Escric aquest article als inicis del 2017, quan coincidint amb l’onada de fred més forta de l’hivern, el preu de l’energia elèctrica està batent tots els rècords inimaginables. Sort que el Mariano Rajoy ha donat la solució a aquest problema, segons acabo d’escoltar per la ràdio. “Va a llover. Han anunciado que va a llover y eso va a dar lugar a una bajada”, ha sentenciat. 
He pensat que haurem d’anar, doncs, en processó a demanar per aquestes pluges. I això m’ha fet venir al cap la imatge del costum i tradició d’anar a la Bovera a demanar aigua!
Segons podem llegir a la pàgina web de guimera.info…
El santuari de La Bovera, a dos quilòmetres de Guimerà, acollia aplecs el dilluns de Pasqua de Resurrecció i el dia 8 de setembre. També hi anava el poble de Guimerà en temps de sequera implorant el benefici de la pluja.
En aquestes ocasions la processó s’organitzava de la manera següent: s’escollien set representants de cada estament o grup social de la localitat: solters, casats, pagesos, menestrals, obrers, sacerdots, etc. També les dones que hi acudien anaven de set en set.
Exceptuant els sacerdots tots anaven descalços i coberts amb una saca o túnica de tela basta. Amb els braços en creu portaven en una mà una canya i en l’altra un santcrist.
Durant el trajecte cantaven monòtonament les estrofes que segueixen, tot canviant només el mot que feia referència al respectiu estament.
«Mare de Déu de la Bovera
us venim a reclamar,
som set pobres casats
que us venim a adorar;
feu-ho vós que ho podeu fer,
deu-nos aigua si ens convé
perquè tots som gent de bé.»
I mentre acabo d’escriure aquest article, comença a ploure…
Jordi Sender