Arxiu mensual: gener de 2018

“Ja hem fet 4 anys”

Arrenquem per tant el cinquè any de vida d’aquest bloc amb un seguit noves històries.

Ara bé, tard o d’hora esgotarem les nostres fonts habituals. Així que de nou fem una crida a tots aquells que coneguin algun fet interessant de publicar perquè es posin en contacte amb nosaltres.

Jordi Sender

1294, EL MERCAT MEDIEVAL

Al segle XIII la vida rural era l’opció dominant a gairebé totes les terres de Catalunya. Guimerà va aconseguir tenir el privilegi de mercat el dia el 18 de juliol de 1294, signat pel mateix Jaume II, rei d’Aragó i comte de Barcelona. A precs del seu conseller i fidel seu Ramon Alemany, senyor de la vila de Guimerà, atenent a què en el dit lloc no se celebrava mercat, concedeix la celebració d’un mercat setmanal, cada dimecres, de manera perpètua, tot oferint als qui hi acudeixin la seva protecció reial per tots els seus béns.

Aquest pergamí actualment s’ha perdut. Se’n conserva però una còpia transcrita i datada per Gener Gonzalvo i Bou.

imatge_1

La traducció de la còpia feta pel Dr. Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona) diu així:

“Sàpiga tothom que nós, Jaume, per la gràcia de Déu, etc., com que per part del noble en Ramon Alemany, estimat conseller, cortesà I súbdit nostre, ens ha estat humilment suplicat, vist que al seu lloc de Guimerà no es feia mercat públic, que ens dignéssim atorgar-li la gràcia que al dit lloc es faci i es celebri mercat, i per la celebració del mateix li féssim també un dia cert. Per això: Nós, en Jaume, per la gràcia de Déu rei abans esmentat, que admetem amb benevolència dita petició, volem, atorguem i concedim que es celebri dit mercat a perpetuïtat a dit lloc de Guimerà, a saber, el dimecres de cada setmana, i que tothom que es presenti a dit mercat dit dia, tingui garantia i seguretat amb tots els béns i mercaderies, tant quan vinguin com quan hi siguin, i també quan se’n tornin de dit mercat. Tanmateix, han de donar garantia de respondre davant de la justícia a aquells que els presentin alguna reclamació, feta excepció de falsificadors de moneda, i de violadors de camins o rutes. Emperò, a causa d’aquesta concessió nostra la mantinguin amb fermetat i la respectin i la facin respectar sense cap violació, i no la contrariïn ni permetin que ningú la contravingui per cap motiu. Donat a Barcelona el 18 de juliol de dit any. Senyal + del rei en Jaume etc. Són testimonis Dalmau de Castellnou, Joan de Lluna, Jaspert de Castellnou, Arnau de Cortsavi, Dalmau de Creixell.”

 Aquest document és el punt de partida de les relacions dels senyors de Guimerà amb les cancelleries reials i que farà que el dret a mercat sigui confirmat posteriorment per altres reis. Així doncs es conserven, a l’arxiu Comarcal de Tàrrega, els pergamins reials d’Alfons IV i de Carles I, sobre els privilegis que autoritzen el mercat i les fires de Guimerà.

No hi ha dubte que tota la vida del poble en aquells temps es desenvolupava a la plaça Major, porxos i porxades, anomenats a Guimerà «les Ascorones» i «els Aubalços», i també al redós del castell i de la plaça de l’església. L’església i la plaça aglutinaven més població que el propi castell. Degut al caràcter religiós de l’Edat Mitjana hi havia tendència a centralitzar la vida al voltant de les esglésies. Si bé els mercats es varen començar a fer a la porta d’entrada a la vila més freqüentada.

El petit comerç, en un medi totalment rural, havia de possibilitar l’intercanvi de béns de consum i d’equipament entre els camperols de Guimerà i dels pobles veïns i els comerciants i xarlatans ambulants. Els mercats, un cop a la setmana, foren el centre de les primeres aglomeracions rurals.

Si pensem i analitzem quina mena de productes que es podien vendre al mercat de Guimerà veiem que havien de ser els derivats de l’agricultura, de la ramaderia o de les petites indústries derivades del vi (com l’aiguardent) i de les fibres tèxtils (com el lli, el cànem i el teixit de fer sacs i borrasses). Referent als diferents oficis que hi havien, a un llistat del segle XVIII hi consten: 16 famílies deteixidors de lli, 6 ferrers, 6 mestres de cases, 2 boters i 4 sabaters.

imatge_2

Si llegim en undels darrers capbreus, podem saber els productes controlats pel delme, i per tant els productes que es podien trobar al mercat de Guimerà:

Blat, ordi, civada, mestall, sègol, milla, espelta, llegums, llavor de cànem, hortalisses, cebes, alls, cols, vímets, safrà en flor, cabeça del safrà, cànem, lli, raïm, anyells, cabrits, pollastres, olives, oli, escarpelles (fulles), cànem, forns, pa, farina, caça i pesca…

 

Joan Duch i Mas, Gener Gonzalvo i Bou