th, 2018

Potser el terme ‘reciclava’ no li escau gaire a les formes diverses en que al llarg dels segles s’ha reconvertit  el pa dur en una menja deliciosa.

Fora de Catalunya, als catalans se’ns coneix pel pa amb tomàquet; recordo  que en una ocasió – fa molts, molts anys – demanava un tomàquet – que em portaven no gaire madur – i el sucava amb el pa, el servei que ho contemplava va comentar en veu no gaire baixa ‘ mira que guarradas hacen los catalanes con el pan’

El  tomàquet arribava d’Amèrica a darreries del segle XV, la seva implementació a la Mediterrània, va ser lenta però molt profunda, i  des del segle XVIII és un ingredient fonamental en la dieta i la cultura gastronòmica.

Al segle XVIII va iniciar-se el cultiu del tomàquet, a les comarques del Maresme i del delta del Llobregat, que es van consolidar durant el XIX, a mesura que creixia la població del nucli urbà de Barcelona.

A finals del segle XIX es consolida l’horta de València, on ja des d’un començament va destacar la producció de tomàquets, juntament amb melons i pebrots.

L‘any 1931 la província de València produeix més tomàquets que cap altra d’Espanya, i amb varietats molt diverses.

Sovint pensem que el sabem i/o tenim ara, ha estat així des de la nit dels temps, i està clar que el tomàquet,  que es refrega  per damunt del pa, per fer-lo mengívol quan està dur, té en el millor dels casos tres segles d’antiguitat.

D’alguns dels sistemes que hi havia abans – i que encara continuen practicant-se – esperem que ens n’expliquin algun detalls laPepi Lacambra Pascual,  la Silvia Molera Escanero, o algun lector.

Animeu-vos !!

Share

A QUINA EDAT ELS CONVÉ ANAR SOLS A L’ESCOLA ALS INFANTS?.

divendres, abril 6th, 2018
Llegia i ho trobareu en aquest enllaç ; els nens i les nenes de sis, set i vuit anys són capaços d’administrar-se el temps i, si saben a quina hora han de sortir de casa, deixen les coses preparades el dia abans. En canvi, si els aixequem del llit, els rentem, els vestim, els alimentem, els posem la motxilla a l’esquena i el traslladem en cotxe fins a la porta de l’escola, no tindrem la seguretat que arribin a temps i, a més a més, mostraran dèficits d’atenció perquè pràcticament arribaran adormits. Per contra, si ells es fan càrrec d’aquests passos (preparar-se els deures, la roba o la motxilla), al llarg del camí, podran esbargir-se una estona amb els seus amics i entraran a l’aula amb un nivell d’atenció més elevat. Està comprovat empíricament.
  “el nen es fa sol i és ell qui construeix l’home”. Tant és així que els infants són indicadors ambientals i pacificadors quan ens mostren que l’entorn urbà és saludable perquè poden transitar-hi i interactuar. Però, a més a més, proporcionen seguretat. Quan nosaltres pensem en termes de seguretat, acostumem a associar-ho a la presència d’agents de policia, càmeres de vídeo i altres tecnologies destinades a garantir el control i la vigilància. Una funció que abans requeia en la ciutadania, que s’ocupava de l’ambient urbà i el cuidava, i que ara hem delegat en els polítics, a qui reclamem que dediquin recursos a desplegar mitjans per fer-nos sentir segurs. Per contra, la presència d’un nen a la via pública ens obliga a fer-nos-en càrrec i això fa que construïm un veïnatge i un sentit de comunitat adequat al seu voltant, cosa que, de retruc, produeix seguretat.
El món ha canviat d’ençà que nosaltres érem menuts, i està clar que NO TOTS ELS CANVIS s’han fet en la bona direcció.
Vols que els teus fills/es tinguin una ment oberta i estimin la llibertat?.  Obre la teva ment, i defensa la teva i LA SEVA llibertat, ara que ells LEGALMENT no poden fer-ho.

Carta de las niñas y niños a los adultos

Share

DENUNCIEN LA TALA DE LA ROUREDA DE CAN VERDALET. TORDERA. MARESME/MONTSENY JUSSÀ

dimarts, abril 3rd, 2018

La Roureda de Can Verdalet, al municipi de Tordera, és un bosc inundable de roure pènol (Quercus robur) de tendència atlàntica però que apareix a la terra baixa mediterrània. Es tracta d’un bosc madur de poc més de 18 hectàrees situat a la plana al·luvial del riu Tordera, únic a Catalunya i a la península Ibèrica, i és un hàbitat singular d’altíssim valor ecològic i refugi de fauna i flora singular de tendència atlàntica enmig d’un paisatge mediterrani.

 

Aquesta zona humida1, pels valors naturals que posseeix, està inclosa dins les figures de protecció de l’espai del PEIN “Roureda de Tordera” i dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 Europea ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera2. Aquest espai natural protegit està clarament senyalitzat i és un espai amb elevat valor per a la comunitat científica, els naturalistes, les administracions públiques i la població local, de manera que semblaria garantida la seva preservació.

 

Durant aquesta Setmana Santa, malgrat les dificultats que representen els dies festius, els sotasignants hem comprovat que a aquest espai natural d’alt valor ecològic i biogeogràfic s’han realitzat tales i altres tasques, i en una visita sobre el terreny i realitzades algunes consultes, constatem el següent:

 

S’ha drenat i s’estan talant arbres d’aquest espai natural protegit sense comunicar ni autoritzar per part del Departament de Territori i Sostenibilitat o per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (òrgans amb competències en aquest espai). Aquestes tales i treballs relacionats es porten a terme sense cap mena de criteri ambiental o mesura per al manteniment dels valors naturals objecte de protecció de l’espai tal i com especifica la legislació d’obligat compliment en aquest espai natural, ans el contrari. L’existència o no d’una autorització de tala per part d’un altre Departament no competent al respecte i sense les mesures de protecció o correctives és irrellevant i no pot ser excusa de cap mena ja que, de fet, el responsable final de la gestió de l’espai és el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (vegeu el punt 6.1 del Formulari normalitzat de dades Europeu d’aquest espai de la Xarxa Natura 20003).

 

Actualment s’ha talat o alterat més d’un terç de l’espai protegit, concretament el sector nord, el més interessant des del punt de vista herpetològic i a on abundaven els peus vells o morts imprescindibles per a la reproducció i alimentació d’algunes de les espècies emblemàtiques de l’espai.

 

Les comunitats vegetals més afectades són la freixeneda amb càrex remot (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992 subass. quercetosum roboris Mercadal & Vilar 2013) i la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), entre altres. Mentre que l’hàbitat CORINE més afectat és 44.461+ Boscos mixtos de roure pènol (Quercus robur), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i om (Ulmus minor), al·luvials, del territori catalanídic septentrional4, hàbitat d’interès comunitari (annex I de la Directiva Hàbitats 97/62/UE), joia botànica única a Catalunya que a la península Ibèrica només és present a l’Alt Maresme i a la Selva (Mercadal & Vilar, 2014).

 

Un altre hàbitat afectat és 37.26+ Herbassars amb cua de cavall (Equisetum telmateia) i càrexs (Carex pendula, C. remota)…, de fons de còrrecs i sòls xops, al territori catalanídic septentrional i central5.

 

S’està talant principalment els arbres de grans dimensions de roure pènol (Quercus robur), roure africà (Quercus canariensis) i freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) entre altres, deixant només els peus de mides sense valor comercial. També s’estan talant la resta d’espècies de l’entorn amb exemplars de grans dimensions.

 

Per facilitar les tales s’ha drenat més l’espai aprofundint el canal principal que creua sota la carretera GI-512 i s’han obert nous camins per l’interior de la roureda inundable, fet que està desvirtuant la singularitat ecològica d’aquest espai: un bosc inundable.

 

Totes les bassetes i depressions inundables, principals zones de posta de les 11 espècies d’amfibis aquí presents, han estat arrasades per la maquinària pesada i transformades en fangars plens de roderes, o transformades en un munt de restes de poda i cúmuls de troncs per ser retirats.

 

Tot el relleu del terreny està essent alterat i desproveït de vegetació segons avancen les tales i retirades de fusta. La vegetació no malmesa o eliminada pel pas de la maquinària pesada és aquella que queda soterrada per piles de troncs i restes de tala.

 

Entre la flora arbustiva i herbàcia més afectada hi ha el ginebró (Juniperus communis), la moixera de pastor (Sorbus torminalis), el marcòlic (Lilium martagon), el lliri groc (Iris pseudacorus), el càrex pèndul (Carex pendula), el ranuncle d’aigua (Ranunculus aquatilis) o el buixol (Anemone nemorosa), entre moltes altres. Però segurament el fet més greu és que en aquest indret hi creix –o creixia– Senecio aquaticus6, una planta protegida per la legislació catalana que inicialment va ser inclosa a l’Annex 2, espècies catalogades com a “vulnerables”, del DECRET 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, però que recentment s’ha incrementat el seu nivell d’amenaça i està inclosa a l’Annex 1, Espècies i subespècies catalogades com a categories en perill d’extinció, a la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d’abril, per la qual s’aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d’espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquesta catalogació comporta la prohibició de dur a terme a) Qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores; b) Posseir-les, naturalitzar-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, tant si es tracta d’exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes; c) Alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions. Aquest Decret preveu un règim de sancions per infraccions, com podria ser el cas que exposem.

 

Entre les espècies animals més afectades hi ha el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), la sargantana roquera (Podarcis muralis), la serp de collaret (Natrix astreptophora), l’escanyapolls o cérvol volador (Lucanus cervus), el banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo), l’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis), l’escarabat daurat (Carabus rutilans), l’aranya d’aigua (Argyroneta aquatica), el pica-soques blau (Sitta europaea), l’esparver (Accipiter nisus),… només com a destacats entre moltíssimes altres espècies. Algunes d’aquestes espècies estan emparades per noramtiva autonòmica, estatal i europea. A més a més, les actuacions es realitzen just al començament de l’època reproductora de totes les espècies, algunes ja afectades pel drenatge parcial de l’espai de l’any passat.

 

A tot l’espai hi ha taques d’oli i de carburant, petites fogueres, bidons, vehicles estacionats,… no s’ha pres cap mesura per al manteniment dels valors naturals de l’espai.

 

Tot i que encara queden racons sense alterar, aquests estan a l’espera de la retirada de fusta tallada i properament seran trinxats de la mateixa manera que la resta amb el pas del tractor.

Adjuntem fotografies d’abans i el després de les tales de diferents sectors alterats a l’espai.

L’opacitat informativa dels fets i les dates (dies festius) no poden ser mai excusa o causa de deixadesa i inacció de les Administracions o Organismes competents i encarregats de la vigilància, preservació i gestió dels espais protegits i dels seus valors naturals.

 

El dany ocasionat a l’espai i la pèrdua de valors naturals és molt important, hores d’ara incalculable, però encara no s’han vist alterats o es poden recuperar la majoria d’ells. És per tot això que els sotasignants demanem:

 

L’aturada immediata de les tales i de qualsevol activitat a l’espai que pugui alterar o posar en perill les zones no afectades fins ara o els seus valors naturals objecte de protecció.

 

La restitució del règim hídric alterat a aquesta zona humida que ocasiona el seu drenatge i que es restitueixin els nivells d’inundació per garantir la preservació dels seus valors naturals.

 

Que s’aclareixin els fets i que es depurin les responsabilitats fins a les darreres conseqüències.

 

Que es prenguin les mesures necessàries perquè aquests fets no es puguin tornar a produir, ni en aquest espai natural, ni a cap altre per circumstàncies similars.

 

Que es prenguin les mesures necessàries per garantir la preservació dels hàbitats i dels valors naturals no alterats fins ara.

 

La restauració urgent de l’espai alterat atenent a les necessitats ecològiques de les espècies animals i vegetals objecte de protecció d’aquest espai, així com el seguiment de les actuacions per a garantir aquest objectiu.

 

 

Tordera, 2 d’Abril de 2018.

 

 

 

Signen:

 

Societat Catalana d’Herpetologia (SCH)

 

Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic

 

Associació la Sorellona

 

Plataforma Preservem el Litoral

 

Delegació de la Serralada Litoral Central – ICHN

 

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

 

Fundació Andrena

 

Natura, entitat de medi ambient

 

Associació de Naturalistes de Girona (ANG)

 

Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme

 

Grup de Natura Sterna

Referències:

 

  1. 05002106 Roureda de Tordera. INVENTARI DE ZONES HUMIDES DE CATALUNYA (http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/tordera/fitxers_estatics/05002106_roureda_tordera.pdf)
  2. ES5110007 RIU I ESTANYS DE TORDERA. Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre (http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110007.pdf)
  3. Annex 6. Instrument de gestió de les Zones Especials de Conservació declarades a la regió mediterrània. Departament de Territori i Sostenibilitat (http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/n707_docs_comuns/Annex-6_-Instrument-de-gestio-AcordGOV150_2014.pdf)
  4. Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum IV Boscos. Departament de Territori i Sostenibilitat (http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/manual_habitats_catalunya/Manual_Habitats_Volum_VI_boscos_2016.pdf)
  5. Hàbitat 37.26+ Herbassars amb cua de cavall (Equisetum telmateia) i càrexs (Carex pendula, C. remota)…, de fons de còrrecs i sòls xops, al territori catalanídic septentrional i central (http://www.gencat.cat/mediamb/habitats/fitxespdf/37_26-.pdf)

Buxalleu, C. (2009). Aportacions corològiques per a Senecio aquaticus Hill i per a Cutandia maritima (L.) W. Barbey. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 75:133-135 (https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000095/00000079.pdf

Share

REFLEXIONS SOBRE LA’RENDA BÀSICA’

dimecres, març 28th, 2018

Els estats del segle XXI exerceixen un control quasi absolut de la ciutadania, ho fan en bona part gràcies a que entre el  13 % i fins al 25,5%  en algunes administracions ,  els ciutadans  tenen a l’estat com patró.

Empleats 19,06 milions

https://es.statista.com/estadisticas/501094/empleados-en-espana/

Persones que treballen per les administracions 2.519.280  mes del 13%

https://cursos.com/cuantos-funcionarios-trabajadores-publicos-espana/

En alguns indrets el nombre de treballadors públics 25,5% pot qualificar-se pràcticament de nepotisme

http://www.forumlibertas.com/73268-2/

El finançament de la renda bàsica té la seva fonamentació justament en fer ‘ menys estat’, eliminant i/o reduint a la mínima expressió, tota la xarxa de ‘serveis socials’ quin cost  paradoxalment provoca en bona mesura,  la manca de recursos econòmics per atendre  les necessitats socials; d’un dia per l’altre es podria eliminar  un Ministeri – i tot el seu personal -, i TOTES les conselleries autònomes  del ram – i tot el seu personal -, i totes les regidories del ram de TOTS els ajuntaments  – i tot el seu personal -. Si ja  tenim els recursos com els reparteix la renda bàsica?.

És un ingrés que es rep de l’administració pel sol fet d’existir, i que té caràcter vitalici .

Es tracta d’una quantitat monetària que rebrien els ciutadans individualment i universal (no condicionada a determinats nivells de pobresa, per exemple).

Àdhuc si no vol treballar de manera remunerada. Molt sovint s’interpreta “treball” com a sinònim de treball “remunerat” o “ocupació”. Hi ha bones raons per a pensar que la següent tipologia és més adequada: 1) Treball amb remuneració en el mercat, 2) Treball domèstic i 3) Treball voluntari.

Sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda. A diferència dels subsidis condicionats a un nivell de pobresa o de situació, la RB la rep igual un ric que un pobre. Si la RB és concebuda com un dret de ciutadania (com implícitament pot desprendre’s de la definició), exclou tota condició addicional. Com el dret ciutadà al sufragi universal, la proposta de la RB no imposa condicions addicionals a les de ciutadania.

Sense importar amb qui es convisqui. La RB no afavoreix una manera de convivència determinada. Ja sigui que sota un mateix sostre visqui una parella heterosexual, o persones de diverses generacions, o un grup d’amics o una parella homosexual, totes aquestes són formes de convivència completament independents del dret a percebre una RB.

La RB no és una subvenció, un subsidi o una assegurança condicionada. Ni pressuposa la satisfacció d’algun requeriment, per exemple, demostrar un determinat estat de pobresa, estar buscant treball remunerat, o haver perdut l’ocupació. Aquesta característica tan distintiva de la RB, la de no estar condicionada a cap requisit diferent del de la ciutadania o residència acreditada, la distingeix clarament, per posar solament alguns exemples, del subsidi d’atur, dels subsidis agraris, de l’impost negatiu de la renda, …

La RB és formalment laica, incondicional i universal. Es percebria, en efecte, independentment del sexe al qual es pertanyi, del nivell d’ingressos que es posseeixi, de la confessió religiosa que es professi i de l’orientació sexual que es tingui.

