SOM GAMBAIROTS… OI?

Ens encarreguen de fer un article sobre l’origen del malnom “gambairot” referent als habitants de Guimerà. Molt bé, molt fàcil…bé, potser no tant.

De bon principi ja partim de la pregunta primordial, què és un “gambairot”? Només escriure-ho al processador de textos ja salta el corrector i l’opció que dóna per corregir-lo és la forma “gambirot”. Ai coi! Però, com que del corrector se n’ha de fer un cas relatiu, anem a consultar diccionaris a veure si ens dóna millor resultat.

No pas! En els diccionaris de referència que podem consultar en paper i en digital o no apareix el coi de gambairot o apareix en la forma “gambirot”. És el mateix? La conclusió que arribem com a filòlegs de fireta és que la forma “gambirot” seria la formal i acceptada als diccionaris, i la més usada en les varietats orientals de la llengua (ras i curt, barceloní, gironí i mallorquí).

I què vol dir ser un gambirot? Busquem al diccionari Català-Valencià-Balear, per tenir més varietat. Ens sembla que podem deixar de banda que és el nom de determinats crustacis i d’una polaina que porten els ferrers per no cremar-se els peus amb les espurnes del ferro roent. Descartem l’accepció “animal hermafrodita” que tampoc ve al cas i trobem les tres definicions que ens sonen més (bon criteri científic). Són:

3. Salt que es fa amb moviment exagerat de les cames (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. brinco. Lo més petit de tots… passant per sobre de les pletes… fonent-se ab quatre gambirots, Verdaguer Jov. 188.

4. Noi o jove entremaliat i de poc seny; cast. saltabarrancos. Envejo el gambirot que sens matar-se | li fa saltar les dents d’un cop de puny, Sagarra Comte 183.

6. Núvol molt voluminós que vola i vola i no arriba a donar aigua (Borges Blanques).

Però, tornant a l’ortografia, ens hem de preocupar? Hem de començar ja a canviar noms d’associacions, blogs, grups de Facebook i Whatsapp? No tinguem cap atac de correcció política/lingüística, encara, no anem tan de pressa. Que buscant una miqueta més trobarem el que ens interessa.

En diccionaris i reculls de lèxic del nostre àmbit hi trobem “gambairot” en la forma que la fem servir nosaltres. Primer exemple, en un recull de mots d’ús comú que no són al diccionari, publicat a Santa Coloma de Queralt, hi apareix en el seu sentit meteorològic:

Extret de la revista “RECULL núm.5. Article MOTS LOCALS QUE NOFIGUREN EN EL DICCIONARI”. As.Cult.Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, 1998.

Molt rebé! En volem més? Aquí trobem uns amics de les Garrigues que també ho diuen com nosaltres:

Extret de “LÈXIC DE METEOROLOGIA POPULAR A LES GARRIGUES”. Diversos autors, Editorial Fonoll, 2008.

Molt bé, l’apartat meteorològic ja el tindríem cobert. Però, i les altres definicions? A veure què us sembla això:

Extret de “EL VALENCIÀ DEL SEGLE XIX: ESTUDI LINGÜÍSTIC DEL DICCIONARIO VALENCIANO DE JOSEP PLA I COSTA” de Josep Martines, Biblioteca Sanchis Guarner, 2000.

 

Molt bé, ara ja tenim la paraula escrita com ho fem nosaltres i amb tots els significats de la forma gambirot. Ara a veure si ho podem lligar amb fet que sigui el nostre malnom. Perquè com a malnom dels de Guimerà està recollit en diccionaris de malnoms:

Un gambariot o gambairot és el mot lleidatà en altres contrades dit gambirot, un home poca solta, que es fica en tot sense que li demanin. Com a nom satíric és aplicat sovint als habitants d’algun poble veí.

Guimerà: Malnoms [gentilici]      gambairots, quecos

Verdú: Malnom [gentilici]      coixos, malaiots

I el motiu? Perquè aquest i no qualsevol altre? En un recull de tradicions catalanes trobem el següent escrit:

El santuari de la Bovera, emplaçat entre Ciutadilla, Guimerà, i Verdú, ha estat una altra de les grans fonts d’hostilitats inter-locals en aquestes terres. Entre Guimerà i Verdú sobretot. I especialment entre el jovent respectiu. Els frecs i les batusses que en deriven tot sovint, se centren en el tradicional aplec que cada dilluns de Pasqua se celebra en aquest santuari baix segarrenc. Els romeus dels dos pobles, i el seu jovent de manera molt particular rivalitzen, per veure quin poble arriba primer dalt del turó del santuari, quin poble branda primer la bandera de la Verge, de quin poble és el rector que oficia la missa o de quin poble és el cor que la canta. Una rivalitat que inspira als joves de Verdú aquesta corranda al·lusiva, que es befa dels joves romeus guimeranencs que volen fer-se amb la Bovera:

Gambairots de Guimerà

ja podeu plantar bandera

que els malaiots de Verdú

us han pres la Bovera.

I que, com sol passar en aquests casos, troba la seva justa antífona en aquesta altra cobla que els de Guimerà dediquen amb el mateix to ridiculitzador als joves pelegrins verdunins, que malden pel mateix objectiu:

Gambairots de Guimerà

ja podeu alçar bandera

que els coixos de Verdú

s’han deixat prendre la Bovera.

Aquests frecs i baralles entre els de Verdú i els de Guimerà obliguen en diverses ocasions a prendre mesures de concòrdia entre aquests pobles.

 

Que seria força semblant a la forma amb que ho hem sentit de sempre:

Gambairots de Guimerà

ja podeu aixecar bandera

perquè els coixos de Verdú

us volen prendre la Bovera.

 

I quin significat s’està fent servir de gambairot? Bona pregunta! Com a gent que corre i salta en grans gambades o camallades? Aquesta és l’accepció que expliquem amb les visites guiades que fem pel poble:

La llegenda diu, que en la construcció de l’ermita hi van participar els de Guimerà i els de Verdú i en acabar-la es van barallar per ser-ne els amos i custodiar-ne les claus. Com que els de Guimerà hi van arribar abans fent gambades es van quedar els claus. En contraposició als de Verdú se’ls anomena els coixos perquè hi van arribar més tard.

 

Amb tot i, la definició de jove entremaliat i de poc seny s’adiria més amb el text del poema “El Nou de Copes” de mossèn Ramon Muntanyola:

Queda’t enrere

per gambairot,

a la Bovera

refés el vot,

compte les llunes,

mira’ns passar.

Castell en runes

de Guimerà.

 

El Castell de Guimerà s’ha de quedar enrere per gambairot, i després a la Bovera refés el vot, com si l’autor comminés al Castell a fer penitència apartat i refer el vot d’agraïment a la Mare de Déu de la nostra ermita, un cop penedit. Mossèn Muntanyola potser juga amb el doble significat del nom gambairot: dos en un.

Tan entremaliats som els de Guimerà, direu, perquè d’això en surti el nostre malnom? Per tradició, a casa, han arribat diferents dites que reforçarien la imatge de malfactors que es tenia dels nostres avantpassats als pobles veïns. Com la dita que diu que si, a mercat a Tàrrega o a altres llocs, la gent deia que era de Guimerà els contestaven: “De Guimerà? Toca ferro!” (per conjurar la mala sort o per agafar una arma per defensar-se, vindria a dir l’expressió). Una altra dita assegurava que, a principis de segle XX, sempre hi havia algú de Guimerà tancat a la presó de Cervera (seu del partit judicial al qual el poble pertany, encara): “No ha estat mai la presó de Cervera, sense ningú de Guimerà”.

L’hemeroteca de principis de segle XX sembla mostrar fets que reforçarien la idoneïtat del malnom, també. Segons una notícia de La Vanguardia del 22 d’abril del 1934 hi va haver garrotades entre partidaris i contraris a la celebració d’una processó:

D’aquesta peculiar fama que teníem a la comarca en trobem, també, una mostra en l’escrit de memòries de Ramon Busquets publicat en aquest mateix blog. Diu que quan es va identificar com a guimeranenc amb uns nois de Cervera, de camí al camp de concentració de León, aquests li van contestar: “anem, anem, que aquest és més roig que Negrín” (en referència al darrer president de govern de l’extingida República).

Si volem filar prim hauríem de donar una explicació, també, a la definició “meteorològica” del terme. Però, què són els núvols sinó presagis de tempestes, o malifetes del temps meteorològic, els gambairots són uns núvols pocavergonyes, que amenacen pluja, però, que rarament concreten més enllà de l’amenaça. Una mica agafat pels pèls… però podria funcionar, no us sembla?

Com veieu aquest article no aporta pas massa certeses sobre dates i orígens concrets del malnom, però, no és així per definició la cultura popular?

Som o no som gambairots?

 

Un escrit de Francesc Castanyer, amb la col·laboració de Roger Rosich.

Amb agraïment a Jordi Sender per la proposta i la informació facilitada.

Guimerà, abril de 2020.



Comparteix la publicació:

2 comentaris a “SOM GAMBAIROTS… OI?”

  1. Sempre m’havia preguntat què volia dir això de gambairots i d’on venia aquesta expressió que he sentit des de petita referent a la bovera. No hi poso cap detall d’on soc ja que no té cap importància. Em mou el cor la terra de ponent i agraeixo molt aquesta informació tan complerta. Moltes gràcies ¡¡¡

    Respon

Respon a Mariona Serret Monner Cancel·la les respostes