1403, PROVES DE MATERNITAT

Relatem en aquesta entrada uns fets que van trasbalsar, per uns dies, la vida quotidiana de Guimerà i del monestir de Vallsanta que hem extret dels textos manuscrits de Sanç Capdevila, la seva transcripció i la publicació per Xavier Ricomà, i també, de la darrera història del monestir de Vallbona, escrita per Sans Travé.

En obrir les portes de les muralles de la vila de Guimerà, el 24 de març de 1403, fou trobada una criatura acabada de néixer arrecerada a la porta del portal de la Font, que algú havia dipositat durant la matinada anterior.

Semblava clar que no era cosa de la gent de Guimerà, que estaven dintre de les muralles i amb les portes de la vila tancades a la nit. La nova es va estendre rapidíssimament per la població i la gent va pensar que la criatura podia ser fruit dels amors sacrílegs d’alguna de les monges de Vallsanta (la sospita podia ésser motivada per la relaxació que s’havia introduït dintre la disciplina monàstica de l’orde del Cister, relaxació de la qual no se salvaren els monestirs catalans). La gent murmurava i difamava les religioses acusant-les d’aquest fet.

imatge_2

Aquest safareig va arribar ben aviat a oïdes de Aldonça de Castre (abadessa de Santa Maria de Vallsanta de 1392 fins a 1404), la qual, per tallar la continuació d’aquestes maledicències, es presentà el dia 27 davant el noble Bernat Galceran de Pinós, senyor del Castell de Guimerà. L’acompanyen la resta de les monges (Caterina Roqueta, Violant Josa, Beatriu de Vallmoll, Caterina de Castellot i Isabel de Castelloli), perquè fossin inspeccionades una per una, en un escrupolós procés, en aquelles parts del cos adients, per dones honestes i expertes per tal de declarar si alguna d’elles havia donat a llum recentment.

Es designaren tres dones de Guimerà que amb jurament previ, havien de dir i expressar la veritat i foren encarregades de fer una revisió física del cos a les sis religioses, inclosa l’abadessa.

Les expertes, després d’haver acomplert la seva tasca, declararen solemnement la innocència de les monges, ja que “eren ben disposades i honestes i netes de l’esmentat fet o crim” (bene dispòsite et honeste). Se signà l’acta el mateix dia 27. El fet que l’abadessa Aldonça de Castre era de l’entorn familiar del baró Bernat Galceran de Pinós, podria ajudar a entendre la forma, la rapidesa i les maneres de resoldre aquest delicat episodi.

Els comentaris tendenciosos es van aturar, restituïda així la pau i honorabilitat del monestir. La quotidianitat s’instal·là de nou en el dia a dia de Guimerà i Vallsanta.

I de l’involuntari protagonista de tota aquesta història, que en sabem? Doncs res. No hi ha cap documentació al respecte. No sabem si era nen o nena, ni quina va ser la seva vida posterior.

Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

2 comentaris a “1403, PROVES DE MATERNITAT”

  1. Amb menys a Hollywood n’haurien fet una pel.licula…i bona.
    Molt interessant el tema. Per mi totalment desconegut.

    Respon
    • Pues per mi no es desconegut, fa molts anys que el meu pare m’ho va explicar i creg que em els llibres de la historia de Guimera fa una petita mencio. L’unic diferent que jo creia quel van deixar al portal de Tarrega en ves del de la Font. Cala caterina mundeta.

      Respon

Respon a Josep M. Minguell de Cal Carreter Cancel·la les respostes