Habitatge de Karl.
La mort de Karl Uwe K. indigent alemany, degut a una aturada multiorgànica , i mossegat per rates, que vivia dins d’un eixugador a la carretera del Port , és esfereïdora i indignant.
Contrastant premsa, el diari Dbalears de 8/5 informà que el trobà una voluntària de la fundació Miró-Pastor, en canvi Ultima Hora, publicà que un veïnat, que l’anava a veure, en Matias, fou qui realment el trobà i donà l’alerta.
Es personaren policia local, Guàrdia Civil d’Esporles ( la de Sóller segurament estava controlant la cursa ciclista) i dues ambulàncies.
Em sembla aberrant que això passi i que el responsable Antoni Arbona, regidor de serveis socials, afirmi que va rebutjar l’ajut . El que no es diu, sembla que l’única opció que se li oferí per part de serveis socials fou un alberg de Palma. I a això si que es va negar i explicaré el perquè.
Quan na Margalida, una persona, que bé coneixia serveis socials i també el regidor, arrel d’acabar el seu contracte de lloguer , va dormir dos vespres a plaça ( no un, com afirmà el batlle a la finalització del plenari ordinari del passat quatre d’abril a les preguntes d’una persona del públic), rapidament se li cercà una sol·lució, que per la “perícia” del Batlle se li va trobar.
Tampoc fou vera que els hostals Nadal i Casa Margarita, on es va cercar per allotjar-los, estaven plens. Fou per la problemàtica del fill de na Margalida que no els varen admetre. Carlos Simarro també afirmà que gràcies a una gestió personal seva havien anat a una residència. Posteriorment a través d’una persona que parlà amb na Margalida, es va saber que l’havia anat a cercar la Guàrdia Civil i els havien portat a la base militar del Port.
El batlle demanà que se li donés l’enhorabona per la seva gestió. Que no li fou donada; jo consider que no és manera de tractar un cas així, i no tenia perquè arribar a aquella situació. Ens va quedar a l’aire una pregunta no feta, quin procediment s’ha de seguir per portar personal civil a una base militar. Bones amistats del Batlle?
O sigui, que en prop de quatre frases, sembla i sempre presumptament, que amollà tres mentides al públic present, i a l’oposició. S’hi esmerça, cal reconèixer-ho.
A na Margalida se li va trobar una caseta, i una part del lloguer el paga l’ajuntament, va dir el Batlle. Ella és de Sóller i en Karl , que mori de manera infrahumana, un indigent alemany. No vull mal pensar.
Segons la informació publicada a Ultima Hora de 8/5 , els serveis sanitaris no tingueren el valor d’entrar-hi a recollir-lo degut a la quantitat de rates que hi havia i ho feren uns veïnats. Estava inconscient, hagué d’esser reanimat i morí posteriorment a l’hospital.
El cas d’en Karl fou degudament seguit per serveis socials ? Un reportatge d’IB3 emès passat dia 10,encara em quedaren més preguntes enlaire i una sensació d’engany.
L’opció de l’alberg de Palma , que l’impedia portar el seu cà, que era la seva única companyia i estimava, no l’acceptà. En fou pensada una altra? Tingueren més d’un any i mig per trobar una solució per la persona que morí. Tan difícil era? Fruit d’una deixadesa?
Els veïnats de Karl, li portaven menjar i roba, i s’en cuidaven d’ell.
No m’acaba de convèncer, que si se li hagués fet una oferta d’un lloc, on hagués pogut continuar amb el seu cà, ho hagués refussat i hagués preferit viure a l’eixugador entre rates.
Crec que davant d’aquest fet, els responsables, i em refereix a serveis socials, regidor inclòs, s’haurien d’explicar de forma clara i meridiana, i no que ens arribi la informació per premsa . Tenim tot el dret ciutadà a saber, i ho exigim.
Al darrer plenari extraordinari de dia 8 de maig i ni una paraula de dol de cap dels regidors/es sobre aquest succés esfereïdor. Unes persones del públic portaren un llaç negre en el seu record.
Encara afligit pel trist succés, he pensat escriure i deixar un record, per Karl o Charles Mario, ciutadà de Sóller que morí d’una manera miserable. Caldria que no tornés a succeir pus mai més i que tota la veritat surti a la llum.
Que descansi en pau.
Josep Bonnín
