Arxiu mensual: novembre de 2016

“30 històries de Guimerà”

Bon dia,

Ja hem publicat 30 articles de petites i grans històries referents a Guimerà, que comprenen un període de més de 2,200 anys. La més antiga, remuntant-se a l’any 218 abans de Crist, la més actual, del 2007.

Bé, seguim amb la voluntat d’anar publicant noves històries, que de moment, encara no s’esgoten. En tenim ja preparades de noves que segur us sorprendran.

De nou fem la crida a tothom que vulgui col·laborar, que es posi en contacte amb nosaltres a través del correu de contacte: histories@guimera.info

Jordi Sender

 

sXVI, EL POU DE GEL

Potser és l’element menys conegut del patrimoni històric de Guimerà tot i que ben segur tots hi heu passat pel damunt molts i moltes vegades.

Els pous de la neu tenien com a objectiu el de conservar i servir al poble i al comerç, trossos d’aigua gelada, sigui conservant el gel o la mateixa neu. Pel seu punt de construcció i les formes, els pous de neu o de gel són construccions de gran valor arquitectònic.

Se’n coneix l’ús des de l’any 1700 aC a Mesopotàmia fins a la meitat del segle XIX, quan el comerç de la neu va entrar en crisi, que ja no va aconseguir superar, per la irresistible competència del gel artificial.

Els hiverns oferien bona matèria primera per omplir el pou del gel. Les temperatures eren baixes i podien arribar al voltant de 10 a 14 graus sota zero. Les geleres eren llocs on a ple hivern, normalment a l’obaga, permetien llarga durada de l’aigua gelada. Aquestes geleres estaven situades al voltant del poble i amb tot seguretat a prop del riu Corb i els gorgs naturals que s’hi formaven. Al costat del riu es provocaven petites basses, en espais de poca profunditat. Els anys de bones nevades aprofitaven tota la caiguda a la plaça i al seu entorn.

Es posava al fons del pou un gruix de rama per evitar remollir-se i també a les vores, per fugir del contacte amb les parets. Després es posava un pis de blocs separats entre ells per glaç, picat, rama i palla. Per sobre un altre pis de rama petita i palla i de nou un pis de glaç, i a així fins a omplir. Es tapava tot amb palla i es procurava que durant l’extracció (a hores de bon matí i de la millor fresca) el material restés sempre cobert d’una bona capa de palla.

Pel que fa a la seva situació, el pou del gel de Guimerà es troba al subsòl de la plaça Major i pel seu empedrat actual es dibuixa on és el seu centre i la boca, per on es tancava hermèticament, amb una pedra rodona. Aquest exemple de construcció té tota la volta de pedra.imatge_1

Pel desguàs del’aigua que es produeix en fondre’s el gel, hi ha una canal que envia el líquid fora del pou per evitar el remolliment. En el cas del pou de Guimerà i tenint present els desnivells dels carrers i de la plaça, caldria buscar la sortida en els baixos de la casa propera del carrer de Jussà fins a arribar amb una canalització fins al riu Corb.

imatge_2

Avui podem afirmar que l’entrada original era també sota la mateixa plaça i en la baixada d’un petit carreró.

imatge_3

També és un fet molt curiós que Guimerà, tenint pou de gel, sigui citat en la documentació del pou de la Pasquala, dient que el rector de Guimerà era un bon client en el repartiment de gel des de Montblanc a mitjans i finals de segle XVIII, la qual cosa fonamenta que el de Guimerà estava fora de servei.

El pou del gel és una edificació de forma cilíndrica, enfonsada en el terreny amb parets verticals i amb una volta de mitja esfera. Alguns d’aquests pous conserven el fons còncaus però la major part dels recuperats tenen ara el fons pla i empedrat. En el cas de Guimerà, encara no està restaurat i no es té constància de com està acabat.

Segons els croquis publicat per Grau i Pujol en La indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII, les dimensions del pou del gel de Guimerà i a l’espera de la seva recuperació i restauració per saber del seu fons, són aproximadament les següents:

imatge_6

Si us voleu fer una idea de la seva mida, com si fóssiu al seu interior, situeu-vos a la sortida del museu. El pou ocuparia tota l’amplada del carrer i la seva alçada arribaria per sobre les finestres del primer pis del museu.

imatge_4

Podeu accedir a tota la informació referent al poc de gel de Guimerà a través d’aquest ENLLAÇ.

Pasqual Prous i Miró, Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta