1848, EL MOTA DE GUIMERÀ

Recollim en aquest escrit la figura de Joan Mota, capità carlí d’una partida de trabucaires, a partir de documentació recentment trobada a l’Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Codines.

No tenim cap constància de la participació d’en Joan Mota als fets històrics que suposaren la destrucció del castell de Guimerà l’any 1835 (vegeu l’entrada 1835, LA LEGIÓ ESTRANGERA ENVAEIX GUIMERÀ).

Tenim la primera notícia del “Mota” de Guimerà el 27 d’abril de 1836, quan crema les portes de la vila i del castell d’Arbeca; els carlins exigeixen contribucions, roba i pa.

Fins avui no en sabíem res més. Molt recentment rebem unes notícies del Mota per part de la seva nova pàtria que era de Sant Feliu de Codines. La recent documentació es va iniciar en la consulta de l’Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Codines, en 2014, per part de Francesc Pineda i Fontseré, escriptor i periodista, resident a la dita població i que tot investigant sobre els testaments del segle XIX en el dit arxiu, es va adonar que n’hi havia un de corresponent a un veí de Guimerà i que el testador ”de nom Joan Mota, era el capità d’una partida de carlins que anava a ésser afusellat tot seguit”.

Textualment: Fou tot ordenant a l’Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Codines, els testaments del segle XIX, quan vaig adonar-me que n’hi havia un corresponent a un veí de Guimerà. La procedència em cridà l’atenció, i en llegir-lo, vaig observar que el testador de nom Joan Mota, era el cap d’una partida de carlins, que anava a ser afusellat tot seguit. Per la data (7 d’abril de 1848) vaig comprendre que l’empresonament i execució era un episodi més de la guerra coneguda com “dels Matiners”.

Segon Pineda, el trobem prenent part en la Segona guerra Carlina o Revolta dels Matiners. Qui era Joan Mota per prendre part molt activa en aquella revolta? Per apropar-nos, ni que sigui indirectament, a les motivacions que podien haver impulsat en Joan Mota a prendre part activa en la revolta, hem de fer una breu lectura del seu testament. Cal dir d’antuvi que del testament d’en Joan, bé sigui per la quantitat de diners que llega, bé per la cura que té que la seva esposa pugui viure dignament, es desprèn que hauria de ser un pagès benestant dintre de la població. Un pagès d’uns 40 o 50 anys, segons la partida de defunció.

Testament i Certificat de defunció

Diu en Josep Fontana que la revolta començà a Solsona a primers de setembre de l’any 1846, on s’aixecà mossèn Benet Tristany, que més tard seria afusellat a la mateixa població. Fets que emmarca dintre la gran crisi econòmica que patia tot el país.

Per la nota publicada el “Brusi” l’abril de 1848, sabem que en Joan Mota juntament amb sis membres d’aquesta partida, foren presos a la masia coneguda com el Pou de Sant Martí de Centelles, encara avui existent, i situada prop de la carretera que de Sant Quirze Safaja, mena cap a Centelles, i a uns 15 Km al nord de Sant Feliu. Tant en el cas dels carlins fets presoners a l’interior del Soler de Bertí l’any 1834, com en aquest de la masia Pou, per cert situades a pocs quilòmetres l’una de l’altra, tenen tots els trets de ser fruit d’una delació.

imatge1

Reproduïm les paraules del Diari de Barcelona Dimecres 5 d’abril de 1848.

Ha llegado a nuestra, noticia que el bizarro D. Francisco Pulgar, Capitán del regimiento infanteria del Rey, con una parte de la columna del mismo cuerpo de San Feliu de Codinas, después de alguna resistència, hizo prisionera el dia 2 del actual en el término del Pou de St. Martin, la partida de trabucaires del cabecilla Mota compuesta de 6 individuos. Se les cogió un trabuco de bronce, un fusil, una carabina, dos escopetas, una pistola y un puñal. Sus nombres son los siguientes: teniente coronel D. Juan Mota; trabucaires, José Costa, José Manuel, Francisco Colome, José Mateu, Luis Berenguer, Salvador Salas.

Joan Duch i Mas, Francesc Pineda i Fontseré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *