LA MORT DE PUTIN. NADAL 2022

Ucraïna és un estat de l’Europa de l’Est. Afronta amb Bielorússia al nord, amb Rússia al nord-est i a l’est, amb la mar d’Azov i la mar Negra al sud, amb Romania i Moldàvia al sud-oest, i amb Hongria, Eslovàquia i Polònia a l’oest. La mar Negra també separa Ucraïna de Geòrgia, Turquia i Bulgària

L’ Andriy , un excel·lent  tirador , havia format part del  Destacament d’Operacions Especials «Azov» (també conegut com a Regiment Azov ) que havia defensat  la planta metal·lúrgica Azovsta de Mariúpol a la regió costanera del mar d’Azov fins al límit de la seva resistència física, i que havia estat fet presoner, traslladat a Rússia on el van condemnar a mort, lliberat finalment a canvi de  Viktor Volodimirovich Medvedchuk, amic de Vladímir Vladímirovich Putin i altres presoners russos.

Integrat ara a la  Guardia Nacional de Ucraïna, li varen fer un retocs estètics i  va rebre entrenament per infiltrar-se en territori rus amb la missió de matar a Vladímir Vladímirovich Putin, tasca per la que comptarien amb russos descontents del sàtrapa.

Al Nadal de l’any 2022 estava a Moscou, dalt d’un edifici amb vistes al Kremlin, on amb un fusell d’alta precisió, dotat amb els darrers avenços de la telemetria,  esperava la sortida de Vladímir Vladímirovich Putin.

Amb catalana puntualitat baixaven les escales del Kremlin, Vladímir Vladímirovich Putin i bona part del seu estat Major, l’ Andriy tenia coll avall, que la seva missió el condemnava a ell també a  la mort.

El primer tret  va anar al cap de Vladímir Vladímirovich Putin causant-li la mort de forma immediata, altres trets acabarien també amb bona part del seu estat Major, i li permetrien encara desfer-se dels seus “ col·laboradors” russos, que tenien instruccions de matar-lo tant aviat com Vladímir Vladímirovich Putin rebés un impacte.

Els plans de  l’ Andriy eren senzills,  tenia documentació falsificada i roba de civil, i la intenció d’apropar-se tant com fos possible al Kremlin, on la policia dispersaria – sense cap control – als curiosos.

La fugida de Moscou va ser complicada com us deveu imaginar, el pitjor l’esperava però a Ucraïna, on enlloc de rebre reconeixements per la seva missió, el van eliminar de forma “ silenciosa”.

Ah!, això està clar, no ho trobareu al llibres d’història.

 

 

 

 

UN NOU CAMI SEMPRE ÉS UN CAMI

Un home mirava tristament la finestra del seu despatx. Pensava – estic cansat de la meva rutina que jo no he escollit -. Sempre els mateixos problemes que s’engreixen i es multipliquen sols. L’home cansat i avorrit es va quedar encaterinat mirant la finestra. En aquell moment va passar un ocell volant. L’home el va seguir amb la mirada fins quedar hipnotitzat. Mentrestant pensava – necessito volar com aquest ocell i retrobar els horitzons perduts -. Segons més tard estava volant entre els núvols amb una gran rialla dibuixada en la seva cara. La tristesa es va esvair i una plenitud el va envair. El primer dia va ser molt divertit. Va anar passant el temps i res canviava. Arribava a un nou horitzó i comprovava que tots els horitzons eren iguals. A més tant temps volant pels aires havia afectat el seu equilibri i patia vertígens. La tristesa va tornar. I va pensar – estic cansat de la meva rutina, però és la que jo he escollit. Com podria sortir-ne -. Entremig de marejos i vertígens va escoltar dir el seu nom. Era la seva secretaria que l’estava despertant. De mica en mica va tornar a la realitat i va donar les gràcies perquè tot havia sigut un somni i per tenir una rutina que toques de peus a terra i no hagués de volar.

Cita de Svileta de Tessàlia: el pecat de sempre és voler el què no tens i la virtut oblidada és adaptar-te en el teu entorn.

Francesc Estival Vilardell

QUE NO US ENGANYIN – MÉS-.

Tenia ocasió de fer petar la xerrada amb una persona que havia estat regidor d’hisenda, i que havia aconseguit reduir el servei del deute des del 25% fins als 15%, i conseqüentment havia possibilitat un període de NO increment dels impostos i tributs municipals.

Li demanava que m’expliques la formula meravellosa que permetrà – segons alguns Partits –  baixar els impostos i mantenir alhora l’escanyolit ESTADO DEL BIENESTAR del que gaudim, unes comunitats més que les altres al REINO DE ESPAÑA

Aquí intento traslladar el seu raonament :

Si tenim, grosso modo, una distribució de la despesa pública  de la forma següent:

DESPESES DE PERSONAL                                         50

PAGAMENT DELS INTERESSOS DEL DEUTE     25

PAGAMENT DE SERVEIS                                          20

EDUCACIÓ, SANITAT, DESPESA SOCIAL              5

Malgrat que lògicament la inflació fa augmentar els ingressos fiscals, i que el creixement desorbitat dels de la llum i el gas tenen un efecte MOLT positiu per les finances públiques,  quan  es faci efectiva una reducció dels ingressos fiscals per part dels Partits feixistes o neofeixistes, caldrà inexorablement augmentar el deute públic per a anivellar els comptes, de on us sembla que sortiran els diners?.  NO està clar de les despeses de personal, que s’hauran d’augmentar per evitar “ tensions socials explosives “, NO del pagament dels interessos del deute, que s’hauran de dotar de més recursos per atendre’ls, NO del pagament de serveis – que en bona part “ amaguen “ despeses que s’haurien d’incloure a la partida de despeses de personal -, i que amb l’augment dels preus, també s’haurà de reforçar,

Està clar, no hi ha cap alternativa “ creïble” que la mossegada s’endura TOTAL o PARCIALMENT la minsa previsió de despesa en EDUCACIÓ, SANITAT, DESPESA SOCIAL,….

Dit queda.

EL DESCANS DELS SOMNIS

Com si anés a una festa de disfresses, la tardor es vesteix de mil colors. Tanmateix sols ens vol consolar. Ella sap que en la seva passejada autumnal, la natura quedarà esmorteïda i les il•lusions gelades. Espantats pel fred els ocells fugiran cap al sud emportant-se les seves piulades cançons. Una rigorosa severitat ambiental ens envoltarà. Perdrem llum i el nostre esperit la seva força. Inexorablement de  mica en mica els mil colors del nostre consol s’esvairan. Les fulles cauran, es marciran i el vent s’emportarà la seva pols. Finalment els somnis hivernaran. Dormiran i no tornaran a despertar fins al proper esclat primaveral. Serà aleshores quan els colors, ocells i il•lusions tornaran a renéixer i ompliran vides.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la petita mor més subtil i colorista és l’arribada de la tardor.

Francesc Estival Vilardell

COSES PER LES QUALS RECORDAREM ISABEL II

Per què podrem recordar Isabel II? Des de 1952, ha estat reina del Regne Unit i de 14 estats independents alineats amb la democràcia (Canada, Austràlia, Nova Zelanda, entre altres) i els titulars amb la seva mort inclouen la descripció de la seva fortuna, les histories familiars de desacords amb Lady Diana, amb la relació difícil amb el seu net Harry i la seva esposa Meghan Markle, tot produeix abundants histories que ens desborden. Tots els mitjans de comunicació: teles, diaris, xarxes socials no deixen de difondre els molts diferents aspectes del seu entorn polític i familiar.

Per la seva condició de reina en un sistema parlamentari, les decisions polítiques no las ha pres ella, si no el Parlament i els diferents Primers ministres i Governs, però es planteja la qüestió de perquè serà recordada a banda dels temes que no deixen de ser privats de la seva família.

Si situem com essencial pel Regne Unit la Segona Guerra Mundial, amb els intents de Hitler d’ocupar el seu país, Isabel II per la seva joventut –tenia 13 anys al declarar-se la guerra el 1939 i 19 anys quan va acabar el 1945—no podien ser decisius i va ser el seu predecessor Jordi VI qui va haver d’enfrontar-se als moviments que volien pactar amb el nazisme i col·laborar amb ell.

Però no podem deixar de recordar que va ser el Parlament i, en el seu nom, Winston Churchill, qui amb 66 anys i com Primer Ministre va decidir declarar la guerra a Alemanya i va dirigir les operacions militars. Per això es ell el més recordat, malgrat que va perdre les primeres eleccions (1945) després de la guerra.

Durant el llarg regnat d’Isabel II des de 1952 fins al 2022, hem vist sobre tot el fi de la etapa de les colònies de l’imperi britànic i la seva posició totalment protocol·lària com a reina de 14 països, però en ser països amb sistema democràtic el seu paper no ha estat rellevant.

No podem oblidar la seva fortuna personal ni tampoc cal oblidar els efectes del colonialisme anglès i la  relació que ambdues coses tenen, fets que no han estat valorats i jutjats. Altres monarquies i repúbliques en Europa (Bèlgica al Congo, França a Argelia) han viscut similar relació amb fets colonials recents i s’ha aplicat una justícia cromàtica en que els negres i natius, eren exclosos de drets humans fonamentals. I doncs, perquè aquesta exaltació d’Isabel II?, Els pobles son així. Son tolerants si no se’ls anima a fer el contrari.

Aquests dies hem vist anglesos antimonàrquics fent protestes i manifestacions, però el sentiment de la majoria no es troba en aquest debat, per considerar que és un tema superat pels valors democràtics un cop la monarquia queda integrada com una institució, per bé que el govern és qui decideix sobre els temes que afecten als ciutadans. Així de fàcil.

Imaginem quan arribi la mort del rei emèrit Joan Carles i la “festeta” que ens prepararan els partits com ERC, l’ANC , OMNIUM , contra una monarquia que té grans similituds amb la resta de monarquies europees, que no s’atreveixen a criticar. A Europa, al món, hi ha repúbliques i monarquies son acceptades les que mantenen com a valor decisori el sotmetiment a la democràcia parlamentaria, com la nostra.

Això demostra que a Catalunya hi ha una part que sempre viuen en els passats conflictes i amb uns partits que no volen acceptar realitats i viuen ancorats en el passat. Passa amb la monarquia, passa amb el relat partidista del 1714 , passa amb la proposta dels Països Catalans, passa amb la independència, que mai ha tingut ni té prou acords. No son els temes que preocupen a la majoria dels ciutadans, escoltem-los a tots.

Poden ser 150.000 o els 700.000 que s’atribueixen en la Diada de 2022, però hem de recordar que el cens electoral a Catalunya –com es resolen les qüestions – es d’uns 5,6 milions. Cal ser respectuós a les peticions, sempre que alguns no les vulguin imposar unilateralment, com de forma militant pretenen, per sobre la decisió de la resta.

Consideren les seves idees com les millors però son únicament una opció. És el que creuen totes les ideologies, polítiques, religioses, però la realitat és molt diversa i no podem imposar el nostre relat, pel treball de la militància missionera. Quasi com a excepció tenim l’islam que no té aquesta faceta de missioners, no propicien institucionalment les conversions.

Ja tenim qüestions prou complicades: afectació climàtica del medi ambient, inflació, problemes energètics, falta de distribució de la riquesa, discriminació de la dona i una llarga llista de problemes, com per veure que l’espai polític es distreu amb el recordatori d’històries i batalles caducades que es deurien aparcar i mantenir en el record, però no pretendre imposar-les actualment.

Deixem en pau la història i enterrem els conflictes irresolts, que no permeten els acords per resoldre els problemes reals. Ja tenim els historiadors per mantenir la memòria, però posem-nos al dia sobre les realitats que tenim que resoldre.

@josecoderch, un afegit a Guimerà.

UN POLITIC TANCAT EN EL FRIGORIFIC

Quin espant!… un dia vaig obrir el frigorífic i vaig trobar un polític dintre. Era un damnificat de les darreres eleccions. El seu partit va perdre i no li van trobar un lloc on col•locar-lo. Mentrestant els seus amics han fet una llei a mida i me l’han engiponat en el meu frigorífic, és legal i no puc fer res. Conservat pel fred espera pacientment que es convoquin noves eleccions, el seu partit les guanyi i torni a ser parlamentari. Sembla decebut i trist. La seva imatge fa basarda. Els seus ulls estan irritats. Uns caramells pengen del seu nas. El seu cabell està emblanquinat de gebre. Sembla espantat i tremola. A més es menja les meves croquetes. Finalment vagi pactar amb el polític i li vaig dir que acceptaria que visques en el frigorífic, però amb la condició que no es menges les croquetes. Va acceptar, però el polític segueix menjant-se les croquetes, que estrany no ha complert amb la paraula donada. Estic desesperat i no sé que fer amb el polític que habita dins el meu frigorífic.

 

Cita d’en Svileta de Tessàlia: en la política sempre s’acaba fracassant. Malgrat això sempre hi ha voluntaris per fracassar.

Francesc Estival Vilardell

LA CAIXA DE NÚVIA

Els collons del pare abat !, va dir el seu home en baixar l’escala i ensopegar amb un gat. Va ser amb tant mala fortuna que va donar un cop molt fort a una caixa de núvia que tenien al darrer replà de l’escala i es va fer un bon cop al genoll.

En Siscu era pagès i no gaire ben parlat, bona persona però, treballador   i anima candida.

La Roser era una mica bleda i rata de sacrista i es  va persignar tota amoïnada pel  que ella en deia, pecats ,que sortien per la boca del seu home.

Al cap de una estona va escombrar l’escala , i en ser al indret on havia ensopegat el seu home, va sentir com un “clinc” que feia l’escombra com si arrossegues alguna cosa metàl•lica. Es va ajupir i va recollir del terra al que va veure amb gran sorpresa era una cosa rodona que la bona dona va pensar era una medalla de la Verge. Però no ,va veure que era una moneda d’or .

La va mirar i remirar, si era una moneda d’or. Devia estar dins la caixa de núvia amagada en algun racó i amb la patacada del seu home havia sortit. Va mirar i remirar forats, racons va treure roba de la seva besàvia, que encara era a dins i res, ni cinc cèntims.

No va dir res a en Ciscu, era una mica ratota i va pensar que la moneda no se sap mai que pot passar !!. Potser la tindre de menester algun dia, es va dir.

Va cavil•lar i cavil•lar i va pensar que si ni havia una potser ni havien dues. El que tenia de fer era fer exactament el que havia fet el seu home, donar-se una gran trompada.

Va posar el gat exactament al lloc on va ensopegar el Siscu. Va dir que el bon Deu la perdonaria si pecava una vegada. Va mirar de entrebancar-se amb el gat ,inclús va dir . Els collons del pare Abad !!

Va donar tal entrebancada que va caure escales avall i va ensopegar també amb la caixa de núvia. Malgrat el cop i el esquinç que es va fer a una cama , va mirar esperançada al terra. I amb gran sorpresa va veure que no hi havia res.

Va pujar plorosa i coixa  les escales car la cama li feia mal.

Així la va trobar en Ciscu, al tornar a casa feta un mar de llàgrimes. Però per més que li va preguntar que li passava no en va treure ben res. Sols va dir, he caigut a l’escala.

Va pensar que Deu l’havia castigat pel seus dos  pecats, gasiveria i blasfemar.

Montserrat Vilaró Berenguer

LA MÚSICA DE LES LLEPOLIES

Quan el dia sigui rúfol i l’esperit no aixequi l’ànim, busca on s’amaguen els colors i la música. Per exemple visita una botiga on la dolçor sigui la protagonista i deixa volar la teva imaginació. Això és el que et passa quan entres en una botiga de llaminadures. És com una orquestra de sabors, olors i colors preparada per començar un concert. Només entrar a la botiga els caramels toquen el violí i amb els seu nyigo-nyigo volen cridar la teva atenció. Les galetes la trompeta i esclat darrera esclat et conviden a menjar-te-les. El pa de pessic toca el flautí i sense parar de xiular et recorda que està allí. Les fruites confitades i cobertes de xocolata la percussió i a cops d’efecte sonen molt fort. La melmelada en un racó, dolça i discreta, mentre arpeja sensacions t’esgarrapa el desig. Els confits d’anís toquen el fiscorn i toc a toc ho il•luminen tot. Un grapat de melindros eixerits piulen com una coral d’ocells i volen ser els teus amics. I de mica en mica un vent remeier va desenteranyinat la teva tristor, fins fer-la desaparèixer.

190516 Pastisseria Falgueras de Vilassar de Mar

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la teva imaginació és l’única solució a les teranyines de la depressió. 

Francesc Estival Vilardell

CONSPIRANOIA

Havíem publicat al Diari de Castellar del Vallès.

 INCIDENCIAS  ELECTRICAS EN LA ZONA ANETO, JAIME I, BALMES,  ALI-BEY , MONTSENY . DIAS 1 Y 2 DE SEPTIEMBRE

CAP PROBLEMA ELS DIES 3,4,5,6 I EL QUE PORTEM DEL DIA 7

De repente se cae el diferencial, y  cuando se rearma se vuelve a caer hasta 7 o 8 veces.

Luego pasan horas/dias/semanas/meses  sin averías.

Tenemos constancia de al menos  CINCO DOMICILIOS, en las calles ANETO y JAIME I, BALMES, ALI-BEY, i MONTSENY

Si le sucede a alguien más, rogamos dejéis  un comentario.

Al parecer la suministradora no facilita la energía en las condiciones pactadas en la póliza.

El DISSABTE 3, DIUMENGE 4,  I DILLUNS 5, DIMARTS 6, i DIMECRES 7  ALMENYS FINS AL MOMENT , CAP PROBLEMA

ENDESA ES VA COMPROMETRE A  ENVIAR UN TÈCNIC

ESPEREM NOTICIES DE LA CASA ON VAGI.

NO TENIM DADES – ENCARA-  7.9.2022

Hauríem de confegir una relació d’afectats, i posar el tema en mans de la Fiscalia.

Els fets poden implicar danys importants als equips domèstics.

Ens expliquen – com hipòtesis – que el problema potser que no rebem la corrent a 220, i en el retorn, els diferencials “ moderns” molt més sensibles  salten perquè interpreten que hi ha una fuga.

Un possible remei és buscar diferencials més antics que tenen una menor  “ sensibilitat” , l’altra fora canviar el distribuïdor, cosa del tot impossible ens temem

Algú comenta que tot plegat és una campanya de preparació davant de les previsibles restriccions que s’aplicaran aquesta tardor/hivern

Sigui el que sigui, ens agradaria poder confirmar-ho.

 

CAP COLOR S’HA PERDUT

Per les vacances del 2022, he tornat a Alsàcia, Selva Negre i aquesta vegada donant uns passos per la Borgonya. La primera vegada que vaig visitar aquestes regions em van impressionar el vigor dels seus colors. Eren brillants, variats, però els recordo amb preocupació. Em preguntava, després de les esgarrapades de la pandèmia, una guerra i la caiguda d’il·lusions, quants colors havien desaparegut? He pogut comprovar que estant tots, però més apagats. Em consolo pensant que quan el sol torni a sortir sense restriccions els colors tornaran a brillar com abans. El  més important però,  és que hi són tots, caminant cap al futur i oblidant el passat. Decididament vaig ajuntar-me al seu viatge. Si vols pots venir amb nosaltres. De moment som tres jo, els colors i la il·lusió que el futur serà diferent.
Kaysersberg
Cita d’en Svileta de Tessàlia: el món és rodó i allà on s’acaba una època en comença una de nova.

Francesc Estival Vilardell 

Us faig arribar un àlbum fotogràfic on trobareu tots els colors https://photos.app.goo.gl/8yBB6ZE2oLeuPLPY8