IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ORTA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

juny 26th, 2017

La recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ens portava per tota Catalunya; dissortadament les nostres reiterades demandes de col•laboració a la ciutadania havien tingut una resposta molt feble, i les adreçades a les Administracions Públiques Catalanes, llevat d’algunes honroses excepcions – no tothom està en política per a ‘fer diners’ – s’estavellaven contra la indiferència i/o en alguns casos la manifesta incomoditat.

Feia un llarg recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de :
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

Preguntava on era la Caserna de la Guàrdia Civil?. Als joves que viuen a la conurbació barcelonina, això els sonaria estrany, Guàrdia Civil?, doncs si; el rei Carles IV (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 – Roma, 19 de gener de 1819) l’any 1797 impulsa la creació d’una escola en aquesta població, advertiu que a la imatge en pedra apareix ORTA i no HORTA . De Carles IV el millor que es pot dir, és que no semblava un Borbó.

Patrimoni Gencat explica que l’any 1985 es va rehabilitar íntegrament la façana principal, quan l’edifici va passar a ser caserna de la Guàrdia Civil. La transformació d’escoles en casernes és un lloc comú en la ‘Història de España’, i deixa MOLT CLARES les prioritats dels nostres ‘pares de la pàtria’.

Quan a la descripció llegia ; edifici de planta gairebé rectangular amb dues façanes, la principal al carrer Medi Natural (abans Mestre Guàrdia) i la posterior al carrer Doctor Esteban Messeguer.

La façana posterior només té planta baixa i pis degut al desnivell del carrer respecte de la façana principal.

La façana principal consta de planta baixa i dos pisos. És tota arrebossada i pintada de color blanc, tot ocultant el paredat i l’aparell de carreus de pedra originari que envoltava totes les obertures. Actualment només resten a la vista els carreus de l’arc rebaixat que fa d’accés a la planta baixa, els mitgers i els que fan de separació entre la planta baixa i el primer pis. Les obertures dels dos pisos són força regulars, mentre que les de la planta són desiguals.

Sobre la porta d’accés, just a l’eix central de la façana, hi ha el finestral d’un balcó tapiat , aprofitat en el seu moment, per a encabir-hi un plafó de rajoles amb l’escut de la Guàrdia Civil.

A Bot m’explicaven que l’escola havia estat al primer pis de l’edifici de l’Ajuntament, a Arnes fins m’ensenyaven on havia estat la porta – avui tapiada – per on accedien a l’escola els infants, a Prat de Comte, no trobava cap esser humà per preguntar-li; ens encantarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’arribava fins Arenys de Lledó, població de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol, on m’explicaven – en llengua catalana – on era l’escola de nens. Com podeu imaginar l’edifici no està considerat ‘ monument ‘. Res agermana més als pobles que compartir uns governants estults.

Dinàvem esplèndidament al restaurant Miralles d’Orta.

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra  Alta a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d’Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juny 18th, 2017

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que ‘manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE – que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, – KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

Share

EN ELS PRIMERS 10 ANYS D’EXISTÈNCIA

juny 12th, 2017

Quan començàvem fa més de 10 anys  les publicacions al bloc fèiem una ‘declaració d’intencions’ :

CONÈIXER CATALUNYA

AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, … QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

Amb els pas dels anys hem esdevingut  per als catalans que no viuen, o NO PODEN viure a Catalunya,  els de la diàspora, el mitjà que feia possible estar ‘connectats’  amb Catalunya,  fent realitat una de les estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims del Montserrat
Amb terra i mar, oïu a qui us implora !
Torneu a Déu els cors que l’han deixat !

Certament és i ha estat una tasca col·lectiva en la que entre MOLTES MÉS PERSONES han col·laborat :  Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz, Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors, Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d), Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes, Valentí Pons Toujouse, Joan Vives Castells, Joan Dalmau Juscafresa, Joan Serra Saún,   Rosa Ventura Cutrina, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), .., a tots públicament gràcies !!!

Admetem, som demòcrates,  que el coneixercatalunya  no és una moneda de 2€ que agrada a tothom, insistim però, en el nostre dret inalienable a existir.

