Fa 2,000 anys, una xarxa de carreteres principals i vies secundàries de prop de 500,000 Km. d’extensió recorria tot l’Imperi Romà. Una d’elles unia Barcino amb Ilerda a través de la Vall del Corb.
Agustí Boleda de cal Roca (1967), tot llaurant en la finca dels Palaus, situada entre Guimerà i Vallfogona, als límits de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, descobrí les restes d’una important vila romana a la partida els Palaus: una pedra arenisca del país i que va resultar ser la base d’una columna romana.
Altres restes d’un cup o cisterna romana, un tros de columna de pedra, restes de l’antic pont, són mostres d’una possible vil·la romana al costat de la carretera feta o restaurada pels romans. Alhora, la importància del pas de la via romana per la Vall del Corb, va valorar i ampliar les descobertes al llarg de la vall. Des de Vallfogona a Belianes hi ha localitzades importants restes de vil·les romanes: mosaics, ceràmiques, làpides, un rellotge de sol, molins, dipòsits, estucs, noms de lloc i d’altres elements.
L’any 218 aC els romans arribaren a les terres d’Empúries i molt aviat les terres de Catalunya foren conquerides. Hem de pensar en lluites, revoltes i que molts poblats foren incendiats; els ibers a poc a poc foren sotmesos, amb la corresponent adaptació a les seves noves normes, costums i maneres de fer. La romanització a la vall del Corb va ésser intensiva.
Està comprovat, pel coneixement d’inscripció d’un mil·liari (avui desaparegut) trobat al terme dels Palaus a Guimerà, el pas d’una antiga calçada romana que era el camí més recte de Barcino (Barcelona) a Ilerda (Lleida); seguint tota la vall, el camí s’unia a Ilerda amb el que venia de la imperial Tàrraco (Tarragona).
Segons algunes estimacions, aquest mil·liari mesuraria uns 12 pams, o sigui uns 252 cm.
El text del mil·liari és el següent:
Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, fill de Drus. Pontífex màxim, dotat de la quarta tribunícia potestat, aclamat emperador per vuitena vegada, en el seu tercer consolat, Pare de la Pàtria. Dos-cents divuit mil peus (322 Km.)
Pel que fa a la datació, els especialistes estan d’acord en situar-ho entre el 25 de gener de l’any 44 dC. i el 24 de gener de l’any 45 dC., dates en què l’emperador Claudi va exercir el seu tercer consolat, i durant aquest període, també és el moment en què conclouen les reformes viàries iniciades durant el Principat d’August. (Hübner, Aemilius, 1869, p. 653). Sembla que fou erigit per haver restaurat i millorat la Via des del Pirineu.
L’emperador Claudi
És possible que la seva localització exacta fos davant del Molí de la Cadena. En aquest cas, el mil·liari de l’emperador Claudi podria haver estar situat en la cruïlla on la via podria bifurcar-se en dos ramals: un ramal aniria resseguint la Vall del Corb en direcció a Ilerda mentre que el segon ramal connectaria les poblacions de Iesso amb Montblanc fins a Tàrraco.
Sabem que el camí passava per tota la vall, cosa que confirmen les restes de viles que es troben a les seves vores.
Mil·liari trobat a Almacelles, en la perllongació de la via de la Vall del Corb, en el tram que unia Ilerda i Osca.
Entre els segles I i III la població es desplaça a les planes de conreus, a donar vida a les vil·les agrícoles, explotant les millors terres i fixant els indígenes al conreu, sia en propietat o simple arrendament o treballant en el “fundum” per un amo.
La vil·la romana rural, era una casa amb pati central i al seu entorn dependències d’habitatge, magatzems per als productes i estris agrícoles, i tot el necessari per a una explotació agrària. Cal dir que l’agricultura era gairebé la mateixa d’ara: cereals, vinya, oliveres, alguns arbres fruiters, hortalissa i el complement ramader.
Les vil·les més riques foren les bastides a la vora del riu, com podem veure la de Vilamanyanó (El Vilet) i també “Els Palaus” (Guimerà); es poden anomenar com a molt importants els nuclis romans de la Fogonussa a Sant Martí i Castellsalvà a Belianes.
Després a poc a poc la vida romana s’anirà perdent; algunes vil·les desapareixeran i d’altres subsistiran, i perduraran en època visigòtica. Cal pensar que tota la vall passés, després d’una prosperitat als segles IV i V, a una completa decadència, i cal pensar a partir del segle VIII, en la despoblació i una situació de misèria i de gairebé total empobriment.
Joan Duch i Mas
Hola Joan. Molt interessant, com sempre. Amb aquest article hem fet el salt més gran en el temps. Crec que aviat tindrem un article encara més lluny en la nostra història, oi?
Un comentari respecte al mil·liari de la vall. Amb les dades d’altres mil·liaris (ex. Tamarit de llitera 238 milles), es confirma el “Km 0” de la via Augusta a l’estació Summo Pyrenaeo, prop de La Junquera. Amb aquestes dades, no hi ha manera d’encaixar el mil·liari de la Vall del Corb (218 milles) amb aquest punt d’inici, ni tampoc amb la resta de mil·liaris trobats en el tram entre Ilerda i Osca.
Hi ha, però, una solució “elegant”. La distància del Moli de la Cadena fins als Pirineus és d’uns 248 Km, corresponents a 168 milles, és a dir CLXVIII.
Podria ser, doncs, que per un error de lectura, possiblement per la degradació del mil·liari o bé de transcripció posterior, s’hagués confós la L per una C i per tant el CLXVIII (168) acabés convertit en CCXVIII (248)?