EL 9 DE COPES

El poble de Guimerà va rebre des de fa temps, podríem parlar al final del segle XIX i durant el XX, una informació oral en la qual l’estampa de la vila medieval anava associada a l’eslògan: Guimerà és el nou de copes.


Fa molt de temps que no he sentit cap comentari, però de tant en tant encara sona aquesta tradició oral. No cal dir, que el lema volia reflectir una estructura urbanística i medieval plena de molts forats, finestres i balcons. Era una definició com d’un conjunt d’estructures que conformen un conglomerat d’espais escalonats i que feien pensar en una figura que recorda el repartiment de les 9 copes en una carta de joc. Així doncs, sembla que Guimerà deixa visualitzar, per la seva urbanització a causa dels forts desnivells del terreny amb un conjunt de parets i finestrals que recorden una abstracció entre la pedra i els grans forats. Tot és possible d’imaginar.

Amb tot, moltes vegades semblava que es deia amb un sentit una mica despectiu o estrafolari. Tot és possible. Però a Guimerà ningú recorda d’on ha vingut aquesta definició i el seu comentari.

Està molt clar que cada copa de la baralla és imaginada amb els grans finestrals negres, que dibuixen les esgolfes, obertes al serè i la marinada. Un seguit d’obertures tot presentant formes asimètriques i intermitents. De dia, un joc de cartes obert, sol esmunyit per les esquerdes del temps i de grans finestrals. De nit, llum i ombres. Finestrons tancats i petites bombetes en l’obertura sota del ràfec.

Ara, el nou de copes ha perdut alguns forats, però ha guanyat amb parets redreçades i nous espais recuperats dintre d’una tipologia rural, austera i medieval.

Ara és potser un nou de copes més endreçat i que potser ha perdut aquelles taques negres desestructurades.

Mossèn Ramon Muntanyola va deixar escrita la seva cita notarial dedicada a Guimerà i que avui està escripturat en un mural (obra de l’escultor Joan Curieses) al racó de la Pau i que el poble li va dedicar. Muntanyola, com a bon coneixedor dels vilatans, hi situa el seu 9 DE COPES, com a punt per sintetitzar i definir amb aquest adjectiu l’antroponímia de la vila de Guimerà. Podem llegir:

Segueix altra estrofa on el nom de gambairot és també atribuït als de Guimerà i que en fa recordar com també ha quedat documentat i relacionat amb la Bovera. És una cobla i un renom ara oblidats: “Gambairots de Guimerà ja podeu aixecar bandera perquè els coixos de Verdú us volem prendre la Bovera”. Sortosament i gràcies als bons amics de Verdú, mai com ara l’amistat i el bon record entre els dos pobles. Muntanyola amb la seva visió poètica, social i moral continua així:

El nou fa pensar també que eren 9 els cavallers de la Terra o Barons de la Fama i que formaven part de les més antigues nissagues de Catalunya: els Pinós, els Montcada, Anglesola, Cervera, Cervelló, Erill..,

Un dels nou cavallers que va acudir a la crida era un Alemany, família que deixarà a Guimerà el seu senyal heràldic amb una ala gravada.

També per arrodonir el simbolisme del nou, està documentat que van ser nou els cavallers que es van reunir a Jerusalem amb Hug de Pyns per a fundar l’Orde del Temple del rei Salomó. Així es faria referència a Hug de Pinós, també de la nissaga dels senyors de Guimerà.

Queda clar que encara dura la curiositat, voler saber de les nostres tradicions. El nou de copes també forma part de la història i de les històries de Guimerà.

Joan Duch



Comparteix la publicació:

3 comentaris a “EL 9 DE COPES”

Respon a Francesc Busquets Cancel·la les respostes