LA LLEGENDA DE LA TROBALLA MARE DE DÉU DE LA BOVERA

La construcció i ubicació del santuri de la Bovera, prop de Guimerà, té uns origens històrics ben documentats, que cubrirem més endavant en un altre article. Reproduïm en aquesta entrada al blog, els fets segons ens explica la tradició popular, tal i com està escrita en el llibre Fets, costums i llegendes – L’URGELL, I, d’en Joan Bellmunt i Figueras.

“És tradició que aquesta imatge de la Mare de Déu la trobà un pastor de cal Duard, que guardava els bous per aquestes contrades i, concretament, al lloc on s’ubicà l’ermita.

Ja feia uns dies que el bon pastor observava com un bou del ramat es fixava en un lloc concret, I fins I tot els darrers dies li semblà al pastor que s’agenollava. Encuriosit per aquell fet  s’acostà a l’animal, a sota , d’una alzina i seguint la mirada va descobrir, entre les branques, un imatge de la Mare de Déu.

El pastor, en fer la preuada troballa la guardà, I a l’hora de retirar el ramat se l’endugué a casa seva, on la posà en un armari tan bon punt arribà.

Anà a comunicar-ho a la família i amics, i quan aquests acudiren contemplaren, estranyats, que dins l’armari no hi havia res. El pastor quedà d’allò més estranyat, però per esbrinar què havia passat decidí anar fins al lloc on havia fet la troballa. I quina no fou la seva sorpresa en trobari la imatge de la Verge.

L’agafà de nou i va tornar a empendre el camí del poble. Però en arribar-hi i voler-la ensenyar, la imatge havia desaparegut una altra vegada.

El pastor anà a dormir a dormir al jaç, però per més que la palla era flonja, no aclucà l’ull. En trencar el dia agafà els bous i emprengué de nou el camí per indagar si havia perdut la imatge pel camí o tornava a estar al mateix lloc.

Només arribar el bou s’ecaminà a l’alzina, i el pastor també, la marededéu tornava a ser allí (diuen que és la mateixa alzina que avui encara hi ha) i agafant-la per tercera vegada intentà portar-la al poble. Tampoc ara no ho aconseguiria.

Assabentaren del fet el rector i s’acordà d’anar-hi en processó a buscar-la, però ni així aconseguiren de portar-la al poble, amb la qual cosa entengueren que era la seva voluntat de no moure’s d’aquell lloc.

I el poble, ple de devoció, hi aixecà una ermita, per venerar aquella imatge, que a partir d’aquell moment anà prenent una popularitat immensa en tota la contrada.

Aquesta popularitat va fer que el santuari de la Bovera hi pugés gent vinguda de totes bandes.

També els poetes hi van venir, i al paper es van plasmar centenars de cants a la Verge.”

Fets, costums i llegendes – L’URGELL, I, d’en Joan Bellmunt i Figueras

 

Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

1 comentari a “LA LLEGENDA DE LA TROBALLA MARE DE DÉU DE LA BOVERA”

Feu un comentari