CONSTRUCTORS D’UNA LÀMPADA DE L’ESGLÉSIA I DE LA PORTA DEL CEMENTIRI DE GUIMERÀ

Publiquem aquesta història que també podeu trobar a l’hemeroteca, ja que encaixa a la perfecció amb l’esperit d’aquest blog. I aprofitem per fer de nou una crida a tots aquells que tinguin alguna història referent a Guimerà que vulguin compartir, que es posin en contacte amb nosaltres a través del correu histories@guimera.info

En Joan Bonet i Martínez ens relata una història del seu avi i besavi relacionada amb els treballs de forja que varen realitzar per Guimerà, fruit del seu ofici de forjadors, i que avui encara els podem contemplar.

 

Josep Bonet i  Plensa

Josep Bonet i Plensa, tot i no ser nascut a Guimerà, com sí que ho era el seu pare (el meu besavi), va tenir sempre una molt estreta relació amb el poble de Guimerà. Va passar temporades al poble, en cases de familiars i, en ocasions, a una casa anomenada La Quadra. Sempre va estar molt agraït amb el poble, perquè de molt petit va perdre la seva mare i el poble de Guimerà sempre va ajudar a la família.

Com a mostra d’agraïment, aprofitant que era manyà, seguint les passes del seu pare, entre d’altres coses, va construir una làmpada de ferro forjat, que va fer donació a la parròquia i es pot veure penjada a la dreta de l’absis. Al pany de la porta del cementiri, també es pot veure una placa amb el seu nom i adreça de l’antic taller familiar.

Josep Bonet i Balcells

El meu besavi, Josep Bonet i Balcells, va néixer a Guimerà al 1873, a on va aprendre l’ofici de manyà. De jove, va marxar a Barcelona però va mantenir sempre una relació bona i estreta amb el municipi, la seva gent i la família.

Si no estic errat, els seus pares (i rebesavis meus) eren Josep Bonet i Bergadà i Antònia Balcells i Martí.

El seu fill Josep Bonet i Plensa (el meu avi), tot i nascut a Barcelona, va mantenir aquesta estreta relació amb el poble, fent estances i és qui va donar a la parròquia, la làmpada rodona, que hi ha penjada al costat dret de l’absis. També, el pany de les portes del cementiri, duen el seu nom i l’adreça del taller, que va fundar el meu besavi (de la imatge).

Desitjo que aquesta història us hagi agradat

Salutacions.

Joan Bonet i Martínez



Comparteix la publicació:

Deixa un comentari