TERESA FORCADES VILA A CASTELLAR DEL VALLÈS
17 maig 2013La teníem entre nosaltres el dijous 16 de maig de 2013, i ens explicava de forma planera i entenidora, que si ‘tots vulgessim, això canviaria ràpidament’.
Aqui, en el ‘tots’ rau justament el problema, de formes de pensar i sentir, n’hi ha tantes com de persones, i cadascú defensa que ‘ el seu punt de vista’ , és el CORRECTE.
De forma quasi gràfica explicava que hi ha persones que tenen una bena als ulls que no els deixa veure ‘ la realitat’; no serà pensava jo, que tot ens sembla que és del color del vidre que portem a les ulleres ?.
Està clar que al REINO DE ESPAÑA s’ha assolit al ensems el record mundial d’estultime i corrupció, i això tant en periodes ‘progressites’ –PSOE -, com en èpoques de ‘restricció de llibertats públiques’ –PP-, conceptes i sigles, unes i altres, que ja no aconsegueixen enganyar a ningú, perquè la gent senzilla ha assumit de cop, que guany, qui guany, sempre els toca perdre a les persones.
És cert que ambdós PP&PSOE canviaven la Constitució per posar davant dels drets dels ciutadans, el pagament dels deutes de l’Estat, però aleshores poques persones van manifestar el seu rebuig.
Es cert que ambdós PP&PSOE han portat fins al suicidi a un bon nombre de persones, tant cert dissortadament, com que ja son centenars, milers, les que passen necessitat, i veuen com es redueixen prestacions socials, i cal pagar ( copagament en diuen del RE-pagament, la ciutadania via impostos, taxes, seguretat social,… ja ho ha pagat amb escreix ; on son aquests diners ?. ) per tot, i a tot arreu.
Té tota la raó la Teresa, si ‘tots vulgessim, això canviaria ràpidament’.
Com ho hem de fer però, no per aconseguir que ho vulguin ‘TOTS, sinó perque almenys, ho vulgui ‘UNA MAJORIA ?’.
CLAUSULES ABUSIVES EN LES HIPOTEQUES DEL REINO DE ESPAÑA
16 maig 2013Europa amb la deshonrosa excepció d’ESPAÑA i BULGARIA té una legislació de 2ª oportunitat que evita la condemna perpetua per deutes – que malgrat la prohibició expressa de la Constitució de 1978, persisteix al REINO DE ESPAÑA – ; està clar que ambdós països tenen un semblant ‘nivell democràtic’ , i en conseqüència tenen encara en les seves legislacions formules que permeten l’ABÚS (ús excessiu i contra dret, de qualque cosa ) d’una part contractant sobre l’altra.
Europa en relació a les hipoteques els ha dit al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA que HAN DE DEIXAR D’APLICAR aquestes formules, i fins que la reiteració de clàusules abusives per part de les entitats financeres s’ha de valorar a la llum del Dret Penal, com un delicte continuat.
No tenim dissortadament cap relació de clàusules abusives, i hauran de ser els jutjats els que les apreciïn - d’ofici – en cada cas.
Alguns nomenaments, per exemple al Tribunal Suprem, desperten sospites de parcialitat :
http://www.elconfidencial.com/espana/2013/04/26/el-hombre-de-faine-en-el-supremo-se-abstiene-en-las-preferentes-por-su-pasado-banquero-119717/
Les reformes legals ‘Ley 1/2013, de 14 de mayo, de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social’, insisteixen en la tesis del Hacella y no enmendalla”
Que ha de fer la ciutadania ?. Quedar-se braços plegats ?, NO!, us deixo un exemples i una proposta d’actuació :
La clàusula sòl és abusiva ?. Els interessos no baixaran més enllà d’un sòl pactat, i no podrien pujar per damunt d’un sòtil. Directament en els casos en que no hi ha sòtil ( sostre ) ho manté un diferencial exagerat.
La plus garantia és abusiva ?. Les signatures de pares, germans, avis, socis, … que han estat pràctica comú, SON HABITUALMENT conceptuats com abusius.
Els interessos de demora son abusius ?. Si, quan superen entre el doble i el triple del interès de mercat. En països com Alemanya son per exemple del 3%. Insisteixo però, en la ‘feblesa democràtica’ del REINO DE ESPAÑA
Clàusules que tenen formules matemàtiques i/o logarítmiques ?. Com TOTES les clàusules que no siguin ‘entenedores’ per una persona ‘normal’, son susceptibles de nul·litat.
Que han de fer les persones que tenen una hipoteca ?. Demanar una còpia autèntica – si no la tinguessin, cosa molt habitual fins a dia d’avui – , i desprès de llegir-la, demanar PER ESCRIT al banc – exigint que ens acrediti l’entrada mitjançant l’estampació del recibi i la data en una còpia – que acordi la NULITAT de les clàusules que creiem abusives. Passat un termini de 30 dies, en cas de no tenir contesta, presentar un escrit idèntic adreçat al DEFENSOR DEL CLIENT en que farem esment de la NO RESPOSTA. Passat novament un termini de 30 dies, PER CORREU, cal enviar idèntic escrit AL SERVICIO DE RECLAMACIONES DEL BANCO DE ESPAÑA. Passats 30 dies més, també per CORREU posar en coneixement de la Fiscalia, totes les actuacions.
EL PETIT TRAMVIAIRE
15 maig 2013No us deixeu enganyar pel títol. El conte no va d’un tramviaire, però sí d’un nen de quatre anys –ara ja és adult- que en un moment de la seva vida va voler ser tramviaire.
El seu avi portava un tramvia. Estem parlant d’aquells temps en que a Barcelona circulaven els tramvies.
El Cesc, cada dia el portaven a casa dels seus avis i ell, tan sols arribar ja sortia al balcó a mirar els tramvies com passaven. S’hi estava moltes estones.
Un dia el seu avi li va fer una gràcia. Se li va ocórrer regalar-li el seu pito de tramviaire -deuen ser diferents als altres- que havia utilitzat en la seva feina. Suposo que va ser quan es deuria jubilar.
El Cesc era un nano que si sabien que estava al balcó mirant-se els cotxes o tramvies estaven tranquils, es pensaven que així el tenien controlat.
Que poc sabien del que feia el Cesc al balcó!!
Els avis deien:
- Mira’t-el està ben distret amb els cotxes i tramvies.
A dalt, la iaia no hi pujava gaire doncs li feien mal les cames. Un dia va tenir que anar a buscar una cosa a l’habitació on hi havia el Cesc. Quan va arribar a l’habitació se’n va dur un esglai amb el que es va trobar.
Mai s’ho hagués pensat. La iaia va exclamar:
- Mare meva, que has fet Cesc?
El Cesc es va amagar sota el llit i la iaia amb l’escombra intentant que sortís de sota per donar-li una pallissa al cul, més no va poder. És va cansar i se’n va anar escales avall.
El Cesc se’n va escapar d’una de grossa. Quan va baixar amb la cua entre cames tement-se el pitjor, es va trobar que ja els havia passat l’enuig i se’n reien de l’acudit del nen.
Sabeu que s’havia dedicat a fer el balcó?
- Doncs no ho esbrinàreu mai si no us ho explico, perquè es gros.
Ell estava assegut al balcó, mirant per les reixes, tot expectant i vigilant quan havia de venir el tramvia. Quan el tramvia era sota el balcó de casa dels avis, no se li ocorria altra cosa que tocar el pito de tramviaire del seu avi.
- El Cesc feia parar tots els tramvies amb el pito. I clar, com era el pito de tramviaire els tramvies paraven.
- El seu avi li havia ensenyat com es feia. Del cert, no ho sé, però una pitada significava una parada i dues pitades una arrancada (?)
El més bo, era que l’esglai que va tenir la iaia quan va pujar va ser perquè el Cesc, amb un guix havia anat marcant a l’armari tots els tramvies que havia aconseguit parar.
Tot l’armari estava ple de ratlles de guix del Cesc. Clar, quan la seva iaia va veure tal cosa, gairebé li agafa un patatús i per això,l’empaitava amb l’escombra per l’habitació, però ell, es va escapolir.
- Com l’havia d’arreplegar la iaia si era un esquitx i corria com el dimoni?
Això no s’acaba aquí. Aquests avis quan sabien que els portaven el Cesc, ja pensaven quina els en faria.
En aquella casa hi havia la iaia, una tieta i l’avi. Ells havien fet teatre. Es veu que el Cesc ho havia vist i un dia ell també va voler fer teatre.
Estaven tots junts al menjador, i de cop i volta, el Cesc cau al terra desmaiat. Totes les dones van córrer a veure que li havia passat, més ell no reaccionava. Preocupades, van cridar a l’avi, que com ja coneixia de quina ral·li a era el seu nét, va dir en veu alta perquè ell el sentís:
- Sabeu que, aneu a buscar força aigua a veure si així reacciona.
El Cesc en sentir això, obrí un ull i els digué:
- Això si que no, aigua no!
Mireu, encara corren darrere d’ell de l’ensurt que van tenir, no n’hi ha per més. Es va fer el mort. Va fer teatre com els avis!!
Allà a casa dels avis hi tenia un tricicle. Ell corria i corria pel passadís, vegades i vegades, però com ell va dir –que el tricicle no tenia frens- la seva manera de frenar era rosant la paret, una vegada darrere d’una altra, fins aconseguir deixar les marques de les seves frenades a la paret.
Quan la iaia ho veié i la mare se’n va assabentar, va ser la mare qui aquest cop, li va clavar un parell de pallisses al cul.
- Qui no ha fet entremaliadures de petit?
- Les que feia el Cesc eren força simpàtiques!!
Tot i així era un bon nen, un trapella molt eixerit i bo. Senzillament era un nen que gaudia fent el que li passava pel cap sense cap malícia i així descobria coses cada dia.
Diu que si has fet entremaliadures de petit vol dir que has tingut infància!!
Així aprenem!!
Rosa Ventura Cutrina
MAL MORIR FARCIT DE MOSSEGADES DE RATES
13 maig 2013MODERNISME NO CATALOGAT. AVINYÒ, BAGES. CATALUNYA
11 maig 2013Avinyò tenia 1505 veïns censats l’any 1900, sense bones comunicacions, tant el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), com el segon ( Dictadura de Franco ) van fer poca cosa en benefici de la població, que no superarà les 2.000 ànimes fins l’any 1990, ja dins la ‘Democraciola’ que ha portat amb ma ferma el REINO DE ESPAÑA a la misèria més absoluta, assolint nivells de corrupció i estultícia, que ningú – ni en els pitjors malsons – es podia imaginar.
El Patrimoni Històric doncs ha viscut una evolució semblant, i no s’han pogut donar aquí destruccions massives, com a les comarques de la ‘terra baixa’, Barcelonès, Llobregat jussà i els Vallesos.
Per aquesta raó quan es va endegar la Catalogació del Patrimoni, ningú dubtava que ho recolliria TOT, i que ho faria de manera eficient. Dissortadament no s’han donat cap de les dues expectatives; el Catàleg està lluny de ser complert pel que fa al nombre dels bens inventariats, i també pel que fa a la correcta documentació dels que finalment s’incorporaven.
Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa que està per sota la carretera que creua la població, en direcció Sant Feliu Sasserra i/o Sallent, un cop superada la Torre Abadal.
Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en aquesta tasca de recuperar fins on sigui possible la memòria històrica de CATALUNYA en general, i d’AVINYÒ en particular.
NOMÉS A CATALUNYA ES PARLA LA LLENGUA CASTELLANA
9 maig 2013
Em deia un pagès – dir savi és una redundància – que els catalans parlem – PERFECTAMENT – la llengua castellana, mentre que la resta del món, inclosos els súbdits – que no ciutadans – del REINO DE ESPAÑA, parlen el que s’anomena Español :
Ja sigui la versió que els ‘correctors’ anomenen ESPAÑOL TRADICIONAL
Ja la versió ESPAÑOL INTERNACIONAL
I desprès una llarguíssima relació de versions ‘locals’ de cadascun dels territoris que van patir sota el domini del REINO DE ESPAÑA.
I, que enlloc d’afegir una denominació més, que faríem be i molt be, en mantenir – almenys en un lloc encara – la denominació original – i absolutament – correcta d’aquesta llengua que com la nostra evolucionava del llatí.
Per descomptat hem de continuar com fins ara – pel que fa a la llengua castellana – aquestes ximpleries que es proposen des del cleptofeixisme, son únicament cortines de fum perquè la ciutadania es vagi entretenint mentre els acaben de desfer el poc que queda dempeus de ‘l’estat del benestar’.
Els ciutadans ‘demòcrates’ malgrat ser una minoria, s’han d’imposar el deure ètic de reclamar la fi de l’espoli, i la devolució de TOT EL QUE HAVIEM GUANYAT AMB LA NOSTRA FEINA.
DIVERSES MANERES DE MATAR I MORIR
5 maig 2013En la ‘nostra’ societat a les víctimes d’assassinats se’ls dóna una importància distinta segons el país on ocorri des dels mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals; com va passar el dia dels atemptats de Bòston que van tenir una difusió plena tot el dia; i els assassinats, assassinades a Síria, que simplement passen d’una manera inadvertida. Els blancs americans, tenen molt més importància que els àrabs sirians.
Iraq ha tancat el més d’abril amb set-centes dotze persones assassinades. Les notícies tan sols revelen nombres, converteixen els éssers humans en un nombre i el releguen a l’oblit.
He començat a escriure, tenint la ment en una notícia de Nació Digital.cat, que m’ha esfereït, també per l’absurditat. Un infant de cinc anys ha matat d’uns trets de rifle a la seva germana de dos anys en el comptat de Cuberland (Kentucki-EUA). La notícia concreta que el nin “estava acostumat a fer anar l’arma, però els pares ignoraven que estigués carregada” més absurd encara. Per acabar-ho d’arrodonir m’he passejat per la fabrica d’aquests fabricants d’armes especials per a infants, on venen rifles i pistoles per a menors, amb dissenys fets com si es tractés d’una joguina ( una joguina que mata) i a més ridículament masclista, ja que els rifles per a nines porten la culata de color rosa.
La part pels menors es diu “El meu primer rifle”, apart de vendre tot tipus d’armament per adults, i el 2008 l’empresa va fabricar seixanta mil armes entre rifles i pistoles. Entenc que durant el 2008 prop de seixanta mils nins i nines reberen aquest regal? . Com es poden estranyar, ja que els “eduquen” amb la utilització d’armes des d’infants i que no em vinguin en la II esmena, que hi hagi massacres a escoles, carrers centres públics i empreses en els estats d’EUA?.
Fetes aquestes reflexions, i anant a una altra manera de matar i de morir, vull fer esment a una altra notícia. Les retallades. El govern de Rajoy retalla mil cent milions d’euros a les ajudes de dependència. Merkel dixit, Rajoy obeeix. Per un altre costat, es gastaran més d’onze mil milions d’euros amb avions de combat.
Qualsevol persona que estigui baix la llei de dependència, i per la manca de serveis, tractament, i altres necessitats mori, qui és realment el culpable d’aquesta mort? Qui té les mans xopes de sang?
És poden orquestrar genocidis brutals fets a través de les armes; el darrer que no he pogut oblidar fou del de Kosovo-Sbrenika; tot i que hi ha genocidis silenciosos, que fan que algunes persones , o no aguantin la pressió i se suïcidin; o que morin, perquè els tractaments que havien de tenir no els hi arriben per les retallades a sanitat; o inclusiu que no puguin accedir als medicaments, perquè no tenen doblers per poder-ho fer.
O com ha passat, que morin simplement pel fet de no tenir la targeta sanitària com ha estat el cas del jove senegalès Alpha Palm per tuberculosi , i no fou degudament atès. S’ha denunciat al Govern de les Illes Balears i just ara tot són excuses.
Existeixen polítiques assassines i còmplices que fan arribar a situacions extremes a moltes persones. Sis milions d’aturats sense esperança de trobar feina, n’és una.
Que l’estat espanyol hi hagi tres milions quatre-centes vivendes buides i famílies malvivint al carrer n’és una altra aberració.
Als responsables que haurien de vetllar, perquè no hi hagin persones sense doblers ni prestacions socials , i no fan la tasca que haurien de fer, se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya.
Si totes i tots, que podem donar la mà, i posar el nostre gra d’arena, per a modificar situacions injustes, no ho fem per comoditat – no ens passa a nosaltres- ho portarem sobre la nostra consciència. Ja està bé i cal dir les coses pel seu nom.
Josep Bonnín Segura
CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ.LA LLEGENDA DE MUR O EL BOSC QUE CAMINA.
5 maig 2013
Diu la llegenda que en temps antics el castell era ocupat pels moros i que els exèrcits cristians havien intentat diverses vegades de conquerir-lo en un atac de sorpresa, però com que aquella muntanya és gairebé pelada de vegetació, eren descoberts immediatament pels defensors.
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.
SANT FRUITÓS DE QUADRES. GURB. OSONA. CATALUNYA
4 maig 2013El Xavier Burcet Darde, publicava una bellíssima imatge , d’aquesta petita capella preromànica, amagada i envellida, que s’aixeca tossudament enmig del groc lluent de la colze, a la plana d’Osona.
Sant Fruitós de Quadres es troba a la dreta de la carretera de Vic a Manlleu, a l’altura del mas Mateu. Modernament se la coneix per Sant Fruitós del Grau, pel fet de trobar-se prop del mas del Grau.
Tenim constància d’aquesta església de Sant Fruitós des de l’any 948, i la trobem esmentada l’any 1097, quan Pongosfred i la seva muller Franda donaren al monestir de Ripoll unes torres situades a Gurb “al terme de Sant Fruitós”.
Fou ampliada en època romànica amb un petit absis, i més tard amb un portal amb timpà llis a la banda Nord.
A l’època gòtica s’hi construí una volta que reemplaçà l’antic sostre embigat.
L’església va sofrir importants reformes l’any 1868.
I en els dies foscos del genocidi contra Catalunya, va ser profanada; el culte no s’ha tornat a restablir des d’aleshores.
La descripció tècnica ens explica : Es tracta d’una petita església d’una nau, planta rectangular i coberta amb dues voltes d’aresta de rajol pla. L’absis és semicircular i es troba orientat a l’est, l’accés principal al nord i el campanar a la façana oest. Els murs són de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus treballats disposats en filades i en altres parts amb més morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al nord, presenta una portal al centre emmarcat amb una llinda doble sobre la que hi ha un arc de mig punt integrat en el mur. La façana oest no conté cap obertura i està coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull, amb una coberta de lloses. La façana sud conté únicament una espitllera a l’extrem dret emmarcada amb dos monòlits de pedra treballada. La façana est correspon a l’absis, semicircular, lleugerament més baix i estret que la nau i decorat amb una sèrie de set arcuacions cegues amb bandes llombardes. Al centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats i a la part inferior hi ha un carreu de notables dimensions integrat al mur. L’església denota diverses etapes constructives en el seu aparell. La part més primitiva seria el final de la nau central on aquesta es troba amb l’absis. A un costat d’aquesta part, que podria ser d’origen pre-romànic, hi ha l’absis d’estil romànic, bastit probablement el segle XI i amb la volta reformada modernament. La resta de l’edifici es troba molt reformat i probablement deu la seva imatge actual a una reforma del segle XIX.







