Arxiu mensual: març de 2017

“El bloc ha fet 3 anys”

Sembla que vam començar ahir i ja hem fet 3 anys, temps en el que hem publicat prop de 35 històries de tota mena relacionades amb Guimerà; fets històrics, anècdotes, llegendes, persones…

Aquí les teniu totes, ordenades cronològicament

2017, DEU-NOS AIGUA!
2007, UNA CALCOMANIA GEGANT
2006, EL MUSEU DE GUIMERÀ
1975, “SI ESTE PUEBLO ESTUVIERA CERCA DE MADRID…”
1971, EL GUIMERÀ MÉS TERRORÍFIC
1969, UNA BATALLA COMTAL
1967-81 MISIÓN RESCATE
1968, ELS PERGAMINS REIALS

1967, “¿TIENEN PERMISO DE DERRIBO?”
1967, “MANTENGA LIMPIA ESPAÑA
MÉS OFICIS I OCUPACIONS QUE UN DIA VAN SER A GUIMERÀ
OFICIS I OCUPACIONS QUE UN DIA VAN SER A GUIMERÀ
MIQUEL CABANAS, EL CADIRAIRE
LES COMUNICACIONS PER CARRETERA
1938-45, MEMÒRIES DE LA GUERRA D’EN RAMON BUSQUETS i DUCH
1939, JUJOL A GUIMERÀ
1931, LA CONSULTA
1916, EL POBLE EN DESGRÀCIA
1914, LA VISITA QUE SÍ VA EXISTIR
1909, GUIMERÀ EN 3 DIMENSIONS

EL FERROCARRIL A GUIMERÀ: L’OPORTUNITAT PERDUDA
1874, LA RUBINA (ROVINA) DE SANTA TECLA
1848, EL MOTA DE GUIMERÀ
1835, EL TAMBOR DEL BRUC
1835, LA LEGIÓ ESTRANGERA ENVAEIX GUIMERÀ
sXVI, EL POU DE GEL
QUINA PARENTELA!
BRUIXES A GUIMERÀ
1403, PROVES DE MATERNITAT
1400, RAMON DE MUR A GUIMERÀ
JUEUS A GUIMERÀ?
EL QUEIXAL DE LA BRUIXA
44-45, LA VIA ROMANA
218 aC, ELEFANTS A LA VALL DEL CORB?

Això sí, seguim amb la mateixa empenta que el primer dia i estem preparant un munt de noves històries.

1403, PROVES DE MATERNITAT

Relatem en aquesta entrada uns fets que van trasbalsar, per uns dies, la vida quotidiana de Guimerà i del monestir de Vallsanta que hem extret dels textos manuscrits de Sanç Capdevila, la seva transcripció i la publicació per Xavier Ricomà, i també, de la darrera història del monestir de Vallbona, escrita per Sans Travé.

En obrir les portes de les muralles de la vila de Guimerà, el 24 de març de 1403, fou trobada una criatura acabada de néixer arrecerada a la porta del portal de la Font, que algú havia dipositat durant la matinada anterior.

Semblava clar que no era cosa de la gent de Guimerà, que estaven dintre de les muralles i amb les portes de la vila tancades a la nit. La nova es va estendre rapidíssimament per la població i la gent va pensar que la criatura podia ser fruit dels amors sacrílegs d’alguna de les monges de Vallsanta (la sospita podia ésser motivada per la relaxació que s’havia introduït dintre la disciplina monàstica de l’orde del Cister, relaxació de la qual no se salvaren els monestirs catalans). La gent murmurava i difamava les religioses acusant-les d’aquest fet.

imatge_2

Aquest safareig va arribar ben aviat a oïdes de Aldonça de Castre (abadessa de Santa Maria de Vallsanta de 1392 fins a 1404), la qual, per tallar la continuació d’aquestes maledicències, es presentà el dia 27 davant el noble Bernat Galceran de Pinós, senyor del Castell de Guimerà. L’acompanyen la resta de les monges (Caterina Roqueta, Violant Josa, Beatriu de Vallmoll, Caterina de Castellot i Isabel de Castelloli), perquè fossin inspeccionades una per una, en un escrupolós procés, en aquelles parts del cos adients, per dones honestes i expertes per tal de declarar si alguna d’elles havia donat a llum recentment.

Es designaren tres dones de Guimerà que amb jurament previ, havien de dir i expressar la veritat i foren encarregades de fer una revisió física del cos a les sis religioses, inclosa l’abadessa.

Les expertes, després d’haver acomplert la seva tasca, declararen solemnement la innocència de les monges, ja que “eren ben disposades i honestes i netes de l’esmentat fet o crim” (bene dispòsite et honeste). Se signà l’acta el mateix dia 27. El fet que l’abadessa Aldonça de Castre era de l’entorn familiar del baró Bernat Galceran de Pinós, podria ajudar a entendre la forma, la rapidesa i les maneres de resoldre aquest delicat episodi.

Els comentaris tendenciosos es van aturar, restituïda així la pau i honorabilitat del monestir. La quotidianitat s’instal·là de nou en el dia a dia de Guimerà i Vallsanta.

I de l’involuntari protagonista de tota aquesta història, que en sabem? Doncs res. No hi ha cap documentació al respecte. No sabem si era nen o nena, ni quina va ser la seva vida posterior.

Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta