Arxiu mensual: setembre de 2015

JUEUS A GUIMERÀ?

El 6 d’agost de 2015, a les sis de la tarda un bon nombre de guimeranenques i guimeranencs van omplir la sala de plens de l’Ajuntament de Guimerà. El motiu era una xerrada-conferència sobre un tema nou per als estudis històrics de la vila de Guimerà: els jueus a l’Edat Mitjana.

La conferència, en el marc de la setmana prèvia del XXIè Mercat Medieval de Guimerà, pretenia fer una primera aproximació a un passat jueu que el poble va tenir a l’Edat Mitjana, del qual encara poc en sabem. Simplement es pot afirmar amb certa certesa que al Guimerà dels segles XIII i XIV (potser principis del XV) hi podien haver viscut algunes famílies jueves.

imatge_3

Per arrodonir la sessió vàrem comptar amb la presència d’Anna Colet, tècnica del Museu Comarcal de l’Urgell i investigadora del llegat jueu targarí, molt més estudiat i documentat després de les importants descobertes fetes a la ciutat. L’Anna Colet va poder explicar als assistents el patrimoni arqueològic trobat a Tàrrega, que, a partir de les restes del cementiri jueu, explica el trist final de la comunitat hebrea targarina a l’Edat Mitjana.

A Guimerà encara ens queda molta feina a fer i en Joan Duch i un servidor sols vàrem poder exposar els pocs elements que ens poden dur a concebre una petita comunitat jueva a la població: algun element arquitectònic, una pedra amb inscripcions, factors contextuals i documents que relacionen el poble de Guimerà amb alguns jueus…

imatge_2

Primer que res, intentar situar aquest call jueu. La primera ubicació per lloc, arquitectura i nom seria el Carrer Maimó, pujant cap al Carrer la Goleta i anant a donar la volta per Cal Tous i baixant fins a la placeta del Molí i el Carrer Cacau. Aquesta podria ser la zona dintre-muralles on podien haver viscut els jueus de Guimerà. És sols una hipòtesi.

Dintre de la hipòtesi incloure que just en aquest àmbit del poble hi havia dos molins, en els quals els jueus podien haver tingut alguna feina en el seu moment; sumant-hi el factor que els molins eren de la propietat del senyor del castell. També caldria considerar que aquesta zona és ben propera a la plaça Major i carrers adjacents, centre de la vida comercial del Guimerà medieval.

Un factor gens menyspreable és que Guimerà estava en una zona on les comunitats jueves de les quals se’n té constància són moltes en l’etapa medieval. Consten jueus a Conesa i a Montblanc, i una comunitat important a la mercantil Santa Coloma de Queralt, per la banda de la Conca de Barberà. Pel que fa a l’actual Urgell n’hi haguera a Tàrrega, Agramunt, Bellpuig, Anglesola o Vilagrassa. A Lleida n’hi hagué (i hi treballen en la investigació del seu call, “La Cuirassa”), i a Aitona o Seròs també. I per la banda de la Segarra també en consten a Cervera o a Guissona.

No cal dir que Tàrrega, Santa Coloma de Queralt i Cervera eren les tres ciutats amb les quals el poble medieval de Guimerà podia tenir relació comercial.

Pel que fa a la informació documental, tenim constància de tres cites que interrelacionarien jueus amb la vila de Guimerà:

El primer serien dues cartes del 1317 que ens expliquen que Astruc Sullam, jueu habitant de Tàrrega, però anteriorment veí de Guimerà (!), exigia el cobrament de mil sous a cinc homes de l’Ametlla. D’aquestes mateixes cartes podem extreure que la vila de Guimerà exigia un terç del deute, ja que era en aquesta població on s’havia formalitzat el contracte a complir.

Aquestes cartes són dirigides a Mossé Natan, perquè intervingui en el cas d’Astruc Sullam. De Tàrrega, poeta milionari, reconegut entre els jueus catalans gairebé com a príncep, Natan era sol·licitat com a mitjancer i autoritat.

L’any 1359 consta una altra polèmica que incloïa la figura del poeta Natan i de la vila de Guimerà. En aquest cas era el poble de Guimerà sencer qui havia demanat préstec a Natan i no li pagava el deute. Tota la població endeutada! El mateix rei Pere III el Cerimoniós va ordenar que s’arrangés la situació, i així es devia fer. No sabem si el pagament es va poder fer tot de cop, però sí sabem és que l’any següent Natan moriria, però això no seria excusa: tota la família del poeta-banquer es dedicava al negoci.

Aquests fets consten com del desembre d’aquell any 1359. Curiós! Just el mateix any en que la baronessa de Guimerà, Francesca Alemany, comprava al mateix rei Pere III els drets per ella i els seus successors a perpetuïtat d’exercir el mer i mixt imperi, és a dir la total jurisdicció sobre la vila. El poble de Guimerà va demanar préstec per un dret senyorial? La baronessa els ho va exigir? O la baronessa es va gastar tants diners en el poder que va fer falta demanar un préstec per seguir construint les muralles de la vila?… No ho sabem segur, però no ens allunyem gaire del que fou.

I tenim constància d’un tercer deute. Aquest era contret amb David Benaçaya, un metge jueu targarí, també per part de la vila de Guimerà. El deute era de 200 lliures i els guimeranencs van acceptar pagar-lo, donant 12 lliures per família cada any. Aquest deute hauria pogut ser contret per un altre factor rellevant de la història medieval de Guimerà: el retaule gòtic de Ramon de Mur, que el poble hauria pagat a terminis. Aquests pagaments s’haurien anat efectuant al llarg de la primera meitat del segle XV.

Un altre element que cal que considerem essencial és el factor que des del 1294 Guimerà tenia dret reial a mercat setmanal, atorgat per Jaume II al baró de Guimerà. Que el poble tingués setmanalment un mercat podia suposar que algun prestamista es pogués guanyar la vida, així com tota mena de comerciants, oficis propis dels jueus; als quals, d’entrada, no se’ls permetia tenir terres de conreu. El mercat, que fou impulsor del creixement de la vila, segurament seria un estímul que ens pot fer lligar perfectament la presència de guimeranencs jueus a l’Edat Mitjana.

imatge_4

Quedant-nos amb aquest element i fent-ne eix temàtic de la XXIa edició del Mercat Medieval, també el tema del passat jueu va centrar l’argument de l’obra de teatre al llit del riu que el poble de Guimerà representà les dues nits del cap de setmana de mercat (els passats dies 8 i 9). En l’obra “L’estrella i la creu” explicava com va poder ser el final dels darrers jueus que visqueren a Guimerà. I al cap i a la fi també explicava un tema que, malauradament, no ha deixat de ser d’actualitat al llarg dels segles i encara avui, que és la xenofòbia.

imatge_1

A la sessió a l’Ajuntament també hi eren presents l’alcalde de Guimerà, Salvador Balcells, i Raül Palacios, regidor de Cultura de Tàrrega. Amb el seu testimoni va quedar damunt la taula la ferma intenció d’avançar en l’estudi del passat jueu de les nostres contrades, així com amb la voluntat d’intentar donar projecció al relat d’una zona en la qual durant l’Edat Mitjana hi van viure petites comunitats jueves. Esperem que les institucions de referència hi puguin ajudar.

Roger Rosich