Els números semblen clars, menys ESTAT més societat = a MÉS LLIBERTAT.

Està clar però, que aquest plantejament als que tenen el costum de remenar les cireres – i fins de quedar-se’n algunes més de les que els hi pertoquen – no els agrada gens.

Vosaltres enteneu perquè?.

El Roto ho explica de forma magistral.

Share

ALGUNES TÈCNIQUES PER LLEGIR I/O ESCRIURE EN EL FORMAT DIGITAL. MANUAL BÀSIC

diumenge, març 18th, 2018

Escrivia suara que ens falten lectors ‘actius’ en el mitjà paper, aquesta mancança – en bona part irrecuperable – es traslladava també a l’àmbit digital on l’aforisme ‘ bona brevis’ – el bo si breu–   s’ha guanyat a pols la categoria de paradigma.

Per als nous ‘lectors digitals’, cliqueu damunt dels enllaços situats a : aforisme ,  i paradigma, i trobareu el seu significat.

En el món digital menys és més, allò que puguis explicar  – de forma comprensible, en aquest àmbit  –  en quinze línies, no ho facis en vint, o trenta, si us plau, ‘palla’ – xerrameca insubstancial – la mínima possible.

Hi ha lògicament qüestions de coneixement més general, les majúscules fora del títol, vindrien a tenir la consideració de crits o elevacions del to de veu en una conversa, això ja ho sabíeu, oí?.   Eviteu com la pesta, els acrònims , tb per també, com exemple.  Ah!, sense ser pedants eviteu-ho emprar expressions malsonants.

Pels que vulgueu escriure, la primera cosa que es pot suggerir es llegir-vos les possibilitats  tècniques que us dona el vostre programa, google, wordpress,…. tipus de lletra, colors, incorporació d’imatges, programació de les publicacions,…, i la segona – i sens dubte la més important – és documentar-vos de la qüestió sobre la que voleu escriure, recordeu QUE NO TOT està a internet – encara – , i que continuen existint les biblioteques i les publicacions especialitzades.

Amb aquestes mínimes instruccions, que em vagi oferir a impartir gratuïtament al Mirador, i que EX NOVO ofereixo altra vegada, uns – quants més millor – a llegir, i els altres amb el màxim coneixement de l’eina que tenen entres mans, i amb el major nombre de dades possible a escriure. Uns i altres recordeu sempre, que fent i desfent, aprèn l’aprenent.

Donec Perficiam

Antonio Mora Vergé

Share

ENDAVANT LES DONES, MALGRAT EL PP

dijous, març 8th, 2018

Miquel Ferreres i Duran,  va començar la seva carrera al diari El Correo Catalán a mitjans dels setanta i ha col·laborat amb un bon nombre de revistes i publicacions (El Jueves, El Be negre amb potes rosses, El Triangle, Econòmics, El Papus, El Temps, Diari de Barcelona, Avui, o El País).

També a La Vanguardia, on va treballar entre els anys 1989 i 1997, i on caricaturitzava els personatges de l’actualitat. Fou caricaturista del programa de televisió “Tribunal popular”. Posteriorment, des del 1997 fins al febrer del 2018 publicà diàriament la secció “A la rereguarda” d’El Periódico de Catalunya. El febrer de 2018, segons el diari per qüestions d’estructuració de l’empresa, és acomiadat.

A partir de l’1 de març de 2018 Ferreres passa a formar part del Diari ARA, amb la publicació d’una vinyeta diària.

Reproduïm la que signa avui 8.03.218

Share

ESCOLA ELS PINS. CABRIANES. SALLENT. BAGES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

diumenge, març 4th, 2018

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvingut

Trobava a l’Hemeroteca : Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecte municipal de Berga. Emilio Porta para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent (Barcelona) de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianas, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet.


Des del coneixercatalunya.blogspot.com hem col•laborat amb l’edició de Manresa de Nació Digital, durant molt de temps de forma desinteressada, i ho continuaríem fent, sembla que dissortadament però, la història del Bages no els interessa i/o no ven.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica – que ja justificaria l’esforç – , cal mantenir viu el record de les facècies que es va fer contra Catalunya i els catalans, per evitar que ens ho tornin a fer.

L’esforç bèl•lic que es va desplegar infructuosament contra els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va suposar l’abandó en molts casos d’inversions en escoles, hospitals,… , aquest fet – que els feixistes coneixen prou bé – no els va deturar en la seva acció criminal que no ha rebut cap sanció – ni penal, ni política, ni social – fins al dia d’avui.

 Entre 1904 i 1928 la parròquia de Cabrianes tenia assignat un vicari mestre, que feia classe als nens en una casa al costat de l’església. De les nenes de n’encarregaven les monges del Sagrat Cor. Després de 1928 l’Ajuntament assumí la instrucció pública i va llogar un mestre i un local, conegut com a Ca la Laia. El 1936 s’inaugura un nou col·legi amb dues classes i una sala per a treballs manuals, amb una estructura que encara es conserva pràcticament sense variacions. El 2004 es van celebrar els 100 anys de l’escola amb l’edició d’un llibre i una gran festa

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis on s’impartia docència per part del Vicari, i de les Monges del Cor a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

Antonio Mora Vergés

Share

EL PONT ROMÀNIC DE CABAÇÉS. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

diumenge, març 4th, 2018

Per accedir al dit pont ‘vell’, ‘romà’, ‘medieval’, de Cabacés agafem la carretera T-702 en direcció la Bisbal de falset i just abans de creuar el pont on hi ha l’enllaç amb la T-714, hem de desviar-nos per un camí a la dreta (nord) indicat com a sender del Pont Vell.

Es tracta d’un pont d’esquena d’ase de tres arcs de mig punt fets amb blocs de pedra escairats (opus quadratum), alguns amb marques de picapedrer, té una llargada 38 metres i una amplada màxima 3 metres. L’arc central és més gran que els laterals i entre l’arc central i els laterals hi ha uns trencaaigües que serveixen a més de contrafort en forma apuntada i fets també amb blocs de pedra escairats.

La part superior està feta amb pedra petita i morter i presenta dues vessants. El pont està col•locat directament sobre la roca natural del llit del riu i al voltant no es conserva sediment.

L’edició de Catalunya Romànica (1995), defensa que la seva cronologia es anterior al segle XIV.

L’aparell constructiu, ben treballat i escairat i de mides regulars, present a l’arquitectura dels segles XII i XIII, fa pensar en aquesta possibilitat. Això li atorgaria la qualificació de pont ‘ romànic’.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

Share

FORTALESA PER CONTINUAR

dissabte, gener 6th, 2018

Una tarda van veure  que pujava un capellà, cavaller a dalt d’una egua i acompanyat d´una parella de gent de mitjana edat, tot van ser xiuxiuejos a cau d´orella els uns als  altres,  i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ  A PURGAR EL PECAT.

Anava cavalcat amb la seva fortalesa d´arribar abans de ser fosc, a la parròquia

Somiador ,se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.

– ! Pere, si això en comptes d´exili serà el meu paradís!

– ! Matilde , no sents el cant dels ocells!

– Vol dir?, mossèn deien………

Un pagès amb un burro, els saluda amb un , Deu vos “gord” . Son aspres, si , però jo els amansiré es digué, m´entres davant seu s’entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d’un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al  mig.

En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.

– Obriu Pere , va dir m´entres amb un bastó apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .

En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l´estil es digué.

L´endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l´església i la rectoria.

-SOM POBRES-, “MOS” VA TOT DE GAIRELL.

En aquell moment prengué una decisió. Agafa l´egua marxa al bisbat i torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.

Era digne de veure treballar el paleta el capellà, els vells , tots refent el que podien, sense descans.

Va durar sis mesos la feina.

El dia de la primera missa, l´església plena de pagesos, que de mica en  mica en sentir-lo es posaren a riure. Decidit és dirigí a l´òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l’escapar del seu afusellament, per la guerra civil.

Aquesta era la “TARA” , encara però, tenia la música! Mira les seves boques obertes i continua tocant.

Montserrat Vilaró Berenguer

Share