IN MEMORIAM. ELS ANYS DEL CALIFA / EPPUR SI MUOVE.

setembre 17th, 2017

Us en recordeu del Califa de la Trinca ?

Us heu llegit Declaració Universal de Drets Humans ?
http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf

Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a l’aplicable en el moment de cometre el delicte.

Us heu llegit la Declaració Universal dels Drets Col•lectius dels drets del Pobles ?
http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/11/TP1-autodeterminaci%C3%B3.pdf

Article 1
Qualsevol col•lectivitat humana que tingui referències comunes a una cultura i a una tradició històrica pròpia, desenvolupades en un territori geogràficament detectable o en altres àmbits, constitueix un poble.

Article 6
Qualsevol poble té el dret permanent a autodeterminar-se d’una manera independent i sobirana.

Tot torna, oi?. Ja tenim MANIFIESTOS en contra – publicats com publicitat – , i possiblement no en tindrem cap a favor, perquè el sistema, aplicant un cop més l’article 26, prohibeix qualsevol manifestació a favor.

Els del MANIFIESTO no diuen res davant de noticies com aquestes :

http://www.publico.es/economia/banco-espana-da-perdidos-42-590-millones-del-rescate-bancario.html

http://www.elboletin.com/noticia/151236/nacional/el-rescate-de-las-radiales-costara-el-doble-que-toda-la-inversion-en-carreteras-en-2017.html

https://www.elconfidencial.com/espana/2017-05-14/claves-castor-proyecto-castellon-acs-florentino_1381769/
….

Atès que som demòcrates no podem afirmar que en son favorables, oi?. El que està clar, és que no han fet cap MANIFIESTO en contra.

Ah!, no us deixeu la lectura de l’entrevista feta a José Antonio Martín Pallín (la Coruña; 1936), que havia estat Fiscal del Tribunal Suprem.
http://www.elnacional.cat/es/politica/fiscal-ts-querellas-referendum-legalidad_192012_102.html

‘ Esperar y ver ‘, això va fent la ciutadania de Catalunya, que com Galileo Galilei (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) constata que malgrat les amenaces, prohibicions, confiscacions,…, ‘Eppur si muove’

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA COLÒNIA CORTÈS. CALLÚS. EL BAGES. CATALUNYA

setembre 14th, 2017

El fundador de la colònia de Can Cortès fou Narcís Cortès Morató, el qual el 1873 va demanar permís per augmentar la concessió d’aigües per a l’aprofitament de l’energia hidràulica del riu Cardener amb l’objectiu de fer moure una fàbrica de filats i teixits de cotó que volia construir. Juntament amb la fàbrica va construir també una petita colònia.

El Mapa de patrimoni ens explica que l’any de la riuada, el 1907 ja era tancada.

El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs & Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l’explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia.
L’any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s’instal•là nova maquinària d’alta qualitat.

Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l’exèrcit republicà.

M’explicaven on havia estat l’escola de la Colònia, per descomptat enlloc trobava cap dada de l’autor dels edificis de la colònia, que podria ser el mateix enginyer que signava el permís per sol•licitar el salt d’aigfua, «Spain is different»

Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,…, també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA, CONVENT I CASA DE LES NOIES DE LA COLONIA ROSAL. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

setembre 9th, 2017

La recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ens ha fet constatar l’excel•lent tasca de destrucció de la memòria històrica que s’ha dut sistemàticament a terme des de les Administracions Públiques, des de l’època del protofeixisme, el feixisme i el cleptofeixisme, i també, també de la ‘mínima diligencia’ emprada en general per les forces politiques que es reivindiquen com a ‘democràtiques ‘ per recuperar – fins on sigui possible – aquells estralls.

La Colònia Rosal s’aixecava als límits de tres municipis: Avià, Berga i Olvan.

Els tres municipis comparteixen que la Colònia Rosal fou durant molts anys una de les colònies més grans i emblemàtiques de Catalunya.

Mapa de Patrimoni de Berga
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08022

Mapa de Patrimoni D’Olvan
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08144

Mapa de Patrimoni d’Avià
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=0801

Cap dada de qui va ser l’autor del projecte tècnic; si més no per la memòria que s’havia de presentar en demanar permís per fer la resclosa calia la signatura d’un enginyer, que imaginen seria en molts casos l’autor del projecte tècnic.

Del Convent trobava ; l’any 1886, per prèvia petició dels amos van arribar a la colònia sis monges Carmelites Vedrunes per encarregar-se de la gestió del convent. En ell es trobaria l’escola, la infermeria, la residència de les monges i la de les noies solteres que treballaven a la fàbrica, la majoria d’elles provinents de l’Alt Berguedà.

L’any 1924 es traspassa la gestió a les Serventes del Sagrat Cor de Jesús, conegudes també com a Germanes de les Obreres.

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/169611/263471

http://ultima-visita.blogspot.com.es/2009/05/el-convento-de-can-rosal.html

Cal Rosal: de convent de monges a konvent de creació

http://www.konventzero.com/w/index.php/es/edificio

La percepció d’ almenys un dels veïns de la Colònia Rosal, és que el complex industrial agonitza de forma irremissible.

En l’aspecte residencial, la proximitat a Berga i les excel•lents comunicacions que li dona el fet de tenir accés a l’autovia, fan pensar en la continuïtat de la Colònia Rosal com a nucli de població.

Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,…, també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides. Aleshores l’església catòlica catalana va estar amatent a satisfer aquella demanda, aquest fet no el pot esborrar res, ni la infame ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’
http://www.unizar.es/ice/uez/wp-content/uploads/2008/11/iglesia-carta-colectiva-obispos-1937.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…
Catalunya us ho agrairà.

Si sabeu d’algun mitjà català que publiqui en llengua catalana , i que pugui estar interessat en aquest tema , agrairem infinitament que els hi feu arribar amb prec de publicació.

Gràcies.

Si us agrada compartiu-ho almenys amb dues persones més

Havíem publicat molt de temps al Berguedà Actual, tant a l’edició en paper com a la digital, fins que ‘víctima del foc amic’ tancava les seves edicions.

Share

ESCOLA SANTA VICTÒRIA DE VALLCANERA. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

setembre 4th, 2017

És una ‘caixeta de sorpreses’ aquest indret de Vallcanera del llatí valle canaría, ‘vall de canyes’.

Llegia que l’any 1873 els veïns de Vallcanera comencen el procés de segregació de Riudarenes per ajuntar-se a Sils, la qual cosa aconseguiran el 1875.

L’any 1929 es construïen unes escoles sobre un terrenys cedits pels hereus de Rafael Baster, receptores de donatius i suport per part de les germanes Baster, que van aportar un important contingent de material destinat a condicionar el col•legi l’any 1933.

Em quedaven però algunes preguntes pendents ?

1. ESCOLA O ESCOLES ?. nens i nenes ?.

2. Quina accepció tenia, Pública, Privada,confessional ?.

3. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?

4. Qui era l’Alcalde en aquells anys de la Dictadura de Primo de Rivera ?.

5. Qui es va encarregar de la rehabilitació ?. Arquitecte, estudi ?

La descripció tècnica ens diu : Edifici de planta rectangular i dos pisos situat sobre un petit monticle que es salva per unes escales. La façana principal té dues portes laterals i una finestra central. Al primer pis, hi ha una porta amb balcó de ferro forjat. Les dues parets laterals tenen quatre grans finestres a la planta baixa del costat dret i una altra al costat esquerre i, al primer pis, quatre exactament iguals. La façana posterior té un porxo adossat amb sostre de revoltons de rajol amb dos arcs de mig punt cantoners i una porta d’accés a l’edifici. El parament està arrebossat i les obertures emmarcades i pintades de diferent color. El terrat té barana d’obra que corona tot l’edifici.

ha estat rehabilitat l’any 2010 com a centre cívic.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca de la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

Trobava alguna ‘ nova’ dada :

HEMEROTECA DE LA VANGUARDIA. Edición del miércoles, 29 septiembre 1920, página 5
Escola Santa Victòria de Vallcanera. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/12/24/pagina-5/33301624/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20Escuela%20de%20Sils

http://www.sils.cat/media/sites/23/vallcanera2010.pdf

Hom pensa que l’arquitecte va ser l’ Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/22/sils-inaugura-reforma-lantiga-escola-vallcanera/394968.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

Share

IN MEMORIAM; DE L’ESCOLA CATÒLICA PELS OBRERS , AL CENTRE CULTURAL ELS CATÒLICS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

agost 28th, 2017

Fem recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista des de l’any 2015, el nostre objectiu és per descomptat recuperar la ‘memòria històrica’, i reivindicar una obvietat, abans del naixement del sàtrapa, almenys a Catalunya, moltes persones sabien llegir i escriure.

L’entitat Els Catòlics va néixer el 1878 amb el nom d’Escuela Católica de Obreros de Olot.

Deixant de banda qualsevol connotació política, es pot dir que el que més tard esdevindria el centre cultural Els Catòlics va néixer amb un propòsit social destinat a la classe obrera. D’antuvi, doncs, neix com una societat cultural, amb activitats com ara classes nocturnes gratuïtes, però al llarg de la seva història s’ha seguit sempre una política de portes obertes a qualsevol iniciativa, així com a l’acolliment de qualsevol grup cultural, artístic o esportiu que no tingui local on aixoplugar-se.

Des d’Els Catòlics s’ha fomentat la formació i la difusió de diferents camps de la cultura.

Menció especial mereix el teatre, que va néixer amb la mateixa fundació de l’entitat. S’hi han representat tot tipus d’obres, amb els Pastorets d’Olot com una de les més representatives. Actualment a la sala de teatre Pere Serrat, s’hi representen obres de companyies d’aficionats i també hi assagen els alumnes de l’escola de teatre Groc Llimona, dirigida per Anna Roca. Els Pastorets d’Olot, aquesta obra teatral tan olotina que es representa a Els Catòlics des de l’any 1880, ha constituït en la historia de l’entitat un esdeveniment molt singular i importantíssim. Ha estat, sens dubte, l’obra teatral més celebrada de totes les que s’han dut a terme a la nostra ciutat. Cada any, pels volts de Nadal, Els Pastorets es representen al teatre d’Els Catòlics, això sí, actualitzant-los als temps actuals.

En l’àmbit lingüístic l’any 1906 s’hi impartia un curs de llengua francesa i a principis del segle XX la Secció d’Estudis del Centre Catòlic va ser corresponsal de l’obra Diccionari Català, Valencià, Balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

Pel que fa a la fotografia, a partir de 1928 l’entitat va acollir una agrupació fotogràfica que es va mantenir en actiu fins a finals de segle, quan minvà l’activitat amb el naixement de la fotografia digital.

La difusió de la sardana també ha estat present en les activitats de l’entitat, amb l’aparició de les primeres colles sardanistes als anys quaranta, com Salta i Balla, Joventut Olotina o Garrotxa, entre d’altres.

Pel que fa als esports, la secció esportiva del Centre Catòlic va néixer el 1944 i ha acollit un munt de disciplines, com ara tennis de taula, futbolí, escacs, futbol, futbol sala, ciclisme, bàsquet o motociclisme, la majoria dels quals, en anar creixent, s’han constituït com a clubs esportius. D’altra banda, la penya cavallista, que va començar a celebrar la festa de Sant Antoni a Olot, en els seus inicis també s’acollí a Els Catòlics.

Els Catòlics també ha tingut un paper important en la celebració d’esdeveniments tradicionals a Olot. En temps de postguerra i a petició de l’alcalde d’Olot Pere Bretcha, Els Catòlics va acceptar la responsabilitat d’organitzar la Cavalcada de Reis. Els Reis han arribat a Olot de totes maneres, a cavall, en cotxe o en carrossa, i per diferents indrets de la ciutat, del Parc Nou a Sant Francesc, passant per la plaça Clarà. Els patges també van prendre protagonisme i, uns dies abans de la cavalcada, recollien les cartes dels nens en una tenda, inicialment situada a la plaça dels Gegants i posteriorment al Firalet i a les escales de Sant Esteve, fins que es va produir l’autèntic esclat dels campaments nadalencs, a la plaça Clarà, on encara es fan. Des d’Els Catòlics hem d’agrair a les prop de 400 persones que col•laboren de manera desinteressada perquè la Cavalcada sigui un èxit.

Un altre dels esdeveniments mítics que han estat organitzats per Els Catòlics, des de ja abans de la Guerra Civil, és el concurs de carrosses Coso Iris, per Festes del Tura. Després d’un temps de pausa, l’esdeveniment es va reprendre a càrrec de la mateixa entitat a partir de l’any 1952 i fins al 1996. Actualment aquesta desfilada de carrosses l’organitza el CIT amb el nom de Batalla de les Flors.

En el camp de l’art, el 1995 Els Catòlics va iniciar el Concurs Internacional de Gravat Premi El Caliu amb l’objectiu de promoure la pràctica del gravat i estimular-ne el col•leccionisme .

Finalment, Els Catòlics també fa la funció d’hotel d’entitats, i en aquesta faceta ha donat suport, entre d’altres, a Olot.doc, Penya Blanc i Blava, Rialles, Associació de Pares d’Alumnes IES Montsacopa, AOAPIX o Club Caravaning La Garrotxa. http://www.olotcultura.cat/els-catolics/

L’Ajuntament d’Olot fa costat a les entitats culturals:
http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticies/etiqueta/Els+Cat%C3%B2lics

La Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fèiem l’itinerari Modernista d’Olot, i dinàvem als Catòlics; i ens hauria agradat veure i retratar les instal•lacions.

Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres de planta rectangular i teulat a dues aigües. Disposa de baixos i tres pisos superiors, els primers amb gran porta central i dos locals comercials als costats; els segons amb les obertures distribuïdes simètricament i les baranes de fosa. Els murs varen ser estucats imitant la pedra i s’emprà el rajol. El pis superior té intercalades petites finestres amb plafons pintats representant motius florals, on predominen els colors ocres i blaus. Entre els balcons del segon pis hi ha dos grans arcs apuntats fets de rajols. La decoració de la façana fa pensar en els primer Modernisme.

Llegia que Joaquim Danés i Torras, (Olot, 1888-1960), defensava la tesis que l ‘any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver , casada amb Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes , senyors de Les Presses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla, Cabanes i Montrós, va fer aixecar damunt el dit mas de la Masó o Sa Masó, l’actual casal dels Vallgornera – Els Catòlics s’aixecaven en terres que històricament eren també d’aquell. Mas – . El seu fill, Antoni de Vallgornera, contragué matrimoni el 1754 amb Antònia de Lentorn, els quals al seu torn, tingueren com a hereu Ramon de Vallgornera i de Lentorn, esdevingut l’any 1796 primer marquès de Vallgornera, pr decisió del rei Carles IV d’Espanya ( Portici , 11 de novembre de 1748- Nàpols 19 de gener de 1819).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Share

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

agost 11th, 2017

Retratava al Xavier i a la Monserrat davant la façana de Santa Magdalena, al que fou patí d’armes del castell de Santa Coloma de Queralt, la vila que havia estat capital de la Baixa Segarra , pertany avui a la comarca de la Conca de Barberà; patrimoni Gencat ens la descriu així ; façana de pedres carrejades, amb cloquer de doble espadanya. A la part baixada una gran arcada de mig punt amb reixa i una porta d’entrada central de ferro forjat. També hi ha un escut de pedra de la família Requesens que foren els qui la traslladaren pedra a pedra al lloc actual (pati del Castell).

A la pàgina de l’Ajuntament :
http://patrimoni.serviconca.org/Antic-Hospital-de-Santa-Magdalena-Santa-Coloma-de-Queralt-805

llegia que l’any 1327 es va fundar l’hospital i benefici o confraria de la Santa Creu.

L’any 1331 un tal Castellolí fundà el benefici de Santa Magdalena coneguda des d’aquell moment com a església i hospital de Santa Magdalena. La vídua de Pere V de Queralt i de Castellnou, Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga i el carlà de la vila, Guillem de Santa Coloma, van autoritzar a la vila per adquirir censals per tal que es fes. Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador, explica que la confraria sostindria l’hospital amb les quotes dels confrares i amb els donatius o llegats que li fessin per aquest motiu. El beneficiat tindria cura d’assistir els malalts.

1912. Fotografia del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929). Biblioteca de Catalunya

L’any 1922 l’Ajuntament va subhastar l’edifici, el qual fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà), de marcat caire anticlerical. En veure-ho, Josepa de Requesens Miquel ( 1852 + 1927 ), propietària del castell, va sol•licitar a l’Ajuntament que li permetés traslladar-hi la façana gòtica que havia de ser enderrocada.
L’any 1923 la façana fou cedida a la propietària del castell i les pedres van ser numerades i bastides novament en el seu emplaçament actual, al pati del castell.

Imatge de la pàgina http://www.acbs.cat/castell/llista.html

La inauguració va ser el 19 de març de 1925.

L’hospital estava localitzat primitivament al costat de l’església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.

Dinaríem – esplèndidament, com sempre – a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, Guimerà, l’Urgell,  la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

Share

CASA D’ESPIRITUALITAT MARC CASTAÑER SEDA. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

agost 2nd, 2017

Veníem de l’Ajuda de Balenyà, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), el Josep no havia estat mai a la Casa d’Espiritualitat de la Congregació de Religioses Filipenses, a la carretera de Ribes de Freser s/n, i el portava fins allà. Coincidia amb les germanes, Pilar, Carmen i Basi, que em permetien retratar també la Capella de la Casa, faré arribar les imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), del que sóc col•laborador. Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la Capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) m’enviava un email, Capella de la Immaculada Concepció de Maria.

Retratava també la façana de la Quinta Rosario que es va construir l’any 1912 per encàrrec de Francesc d’Assis Oller i Pedrol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939), 3er marquès d’Oller, que succeïa al seu pare Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), en la baronia d’Oller que el papa Lleó X concedí l’any 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907). Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario.

El mes d’agost de 1913 s’hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada.
El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró.

Després del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un noviciat, m’explicava la germana Pilar que la casa feia alhora la funció d’escola perquè hi havia monges i postulants que tenien els estudis de magisteri.
http://www.rfilipenses.com/historia.aspx?mn=subfamilias1

Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer Seda.

Marc Castanyer i Seda (Mataró, 13 de juliol de 1815 – Barcelona, 28 d’abril de 1878) va ésser un sacerdot, cofundador juntament amb la seva germana, Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d’agost de 1824 – Barcelona, 25 de maig de 1881) de la congregació de les Filipenses Missioneres de l’Ensenyament. Ambdós germans han estat proclamats servents de Déu per la diòcesi de Barcelona i el seu procés de beatificació és obert.

L’obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat.

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que és un edifici aïllat, d’estil neoclàssic, de planta quadrangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l’entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li donen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta “QUINTA – ROSARIO”. En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció “AÑO 1912”. Davant d’aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries.

L’acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l’entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la “casa de les nines ” de l’any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d’accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d’un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes.

No trobava dades de qui va ser l’autor del edifici del Col•legi Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri (Filipenses), spu ptregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.bcnsostenible.cat/es/web/punt/escola-nostra-senyora-de-lurdes

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-filipenses-de-lEscola-Lurdes/video/4765173/

https://www.catalunyareligio.cat/es/node/151588

L’església catòlica feia un treball excepcional en l’àmbit de l’educació en una època en que l’Administració Pública s’inhibia d’aquesta obligació, cal reivindicar-ho, entenen alhora que sense la participació de l’església catòlica, l’educació al REINO DE ESPAÑA estaria encara a les beceroles. No cal insistir en el fet que si cal ‘retallar’ des del ESTADO DE DERECHO, sempre, sempre, sempre, es comença per la sanitat, l’educació, els drets socials,…, per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ els Pares de la Pàtria (PP), bona gent, bona gent, no ho son gaire, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Share

LES MORTS OPORTUNES

juliol 27th, 2017

El tema de les ‘morts oportunes’ té una llarga tradició al REINO DE ESPAÑA, en l’àmbit militar no s’ha esvaït mai la sospita sobre la mort ‘accidental’ des Generals José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de marzo de 1872-Estoril, 20 de juliol de 1936), i Emilio Mola Vidal (Placetas, aleshores en la Capitania General de Cuba, 9 de juliol de 1887-Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937)
http://www.fnff.es/Las_muertes_de_los_generales_Sanjurjo_y_Mola_en_aviones_beneficiaron_a_Franco_428_c.htm

De Joaquín Fanjul Goñi (Vitoria, Álava, 30 de maig de 1880 – Madrid, 17 de agost de 1936), i Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 de octubre de 1882 – Barcelona, 12 d’ agost de 1936), se’n encarregaven les autoritats republicanes.

