IN MEMORIAM DE LA PRESÈNCIA AMATENT DE LES GERMANES CLARISSES DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA A TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

febrer 20th, 2018

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), i facilitava al Joan Dalmau Juscafresa, algunes imatges del Convent de Nostra Senyora de la Divina Providència de les Germanes Clarisses. https://www.emporion.org/editorial-convemt/

 

 

Les Clarisses arribàvem a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858, i en marxaven el 18 d’octubre de 2015, per integrar-se al Convent de Reus, a la comarca del Camp jussà de Tarragona [ BAIX CAMP ].

En els 157 de presència es succeïen dues Repúbliques, convivien amb algunes dictablandas i moltes dictadures, assistien al naixement de la Mancomunitat de Catalunya, que faria desaparèixer Miguel Primer de Rivera i Orbaneja ( Jerez de la Frontera , 8 de gener de 1870 – París , 16 de març de 1930 ) militar espanyol que va exercir com dictador entre 1923 i 1930, perquè la seva existència posava de manifest a la resta del REINO DE ESPAÑA la intensa corrupció de les mal dites elits polítiques, veurien el restabliment de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions; durant el breu miratge de llibertat, democràcia, decència política i justícia social de la II República, i desprès de la mort ‘oficial’ del sàtrapa, els assassinats d’estat de Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 – Barcelona, afusellat el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc), Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l’Urgell, 21 de juny de 1882 – Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d’octubre de 1940) i tantes i tantes coses, oi amics lectors ?.

Durant uns anys compatibilitzaven la docència amb la meditació. Ens agradarà rebre imatges d’aquell període a l’email coneixercayalunya@gmail.com

Com a darrera mostra de la seva estima per Torroella, les Clarisses han ofert a la parròquia el seu patrimoni. Una superfície edificada de 1.300 metres quadrats entre el carrer dels Dolors, el carrer de la Farigola i el carrer del pintor Gimeno, que comprèn el convent on residien les monges, l’església, un jardí, una zona de treball. Un immoble molt ben conservat, extremadament cuidat, net, ornat amb senzillesa. Buit.
L’enciclopèdia catalana ens diu a l’entrada Clarissa de la Divina Providència: Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres (fundat el 1852), Torroella de Montgrí (1858), Reus (1866), la Vall d’Uixó (1894) i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona (1853), Vilanova i la Geltrú (1858), Mataró 1859), Banyoles (1862), Vinaròs (1878), Olot (1892) i l’Escala (1959)—. El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un monestir prop de Roses.

El temps s’endú amb la marxa de les Clarisses, una ‘Torroella de Montgrí’, ni millor, ni pitjor que l’actual.

L’Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875-Colliure, 22 de febrer de 1939), ho explicava de forma magistral i senzilla, en la seva llengua, que TOTHOM entén a Catalunya.

Pensem que caldria explicar de forma detallada la història de les Clarisses de la Divina Providència a Torroella de Montgrí, en tot cas voldríem que no fos aquesta la darrera noticia de la seva presència per aquestes terres.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANTONI [ QUIN?] QUE HI HAVIA A VILALBA DELS ARCS I QUE FOU DESTRUIDA EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM DE LA II REPUBLICA. LA TERRA ALTA O CASTELLANIA[*]. TARRAGONA. CATALUNYA

febrer 9th, 2018

Aprofitava la fredorada per repassar imatges del Fons Salvany, en concret de la comarca de la Terra Alta , que l’eximi Josep Salvany Blanch Blanch ( Martorell 1866+ Barcelona, 1929 ) va visitar molt de passada, de Vilalba dels Arcs trobava una fotografia feta l’any 1922 :

Capella de Sant Antoni . Vilalba dels Arcs ; Terra Alta ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats de grup .
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/9919/rec/7

No en trobava cap imatge ni referència en la meva recerca del patrimoni i/o la història de Vilalba dels Arcs, i puc afirmar que no existia en ocasió de la meva visita :

CASA COLL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/casa-coll-vilalba-dels-arcs-la-terra.html

DEL CALVARI DE VILALBA DELS ARCS, AL CALVARI DE BARCELONA I CATALUNYA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/del-calvari-de-vilalba-dels-arcs-al.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VILALBA DELS ARCS, OBRA DE L’ARQUITECTE RAMON SALAS RICOMA. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html

CASA MARTELL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/casa-martell-vilalba-dels-arcs-la-terra.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-de.html

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/04/ermita-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de.html

VILALBA DELS ARCS. SANT PAU DE ROQUEROLA. LA TERRA ALTA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-gracia.html

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE VILALBA DELS ARCS A LA TERRA ‘NOBLE’ ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/08/ledifici-de-lajuntament-de-vilalba-dels.html

ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE LES NEUS, ARA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/ermita-de-nostra-senyora-de-les-neus.html

FONT I RENTADORS PÚBLICS DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/font-i-rentadors-publics-de-vilalba.html

Per la semblança amb l’ermita del Calvari de Batea, traslladava la consulta a la pàgina La Batea d’ahir – en la que miraculosament podia publicar – , i el Xavier Galcerà Adell, em deixava aquest comentari; és l ‘ermita de Sant Antoni de Vilalba , destruïda a la guerra civil , estava davant del que ara és lo Russinyol .

Encara es beneeixen els animals allí ,el dia de Sant Antoni , i quan es fan professons sempre es passa i es resa en aquell espai.

Els deixava un prec/encàrrec per identificar el mestre d’obres que feia l’ermita de Batea, i que intueixo era el mateix que faria també la dissortada capella de Sant Antoni de la que confirmar l’advocació, Sant Antoni Abat, o Sant Antoni de Pàdua?, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també per descomptat si teniu dades del mestre d’obres sou pregats de fer-nos-ho saber.

Per pura casualitat, trobava a la pàgina de Batea, una imatge del Centre República Socialista, que seria durant la dictadura franquista
l’escola pública,
 i del que també en voldria saber més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sovint – i amb raó – s’acusa a Barcelona d’aïllar la resta de Catalunya: sobten un xic els entrebancs per publicar en algunes pàgines, aquesta ‘dificultat’ agreuja més encara la situació d’aïllament en que sobreviu aquesta comarca.

Antonio Mora Vergés

[*]http://blogscat.com/historiesta/2016/08/19/terra-alta-o-castellania-80-anys-de-la-creacio-de-la-nostra-comarca-1936-2016-2-de-2/

Share

IN MEMORIAM DE L’ANTONI LLOPIS FIGUEROLA. ACTUAL EDIFICI DEL MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA. OLOT. GIRONA. CATALUNYA

febrer 4th, 2018

L’antic Hospici d’Olot, construït a finals del segle XVIII (1779-1784) mercès a una deixa testamentària d’Antoni Llopis Figuerola (1683-1753) i a d’altres aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d’abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), i projectat per Ventura Rodríguez Tizón (Ciempozuelos, 14-07-1717 – Madrid, 26-09-785) (1779-1784), fou creat per a usos múltiples: escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que estigué a la base de l’anomenada escola paisatgística d’Olot, fundada per Lorenzana com a filial de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El primer director fou Joan Carles Panyó (Mataró, Maresme, 1755 – Olot, Garrotxa, 1840), pintor i arquitecte.

Durant la guerra Gran (1793-95), l’Hospici fou habilitat com a caserna i novament ho fou durant la guerra dels carlins (1874).

Actualment hostatja, entre d’altres, les sales d’exposició permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa.

Molt interessant la lectura de :
https://books.google.es/books?id=iQkaH9GWmUAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=Antoni+Llopis+Figuerola&source=bl&ots=EP-FX1HCZh&sig=zo0tTGYztVMkzrA0ARXl2iH9MqU&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjN2uKB-ovZAhWGNxQKHc-GA8wQ6AEINjAF#v=onepage&q=Antoni%20Llopis%20Figuerola&f=false

on s’acredita que uns i altres no van atendre la voluntat testamentaria del ínclit d’Antoni Llopis Figuerola (1683-1753)

Patrimoni Gencat explica que exteriorment és un gran bloc paral·lelepipèdic de tres pisos, amb els murs de paredat sense arrebossar. Els angles de l’edifici són de carreus així com els emmarcaments de les finestres que s’obren tot al llarg de les façanes als tres nivells

L’edifici és construït al voltant de dos patis entre els quals hi ha la capella.

Jordi Contijoch Boada . Vista de l’interior de l’església de la Puríssima.

El pati posterior neoclàssic, anomenat dels claustres, té, als seus quatre costats, tres pisos amb arcades de mig punt sobre pilastres de base quadrangular, que de baix a dalt presenten un ritme decreixent. Els arcs de l’últim pis són rebaixats

L’edifici de l’Hospici va ser remodelat a principis dels anys 80, a partir del projecte de Jordi Bosch Genover , Joan Tarrús Galter , Santiago Vives Sanfeliu , arquitectes, Narcís Comadira Moragriega, pintor, (Girona, 22 de gener de 1942) i l’aparellador, Domingo Iglesias Reimunde ( 1943 + Palafrugell, 6 de desembre de 2017) , per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot i, actualment, acull la seu central del Museu de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement – i si fos el cas de traspàs – dels citats anteriorment així com de l’activitat professional que desenvolupaven. https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/el-museu/ledifici/

Olot és una ciutat ‘viva’, amb força rapidesa han donat resposta a alguna de les meves preguntes :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/torre-roses-eixample-malagrida-olot-la.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/tenim-mes-dades-daquesta-casa-del.html

Això dissortadament no ha succeït encara a :

L’Empordanet. Girona
Ht1tp://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-girona-ens-podeu-ajudar.html

La Terra Alta. Tarragona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-tarragona-ens-podeu-ajudar.html

Lleida
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-lleida-ens-podeu-ajudar.html

No defallim, esperem – sense pressa – la resposta d’algun català, amb més de 2.000.000, segon el recompte de 21D, no sembla una tasca impossible, oi?.

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DEL SITGES DE JOSEP MARIA MARTINO ARROYO. EL GARRAF. CATALUNYA

febrer 1st, 2018

El Josep Salvany i Blanch ( Martorell, 4 de desembre de 1866 + Barcelona, 28 de gener de1929), retratava l’any 1921 l’Antic Hotel modernista de Terramar (1919-1932) de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 ). De l’obra d’aquest arquitecte a Sitges en podeu trobar algunes dades a : https://criticartt.blogspot.com.es/2007/04/josep-maria-martino-un-arquitecte.html

 

Imagino que algú té imatges de TOTES les obres de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 ) a Sitges, fora bonic veure-les, oi?.

LES CASES AL NUCLI ANTIC DE SITGES.

la Casa Josep Planas (1920) al carrer Major; la Villa Candelaria (1920) i la Casa Antoni Almirall (1929)les dues al Passeig de la Ribera; la Casa Josepa Vidal (1921) i la Casa per a Pascual Ibáñez (1922) al carrer de Sant Bonaventura o la Casa Salomé Nicolau (1928) al carrer Sant Francesc. Casa Francesc Bartés, situada al carrer Jesús cantonada Illa de Cuba, la de Pere Coll (1925) o la de Joan Ferret (1924), situades al Carrer Francesc Gumà.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Sim%C3%B3_Llaurad%C3%B3

PROJECTES PUBLICS.

edifici del Casino Prado (1925), escorxador municipal (1920), edifici de Correus (1925), al carrer Francesc Gumà.

ELS XALETS ALS SECTORS DE TERRAMAR IO DEL VINYET
Entre les cases més destacades tenim la Casa Freixa (1919), la de Casimiro Barnils(1919), la Casa Sansalvador (1920), la Villa Concepción (c. 1920), la Casa Fradera (1925), casa Corachan (1925 amb pis afegit l’any 1930), los Albatros (1927), la casa Duran (1929), la casa Ferrer i Dalmau actualment seu del Centre d’Estudis del Mar (1929), la casa de Mercè Serrat (1930), les Anquines (1930), entre altres, totes elles situades al Passeig Marítim.
Villa Esperança (1925), la casa Artigas (1925) o Villa Teresita (1930) a l’interior del sector-
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vil%C2%B7la_Florentina

ELS SEUS TREBALLS FORA DE SITGES

Mereixen una especial atenció
https://criticartt.blogspot.com.es/2007/04/josep-maria-martino-un-arquitecte.html

http://elsitgesdabans.blogspot.com.es/2011/08/hotel-terramar-palace.html
http://www.visitsitges.com/es/breve-historia-sitges/historia-s-xx
https://criticartt.blogspot.com.es/2013/04/felicos-80-anys-hotel-terramar-de-sitges.html

Sitges History 20th Century


https://www.google.es/search?q=terramar.+sitges&safe=off&tbm=isch&tbs=rimg:CVOkJ-ZBLdDtIji8kX39Ws1PhxvP_1-B9TwW9IcsHQa8AwBgkzfzIAawai7yX3prbJLC_1GZCQsTSbbw2EVB4rg1zkcSoSCbyRff1azU-HEdg1KHZ4dMgEKhIJG8_1_14H1PBb0R6hGWIUfLr-sqEgkhywdBrwDAGBHm9EBQOpNQnioSCSTN_1MgBrBqLET0YPwjoZg47KhIJvJfemtsksL8RpKSbMwJD5WoqEgkZkJCxNJtvDRF9fRRyB4zX8yoSCYRUHiuDXORxEYmsF09p4ibe&tbo=u&sa=X&ved=2ahUKEwjjxvyWz4TZAhWFbRQKHYq8BEAQ9C96BAgAEB4&biw=1366&bih=613&dpr=1

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

Share

EDIFICI DEL TRANSFORMADOR DE LA CAME AL CARRER CANONGE MUNTANYÀ. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

gener 25th, 2018

Deixava el vehicle aparcat prop d’aquest singular i oblidat edifici, per anar a dinar al restaurant el Canonge que gestiona AMPANS.

Patrimoni Gencat en diu ; edifici contenidor d’un transformador de corrent elèctric. Tipus urbà, de dues plantes i coberta a dues aigües. Tester de línies abarrocades.

Una mitgera dóna a un pas de vianants amb escala, que separa l’edifici de l’escola Renaixença.

Obra de totxo amb façana arrebossada, emmarcada amb estuc imitant obra vista.

Façana simètrica amb obertures protegides per marquesines de teula àrab vidriada. El sòcol és de pedra.

La data en que s’aixecava l’edifici es considera; segle XX Inici

De la CAME trobava :
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2016/02/lanonima-la-fabrica-de-la-llum.html

A primers de 1893 en un solar del carrer Llussà on hi havia el teatre d’estiu del Buen Retiro es va començar a construir la fàbrica d’electricitat, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)

https://www.manresa.cat/docs/docsArticle/4702/diptic_l%5C%27anonima_2.pdf

Em pregunto, és possible que aquest edifici contenidor d’un transformador de corrent elèctric fos dissenyat també per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)?. Ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava un comentari al facebook al Mark Elliot Zuckerberg – no tinc clar – que el pugui arribar a llegir, i de fer-ho si trobarà algun traductor fiable.

De la persecució obsessiva d’aquesta colla del facebook del REINO DE ESPAÑA n’estic fins al capdamunt.

Antonio Mora Vergés.

Share

EL RELLOTGE DE SORRA O CLEPSAMIA

gener 19th, 2018

El rellotge de sorra, l’instrument que més visiblement representa el fluir constant del temps, ens serveix per meditar sobre la brevetat de l’existència, i la certesa que  anem adquirint d’apropar-nos al seu final.

Un rellotge de sorra, amb el bulb superior gairebé ple de sorra, representa l’inici de la vida, amb poc menys de la meitat de sorra en el bulb inferior, l’edat adulta, i amb poca sorra el bulb superior, la proximitat de la mort.

Curiosament en informàtica,  té la funció d’explicar-nos que el processador està ocupat emprant temps en processar una ordre.

La qüestió però, no és tant si queda poca o molta sorra, i si el pas del bulb superior al bulb inferior és més o menys ràpida, per als humans l’únic que compta és si sabem aprofitar aquest temps que se’ns ha regalat.

Share

EL CEMENTIRI DEL COLÈRA DE TIANA.1870. EL MARESME. CATALUNYA

gener 16th, 2018

Carlos de Fortuny pública imatges i dades a la pàgina Tiana, Recuperant la Història, que em semblen interessants ;

Els primers dies de setembre de l’any 1870, la tripulació d’un vaixell procedent de les Antilles, arriba al port de Barcelona, i s’hostatja al barri de la Barceloneta, alguns dels mariners pateixen una rara malaltia que es propaga molt ràpidament. (La febre groga)….

Les autoritats locals decideixen aïllar els malalts i dur-los fora de la ciutat per tractar-los..

EL 16 de setembre es fa el seu trasllat al monestir de Montalegre.. (En aquell temps, i a conseqüència de la desamortització, l’edifici¡ de la cartoixa estava en mans privades…

El seu propietari era en Pere Sellé.

Arribaren unes 1700 persones. Els malalts varen repartir-se entre la Cartoixa i l’edifici de la Conreria…..

Les defuncions eren diàries

El poble de Tiana es va negar a enterrar els morts en el seu cementiri. Varen escollir per part dels comissionats un nou emplaçament. En aquest cas a 350 metres a l’est de l’edifici de la Conreria

L’ajuntament de Barcelona va acordar la col·locació d’una gran pedra que perpetués el record dels morts.

L’ encarregat del projecte va ser l’arquitecte José Artigas. Agrairem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic.

Com a curiositats el pressupost de l’obra: … La pedra a la pedrera 180 pessetes, el llaurat del terreny 165 pessetes , el transport i col·locació 425 pessetes .La pedra d’unes dimensions de a prop de dos metres de diàmetre, i d’un pes de 70 quintars. Uns 3220 kg

El balanç final d aquella desgraciada epidèmia que va durar des de mitjans del setembre fins el 5 de desembre del 1870, va ser de 75 persones mortes . 18 de la febre groga i 57 de malalties comuns……

El tema ha estat objecte de difusió abastament ;

Cementiri del còlera (Tiana, Maresme)

http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2010/10/cementiri-del-colera-tiana-maresme.html

http://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/2016/03/28/el-cementiri-dels-empestats-un-cementiri-amb-historia/

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2014/01/barcelona-en-tiana-o-el-cementerio-del.html

El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l’Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. L’accés és lliure i obert.

Share

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

gener 13th, 2018

Trobava una imatge on s’identifica com l’escola pública, l’edifici conegut com Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, vegeu dades de la fitxa del Catàleg de patrimoni:
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa43.pdf

 

El Museu-Arxiu Municipal de Calella, en l’ Exposició Jeroni Martorell. Arquitectures a Calella 1913-1951, explica que Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins l’any 1951, en una mostra del treball pràctic de l’arquitecte a Calella, amb l’obra pública projectada, modificada i executada des de la segona dècada del segle XX fins a la seva mort :

http://www.calella.cat/actualitat/noticies/exposicio-jeroni-martorell.-arquitectures-a-calella-1913-1951

I fa referencia al Parc Dalmau, el mercat municipal, les escoles públiques o el passeig Manuel Puigvert,…,

De la Biblioteca i/o de l’escola no es fa esment el Fondo Jeroni Martorell. Catálogo / http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt
En el que trobem els següents edificis escolars :

Argentona: Escoles Bernat de Riudemeia

Carme: Escoles Unitàries, Abastament d’aigua potable

Castellfollit del Boix: Casa Consistorial, Escoles Unitàries i Casa de Mestres

Cornudella de Montsant: Escoles Mixtes de Siurana

Capellades: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com 
L’autor de l’escola Marqués de la Pobla fou l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras (1879-38)
http://relatsencatala.cat/relat/tresors-de-lanoia-lescola-marques-de-la-pobla-capellades/1056220

Lluerca: Escoles Unitàries i Casa per a Mestres/ http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-sant-jaume-de-lierca-la-garrotxa-sobirana-girona/1056661 és aquest edifici ?

Manresa: Oratori de Santa Magdalena, Construccions Escolars i Casa Consistorial No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

Mataró: Escoles Unitàries i Casa Museu (carrer Enric Granados, núm.17) No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

Olesa de Montserrat: Mercat, Grup Escolar i Quiosc de begudes

Palou [Granollers]: Grup Escolar i Casa per a Mestres

El Pla de Cabra [el Pla de Santa Maria]: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

Ribes de Freser: Grup Escolar

Sabadell: Escola Industrial d’Arts i Oficis

Sant Esteve Sesrovires: Grup Escolar, casa per a Mestres i reforma de l’Ajuntament

Sant Joan de les Abadesses: Grup Escolar

Sindicat de Santes Creus, Urbanització del Pla dels Noguers i Escoles Públiques No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

Súria: Grup Escolar i Casa de la Vila,

Vilassar de Dalt: Grup Escolar, Casa per a Mestres

Del Jeroni Martorell i Terrats ( Barcelona, 1876 – Barcelona , 1951), sabem que era fill d’una família d’arrel calellenca, amb casa pairal situada a l’antic carrer de Mar (avui Bartrina)

M’agradarà aclarir si com sembla l’edifici de l’Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, va ser inicialment concebut com escola pública, i per quina raó es va canviar el seu ús, al cens de 1930 constaven 7.886, la xifra fa pensar que hi havia una població en edat escolar que rondava les 2600 places, quantitat que estimem no podien absorbir les escoles religioses de la Companyia de Maria de Calella i dels escolapis, això ens porta a la pregunta, on estaven les escoles publiques de Calella?.

Ens adrecem especialment al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, …

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

CAN GALCERAN – CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/can-galceran-can-giol-va-acollir-les.html

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/les-escoles-publiques-compartien.html

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-lescola-pia-calella.html

Esperem dades de l’autor de l’edifici de la Companyia de Maria, ara dels Escolapis.

Share

JO NECESSITO SABER

gener 8th, 2018

Constatar que hi ha molts ‘ forats’ en la documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya no demana una especial preparació i/o sensibilitat.

Sobta encara llegir, “conec molt be on visc, no em fa falta saber-ho tot”. Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864-Salamanca, 31 de desembre de 1936), en la seva obra El pórtico del templo, posa en boca de Roman «Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó»

Confesso que jo voldria saber-ho TOT del lloc on visc, del lloc on vaig néixer, i de la nació de que formo part. Fins, si això fos possible en una sola vida, m’agradaria tenir coneixement de les nacions veïnes, i de la resta del món.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864-Salamanca, 31 de desembre de 1936), ha passat per ser l’autor de la frase “ que inventen ellos” , fet que podem negar de forma rotunda, i amb la frase, defensor d’un pensament petit, tancat, simple, identificable curiosament amb el dels seus botxins, a qui etzibava el 12 de octubre de 1936, al paranimf de la Universitat, durant l’acte d’apertura del curs acadèmic “ Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho. Me parece inútil pediros que penséis en España.” 

Només hi ha una opció possible, eixamplar CADA DIA el nostre coneixement, o almenys lluitar perquè no s’imposi – una vegada més – allò de «¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!»

Antonio Mora Vergés

Share

FORTALESA PER CONTINUAR

gener 6th, 2018

Una tarda van veure  que pujava un capellà, cavaller a dalt d’una egua i acompanyat d´una parella de gent de mitjana edat, tot van ser xiuxiuejos a cau d´orella els uns als  altres,  i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ  A PURGAR EL PECAT.

Anava cavalcat amb la seva fortalesa d´arribar abans de ser fosc, a la parròquia

Somiador ,se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.

– ! Pere, si això en comptes d´exili serà el meu paradís!

– ! Matilde , no sents el cant dels ocells!

– Vol dir?, mossèn deien………

Un pagès amb un burro, els saluda amb un , Deu vos “gord” . Son aspres, si , però jo els amansiré es digué, m´entres davant seu s’entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d’un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al  mig.

En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.

– Obriu Pere , va dir m´entres amb un bastó apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .

En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l´estil es digué.

L´endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l´església i la rectoria.

-SOM POBRES-, “MOS” VA TOT DE GAIRELL.

En aquell moment prengué una decisió. Agafa l´egua marxa al bisbat i torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.

Era digne de veure treballar el paleta el capellà, els vells , tots refent el que podien, sense descans.

Va durar sis mesos la feina.

El dia de la primera missa, l´església plena de pagesos, que de mica en  mica en sentir-lo es posaren a riure. Decidit és dirigí a l´òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l’escapar del seu afusellament, per la guerra civil.

Aquesta era la “TARA” , encara però, tenia la música! Mira les seves boques obertes i continua tocant.

Montserrat Vilaró Berenguer

Share