No hem tingut ‘grans temptacions ’,  ningú ens ha ofert l’oro i el moro pel bloc – encara- ; algú ens ha manifestat que això que fem no ‘ té  cap interès’ – està clar que si, almenys per a nosaltres,oi?-; hem trobat molta col·laboració en les persones  que viuen a la Catalunya interior, que definim carinyosament com el ‘forat negre’, i tenim intenció de garantit  l’existència del coneixercatalunya quan el bon Déu ens cridi a la seva presència, i ens faci explicar assentats a la vora del foc, les nostres experiències  per les terres catalanes.

Publicàvem  suara http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ens-mantindrem-fidels-per-sempre-mes-al.html

On dèiem; al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política – , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció – . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.

Berguedà actual. Diari digital.

Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital – , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/

https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

…..

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,…, amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat

naciodigital@naciodigital.cat

…..

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Alhora que un insistim en que Catalunya us ho agrairà, us fem avinent que en la qüestió del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, potser sense ser-ne conscients, estan ACTIVAMENT EN CONTRA.

 Antonio Mora Vergés

Share

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARTESA DE SEGRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

juny 5th, 2017

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Venia de Montsonís, Rubió de Baix i el santuari del Salgar, i em topava amb l’edifici de les ‘escoles velles’ d’Artesa de Segre de les que Ramon Giribet i Boneta, Secretari-Tresorer de l’Associació Cultural La Palanca de Artesa de Segre (Noguera), em feia arribar un email en el que m’explica que l’edifici antic , conegut com a Escoles Velles, que data de l’any 1921 , fou obra de la Mancomunitat. Va estar en funcionament fins al curs 1975-1976 en què s’havia construït un centre pilot EGB-FP i que ha esdevingut un complex educatiu de 3-18 anys (Escola Els Planells, amb edifici nou de 2009, i Institut Els Planells, que ocupa tot l’edifici de 1976, reformat també el 2009).

Actualment les Escoles Velles acullen la llar d’infants municipal i el casal de la gent gran, a més d’alguna entitat, com per exemple l’Orfeó Artesenc.

Curiosament, tenim els carrers Escoles i Monges respectivament, denominació que prové de la ubicació dels dos centres en els respectius carrers.

Trobava a l’Hemeroteca de la Vanguardia :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/09/22/pagina-3/33296352/pdf.html?search=Escuelas%20de%20Artesa%20de%20Segre

Ayer visitaron al rector de la Universidad, marqués de Garulla, entre otros, el Sr. Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970) , arquitecto provincial de Lérida, que le hablo del estado en que se hallan las obras de la nueva escuela de Artesa de Segre, que ya se están terminando.

Nova seu per la Llar de Jubilats d’Artesa de Segre

Tinc alguna pregunta :

Quin non tenien les escoles abans de la dictadura franquista ?

L’edifici va ser obra de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887-1970)?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Artesa de Segre – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

Teniu informació de l’autor de l’edifici de l’antic escorxador?.

Per als catalans i per a Catalunya la divulgació del patrimoni històric i/o artístic, alhora que un imperatiu ètic , és un clar ‘element diferencial’ de gran importància en el nostre devenir.

Si us agrada feu-ho córrer, al Sr. Facebook no li agrada que fem divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya – sense pagar -, sembla que ha llegit que som una cultura de peatge i vol la seva part.

Share

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

maig 31st, 2017

Havia demanat informació al consistori de Tàrrega, al que pertany la Figuerosa des de 1969, de la data en que s’aixecava aquest edifici i del seu autor, el pas del temps em confirmava el desinterès del Consistori targarí per aquest tema :

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-publica-de-la.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

El lloc de la Figuerosa fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Reprodueixo de la Vanguardia ; Edición del jueves, 15 marzo 1917, página 5

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/10/02/pagina-5/33319650/pdf.html?search=la%20%20Figuerosa.%20Lerida

Por rectorado han sido nombrados Ios siguientes maestros interinos: don Amado Torradelins, para Ars (Lérida ) don Antonio Huguet, para Masllorens ( Tarragona) ); don Francisco Pau, para san Salvador de Toló (Lérida); don José María tíoncumpte, para Bayasca(Lérida); don Juan Mar^n, Tiara Feró (Lérida ) ); don Ricardo Ballesuer, para Ortoneda ; don Juan Hugut-, para Reus; doña Carmen Escalona Pérez, pasa Samalús (‘Barcelona): do- ña María Guilanyá, para Montmajor ; doña Ca.rmen Villar, para Vilalba Saserra(Barcelona); doña Aurora Mollin-do. para La Guardia (Bnrc-elona); doña Elena Bel, para Sobremunt (Barcelona); doña Teresa Martín, para Gombreny, Gerona y doña Joee’a Guimerá, para Gandesa.

En el rectorado constan Pi’m para eu provisión en maestra interina, sin que haya instancias solicitándolas, 1-as siguientes plaza*»:Figuerosa (Lérida); Vilanova de Prades (Tarragona, Tendruny Lérida), tremp (Lérida), Bráfim (.Tarragona), Villalba (Tarragona) y las suplencias de Gerri (Lérida) y Senant (Tarragona )

El doctor Carulla conferenció ayer con don José Vi!ap!ana, quien está dispuesto á cedar unce terrenos para la, construcción de escuelas en Sentforas (Vich) y al que prometió el rector ir á ú’timoe de la próxima semana á la citada población con objeto de escoger los terrenos y proyectos que más convengan

Sentfores;
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html

Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!”
I tot el poble respondrà: “Amén.”

Al llarg dels anys hem pogut ‘recuperar’ alguns dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista https://issuu.com/1coneixercatalunya , esperem – som de bona pasta ‘ – trobar la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la ciutadania, en aquesta qüestió de recuperar la memòria històrica, només l’acció positiva té sentit, la inacció és una clara forma d’obstrucció.

Catalunya us ho agrairà.

Share

IN MEMORIAM D’ALGUNS EDIFICIS ESCOLARS DE LLEIDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

maig 27th, 2017

Retratava la façana de l’edifici de l’ ajuntament de Foradada, a la comarca de la Noguera, que es troba a la banda nord de la plaça Major de la població, encarada a la façana de l’església de Sant Josep

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, d’aproximadament 17 metres per 11 metres , amb la façana principal en el costat llarg que afronta amb la plaça Major, dos pisos i golfes i teulada a doble vessant que desaigua en els costats curts. Està construïda amb maó i arrebossada amb morter de calç.

La façana principal disposa els seus elements de forma simètrica, amb una franja central, lleugerament més avançada que els laterals de la façana, on se situa la porta d’accés principal, i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis es disposen dues finestres a la franja central i dos finestrals amb balcó a cada banda i sobre les finestres del primer pis. Totes aquestes obertures estan rematades amb arcs rebaixats. A les golfes s’obren, a la franja central, tres finestres de mida més petita i rematades amb arcs de mig punt. Tota la façana es remata amb una motllura: La part que correspon a la franja central es remata amb un frontó semicircular mentre que les bandes laterals decauen a banda i banda amb un perfil curvilini còncau fins esdevenir planes. En el centre del frontó circular hi ha un rellotge. En conjunt es pot dir que aquesta façana dialoga arquitectònicament amb la façana de l’església de Sant Josep, de perfils curvilinis similars en els laterals mentre que el centre es remata amb un frontó triangular de línies clàssiques. Cal dir que l’edifici de les escoles va ser plantejat a partir d’aquesta església quan es va decidir, a finals del segle XIX, substituir l’església vella per aquest edifici funcional.

Les façanes laterals presenten igualment una disposició simètrica de les obertures, amb tres finestres d’arc rebaixat a la planta baixa i tres finestres rectangulars al primer pis. La façana posterior, amb una balconada de barana de ferro forjat i un total de vuit obertures no disposades simètricament, no té l’elegància de la façana principal.

Actualment l’edifici, després d’haver allotjat l’escola pública durant bona part del segle XX, és la seu de l’ajuntament de Foradada. Sobre la porta principal, un fris rectangular de rajola esmaltada conté la llegenda ‘Casa de la Vila’ envoltant una creu de Malta i l’escut municipal que representa la roca foradada que dóna nom al poble.

Demanaré a l’Ajuntament ajuntament@foradada.cat les dades de l’autor d’aquest magnífic edifici , faig extensiva la petició urbi et orbe a tothom, persona i/o entitat, catalana o estrangera, que pugui donar-nos al resposta.

Rebia un e.mail des de l’Ajuntament de Foradada a la comarca de la Noguera, en el que en relació a l’autor de l’edifici de les escoles – ara seu de la Casa de la Vila – en diuen ; segons la documentació que tenim, l’autor d’aquest edifici va ser l’arquitecte municipal José M. Font Blanco.

Salutacions

Gemma

En trobava poca informació per la xarxa :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontBlanco/FontBlanco_c.htm
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn.htm

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ a qui dec gratitud eterna per la seva col•laboració constant i desinteressada, em deia que era fill de l’arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924)
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontCarreras/FontCarreras_c.htm

Enviaré aquestes dades a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, acnoguera.cultura@gencat.cat , on espero trobar col•laboració en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i al que faig des d’aquí ofrena del material recopilat a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Lleida té el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

Foradada tenia 1084 veïns al cens de 1857, això ens permet suposar que hi havia escola almenys a Foradada, i Rubió, i malgrat no trobar cap esser humà per a preguntar-li aventuro que és molt possible que també a Montsonís n’hi hagués, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’antiga església romànica de Sant Pere, del segle XI , fou enderrocada a finals del segle XIX i en el seu lloc s’hi va construir l’edifici de l’escola-ajuntament

Antonio Mora Vergés

Share

EL PONT-AQÜEDUCTE DE FERRO DEL CANAL D’URGELL. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

maig 17th, 2017

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta magnifica estructura de ferro, no senyalitzada com a monument per l’ajuntament d’Agramunt , i desconeguda per una gran majoria de catalans.

 

Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 – 1916) director des de l’any 1880 fins a la seva mort, de la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser l’enginyer autor del disseny del pont- aqüeducte de ferro, que substituïa un d’anterior de pedra , de set ulls , que es va endur la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876.

© FOTOTECA.CAT Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 – 1916)

El pont- aqüeducte per on passa el canal d’Urgell, als afores d’Agramunt, serveix per salvar la diferència entre la llera del canal i la del riu Sió.

El pont està format per una gran biga caixa d’acer i formigó de tres trams, sostinguda per dos grups de tres pilars de formigó revestits amb planxes d’acer.

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 – París, 27 de desembre de 1923) assoliria amb la torre Eiffel – que segons l’ABC de Madrid, Barcelona desestimava per considerar que ‘no encaixava amb l’estètica de l’Exposició Universal de 1888 http://www.abc.es/viajar/20150331/abci-torre-eiffel-201503310057.html

En el mateix sentit : http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/11/quan-eiffel-volia-construir-la-seva-torre-a-barcelona/

la Vanguardia de Barcelona de forma raonada nega aquella hipòtesis :
http://www.lavanguardia.com/vida/20090601/53714791930/eiffel-jamas-ofrecio-su-torre-a-barcelona.html

S’afegeix a la negativa :

¿Es verdad que la Torre Eiffel pudo estar en Barcelona?

Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 – 1916) , juntament amb Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892), codirector de la Maquinista Terrestre i Marítima entre els anys 1871-1872 van projectar els ponts de metall de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.

Recordeu allò de ‘ ningú és profeta a casa seva’? , doncs a Catalunya més !!!!

Share

ELS TOLRÀ, MARQUESOS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. UN MIRATGE D’ÈXIT, O COM ES FA EL TRÀNSIT DE LA GLÒRIA A L’OBLIT.

maig 14th, 2017

Comença aquesta breu història, amb el naixement del Josep Tolrà Avellà , al poble de Cabrils a la Comarca del Maresme, l’11 d’abril de 1817.

Llegia que va aprendre les primeres lletres a Cabrils – ens agradarà rebre imatges i/o noticies d’aquella primera escola – , continuava posteriorment els estudis a les Escoles Pies de Mataró, s’explica que feia el camí entre el seu poble i la ciutat a peu, i que s’enduia el dinar en una carmanyola, com havíem fet moltes persones en els anys posteriors al conflicte bèl•lic que legitimava la dictadura franquista, i com han de tornar a fer dissortadament avui molts treballadors , per la corrupció política i econòmica, i la pèssima administració dels uns i dels altres.

Llicenciat en medecina i cirurgia l’any 1846 arriba a Castellar del Vallès.

L’any 1856 va llogar una part del salt d’aigua de la fàbrica Busquets per tal d’instal•lar una màquina de tallar fusta que vendria al cap d’un any a un ebenista de Sabadell.

Va llogar maquines de filar amb capacitat de 1200 fusos; desprès un teler Smith, més endavant 12 Dobson,.. l’any 1861 tenia 99 telers i 4700 fusos.

L’any 1863 va llogar la fàbrica Barba a Francesc Juliana, per instal•lar-hi 4000 fusos i 92 telers mecànics.

L’Any 1867 va comprar la fàbrica Busquets, en la que farà obres per engrandir-la i l’any 1873 instal•la 5000 fusos i 300 telers.

Paral•lelament a la seva activitat industrial , adquireix finques a Cabrils i a Castellar, per conrear-les.

Col•labora econòmicament per fer possible la portada d’aigües de Canyelles.

El 16 de març de 1878 mor la seva muller Antonia Prims i Castells.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 27.01.1882 se li atorga el títol de cavaller.

El 16.03.1882 contrau matrimoni amb la seva neboda Emilia Carles Tolrà.

El 21.07.1882 lliurà l’ànima al Senyor. L’enterrament va ser la més gran manifestació de dol, de que es té memòria a Castellar del Vallès.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/07/22/pagina-5/34692793/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Tolr%C3%A1%20Avell%C3%A1

En la madrugada de ayer falleció en San Esteban de Castellar el conocido industrial don José Tolrá y Avellá, quien se había distinguido notablemente en la fabricación de tejidos de algodón blanco, á cuyo ramo hizo dar más de un paso hacia el progreso. La muerte del señor Tolrá ha sido muy sentida en esta capital, donde disfrutaba merecida simpatía.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Emilia Carles Tolrà, es dedicarà fins al seu darrer dia el 4.03.1915 a fer realitat els projectes que Josep Tolrà i Avellà, volia fer en benefici dels seus veïns.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-emilia-carles-tolra.html

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. EMILIA CARLES TOLRÀ, PRIMERA MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Fins al inici de la mal dita Guerra Civil – tothom té clar que començava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – , l’Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, continuarà alhora que amb la direcció de la fàbrica, amb l’aplicació de politiques justes vers els treballadors.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/09/12/pagina-24/33172434/pdf.html?search=EMILIO%20CARLES-TOLR%C3%80

L’any 1920 lliurava l’ànima al senyor la seva esposa Rosa Coll Carles.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

Exiliat a Nàpols, se li denegarà el retorn a Espanya per motius mai aclarits, l’any 1940 moria en aquella ciutat italiana, on les seves despulles mortals haurien de passar nou anys, a l’espera de l’autorització del sàtrapa.

Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

No en trobava cap referència a l’hemeroteca de la Vanguardia, és fama que els comtes de Godó, no eren precisament ‘amics’ dels marquesos de Sant Esteve de Castellar del Vallès.

Els Tolrà, en el període 1885 – 1936 – brevíssim en termes històrics i fins humans – aconseguien alhora que l’èxit econòmic i social, transformar radicalment la vida del poble de Sant Esteve de Castellar, que passarà a dir-se Castellar del Vallès , per Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d’agost de 1936, i el Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisió i se’n detallaven els municipis.

L’empresa Vídua Tolrà S.A, continuarà activa a Castellar del Vallès fins a l’any l’any 1995 en que tancava definitivament les seves portes, la ‘ marca’ continua existint.

Share

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PREROMÀNICA DE SANT SILVESTRE DE VALLIRANA.

maig 10th, 2017

La Gemma Gou Benet, em deixava un comentari a l’entrada:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-silvestre-de-vallirana-la.html

Sóc filla de Vallirana i fa pocs dies vaig anar a veure l’ermita de Sant Silvestre, l’únic patrimoni important, sobretot pel que fa a la seva antiguitat, que té Vallirana. El seu estat és absolutament deplorable: la teulada trencada, el sostre amb forats, el sol, que és de terra, està tot remenat, les parets amb “grafits” per tot arreu tan per fora com per dins, la porta de reixa està tallada i és pràcticament inexistent, a la pedra que hi ha a sobra de la porta on hi diu l’any de construcció, hi ha un parell d’escrits. En definitiva és depriment i vergonyós tant per les persones que l’han malmès com per les que no han fet res per arreglar-ho. Seria molt més digne enderrocar-la que veure-la tan destrossada. És molt trist contemplar el que ja és el cadàver de l’ermita de Sant Silvestre de Vallirana.

La visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el dimarts 9 de maig de 2007.

La ‘Generalitat de Barcelona’ denegava la seva inclusió al catàleg de bens culturals d’interès nacional
http://www.boe.es/boe/dias/1996/09/16/pdfs/A27982-27984.pdf

L’Ajuntament de Vallirana al Pla d’ordenació de l’any 1987, la declarava Bé cultural d’interès Local. I penjava un rètol.

Les imatges donen testimoni de com està a dia d’avui.

 

 

Vallirana assolia els 1.288 veïns al cens de 1857, i no serà fins al cens de 1970 que els duplicarà arribant als
2.632, d’ aleshores ençà el creixement ‘ quantitatiu’ ha estat exponencial, 14.676 al tancar l’any 2016.

Dissortadament, Sant silvestre en dona testimoni,‘qualitativament hi ha un nivell d’escàndol.

Share

PASSEJADA CELESTIAL PEL MOIANÈS

maig 7th, 2017

M’explico amics lectors: anàvem l’Antoni Uriz, el Santiago Moya i l’Antoni Ibáñez en el vehicle 1, i el Feliu Añaños i l’Antonio Mora en el vehicle 2; havíem sortit del Vallès Occidental a les 7,00 i deixàvem el vehicle 1 prop de Santa Coloma Sasserra abans de les 8,00 ; pujàvem tots en el vehicle 2 que feia via fins a Sant Cugat de Gavadons . Abans de les 8,30 deixàvem darrera nostra l’església d’aquesta antiga parroquià situada al nord del poble de Collsuspina; és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l’any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l’església és de l’any 968, tot i que l’actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l’església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l’església, s’hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l’arrencada dels arcs i claus treballades. Al segle XIX s’hi feren novament obres. El campanar definitiu d’espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l’absis. D’aquest segle data l’altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l’edifici la seva imatge vuitcentista.

El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.



Agafàvem la pista que baixa en direcció llevant deixant enrere la casa de pagès de Bellver, el bestiar pressentia un dia calorós i aprofitava les primeres hores de mati en les pastures fresques i abundoses, deixàvem Can Regàs a l’esquerra i ens aturàvem per recollir imatges del naixement del riu Congost.

El sol anava pujant quan creuàvem la roureda de Collsuspina, on esmorzàvem asseguts a la creu de terme.



En el camí que ens conduirà fins a Santa Coloma Sasserra, ens aturem per retratar l’anomenat Roc Colomer, que suggereix – com indica el seu nom – un gran colom des d’una perspectiva concreta. Adverteixo que una part d’aquesta estructura natural s’ha trencat.

Arribàvem finalment al pla on s’aixeca, el temple, la rectoria, la creu de terme , i el Roure del Giol que fou declarat arbre monumental per l’Ordre de 19d’abril de 1991 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i el cementiri i l’antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra, pertanyent avui al municipi de Castellcir (Vallès Oriental). L’Església s’aixeca a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al NE del terme.


Es coneixia antigament com Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles. La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l’església de Moià; poc després obtingué la independència. L’església, romànica (s. XI-XII), fou ampliada i mutilada al s. XVII; guarda, però, l’absis central, el campanar i la nau romànica. Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522).

Té unida a l’església el mas Giol.

Ens aturarem al Mas la Talladella de Castellcir , on hi ha una capella del segle XVIII dedicada a sant Josep.


De tot plegat en recollirem imatges.

El sol abrusador – hem superat llargament les 12,00 – ens acompanyarà fins al vehicle 1, deixarem al Feliu i al Santiago prop del rentador de llana al polígon industrial de Castellterçol, i la resta tornarem fins a Sant Cugat de Gavadons on havíem deixat el vehicle 2. Recolliré imatges de l’indret- ara amb el sol de migdia.

Tornarem al nostre Vallès Occidental dins de l’horari previst.

Sant Cugat i Santa Coloma, les nostres fites d’aquesta passejada celestial, recuperen ‘la seva tranquil•litat’. El Moianès és – encara – un jardí natural que us esperonem a conèixer aquest estiu.

Antonio Mora Vergés

Share