1916, EL POBLE EN DESGRÀCIA

Ara fa 100 anys la prestigiosa revista setmanal “ILUSTRACIO CATALANA” es va fer ressò en l’edició del 23 d’abril de 1916 d’uns fets desgraciats ocorreguts a Guimerà aquell hivern.

imatge1

Molts haureu sentit parlar de la destrucció causada per la rovina de Santa Tecla l’any 1874. Els fets que avui reproduïm són força menys coneguts.

imatge2

Transcrivim a continuació els paràgrafs que descriuen l’afectació a Guimerà i que podeu trobar íntegrament en aquest ENLLAÇ al blog Guimerà Recorda.

A causa de les pluges hivernals d’enguany per estar el poble de Guimerà edificat damunt de les desferres que reposen sobre la formació geològica originaria, que pertany al període eocènic de l’era Terciària, s’han estovat les terres motivant una esllavissada sots solar, enrunant-se una cinquantena de cases, no havent-hi que deplorar desgràcies personals.

El 15 de gener d’enguany, començaren les primeres manifestacions d’enrunament, interessant a dues cases. A mitjans de febrer, s’enfondia una bona part del carrer del Nord, que és un dels més alterosos. En els primers dies de març, s’enrunaren 6 o 7 cases més. I en la nit del 24 de març, caigueren unes quatre cases d’una travessia del carrer del Nord.

Essent persistents les pluges, àdhuc que els esfondraments, l’Ajuntament es dirigí envers la Diputació de Lleida I la Mancomunitat de Catalunya, sol·licitant protecció. I en el dia 3 d’abril, el senyor J. de Vilallonga, arquitecte provincial de Lleida, juntament amb el senyor M. Faura i Sans, catedràtic de Geologia de L’Escola Superior d’Agricultura, anaren a fer un reconeixement per prendre resolucions immediates, esbrinant les causes de l’enrunament.

Segons opinió d’aquelles persones tècniques, seguiran noves esllavissades sots solars, precisant l’enderroc de les cases encletxades que amenacen desplomar-se. Així és, que els habitants resten intranquils havent de romandre en tan perilloses circumstàncies en una població que segueix enrunant-se pausadament, amb perill de les vides llurs.

imatge3

L’estat de la població és trist, car les cinquanta famílies sense llar s’han hagut d’enquibir en altres cases, moltes d’elles insuficients.

En moltes de les cases afectades hi habitaven famílies modestíssimes.

imatge4

La reedificació no podrà realitzar-se damunt les runes per la inseguretat del terrer, veient-se obligats a traslladar una bona part de la població.”

imatge5

articles publicats a La Vanguardia els mesos de juny i març de 1916, respectivament

Aquesta notícia apareix publicada de nou 11 anys més tard a la “Revista Ilustrada Jorba” el novembre de 1927, qualificant  Guimerà com a “pueblo en desgracia”. El text i les fotografies utilitzades són les mateixes. La desgràcia de 1916 al cap d’11 anys encara era prou vigent. Segur que entre 1916 i 1927 les coses no havien canviat gaire.

Certament havien de ser moments d’intranquil·litat i perill imminent a tot el poble.  Encara avui es poden veure algunes d’aquelles cases enrunades.

Esperem  que una cosa així no torni a passar mai més. Actualment l’estat pavimentat dels carrers fa que l’aigua tiri avall fins al riu.

Josep Ma Minguell i Llorens

4 pensaments sobre “1916, EL POBLE EN DESGRÀCIA

  1. El magnífic treball de documentació del Josep Maria Minguell que podem veure al seu blog “Guimerà Recorda” ha servit per que tots puguem gaudir d’aquesta història de la història de Guimerà.
    Moltes gràcies per la teva perseverant feina de recerca!

  2. Certament, es tracta de fets poc coneguts, i també poc comentats.
    Gràcies per recuperar la memòria.

  3. Pasqual i Josep, gràcies per les vostres paraules. Guimerà s’ho val.
    Aprofito per demanar-vos si sabeu qui té l’original d’una fotografia de 1885 on apareix una vista completa del poble. La que jo he vist es una mica borrossa. Algu em pot donar alguna informació ?
    Adeu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *