IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE COLLDERAT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juliol 22nd, 2017

Rebia un email de la Claudia Guzman, en el que atenen el meu prec a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html em deia ;

Te envío antecedentes sobre la escuela.

Efectivamente existió una escuela. En las búsquedas Bibliográficas, en la Vanguardia 18 de abril 1914 (aparece como escuela “Vacante de Colldelrat”. Y el 18 de abril 1922 (justo 8 años después) también en La vanguardia dice “ Se ha dictado una disposición por la que se oblijia a los ayuntamientos de Fondarella y Collderat de esta provincia a, que faciliten locales en condiciones donde instalar sus escuelas”

Hemos logrado conocer el nombre de dos de las profesoras, que estuvieron destinadas aquí (también documentadas por archivos):

Las Señoras: María Giró Pellegrí nombrada titular de la plaza de maestra 1926 y Concepción Sancho Colás 1934 como interina.

Te envío una foto antigua de los años 80… este fin de semana te envío una actual

En la parte baja hay un horno comunitario, en la 1º planta era la escuela y en la 2º planta la casa de la profesora

Un abrazo.

És una obvietat recordar que a cada llogaret, poble, vila o ciutat hi havia almenys una escola, publica, privada , o confessional – de qualsevol religió -, abans de la dictadura franquista, com diu el Josep Olivé Escarré ( Sant lloren Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , a tot arreu hi havia escola, ajuntament, església i cementeri i fins alguns edificis notables.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

A Catalunya, només per excepció els edificis que acollien escoles han estat considerats ‘ monuments’ , sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades de la del poble on viviu i/o en el que vareu néixer.

Necessitem l’ajuda de TOTS ELS CATALANS.

La Noguera, Lleida , Catalunya i els vostres fills i nets, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS DE SANTA CRISTINA D’ARO ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

juliol 12th, 2017

Fent recerca del Mas i l’Església de Sant Josep, a Santa Cristina d’Aro, trobava a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Cristina&page=6&pos=54

A Santa Cristina d’Aro l’escola de nens estava ubicada a la planta baixa d’un edifici que en el pis tenia les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici de l’avinguda Església número 33, era una construcció preexistent que l’any 1857 amb la col•laboració de tot el poble es va convertir en Ajuntament i Escoles de Nens (actualment, després de la restauració de l’any 1980 s’ha convertit en Casa de Cultura i Biblioteca Pública).

Mentrestant, l’escola de nenes anirà pelegrinant per diversos emplaçaments del poble.Ens agradarà rebre fotografies a l’email coneixercataunya@gmail.com de tants indrets com sigui possible en que s’establís l’escola de nenes de Santa Cristina d’Aro abans de la dictadura franquista.

Hi ha un intent de solucionar aquesta situació de precarietat amb un projecte de l’any 1936 d’Escoles Unitàries “para niños, niñas y párvulos” signat per Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960), que no es va realitzar. Aquesta és una més de les grans contribucions de la dictadura franquista en l’àmbit de l’educació.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

 

Antonio Mora Vergès

PD.

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya és de lliure disposició, ens agradaria que servis per completar el mapa d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en tots els àmbits, local, comarcal, provincial, nacional ….

Share

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juliol 7th, 2017

Ferran Puigpinós Riart em prevenia a Lluçars, antiga capital de la Baronia de la Vansa, dels desnivells que hauria de salvar en la meva visita a l’església de Sant Salvador, situada a la part alta del nucli antic de Vilanova de Meià, als peus de la serra del Montsec.

Patrimoni Gencat explica que és un edifici aïllat d’una nau amb tres cossos, al costat d’una plaça amb petits trams enjardinats.

La portada, adovellada, és oberta al mur de migdia i està emmarcada per dues arquivoltes d’arc rodó sostingudes per quatre columnes, que presenten els capitells decorats amb motius geomètric i vegetals.

Es tracta d’un edifici d’una nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.

La volta descansa sobre dos arcs torals acabats en unes senzilles mènsules que exteriorment coincideixen amb uns contraforts adossats.

L’absis, de planta semicircular, es troba en un nivell superior al de la nau. Al seu interior, sis parells de columnes adossades disposades en dos pisos sostenen els nervis que alhora suporten la volta de forma radial. La nau principal està coberta amb una volta de canó de perfil apuntat sostinguda interiorment per tres arcs torals.

L’absis és cobert per una volta de creueria molt primerenca amb sis grans nervis interiors i els corresponents contraforts exteriors. Aquest fou sobrealçat en època gòtica i s’hi obrí un finestral ogival, així com una rosassa al mur de ponent.

En aquesta mateixa façana es construí una portada gòtica, que forma un cos sobresortint. La porta és emmarcada per sis arquivoltes ogivals i decorada amb calats i traceries. Al centre de l’arc interior hi ha una talla gòtica de la Mare de Déu amb l’Infant, voltada dels Reis Mags i de tres àngels.

A la peanya d’aquesta imatge hi ha una inscripció, en lletra gòtica, amb la data de construcció d’aquest portal. Es troba als costats d’un escut i està escrita en català i llatí. La traducció més correcta sembla ser:

“Aquesta imatge la féu en Francesc Duluga l’any del Senyor 1327”. També és d’aquest moment la part baixa del campanar d’espadanya, situat al mur de migdia, acabat en època barroca.

Les dues capelles adossades a la capçalera formen una mena de creuer datat als segles XVII i XVIII. La del costat de l’epístola, de dimensions reduïdes, és coberta per una cúpula semiesfèrica amb una llanterna. A la de l’evangeli, de grans dimensions, s’hi entra per un arc gòtic decorat amb figures d’àngels, presenta una gran cúpula octogonal amb finestrals.

A l’interior del temple és conserva la talla policromada gòtica de la Mare de Déu del Puig de Meià i una imatge romànica de la Mare de Dèu.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada. 2010

Detall de l’altar, fotografia de Xavier Oms Arias

Sant Salvador depenia de Santa Maria de Meià, petit monestir fundat per Guillem de Meià a la primera meitat del segle XI.

No hi ha dades ‘oficials’ a la xarxa dels censos de la Baronia de la Vansa, i dels de Santa Maria de Meià, fent ‘malabars estadistiques’, es a dir comparant la població que tenia Vilanova de Meià al cens de 1857, 2076 ànimes, i les d’un cens quasi actual 229, tenim :

DADES CENSALS 1857 2016

VILANOVA DE MEIÀ 2076 229

SANTA MARIA DE MEIÀ 1142 126

LA BARONIA DE LA VANSA 1215 134

AVUI 4433 414

S’ha perdut el 90,66% de la població. Un èxit més del REINO DE ESPAÑA

L’edifici actual és una construcció romànica, probablement del segle XIII, modificada a les darreries d’època medieval i ampliada en època moderna.

Feia una relació d’esglésies que NO VISITAVA en la meva estada a la ‘Vall clotada’ :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/esglesies-que-no-visitava-en-la-meva.html

Properament apareixeran al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

SANT SALVADOR DE VILANOVA DE MEIÀ
SANTA MARIA DE MEIÀ
SANT PERE DE LLUÇARS
SANT PERE DE BOADA
MARE DE DÉU DEL REMEI DE GÀRZOLA
SANT ISIDRE DE TÒRREC I L’ESTUDI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA
L’ESTUDI DE SANTA MARIA DE MEIÀ

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE SANTA MARIA DE MEIÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juliol 5th, 2017

Preguntava a Santa Maria de Meià on estava l’escola o l’estudi abans de la dictadura franquista, i m’adreçaven al carrer del Font,1.

Advertia una curiosa obertura que em feia pensar que l’edifici podia haver tingut altres usos en el passat, com em confirmava la meva consulta a patrimoni Gencat, que ens explica; edifici situat a la cantonada, de planta baixa, dues plantes i golfes. Abans havia estat una església amb la porta central rectangular motllurada. Té dues finestres quadrades als laterals i una d’espitllera amb arc de mig punt a la façana del carreró que avui queda entre dues plantes. Els dos balconets i les noves finestres han estat retallades al mur de carreus que està escairat a la façana principal i filades rústiques a la façana lateral, que podria ser encara anterior.

A la làpida fundacional que es troba encastada a la cantonada de la façana principal de l’antiga església de Sant Benet hi figura la data 1641.

L’edifici havia acollit l’Ajuntament fins a l’any 1926 en que s’agregava al municipi de Vilanova de Meià, juntament amb Peralba abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat.

No fa cap esment a que en aquest edifici es desenvolupes l’activitat docent en el període anterior a la dictadura franquista. Retratava una placa en memòria del Sebastià Piera Llobera, que alhora que acredita l’ús de l’edifici com escola, deixa clar que els soldats feixistes no portaven material escolar a les seves motxilles.

La síndrome d’Estocolm és un flagel a Catalunya. A tall d’exemple- mal exemple – l’autoria del pantà de Camarasa, construït als anys 1920 per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda com ‘la Canadenca’ que seria espoliada pel franquisme, s’adjudica popularment al sàtrapa.

Ens manquem MOLTS DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CATALUNYA.

Des de les ‘Administracions Democràtiques Catalanes’ s’ha fet POCA COSA per recuperar la memòria històrica, des de les ‘altres’ es continua fent TOT I MÉS per destruir-la, la recuperació NOMÉS serà possible des de la ciutadania.

Esperem rebre imatges i/o dades de l’escola del lloc on vas néixer o els teus ascendents a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

juliol 2nd, 2017

M’explicaven que abans de la dictadura franquista a Santa Margarida i els Monjos, ja es coneixia l’escriptura, la gramàtica, la geografia, la història, les matemàtiques, .., que molts dels veïns sabien llegir i escriure, i que és una mentida que a les motxilles, els soldats feixistes portessin, llapisos, llibretes i altres estris per la quitxalla.

Quan als locals on s’impartia la docència em deien que a l’Ajuntament antic, i algú afegia que també al Mas Catarro, on ara hi ha per cert l’escola d’adults. No en trobava – cal insistir en que ENCARA som al REINO DE ESPAÑA- cap informació escrita que avalés aquestes informacions. Si atenem al fet que a la Ràpita ja tenien com recollíem a :

Antic Ajuntament, bastit, segons la data de la balconera, a l’any 1882. Fou substituït a l’any 1945.

Mas Catarro, a la base de la torre dels fons, hi ha la Capella de Sant Carles, de la que ens agradarà tenir notica de la seva concreta advocació . La cultura ‘ religiosa’, pateix com la pràctica, una davallada sense precedents.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de-la.html

Dono per bones les dades que em donaven a reserva de trobar millors fonts.

En el llarguíssim període de la dictadura franquista es va fer una excel•lent feina en la destrucció de la memòria històrica de Catalunya, els ‘politics demòcrates catalans’ NO HAN FET EL QUE CAL I/O CALIA per reparar fins on sigui possible aquells estralls.

Us encoratjo a fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on viviu, on veu néixer, i/o on ho va fer la vostra familia.

Catalunya us ho agrirà.

“Maleït el qui espoli al poble català!
” I tot el poble respondrà:“Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

No consola gens constatar que aquesta tònica perversa es donava també en altres indrets del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ORTA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

juny 26th, 2017

La recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ens portava per tota Catalunya; dissortadament les nostres reiterades demandes de col•laboració a la ciutadania havien tingut una resposta molt feble, i les adreçades a les Administracions Públiques Catalanes, llevat d’algunes honroses excepcions – no tothom està en política per a ‘fer diners’ – s’estavellaven contra la indiferència i/o en alguns casos la manifesta incomoditat.

Feia un llarg recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de :
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

Preguntava on era la Caserna de la Guàrdia Civil?. Als joves que viuen a la conurbació barcelonina, això els sonaria estrany, Guàrdia Civil?, doncs si; el rei Carles IV (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 – Roma, 19 de gener de 1819) l’any 1797 impulsa la creació d’una escola en aquesta població, advertiu que a la imatge en pedra apareix ORTA i no HORTA . De Carles IV el millor que es pot dir, és que no semblava un Borbó.

Patrimoni Gencat explica que l’any 1985 es va rehabilitar íntegrament la façana principal, quan l’edifici va passar a ser caserna de la Guàrdia Civil. La transformació d’escoles en casernes és un lloc comú en la ‘Història de España’, i deixa MOLT CLARES les prioritats dels nostres ‘pares de la pàtria’.

Quan a la descripció llegia ; edifici de planta gairebé rectangular amb dues façanes, la principal al carrer Medi Natural (abans Mestre Guàrdia) i la posterior al carrer Doctor Esteban Messeguer.

La façana posterior només té planta baixa i pis degut al desnivell del carrer respecte de la façana principal.

La façana principal consta de planta baixa i dos pisos. És tota arrebossada i pintada de color blanc, tot ocultant el paredat i l’aparell de carreus de pedra originari que envoltava totes les obertures. Actualment només resten a la vista els carreus de l’arc rebaixat que fa d’accés a la planta baixa, els mitgers i els que fan de separació entre la planta baixa i el primer pis. Les obertures dels dos pisos són força regulars, mentre que les de la planta són desiguals.

Sobre la porta d’accés, just a l’eix central de la façana, hi ha el finestral d’un balcó tapiat , aprofitat en el seu moment, per a encabir-hi un plafó de rajoles amb l’escut de la Guàrdia Civil.

A Bot m’explicaven que l’escola havia estat al primer pis de l’edifici de l’Ajuntament, a Arnes fins m’ensenyaven on havia estat la porta – avui tapiada – per on accedien a l’escola els infants, a Prat de Comte, no trobava cap esser humà per preguntar-li; ens encantarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’arribava fins Arenys de Lledó, població de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol, on m’explicaven – en llengua catalana – on era l’escola de nens. Com podeu imaginar l’edifici no està considerat ‘ monument ‘. Res agermana més als pobles que compartir uns governants estults.

Dinàvem esplèndidament al restaurant Miralles d’Orta.

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra  Alta a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d’Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juny 18th, 2017

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que ‘manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE – que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

Share

EN ELS PRIMERS 10 ANYS D’EXISTÈNCIA

juny 12th, 2017

Quan començàvem fa més de 10 anys  les publicacions al bloc fèiem una ‘declaració d’intencions’ :

CONÈIXER CATALUNYA

AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, … QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

Amb els pas dels anys hem esdevingut  per als catalans que no viuen, o NO PODEN viure a Catalunya,  els de la diàspora, el mitjà que feia possible estar ‘connectats’  amb Catalunya,  fent realitat una de les estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims del Montserrat
Amb terra i mar, oïu a qui us implora !
Torneu a Déu els cors que l’han deixat !

Certament és i ha estat una tasca col·lectiva en la que entre MOLTES MÉS PERSONES han col·laborat :  Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz, Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors, Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d), Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes, Valentí Pons Toujouse, Joan Vives Castells, Joan Dalmau Juscafresa, Joan Serra Saún,   Rosa Ventura Cutrina, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), .., a tots públicament gràcies !!!

Admetem, som demòcrates,  que el coneixercatalunya  no és una moneda de 2€ que agrada a tothom, insistim però, en el nostre dret inalienable a existir.

No hem tingut ‘grans temptacions ’,  ningú ens ha ofert l’oro i el moro pel bloc – encara- ; algú ens ha manifestat que això que fem no ‘ té  cap interès’ – està clar que si, almenys per a nosaltres,oi?-; hem trobat molta col·laboració en les persones  que viuen a la Catalunya interior, que definim carinyosament com el ‘forat negre’, i tenim intenció de garantit  l’existència del coneixercatalunya quan el bon Déu ens cridi a la seva presència, i ens faci explicar assentats a la vora del foc, les nostres experiències  per les terres catalanes.

Publicàvem  suara http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ens-mantindrem-fidels-per-sempre-mes-al.html

On dèiem; al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política – , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció – . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.

Berguedà actual. Diari digital.

Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital – , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/

https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

…..

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,…, amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat

naciodigital@naciodigital.cat

…..

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Alhora que un insistim en que Catalunya us ho agrairà, us fem avinent que en la qüestió del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, potser sense ser-ne conscients, estan ACTIVAMENT EN CONTRA.

 Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARTESA DE SEGRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juny 5th, 2017

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Venia de Montsonís, Rubió de Baix i el santuari del Salgar, i em topava amb l’edifici de les ‘escoles velles’ d’Artesa de Segre de les que Ramon Giribet i Boneta, Secretari-Tresorer de l’Associació Cultural La Palanca de Artesa de Segre (Noguera), em feia arribar un email en el que m’explica que l’edifici antic , conegut com a Escoles Velles, que data de l’any 1921 , fou obra de la Mancomunitat. Va estar en funcionament fins al curs 1975-1976 en què s’havia construït un centre pilot EGB-FP i que ha esdevingut un complex educatiu de 3-18 anys (Escola Els Planells, amb edifici nou de 2009, i Institut Els Planells, que ocupa tot l’edifici de 1976, reformat també el 2009).

Actualment les Escoles Velles acullen la llar d’infants municipal i el casal de la gent gran, a més d’alguna entitat, com per exemple l’Orfeó Artesenc.

Curiosament, tenim els carrers Escoles i Monges respectivament, denominació que prové de la ubicació dels dos centres en els respectius carrers.

Trobava a l’Hemeroteca de la Vanguardia :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/09/22/pagina-3/33296352/pdf.html?search=Escuelas%20de%20Artesa%20de%20Segre

Ayer visitaron al rector de la Universidad, marqués de Garulla, entre otros, el Sr. Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970) , arquitecto provincial de Lérida, que le hablo del estado en que se hallan las obras de la nueva escuela de Artesa de Segre, que ya se están terminando.

Nova seu per la Llar de Jubilats d’Artesa de Segre

Tinc alguna pregunta :

Quin non tenien les escoles abans de la dictadura franquista ?

L’edifici va ser obra de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970)?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Artesa de Segre – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

Teniu informació de l’autor de l’edifici de l’antic escorxador?.

Per als catalans i per a Catalunya la divulgació del patrimoni històric i/o artístic, alhora que un imperatiu ètic , és un clar ‘element diferencial’ de gran importància en el nostre devenir.

Si us agrada feu-ho córrer, al Sr. Facebook no li agrada que fem divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya – sense pagar -, sembla que ha llegit que som una cultura de peatge i vol la seva part.

Share

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

maig 31st, 2017

Havia demanat informació al consistori de Tàrrega, al que pertany la Figuerosa des de 1969, de la data en que s’aixecava aquest edifici i del seu autor, el pas del temps em confirmava el desinterès del Consistori targarí per aquest tema :

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-publica-de-la.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

El lloc de la Figuerosa fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Reprodueixo de la Vanguardia ; Edición del jueves, 15 marzo 1917, página 5

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/10/02/pagina-5/33319650/pdf.html?search=la%20%20Figuerosa.%20Lerida

Por rectorado han sido nombrados Ios siguientes maestros interinos: don Amado Torradelins, para Ars (Lérida ) don Antonio Huguet, para Masllorens ( Tarragona) ); don Francisco Pau, para san Salvador de Toló (Lérida); don José María tíoncumpte, para Bayasca(Lérida); don Juan Mar^n, Tiara Feró (Lérida ) ); don Ricardo Ballesuer, para Ortoneda ; don Juan Hugut-, para Reus; doña Carmen Escalona Pérez, pasa Samalús (‘Barcelona): do- ña María Guilanyá, para Montmajor ; doña Ca.rmen Villar, para Vilalba Saserra(Barcelona); doña Aurora Mollin-do. para La Guardia (Bnrc-elona); doña Elena Bel, para Sobremunt (Barcelona); doña Teresa Martín, para Gombreny, Gerona y doña Joee’a Guimerá, para Gandesa.

En el rectorado constan Pi’m para eu provisión en maestra interina, sin que haya instancias solicitándolas, 1-as siguientes plaza*»:Figuerosa (Lérida); Vilanova de Prades (Tarragona, Tendruny Lérida), tremp (Lérida), Bráfim (.Tarragona), Villalba (Tarragona) y las suplencias de Gerri (Lérida) y Senant (Tarragona )

El doctor Carulla conferenció ayer con don José Vi!ap!ana, quien está dispuesto á cedar unce terrenos para la, construcción de escuelas en Sentforas (Vich) y al que prometió el rector ir á ú’timoe de la próxima semana á la citada población con objeto de escoger los terrenos y proyectos que más convengan

Sentfores;
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html

Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!”
I tot el poble respondrà: “Amén.”

Al llarg dels anys hem pogut ‘recuperar’ alguns dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista https://issuu.com/1coneixercatalunya , esperem – som de bona pasta ‘ – trobar la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la ciutadania, en aquesta qüestió de recuperar la memòria històrica, només l’acció positiva té sentit, la inacció és una clara forma d’obstrucció.

Catalunya us ho agrairà.

Share