Muertes oportunas
També en l’àmbit eclesiàstic l’ombra del dubte s’estén sobre la mort del Primat de ESPAÑA, Cardenal i Arquebisbe de Toledo, i promotor de la ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’ Isidro Gomá y Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agosto de 1869 – Toledo, 22 de agosto de 1940), que havia demanat al general Franco ‘generositat’ amb els vençuts.

Recentment es repetien aquesta mena de situacions :
http://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/muertos-corrupcion-justicia_500427_102.html

Les cases angleses d’apostes creuen aquest és un ‘meló’ que tot just s’està començant. Qui serà el proper ?.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE COLLDERAT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juliol 22nd, 2017

Rebia un email de la Claudia Guzman, en el que atenen el meu prec a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html em deia ;

Te envío antecedentes sobre la escuela.

Efectivamente existió una escuela. En las búsquedas Bibliográficas, en la Vanguardia 18 de abril 1914 (aparece como escuela “Vacante de Colldelrat”. Y el 18 de abril 1922 (justo 8 años después) también en La vanguardia dice “ Se ha dictado una disposición por la que se oblijia a los ayuntamientos de Fondarella y Collderat de esta provincia a, que faciliten locales en condiciones donde instalar sus escuelas”

Hemos logrado conocer el nombre de dos de las profesoras, que estuvieron destinadas aquí (también documentadas por archivos):

Las Señoras: María Giró Pellegrí nombrada titular de la plaza de maestra 1926 y Concepción Sancho Colás 1934 como interina.

Te envío una foto antigua de los años 80… este fin de semana te envío una actual

En la parte baja hay un horno comunitario, en la 1º planta era la escuela y en la 2º planta la casa de la profesora

Un abrazo.

És una obvietat recordar que a cada llogaret, poble, vila o ciutat hi havia almenys una escola, publica, privada , o confessional – de qualsevol religió -, abans de la dictadura franquista, com diu el Josep Olivé Escarré ( Sant lloren Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , a tot arreu hi havia escola, ajuntament, església i cementeri i fins alguns edificis notables.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

A Catalunya, només per excepció els edificis que acollien escoles han estat considerats ‘ monuments’ , sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades de la del poble on viviu i/o en el que vareu néixer.

Necessitem l’ajuda de TOTS ELS CATALANS.

La Noguera, Lleida , Catalunya i els vostres fills i nets, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS DE SANTA CRISTINA D’ARO ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

juliol 12th, 2017

Fent recerca del Mas i l’Església de Sant Josep, a Santa Cristina d’Aro, trobava a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Cristina&page=6&pos=54

A Santa Cristina d’Aro l’escola de nens estava ubicada a la planta baixa d’un edifici que en el pis tenia les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici de l’avinguda Església número 33, era una construcció preexistent que l’any 1857 amb la col•laboració de tot el poble es va convertir en Ajuntament i Escoles de Nens (actualment, després de la restauració de l’any 1980 s’ha convertit en Casa de Cultura i Biblioteca Pública).

Mentrestant, l’escola de nenes anirà pelegrinant per diversos emplaçaments del poble.Ens agradarà rebre fotografies a l’email coneixercataunya@gmail.com de tants indrets com sigui possible en que s’establís l’escola de nenes de Santa Cristina d’Aro abans de la dictadura franquista.

Hi ha un intent de solucionar aquesta situació de precarietat amb un projecte de l’any 1936 d’Escoles Unitàries “para niños, niñas y párvulos” signat per Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960), que no es va realitzar. Aquesta és una més de les grans contribucions de la dictadura franquista en l’àmbit de l’educació.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,…

Catalunya us ho agrairà.

 

Antonio Mora Vergès

PD.

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya és de lliure disposició, ens agradaria que servis per completar el mapa d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en tots els àmbits, local, comarcal, provincial, nacional ….

Share